Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

El Líbanu

Coordenaes:33°50′00″N35°46′00″E /33.83333°N 35.76667°E /33.83333; 35.76667
De Wikipedia
Esti artículu o seición necesita un ameyoramientu no que cinca a la redaición, la gramática o la ortografía.
El Líbanu
الجمهورية اللبنانية
Al-Jumhūriyyah al-Lubnāniyyah
estáu soberanu
Bandera d'El LíbanuEscudu d'El Líbanu
Lema nacionalKoullouna Lil Watan, Lil Oula wal'Allam
(árabe: «¡Toos nós! ¡Pola nuesa nación, el nuesu emblema y la gloria!»)
Himnu nacionalHimno Nacional d'El Líbanu
Alministración
Nome oficialRépublique libanaise(fr)
الجمهورية اللبنانية(
ar)
لبنان(
ar)
Lebanese Republic(
en)
Lebanon(
en)
Republik Lubnan(
ms)
Lubnan(
ms)
Republik Lebanon(
id)
CapitalBeirut
Forma de gobiernuRepública parllamentaria
Presidente d'El LíbanuJoseph Aoun(dende 9 xineru 2025)
Primer Ministru d'El LíbanuNawaf Salam(dende 8 febreru 2025)
Llingües oficialesárabe
francés
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
ver
Xeografía
Coordenaes33°50′00″N35°46′00″E /33.83333°N 35.76667°E /33.83333; 35.76667
Superficie10452 km²
% agua1,6%
Costes225 km
Llenda con454km
Puntu más altuQurnat as Sawda'
Puntu más baxumar Mediterraneu
Demografía
Población6 100 075 hab. (2018)
Densidá583,63 hab/km²
Xentiliciulibanés[11]
libanesa[12]
Esperanza de vida79,584 años
IDH0,706(2021)
Tasa de fertilidá1,714(2014)
Economía
Monedallibra libanesa
PIB nominal23 131 941 557 $(2021)
Bancu centralBancu d'El Líbanu
Más información
Dominiu d'Internet.lb
Códigu telefónicu+961
Códigu ISO422 / LBN / LB
Estaya horariaUTC+02:00,UTC+03:00,Hora d'Europa Oriental,Horariu de Branu d'Europa Oriental yAsia/Beirut(en)Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

LaRepública d'El Líbanu[13] (tamiénLíbano[14] oLíbanu[15]) (الجمهوريّة اللبنانيّة n'árabe, לבנאנ n'araméu) ye unpaís d'Oriente Mediu que llenda al sur conIsrael, al norte y al este conSiria, y ta bañáu polMar Mediterraneu al oeste.

Historia

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Historia d'El Líbanu

El Líbanu, herederu de Fenicia y crisol históricu de comunidaes cristianes y musulmanes, foi ocupáu pol Imperiu otomanu nel sieglu XVI. La muerte de 12000 cristianos na guerra ente éstos y los druzos en 1860 provocó'l desembarcu de tropes franceses pa protexer a los cristianos maronites. Tres la derrota turca na Primer Guerra Mundial, el protectoráu de Francia enllargar hasta 1943, añu en que'l país constituyóse como Estáu (magar proclamara la so independencia'l 26 de payares de 1941, pero ésta nun foi reconocida hasta dos años más tarde). En 1946 les tropes franceses abandonaron El Líbanu.

En 1958 españó la guerra civil ente musulmanes pan-arabista influyíos pol Presidente Nasser d'Exiptu y fuercies del Gobiernu libanés del cristianu Camille Chamoun, a que'l so requerimientu desembarcaron tropes norteamericanes en Beirut.

En 1970 la OLP instalar en Beirut, espulsada de Xordania, y amontó los ataques sobre Israel dende'l sur d'El Líbanu.

En 1975 empezó la guerra civil libanesa ente les comunidaes cristiana maronita y musulmana, al atacar fuercies falanxistes cristianes a les guerrilles palestines de la OLP. En 1976, tres la medría de les matances (de palestinos per parte de fuercies cristianes en Karantina y Tel el-Za'arreyar, y de cristianos per parte de fuercies palestines en Damour), l'exércitu siriu, convidáu pol presidente libanés Suleiman Franjieh, ocupó tol país salvu l'estremu sur. L'exércitu israelín ocupó'l sur d'El Líbanu en 1978 como respuesta a la muerte de civiles israelinos por ataques de la OLP. El mesmu añu les Naciones Xuníes unviaron una fuercia multinacional, la (FINUL), al sur d'El Líbanu; l'exércitu siriu bombardeó el sector cristianu de Beirut (Beirut Este). En 1980 y 1981 amontáronse los choques ente les fuercies israelines, milicies libaneses sofitaes por Israel y la OLP nel sur del país.

En 1982 Israel invadió'l sur d'El Líbanu cola sida d'espulsar les guerrilles de la OLP, dirixíes por Yaser Arafat, atacando a les fuercies siries nel valle de la Bekaa y asediando el sector musulmán de Beirut (Beirut Oeste); fuercies norteamericanes, franceses ya italianes fueron aparcaes na capital p'ayudar na evacuación d'unos 11000 miembros de la OLP; tres la salida de les tropes internacionales de Beirut, l'exércitu israelín ocupó'l sector musulmán de la ciudá (Beirut Oeste) y los israelinos dexaron la entrada de fuercies falanxistes cristianes que cometieron les masacres de los campos de refuxaos palestinos de Sabra y Chatila (Beirut), lo que fuercia la retirada israelina de Beirut Oeste y la vuelta de les fuercies estauxunidenses, franceses ya italianes. En mayu de 1983, Israel y El Líbanu algamaron un alcuerdu pa retirar les tropes israelines. Finalmente, en mayu de 2000, Israel retiró por decisión unillateral toles sos tropes del sur d'El Líbanu confiando que FINUL evitaría futuros ataques de Hezbolá contra'l so territoriu.

El gobiernu libanés nun llogró faer cumplir la resolución 1559 de Conseyu de Seguridá de la ONX qu'obligaba a desarmar a les milicies armaes libaneses y tomar el control de la so frontera sur, controlada por Hezbolá pa protexer la frontera con Israel. En xunetu de 2006, tres una incursión fronteriza de Hezbolá en territoriu israelín que se saldó cola muerte d'ocho soldaos israelinos y la captura de dos, produzse la crisis israelo-libanesa de 2006 col bombardéu de gran parte de la infraestructura del país destruyendo gran parte d'ella y una respuesta armada de Hezbolá con armes provistes per Irán y Siria sobre les ciudaes del norte d'Israel, dexando patente una vegada más la inxerencia de fuercies militares estranxeres nos asuntos internos libaneses.

Citando datos del gobiernu libanés, el día 6 d'agostu, ACNUR informó de que 550.000 movíos fueron acoyíos por families, 130.000 atopar n'abellugos improvisaos, y cerca de 200.000 cruciaron la frontera con Siria. [1] Tamién impera una grave crisis económica. N'agostu una resolución de la ONX decide amontar la fuercia multinacional UNIFIL y llégase a un alcuerdu de cese de violencia cola economía ya infraestructures destruyíes y unos 1271 muertos libaneses.

Política

[editar |editar la fonte]
Grand Serail, la sede del gobiernu libanés nel centru de Beirut
Artículu principal:Política d'El Líbanu

La República Libanesa gobernar según laConstitución de1926, reformada con posterioridá y revisada en fondura en1990. Según la Constitución, l'Asamblea de Representantes (Majlis al-Nuwab) ye'lcuerpu llexislativu y ye escoyida por periodos quinquenales pol pueblu libanés per aciusufraxu universal. L'Asamblea de Representantes ye multirreligiosa.[16]

Elpoder executivu recái sobre'l Presidente de la República Libanesa, que noma pa tal función al Primer Ministru y al restu de miembros delGabinete, que ye quien exerz dicha función, acutar el Presidente de la República amplies competencies.[16]

Porllei, el cargu de Presidente de la República tien de ser ocupáu siempres por uncristianu maronita, el de Primer Ministru por unsuníh y el de Presidente del Senáu por unchiíta, con cuenta de nenguna minoría del país pueda quedar discriminada pol gobiernu.[16]

Elsímbolu del país ye'lcedru, que los sosmontes cubríen tou El Líbanu naAntigüedá y que la somadera yera unu de los principales productos d'esportación yá en tiempos de los fenicios. Preside de forma solitaria tantu labandera como l'escudu nacional.

Xeografía

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Xeografía d'El Líbanu

El Líbanu ye un Estáu d'Oriente Próximu, al oeste d'Asia, asitiáu xunto alMar Mediterraneu, que baña les sos mariñes occidentales. Al norte y al este, El Líbanu da pasu a les tierres semidesérticas de Siria, y al sur la estrecha frontera del país atopar coles llendes d'Israel.

Básicamente'l relieve libanés, abondo montascosu, puede estremase en cuatro grandes unidaes estructurales, que s'asoceden d'oeste a este; primero, una franxa costera bastante estrecha, onde s'asientan los nucleos de población principales; segundu, el Cordal d'El Líbanu, una masa caliar con altitú máxima cimera a los 3.000 m; de terceres, la depresión sinclinal de la Bekaa; y finalmente, el Cordal del Antilíbanu, que constitúi la llende natural con Siria. Na franxa costera grádiense una serie de terraces formaes nel pleistocenu que s'alcen hasta 100 metros sobre'l nivel del mar. El cordal d'El Líbanu, más elevada nel norte que nel sur, algama la so altitú máxima, y la de tol país, nel Kurnat as-Sauda (3.088 m). El Antilíbanu, más al este, llevantar hasta los 2.814 m nel so allongamientu meridional. En dambos cordales predominen les caliares mesozoiques del Xurásicu y del Cretácicu), yá que formaben un sistema únicu que foi estremáu en dos pol procesu de formación del Valle del Gran Rift. La parte fundida correspuende a la depresión de la Bekaa, y estiéndese ente los 800 y 1.200 m d'altitú.

Rexón del Sur d'El Líbanu

Economía

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Economía d'El Líbanu

l'agricultura ye de tipu mediterraneu —viñes,olivares,trigu,cebada,frutes,hortolizes,remolacha ytabacu— y supón el 12% del soPIB. Laganadería y lapesca tienen pocu pesu y amenorgar los pervalibles montes de cedru. Tienindustria testil yrefineríes depetroleu. Elsector servicios, colcomerciu como principal actividá, xenera'l 67% del PIB. La balanza comercial ye bien deficitaria por cuenta de los baxos recursos y l'abuitada delda esterna. (En xunu de 2009 infórmase que'l nuevu gobiernu d'El Líbanu tendrá de faer frente a la so abuitada delda esterna.[17])Sicasí El Líbanu tien una alta proporción de mano d'obra calificada igual al nivel de la europea, que ye la más alta ente los países árabes.[18]

La capital del país foi bien perxudicada polaguerra civil, y anguaño sufre un gran procesu de reconstrucción y recibe gran cantidá d'ayuda esterna.

Agricultura

[editar |editar la fonte]

L'agricultura ye'l sector económicu menos popular atrayendo solo'l 12% de la mano d'obra total, contribúi aproximao'l 11.7 % delPIB del país. Irónicamente ye ideal pa esta actividá yá que tien disponibilidad d'agua, fertilidá del suelu y la proporción más alta de tierra cultivable nel mundu árabe.

El Líbanu escarez de les materies primeres naturales y depende de los países árabes pa llograr petroleu y l'establecimientu d'industries granibles rentables, polo que'l focu de la fabricación d'El Líbanu y la reinstalación de los productos importaos.En 2004 el sector industrial foi del 26% de la fuercia de trabayu y contribuyó al 21% del PIB.[19] De les industries más importantes: la industria d'alimentos, testiles, productos químicos, cementu, productos de madera, metal, xoyería, refinamientu de petroleu, y hai otros recursos naturales como la piedra caliar y mineral de fierro y sal. Del personaxe más importante: paya d'Industria, alfarería, cerámica, vidriu sopláu, cobre, industria testil y de madera Almrbban, cuchiellos y fundición de campanes y adornos de plata y un xabón lliteral y bordaos.

La mayoría de los sectores económicos más importantes d'El Líbanu son del sector de servicios y en determinaos sectores del turismu y los bancos. El so réxime capitalista y la llei de secretu bancariu nel llugar atraxo'l capital de munchos. Y la naturaleza de les atraiciones del país y les actividaes turísticu y cultural convertir nun imán pa los turistes y de destín especial pa los turistes dende'l Golfu Arábigu, inclusive mientres les crisis. 65% de la fuercia llaboral trabaya nel sector de servicios, esti sector contribúi al 67,3% del PIB.Afeutáu a la economía libanesa, duramente afeutaos pola guerra civil que terminó en 1990. La economía ameyoró rápido, nel añu 2006, rexistró activos de los bancos más de 75 mil millones[20] tamién rexistró aumentu de turistes al 49,3% en comparanza con 2005, algamando'l valor d'invertir nel mercáu hasta'l 10,9%, pero l'ataque del añu xunetu de 2006 destruyó la economía d'El Líbanu sobremanera'l sector del turismu [78], pero que'l turismu volvió a niveles altos dende'l branu de 2007.

Cultura

[editar |editar la fonte]

La cultura d'El Líbanu tien raigaños principalmente árabes, fenicies y aramees, con una importante influencia occidental, principalmente francesa.

El Líbanu ye un territoriu que foi habitáu por munchos pueblos y cultures mientres miles d'años. Los libaneses provienen étnicamente de munchos pueblos (feniciu, asiriu, griegu, romanu, européu y árabe).

L'árabe ye la llingua oficial d'El Líbanu y el francés. Munchos libaneses falen francés con fluidez. El francés ye llingua de la cultura y la comunicación. Al llau de francés, l'inglés yá se convirtió na llingua más importante y arrobinada ente los mozos. 4% de la población fala l'armeniu porque hai minoría d'orixe armeniu.

La relixón mayoritaria ye l'Islam alredor del 40% de los libaneses son musulmanes (en redol a un 27% chiítas, un 26% sunitas, y un 1% alawitas). Un 54% son cristianos, principalmente maronites, con importantes comunidaes ortodoxes, católicu orientales, ortodoxos armenios, católicos armenios, asirios, católicos caldeos y protestantes. A lo último, un 6% son druzos.[21]

De los deportes d'iviernu más importante ta l'esquí en más de seis zones de monte. Na flor de branu tán les actividaes marines (natación, surf, vela) nes mariñes del Mar Mediterraneu, l'alpinismu y la esploración de cueves. Otros deportes son: el balonmano, fútbol, tenis, baloncestu, voleibol, tiru con arcu, rugby, ciclismu, atletismu, maratón, tenis de mesa, l'esquí, la llucha, ecuestre, el Kickboxing, el Kung Fu, karate, esgrima, aikido, yudu, el taekwondo, axedrez, ximnasia, natación, boxéu, esquí acuáticu, llevantamientu de peses, bádminton, vela, tiru y pesca, Rally, el patinaxe sobre xelu, ḥoquei, el bucéu y la natación en tipos, Tai Boxing Association, baille deportivu, campu de golf, squash, xuegos como'l mar en canoa y kayak, y xuegos de cartes como Alleja y Trnib y xuegos de bridge, daos, como atrapáu y francu.

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. URL de la referencia:https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
  2. URL de la referencia:https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial:Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia:https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial:Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia:http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de la referencia:http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  6. URL de la referencia:https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia:https://public.wmo.int/en/members/lebanon. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  8. URL de la referencia:https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  9. URL de la referencia:https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 7. Supports qualifier:data de principiu.
  10. URL de la referencia:https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_parties_to_the_Treaty_on_the_Non-Proliferation_of_Nuclear_Weapons.
  11. Aplícase a esta parte:masculín singular.
  12. Aplícase a esta parte:femenín singular.
  13. (2010)Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios.Uviéu:Academia de la Llingua Asturiana.ISBN 978-84-8168-500-8.
  14. Como apaez na entrada de «libanés» nelDALLA
  15. Como apaez na entrada de «maronita» nelDALLA
  16. 123Bureau of Democracy, Human Rights, and Labor(2002).«Country Reports on Human Rights Practices - 2002: Lebanon»(inglés).Consultáu'l 3 de xineru de 2007.
  17. Nuevu gobiernu d'El Líbanu debera faer frente a la so abuitada delda esterna
  18. http://www.unfpa.org/worldwide/indicator.do?filter=getIndicatorValuesArchiváu 2009-01-13 enWayback Machine. Traducir
  19. http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=es&sl=auto&tl=es&o=http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/35833.htm&rurl=translate.google.com&usg=ALkJrhgrPJM88C8A_9kjWWrXaMdENxpN4Q. Traducir
  20. http://translate.googleusercontent.com/translate_c?hl=es&sl=auto&tl=es&o=http://www.audi.com.lb/geteconomy/quarterly/lebanon.pdf&rurl=translate.google.com&usg=ALkJrhgSveEfwDWtcVX1_idOLbpuvaes7w. Traducir

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]


Países d'Asia
Afganistán |Arabia Saudita |Armenia |Azerbaixán |Baḥréin |Bangladex |Brunéi |Bután |Camboya |China |Corea del Norte |Corea del Sur |Emiratos Árabes Xuníos |Filipines |India |Indonesia |Iraq |Irán |Israel |Kazakstán |Kirguistán |Kuwait |Laos |El Líbanu |Malasia |Maldives |Mongolia |Myanmar |Nepal |Omán |Paquistán |Qatar |Rusia |Singapur |Siria |Sri Lanka |Tailandia |Taxiquistán |Timor Oriental |Turkmenistán |Uzbequistán |Vietnam |Xapón |Xeorxa |Xordania |Yeme
Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán |Albania |Arabia Saudita |Arxelia |Azerbaixán |Baḥréin |Bangladex |Benín |Brunéi |Burkina Fasu |Camerún |Chad |Comores |Costa de Marfil |El Líbanu |Emiratos Árabes Xuníos |Exiptu |Gabón |Gambia |Guinea |Guinea-Bisáu |Guyana |Indonesia |Irán |Iraq |Kazakstán |Kirguistán |Kuwait |Libia |Malasia |Maldives |Malí |Marruecos |Mauritania |Mozambique |Níxer |Nixeria |Omán |Paquistán |Palestina |Qatar |Senegal |Sierra Lleona |Siria |Somalia |Sudán |Surinam |Taxiquistán |Togu |Tunicia |Turkmenistán |Turquía |Uganda |Uzbequistán |Xibuti |Xordania |Yeme

Países observadores:Bosnia y Herzegovina |República Centroafricana |Rusia |Tailandia |República Turca de Xipre del Norte

Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Líbanu&oldid=4308030»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp