Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Edá Antigua

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Esti artículu o seición necesitareferencies qu'apaezan nunapublicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables.
Pues añadiles tu mesmu o avisaral autor principal del artículu na so páxina d'alderique pegando:{{subst:Avisu referencies|Edá Antigua}} ~~~~

Prehistoria
Edá Antigua
Edá Media
historia posclásica
intervalu de tiempu
Alministración
Xeografía
Cambiar los datos en Wikidata

LaEdá Antigua ye ladómina histórica que coincide col surdimientu y desenvolvimientu de les primerescivilizaciones ocivilizaciones antigües. Tradicionalmente, consideróse la invención de la escritura como'l puntu de partida de lahistoria antigua. El conceutu más tradicional de la historia antigua empresta atención a la invención de la escritura, que convencionalmente lahistoriografía considerar el finxu que dexa marcar el final de laprehistoria y l'empiezu de lahistoria, dada la primacía frente a lacultura material, qu'estudia col so propiumétodu l'arqueoloxía. Otres orientaciones procuren atender alsistema social o alnivel téunicu. A lo último, los estudios dexenética de poblaciones basaos en distintes téuniques d'analís comparativu d'ADN y los estudios d'antropoloxía llingüística tán llegando a reconstruyir d'una manera cada vez más precisu lesmigraciones antigües y el so heriedu nes poblaciones actuales.[1]

Carauterístiques de la Edá Antigua

[editar |editar la fonte]

Sía cual fuera'l criteriu emplegáu, coincidiendo en tiempu y llugar, unos y otros procesos cristalizaron nel entamu de la vida urbana (ciudaes bien cimeres en tamañu, y distintos en función, a lesaldeguesneolítiques); na apaición delpoder políticu (palacios,rey) y de lesrelixones entamaes (templos,sacerdotes); nuna complexaestratificación social; en grandes esfuercios coleutivos qu'esixen la prestación detrabayu obligatoriu; nel establecimientu d'impuestos y elcomerciu de llarga distancia (tou lo que se vieno en llamar «revolución urbana»).[2] Esti nivel de desenvolvimientu social, que per primer vegada algamar naSumeria delIV mileniu e.C. (espaciu aparente pa la constitución de les primeresciudaes-estáu competitives a partir del sustratu neolíticu), llevaba yá cuatro milenios desenvolviéndose nelCreciente Fértil.[3] A partir d'elles, y de socesivos contactos (tanto pacíficos comoviolentos) de pueblos vecinos (culturessedentariu-agrícoles onómada-ganaderes que se nomen tradicionalmente con términos de validez cuestionable, más propios defamilies llingüístiques que deraces humanes:semites,camites,indoeuropéos, etc.), fuéronse conformando los primeresestaos de gran estensión territorial, hasta algamar el tamañu d'imperios multinacionales.

Tableta de magre sumeriu conescritura cuneiforme de finales delIII mileniu e. C. La innovación de la escritura ye de tal magnitú pal desenvolvimientu de la civilización que s'identifica cola historia mesma.

Procesos similares tuvieron llugar en diversos momentos según l'área xeográfica (socesivamenteMesopotamia, elvalle del Nilu, elsubcontinente indiu,China, lacuenca del Mediterraneu, l'América precolombina y el restu d'Europa,Asia yÁfrica); en delles zones especialmente aisllaes, dellos puebloscazadores-pañadores actuales entá nun abandonaríen la prehistoria ente qu'otros entraron violentamente naedá moderna o lacontemporánea de la mano de lescolonizaciones de los sieglosXVI alXIX.

Los pueblos cronológicamente contemporáneos a la Historia escrita delMediterraneu Oriental pueden ser oxetu de laprotohistoria, pos les fontes escrites porromanos,griegos,fenicios,hebreos oexipcios, amás de lesfontes arqueolóxiques, dexen faelo.

L'Antigüedá clásica alcontrar nel momentu de plenitú de lacivilización grecorromana (sieglu V e.C. alII d. C.) o, en sentíu ampliu, en tola so duración (sieglu VIII e.C. alV d. C.). Carauterízase pola definición d'innovadores conceutos sociopolíticos —los deciudadanía y dellibertá personal, non pa toos, sinón pa una minoría sostenida poltrabayu esclavu—, a diferencia de losimperios fluviales delantiguu Exiptu,Babilonia,India oChina, pa los que se definió la imprecisa categoría de «manera de producción asiáticu», carauterizaos pola esistencia d'un poder omnímodo nel cumal del imperiu y el pagu detributos poles comunidaesllabradores suxetes a él, pero de condición social llibre (pos anque esista la esclavitú, nun representa lafuercia de trabayu principal).[4]El papel de les muyeres nesta dómina foi escaecíu.

Final de la Edá Antigua

[editar |editar la fonte]

El final de la Edá Antigua nacivilización occidental coincide cola cayida delImperiu romanu d'Occidente, nel añu476 (l'Imperiu romanu d'Oriente sobrevivió tolaEdá Media hasta1453 comoImperiu bizantín), anque tal discontinuidá nun se repara n'otres civilizaciones. Poro, les divisiones posteriores (Edá Media yEdá Moderna) pueden considerase válides solo p'aquella, ente que la mayor parte d'Asia yÁfrica, y con muncha más claridáAmérica, son oxetu na so historia d'una periodización propia.

Grabáu del sieglu XIX que da una visión romántica de losXardinos Colgantes de Babilonia (al fondu representa la llexendariaTorre de Babel). Les fontes griegues clásiques recueyen la esistencia de talpensil como una de lessiete maravíes del mundu antiguu. El caltenimientu d'un xardín irrigado n'altor yera una maravía téunica y simbolizaba el poder delImperiu neobabilónico. Nos testos hebreos (Xénesis) idealízase la torre, que podría identificase con dalgúnzigurat mesopotámicu (quiciabes col babilónicu templu deMarduk qu'Heródotu describe refechamente, incluyendo lahierogamia que tenía llugar na so cortil más elevada).

Dellos autores culturalistes faen llegar l'Antigüedá tardida europea hasta los sieglosVI yVII, ente que la escuela «mutacionista» francesa estender hasta dalgún momentu ente los sieglosIX yXI. Distintes interpretaciones de la historia faen fincapié en cuestiones económiques (transición delmanera de producción esclavista almanera de producción feudal, dende lacrisis del sieglu III), polítiques o ideolóxiques (desapaición del imperiu ya instalación de losreinos xermánicos dende'lsieglu V), relixoses (sustitución delpaganismu politeísta polosmonoteísmosteocéntricos: elcristianismusieglu IV― y darréu l'islamsieglu VII), filosófiques (filosofía antigua polamedieval) y artístiques (evolución dende'larte antiguoclásicu― escontra'larte medievalpaleocristianu yprerrománicu).[5]

Xeografía de la Edá Antigua

[editar |editar la fonte]

Les civilizaciones de l'Antigüedá son arrexuntaes xeográficamente pola historiografía y l'arqueoloxía en zones en que distintospueblos ycultures tuvieron especialmente venceyaos ente sigo; anque lesárees d'influencia de caúna d'elles llegaron en munches ocasiones a interpenetrarse y dir muncho más lloñe, formando imperios de dimensiones multicontinentales (l'Imperiu persa, el d'Alexandru Magnu y l'Imperiu romanu),talasocracies («gobiernu de los mares») orutes comerciales y d'intercambiu de productos ya idees a llarga distancia; anque siempres llindaes pol relativu aislamientu ente elles (torgues de losdesiertos yocéanos), que apuerta a radical en dellos casos (ente'lVieyu Mundu y elNuevu Mundu). Lanavegación antiguu, especialmente la naturaleza y estensión de les espediciones que necesariamente tuvieron qu'entamar lescultures primitives dePolinesia (siquier hasta laIslla de Pascua), ye un asuntu entá polémicu. En delles ocasiones recurrióse a l'arqueoloxía esperimental pa probar la posibilidá de contactos con América dende'lPacíficu. Otros conceutos d'aplicación aldericada son la prioridá deldifusionismo o del desenvolvimientu endóxenu pa determinaos fenómenos culturales (agricultura,metalurxa,escritura,alfabetu,moneda, etc.) y l'aplicación delevolucionismu en contestos arqueolóxicos y antropolóxicos.

Antiguu Oriente Próximu

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Antiguu Oriente Próximu
Estatua sedente del príncipe Gudea,patesi de la ciudá estáusumeria deLagash.

L'Antiguu Oriente Próximu o Antiguu Oriente ye'l términu utilizáu pa denominar les zones d'Asia occidental y nordés d'África onde surdieron lescivilizaciones anteriores a lacivilización clásicagrecorromana, y qu'anguaño se denominaOriente Próximu oOriente Mediu. Pa la mesma rexón,Vere Gordon Childe acuñó la denominaciónCreciente Fértil, al definila como la zona onde surdió primero laRevolución neolítica (VIII mileniu e.C.) y darréu laRevolución urbana (IV mileniu e.C.). Son los actuales países d'Iraq, parte d'Irán, parte deTurquía,Siria,El Líbanu,Israel, losTerritorios palestinos,Xordania,Arabia yExiptu. Cronológicamente, entiéndese como un periodu que va dende l'entamu de les civilizacioneshistóriques en redol alIV mileniu e.C. (nesta zona l'apaición de laescritura, lesciudaes y lostemplos ye simultánea a laEdá del Bronce) hasta la espansión delImperiu aqueménida nelsieglu VI e.C.

Mesopotamia antigua

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Historia de Mesopotamia

La desaguada delTigris y elÉufrates naBaxa Mesopotamia[6] dio orixe a l'acumuladura de depósitos aluviales na zona demarismas que va ganando pasu ente pasu terrén al mar frente a la mariña en retrocesu delgolfu Pérsicu (anguaño a más de cien quilómetros del llugar qu'ocupaba nel IV mileniu e.C. , y colos dos ríos confluyentes ―Shatt al-Arab―). La zona foi aparente (cola condición de caltener una gran capacidá d'organización social pal trabayu coleutivu na construcción d'obres hidráuliques como canalizaciones, regadío y drenaxes) pal desenvolvimientu de lesciudaes-estáusumeries (Ur,Uruk,Eridú,Lagash). Estes, en competencia ente sigo y colos pueblos nómades d'estepes y desiertos circundantes (los del sur y oeste englobados pola historiografía nel ampliu conceutu étnicu desemites y los del este na zona irania onde se foi formando la civilizaciónelamita), según colos nucleos que se fueron formando más al norte (Babilonia) y más al norte entá naAlta Mesopotamia (Nínive); fueron desenvolviendo les carauterístiques constitutives de lacivilización (sociedá complexa) y l'estáu (superestructura políticu-ideolóxica):templu,clase sacerdotal yrelixón entamada,frontera,guerra territorial,exércitu,propaganda,impuestos,burocracia,monarquía, construcciones comomuralles yzigurats; y la traza que marca l'entamu de la historia: el rexistru de la memoria naescritura.

Tiglatpileser III, rei d'Asiria delsieglu VIII e.C.

La dinámica de la crecedera territorial llevó a la formación d'imperios, que na so pretensión de monopolizar el poder, describir a sigo mesmos como un continuu espacial «ente'l mar pequeñu y el mar grande» (el golfu Pérsicu y el Mediterraneu), en enumeraciones más o menos fiables de pueblos anexonaos, destruyíos, tremaos, refugaos, sometíos, tributarios, o a cencielles socios comerciales, aliaos o contactos diplomáticos.

Persia antigua

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Historia d'Irán

Cordales, pandos, estepes y desiertos caractericen un difícil mediu físicu ente'lríu Tigris al oeste, elgolfu Pérsicu al sur, elríu Indo al este y losmontes Elburz, elMar Caspiu y elríu Oxus al norte. Sicasí, tamién son la vía terrestre que coneuta l'Oriente Próximu col Asia Central y l'Asia Meridional (más difícilmente, siendo más usada la conexón marítima); y al traviés d'eses zones, n'última instancia, col Estremu Oriente. La estensa rexón persa o irania cumpliría un papel clave nateoría indoeuropea, d'aldericada validez, que supónía la esistencia d'un grupu ancestral de pueblos de les estepes portadores de traces comunes (llingüísticos, étnicos, culturales ya inclusive d'estructura de pensamientu), esencialmente ganaderos (otorgaben un gran valor a vaques, caballos y perros), d'estructura social patriarcal, xerarquizada ytriádica (visible inclusive nel so panteón de dioses), que protagonizaron una xigantesca espansión qu'incluyiría la conquista d'India polosarios; la d'Europa polos predecesores degriegos,llatinos,celtes,xermanos yeslavos; y la de Mesopotamia, Anatolia, Llevante y Exiptu pormedos yperses.


Anatolia y Armenia antigües

[editar |editar la fonte]
Artículos principales:Llingües anatolies,Historia d'Armenia,Historia d'Anatolia, yHistoria pre-turca d'Anatolia

Lapenínsula d'Anatolia, vía terrestre ente Asia y Europa, de la que la dixebra'lestrechu del Bósforo y les numberosesislles del Exéu, coles que siempres caltuvo un continuu cultural (del que son muestra los aqueos y troyanos delmitu homéricu), tuvo nel corazón de les innovaciones de la Revolución Neolítica y la Revolución Urbana, desenvolviendo estaos poderosos qu'entraron en rellación y competencia colos mesopotámicos ya inclusive con Exiptu. Escontra'l norte, la mariña del Mar Negru (elPonto pa griegos y romanos), acoyía mitos como'l delvellocino d'oru que se topaba naCólquide. El cordal d'El Cáucasu poner en contautu coles alloñaes llanures eurasiáticas.

Llevante mediterraneu antiguu

[editar |editar la fonte]
Artículos principales:Llevante mediterraneu,Fenicia,Historia de Palestina,Historia del antiguu Israel, yArqueoloxía bíblica

La zona costera más oriental delMediterraneu, pol so allugamientu enteÁfrica yAsia y les sos favorables condiciones físiques, actuó como un pasiellu» ente'lmar y eldesiertu, bien compartimentado, anque con valles fluviales de direiciónnorte-sur (los delXordán y elOrontes), que fizo posible les comunicaciones terrestres ente África, Asia yEuropa. Esi papel cumpliérase dende'lPaleolíticu y elNeolíticu (Xericó), y acentuóse coles primeres civilizaciones. Los grandes imperios d'Exiptu,Mesopotamia yAnatolia tuvieron nesta zona la so zona de contautu geoestratégico. El contestu críticu de finales delII mileniu e.C. dexó que se desenvolvieren potentes civilizaciones locales de fuerte personalidá ya influencia nel desenvolvimientu históricu posterior (traces como l'alfabetu o'lmonoteísmu), con una proyeición bien cimera a la so estensión xeográfica o población.


  • Manufactura fenicies (Muséu Archeologico Nazionale - MIBAC)
    Manufactura fenicies (Muséu Archeologico Nazionale - MIBAC)
  • Fortaleza de Masada, onde les lexones romanes asediaron a una guarnición xudía.
    Fortaleza deMasada, onde les lexones romanes asediaron a una guarnición xudía.
  • Pesa col símbolu de la diosa fenicia Tanit. Topáu na islla de Llabraos (Siria).
    Pesa col símbolu de la diosa feniciaTanit. Topáu na islla deLlabraos (Siria).

Siria, Xordania y Arabia antigües

[editar |editar la fonte]
Vista de L'Ayalga dende l'escobiu. Ciudá dePetra.

Ente'lTigris y lacordal d'El Líbanu empieza una vasta zona desértica que s'estiende escontra'l sur hasta lapenínsula arábiga. Supón una torga insalvable pal desenvolvimientu de l'agricultura más allá de pequeñes zones d'oasis bien esvalixaos, sacante na zona delYeme (Arabia Felix ―'Arabia feliz'―). Les actividaes económiques que se desenvolvieron y dexaron la formación d'una peculiar civilización fueron, poro, la ganadería nómada y les codalosesrutes caravaneras del comerciu a llarga distancia que conectaben toles partes del mundu antiguu al traviés de los puertos delmar Roxu, elgolfu d'Adén y elgolfu Pérsicu (abiertos alocéanu Índicu ―navegación hasta la India ya Indonesia―, al este d'África -onde la rellación conEritrea yEtiopía foi bien estrecha- y a la mariña oriental d'Exiptu ―Berenice―), y ciudaes del interior comoAlepo,Damascu,Apamea,Petra oPalmira (que conectaben col Llevante mediterraneu).

Valle del Nilu antiguu

[editar |editar la fonte]
LaEsfinxe y lesPirámides de Guiza (nelantiguu Exiptu,III mileniu e.C.).

«Exiptu ye un don delNilu» (Heródotu), pos poques civilizaciones tuvieron una rellación tan determinante con un ríu. La so crecida añal dexa la fertilidá y peralta densidá de población d'una estrecha franxa que percuerre'l despobláu ermu norteafricano («desertizado» nel periodu postglacial) dende los tabayones del sur hasta'ldelta del norte. La dualidá ente l'Alto Exiptu y elBaxu Exiptu forxó, sobre una sociedá llabradora extraordinariamente estable y venceyada pol trabayu coleutivu nes obres hidráuliques, unes instituciones y una cultura caracterizaes pola sacralización de la figura delfaraón, la fortaleza de los templos, una eficaz burocracia y una complexa relixón delmás allá. Dientro d'una gran continuidá a lo llargo de milenios (que dacuando s'interpretó como homoxeneidá o inclusive estereotipación, con escasísimas esceiciones ―el periodu d'Amarna―), caltúvose una repitida dialéutica ente la unidá y la disgregación nel aportar cíclicu de les fases de la historia exipcia, con periodos de rellumanza y de crisis.

  • L'apertura del sarcófagu de Tutankamón por Howard Carter en 1923, unu de los momentos más espectaculares de l'arqueoloxía. Yera una tumba intacta, y precisamente la del faraón que'l so curtiu reináu (1336-1327 e.C. ) significó la vuelta a la ortodoxa tradicional de la relixón exipcia tres el paréntesis heréticu d'Akenatón.
    L'apertura delsarcófagu deTutankamón porHoward Carter en 1923, unu de los momentos más espectaculares de l'arqueoloxía. Yera una tumba intacta, y precisamente la del faraón que'l so curtiu reináu (1336-1327 e.C. ) significó la vuelta a la ortodoxa tradicional de larelixón exipcia tres el paréntesis heréticu d'Akenatón.
  • Ramsés II, el más activu de los faraones del Imperiu nuevu, nun relieve de Abydos. La espansión esterior llevó hasta'l norte de Palestina, enfrentándose colos hitites na famosa batalla de Qadesh (1274), que'l so incierta resultancia dexó presentala como una victoria per dambes partes, obligó al caltenimientu d'un precoz conceutu d'equilibriu internacional» con sofisticaes negociaciones diplomátiques, y amenó un interesante programa xustificativu en testos y monumentos artísticos que la converten na primer batalla de la historia militar con abonda información como pa ser oxetu d'un estudiu detalláu.
    Ramsés II, el más activu de los faraones delImperiu nuevu, nun relieve de Abydos. La espansión esterior llevó hasta'l norte de Palestina, enfrentándose coloshitites na famosabatalla de Qadesh (1274), que'l so incierta resultancia dexó presentala como una victoria per dambes partes, obligó al caltenimientu d'un precoz conceutu d'equilibriu internacional» con sofisticaes negociaciones diplomátiques, y amenó un interesante programa xustificativu en testos y monumentos artísticos que la converten na primer batalla de lahistoria militar con abonda información como pa ser oxetu d'un estudiu detalláu.
  • Pirámides de Gebel Barkal, nel reinu de Napata (o de los faraones negros» o kushitas), fuertemente influyíu pola cultura exipcia. Actual Sudán.
    Pirámides deGebel Barkal, nel reinu deNapata (o de los faraones negros» okushitas), fuertemente influyíu pola cultura exipcia. ActualSudán.

Mediterraneu y Europa antiguos

[editar |editar la fonte]
Ver tamién:Cuenca del Mediterraneu,Mediterraneu occidental, yMediterraneu oriental

Grecia antigua

[editar |editar la fonte]
ElPartenón,Atenes,sieglu V e.C. Ye l'edificiu más representativu de la cultura helena, la so construcción foi ordenada pol políticu griegu Pericles, costó aproximao trenta millones de dracmes, lo equivalente a una cifra astronómica de dineru, entá pa los estándares modernos. Consiste nuna obra maestra d'arte y arquiteutura, como tamién d'inxeniería: la so estructura resistente; los recursos de la perspeutiva y la so decoración, utilizaos (as) na so estética, facer merecedor de tal títulu.
Artículu principal:Antigua Grecia

Hélade ye'l conceutu xeográfico y cultural que tomaba na Antigüedá clásica'l territoriu habitáu polosgriegos ohelenos, más ampliu que l'actualGrecia, y qu'entendería el territoriu continental européu que va dende'lPeloponeso al sur hasta una difusa separación conMacedonia,Tracia yEpiru al norte; amás de les islles delmar Exéu y delMar Xónicu y la mariña occidental de l'actualTurquía (Xonia) hasta'lHelesponto. Tamién s'asimilaben al conceutu de Hélade lescolonies griegues establecíes por tol Mediterraneu; y tamién podíen entendese próximos a él los estensos territorios de lesmonarquíes helenístiques d'Exiptu y el Próximu Oriente, qu'en mayor o menor midida fueren helenizados.

Ver tamién:Atenes,Esparta,Antigua Corinto,Megara, yMitilene
Ver tamién:Samos,Rodes,Focea,Mileto, yHalicarnasu
Ver tamién:Guerres Médiques,Guerra del Peloponeso,Anábasis d'Alexandru Magnu, yGuerra na antigua Grecia
Ver tamién:Aristocracia,Oligarquía,Tiranía, yDemocracia griega
Ver tamién:Licurgo,Clístenes d'Atenes,Solón,Pisístrato, yPolícrates
Ver tamién:Leónidas I,Temístocles,Pericles,Alcibíades, yDemóstenes
Ver tamién:Homero,Hesiodo,Tosquilo,Sófocles, yEurípides
Ver tamién:Aristófanes,Safu,Píndaro,Anacreonte, yEsopo
Ver tamién:Fidias,Mirón, yPolicleto
Ver tamién:Praxíteles,Scopas, yLisipo
Ver tamién:Ictino,Calícrates,Mnesicles, yHipodamo de Mileto
Ver tamién:Exequias (pintor) yApeles
Ver tamién:Logógrafos,Heródoto, yTucídides
Ver tamién:Sofista yFilosofía griega
Ver tamién:Tales de Mileto,Heráclito,Parménides, yAnaxágoras
Ver tamién:Sócrates,Platón, yAristóteles
Ver tamién:Diógenes,Zenón d'Elea,Epicuro,Demócrito, yIsócrates
Ver tamién:Hipócrates,Pitágores,Euclides,Arquímedes, yEratóstenes
Ver tamién:Claudio Ptolomeo,Plotino, yPseudo Dionisio Areopagita

Islles del Mediterraneu antiguu

[editar |editar la fonte]

Munchosmitos griegos asítiase en mariñes o islles asitiaes nun indefiníu estremu Occidente» (VulcanoHefaistos―,Trabayos de HérculesHeracles,Columnes de Hércules,Gerión,Atles―,Atlántida,Xardín de les Hespérides,OdiseaCíclopes,Lestrigones,Serenes,Escila yCaribdis,Ogigia,Lotófagos―); otros asitiábense en direición menos clara, o más bien nel Mediterraneu oriental (escontra'lMar Negru ―laCólquide de los viaxes deJasón, losArgonautas y elVellocino d'Oru―, el sur delExéu ―laCreta deMinos,Dédalu,Ícaro, y elMinotauru vencíu pol atenienseTeseo; o delraptu d'Europa― o'lXipre de la nacencia d'Afrodita).

Xipre antiguu

[editar |editar la fonte]

Islles del Mediterraneu Occidental antiguu

[editar |editar la fonte]
Templo élimo deSegesta, en Sicilia.
Artículos principales:Tiranos de Siracusa,Agatocles,Hermócrates,Filisto, yArquímedes

África Noroccidental antigua

[editar |editar la fonte]
Aníbal, líder cartaxinés de la familiabárcida juramentado contra laRepública romana, protagonizó mientres lasegunda guerra púnica una espectacular campaña militar qu'arrodió tolMediterraneu Occidental, incluyendo l'encruz de losAlpes conelefantes de guerra. La historiografía romana escoyó la so figura pa la representación idealizao y prototípico del adversariu tarrecible.
Ver tamién:Himilcón,Hannón el Navegante,Amílcar,Asdrúbal, yAníbal
Ver tamién:Masinisa,Juba I,Juba II, yYugurta


Europa Occidental antigua

[editar |editar la fonte]
Ver tamién:Provincies romanes
Vallum Hadriani (Muriu d'Adriano), enBritania.

Italia y Roma antigües

[editar |editar la fonte]
Molde de cadabre humanu y oxetos diversos dePompeya.
Artículos principales:Antigua Roma yPueblos antiguos d'Italia

L'Imperiu romanu tuvo un impautu bien cimeru a la so propia estensión espacial (cuasi 6 millones de quilómetros cuadraos, yá de por sí una de les mayores ente losimperios de tolos tiempos)[8] y a la so duración temporal (del27 e.C. al476 d. C. n'Occidente y al1453 n'Oriente); por ser lainstitución política y laformación económicu social decisiva pa la conformanza de lacivilización occidental, qu'en bona midida puede considerase una pervivencia so. Al traviés d'ella pervivieron los sos conceutos xurídicos ya institucionales (derechu romanu,conceyu romanu,provincia romana,senáu romanu...), artísticos y culturales (arte y cultura clásica,urbanismu romanu,vía romana,teatru romanu,termes,acueductos...) y el mesmu idioma (elllatín). Laromanización foi un procesu que tuvo enforma desincréticu, yá que incorporaba traces culturales de los pueblos conquistaos. Bien especialmente identificóse colacivilización griega, a la que Roma reconocía como cimera a la suya propia, sacante en cuestiones polítiques y militares(Ex Oriente Lux, Ex Occidente Dux).[9]Nel so periodu final, l'aportaciónxudeocristiana foi decisiva.

Ver tamién:Monarquía romana,República romana,Imperiu romanu,Altu Imperiu romanu, yBaxu imperiu romanu
Ver tamién:Crisis del sieglu III,Anarquía militar,Decadencia del Imperiu romanu,Invasiones bárbares, ySaquéu de Roma
Ver tamién:Decadencia del Imperiu romanu
Ver tamién:Historia de les instituciones na Antigua Roma,Senáu romanu,Asamblees romanes,SPQR, yMaxistratura romana
Ver tamién:Tribunu de la plebe,Dictador romanu, yTriunviratu
Ver tamién:Emperador romanu,Emperadores romanos,Principáu (Roma),Apoderáu (Roma), yTetrarquía
Ver tamién:Patricios,Plebeyos,Secessio plebis,Veceru (Roma antigua), yEquites
Ver tamién:Nobiles,Optimates,Populares,Honestiores, yHumiliores
Ver tamién:Esclavu romanu yLlibertu
Ver tamién:Ciudadanía romana,Ciudadanía llatina,Ius romanum,Ius latii, yIus gentium
Ver tamién:Ius civile,Edictu de Llatinidá de Vespasiano,Edictu de Caracalla,Provincia romana, yColonia romana
Ver tamién:Foederati,Veteranu romanu, yHonesta missio

[10][11]

Ver tamién:Reformes de los Gracos,Reformes de Mario,Reformes de Sila,Reformes de César, yReformes d'Augusto
Ver tamién:Reformes de Claudio,Reformes de Vespasiano,Reformes de Traxanu,Reformes d'Adriano, yReformes de Diocleciano
Ver tamién:Reformes de Constantino,Reformes de Xulianu, yReformes de Teodosio
Ver tamién:Guerres de Veyes,Guerres samnitas,Guerra social (Antigua Roma),Guerres púniques, yGuerres pírriques
Ver tamién:Guerres ilíricas,Guerres celtíberes,Guerres mitridáticas,Guerra romanu-siria, yGuerra cimbria
Ver tamién:Guerres serviles,Guerres civiles de la República de Roma,Guerra de les Galies,Guerres cántabres, yConquista de Germania
Ver tamién:Guerres xudeo-romanes,Guerres párticas,Conquista romana de Britania,Guerra de Yugurta, yGuerres dacies
Ver tamién:Guerres romanu-sasánidas yHistoria de les campañes militares romanes
Ver tamién:Exércitu romanu,Armada romana,Historia de la estructura del exércitu romanu, yHistoria militar de Roma

[12]

Ver tamién:Esclavitú na Roma Antigua,Llatifundios na antigua Roma,Agricultura y ganadería na antigua Roma,Industria na antigua Roma, yComerciu na Antigua Roma
Ver tamién:Midíes y pesos na Antigua Roma,Moneda na Antigua Roma,Collegia,Navicularii, yPublicanu
Ver tamién:Cultura de l'Antigua Roma,Derechu romanu,Ciudá romana,Teunoloxía romana, yCiencia romana
Ver tamién:Filosofía romana,Filosofía helenística,Costumes de l'Antigua Roma, yArte de l'Antigua Roma
Ver tamién:Relixón na Roma antigua,Cristianismu primitivu,Relixón mistérica,Persecuciones, yPatrística
Ver tamién:Llatín,Literatura romana,Virgilio,Ovidio, yHoracio
Ver tamién:Marcial,Quintilianu,Petronio, yApuleyo
Ver tamién:Terencio yPlauto
Ver tamién:Catón el Vieyu,Cicerón,Séneca,Marco Aurelio, yLucrecio
Ver tamién:Pliniu'l Vieyu,Plinio el Mozu, yVitrubio
Ver tamién:Historiografía romana,Titu Liviu,Suetonio, yTácito
  • Frescos etruscos de la tumba de los lleopardos» (Tarquinia), onde se representa un simposion, costume social de clara influencia griega, representáu equí col coloríu y la concepción festiva propios de la pintura etrusca. Los etruscos desenvolvieron una civilización con carauterístiques orientalizantes dientro del contestu itálicu, del que fueron la potencia dominante hasta que Roma, la capital llatina que tuvo sometida a reis etruscos (Monarquía romana), terminó imponiéndose nos primeros tiempos de la República (del sieglu V al III e.C. ).
    Frescos etruscos de la tumba de los lleopardos» (Tarquinia), onde se representa unsimposion, costume social de clara influencia griega, representáu equí col coloríu y la concepción festiva propios de lapintura etrusca. Los etruscos desenvolvieron una civilización con carauterístiques orientalizantes dientro del contestu itálicu, del que fueron la potencia dominante hasta queRoma, la capitalllatina que tuvo sometida a reis etruscos (Monarquía romana), terminó imponiéndose nos primeros tiempos de laRepública (delsieglu V alIII e.C.).
  • Bustu de Xuliu César, l'últimu «home fuerte» de la República (otros fueron Cayo Mario, Sila o'l so principal rival, Pompeyo), y antecesor inmediatu del Imperiu romanu, que diseñó'l so herederu Octavio Augusto so la forma de principáu (finales del sieglu I e.C.). La espansión territorial de Roma y les guerres civiles republicanes significaron socialmente la superación de la oposición inicial ente patricios y plebeyos y la constitución d'un manera de producción esclavista qu'empericotió a una poderosísima aristocracia.
    Bustu deXuliu César, l'últimu «home fuerte» de la República (otros fueronCayo Mario,Sila o'l so principal rival,Pompeyo), y antecesor inmediatu delImperiu romanu, que diseñó'l so herederuOctavio Augusto so la forma deprincipáu (finales delsieglu I e.C.). La espansión territorial de Roma y les guerres civiles republicanes significaron socialmente la superación de la oposición inicial entepatricios y plebeyos y la constitución d'unmanera de producción esclavista qu'empericotió a una poderosísima aristocracia.
  • Planta del Coliséu de Roma o Anfiteatro Flavio, onde se sentaben 5000 espectadores a reparar espectáculos sangrientos como batalles ente gladiadores o con fieres selvaxes, y inclusive batalles navales (naumaquies). La espresión panem et circensis ('pan y circu') declaraba la intención demagóxica de falagar y aburricar a les mases populares de la que se garantizaba'l so sofitu a la figura imperial; de manera similar a como lo fixeren los dirixentes de la fase final de la República romana.
    Planta delColiséu de Roma o Anfiteatro Flavio, onde se sentaben 5000 espectadores a reparar espectáculos sangrientos como batalles entegladiadores o con fieres selvaxes, y inclusive batalles navales (naumaquies). La espresiónpanem et circensis ('pan y circu') declaraba la intencióndemagóxica de falagar y aburricar a les mases populares de la que se garantizaba'l so sofitu a lafigura imperial; de manera similar a como lo fixeren los dirixentes de la fase final de laRepública romana.
  • Fases de la espansión territorial de Roma, dende'l Lazio inicial hasta la máxima estensión en tiempos de Traxanu (sieglu II), y la posterior división del imperiu y cayida d'Occidente.
    Fases de la espansión territorial de Roma, dende'l Lazio inicial hasta la máxima estensión en tiempos deTraxanu (sieglu II), y la posterior división del imperiu y cayida d'Occidente.

Balcanes y Europa Oriental antiguos

[editar |editar la fonte]
Base delObeliscu de Teodosio enConstantinopla, laNueva Roma creada na antigua colonia griega deBizanciu, nuna llocalización d'escepcional valor estratéxicu. Apaez la so corte imperial presidida por uncrismón. Tres lacrisis del sieglu III qu'empecipia una secular transición delesclavismu alfeudalismu, elBaxu Imperiu romanu desenvolvió la nueva estructura política delApoderáu coles reformes deDiocleciano, secristianizó a partir deledictu de Milán deConstantino (313) y estremóse ente un Occidente ruralizado y sometíu a lesinvasiones xermániques delsieglu V y un Oriente qu'aguantó y enllargóse mientres tola Edá Media convertíu enImperiu bizantín.


Eurasia Septentrional antigua

[editar |editar la fonte]

Asia Central y Meridional antigües

[editar |editar la fonte]
Representación moderna d'un pasaxe del testuMajabhárata (la míticaguerra de Kurukshetra), xunto al testu ensánscritu.

Les estepes del Asia Central tuvieron históricamente una estrecha rellación (dialéutica de pueblos nómades y sedentarios) cola llanura delIndostán, y esta colaPenínsula del Decán. La conexón per tierra col Oriente Mediu al traviés de los desiertos d'Irán foi, sicasí, más comprometida, ente que la navegación polMar Arábigu dexó rutes más fluyíes. Sicasí, toes elles fueron esperimentaes, dacuando nel intre de la mesma espedición, como foi'l casu de la d'Alexandru Magnu (326).

Buda d'estiluGandhara (sieglu I).

Estremu Oriente antiguu

[editar |editar la fonte]
Inscripción antigua encaráuteres chinos sobre cascu de tortúa.

L'aislamientu xeográficu d'esta zona ta marcáu poles más altos cordales del mundu: elHimalaya, l'Altái, elHindu Kush, elTian Shan, elPamir y elKarakorum; y dalgunos de los más estensos y secos desiertos: elTaklamakán y elGobi. Inclusive les comunicaciones marítimes ente India y China son dificultoses (esposición a losmonzones, enllargada navegación pola interposición de lapenínsula d'Indochina y lapenínsula de Malaca qu'obliga a cruciar per zones como'lestrechu de la Sonda o'lestrechu de Malaca). Aun así, esistieron contactos, como atestigua la continuidá de rutes comerciales y l'espardimientu de teunoloxíes, alfabetos y relixones (elhinduismu alSureste asiáticu y elbudismu a Tíbet, China y Xapón). Sicasí, la dificultá d'esi contautu percibíase como resultáu d'un viaxe de dimensiones mítiques (Viaxe a Occidente).


Figura de finales del perioduJomon (Xapón, delX mileniu e.C. alsieglu III e.C.).


África Subsaḥariana antigua

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Historia d'África
Civilizaciones africanes antes de lacolonización europea.
Caballeru de terracota,Cultura nok (actualNixeria).

ElDesiertu d'El Sáḥara y les dificultaes del cursu cimeru delNilu supunxeron dos terribles barreres xeográfiques que provocaron una discontinuidá cultural bien importante ente'l Norte d'África y l'África Subsaḥariana. Sicasí, fueron lo suficientemente permeables como pa dexar el contautu por aciu rutescaravaneras cola zona delríu Níxer y elgolfu de Guinea, y el contautu al traviés delmar Roxu conEritrea yEtiopía, zones fuertemente venceyaes a laPenínsula arábiga. El casu especial deMadagascar ye consecuencia de la procedencia de la poblaciónmalgax, rellacionada al traviés delOcéanu Índicu con otres poblacionesmalayu-polinesies.

América antigua

[editar |editar la fonte]

NaAmérica precolombina, surdieron dos centros civilizatorios distintos: la rexón andina escontra'lIV mileniu e.C. y Mesoamérica escontra'lII mileniu e.C.

Andes antiguos

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:civilizaciones andines

Mesoamérica

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Mesoamérica

L'área ismu-colombiana

[editar |editar la fonte]

Caribe antiguu

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Historia del Caribe

Oceanía antigua

[editar |editar la fonte]

Mapes y cronoloxía de la Edá Antigua

[editar |editar la fonte]
ElVieyu Mundu escontra'l500 e.C.
Estensión de les distintes civilizaciones hacia l'añu300.

Formaciones históriques en redol al espaciu mediterráneo y próximo-oriental

[editar |editar la fonte]

En fondu blancu, los periodos consideraos prehistóricos (ensin presencia d'escritura -la esistencia deproto-escritura[15] en delles cultures ye una cuestión polémica-), en fondu llixeramente avisiegu los periodos históricos (con presencia d'escritura -les primeresescritures yalfabetos, en lletres de color rosa-), en fondu de distintos colores, los distintos imperios (entidaes polítiques de gran estensión, qu'algama siquier una de les zones consideraes nesti esquema).

Sieglu o MileniuExéu y

Balcanes

Península

Itálica

De los Alpes

a los Pirineos

Península IbéricaNoroeste d'ÁfricaExiptuLlevante y Asia MenorMesopotamiaIrán y Asia Central
V mileniu e.C.Neolíticu yCalcolíticu (prehistóricos)

Danubiano

Sesklo,Dímini,Vinča,Gumelnitsa

Neolíticu (prehistóricu)

cerámica cardial

bocca quadrata

Neolíticu (prehistóricu)

Cultura de la cerámica de bandes cerámica de bandes

cerámica cardial,Rössen,Chassey,[16]La Hoguette[17]

Neolíticu (prehistóricu)

cerámica cardial

Neolíticu (prehistóricu)[18]Neolíticu (prehistóricu)[19]

Predinástico

Neolíticu yCalcolíticu (prehistóricos)[20]Neolíticu yCalcolíticu (prehistóricos)[21]

El Obeid

Neolíticu yCalcolíticu (prehistóricos)[22]
IV mileniu e.C.Neolíticu yCalcolíticu (prehistóricos)

Dispilio

Gumelnitsa

Neolíticu (prehistóricu)

bocca quadrata

Neolíticu (prehistóricu)megalitismu

Chassey,Pfyn

Neolíticu (prehistóricu)

sepulcro de fuesa

tehenu

Paleta de Tehenu (exipcia, protohistórica)

Calcolíticu

Predinástico

Protodinástico

escritura xeroglífico

Calcolíticu (prehistóricu)

Uruk

Yemdet Nasr

Calcolíticu

Uruk

Yemdet Nasr

escritura cuneiforme

Calcolíticu (prehistóricu)Protoelamita
III mileniu e.C.Calcolíticu (prehistóricu)

Cicládico

civilización minoica

Edá del Bronce (prehistórica)

Calcolíticu (prehistóricu)

vasu campaniforme,Remedello,[23]Rinaldone,[24]Gaudo,Laterza,[25]Polada

Calcolíticu (prehistóricu)

vasu campaniforme,Horguen,SOM[26]

Calcolíticu (prehistóricu)

vasu campaniforme

megalitismu

Los Millares

Calcolíticu[27] (prehistóricu)

megalitismu (prehistóricu)

temehu

Arcaicu o Tinita

Imperiu Antiguu

escritura hierático

Entemediu I

Imperiu acadiuDinásticu arcaicu o Protodinástico

ciudaes sumeries

Imperiu acadiu

Renacimientu sumeriu

Protoelamita

Imperiu acadiu

Renacimientu sumeriu

II mileniu e.C.Exéu y

Balcanes

Península

Itálica

De los Alpes

a los Pirineos

Península IbéricaNoroeste d'ÁfricaExiptuLlevante y AnatoliaMesopotamiaIrán y Asia Central
sieglu XX e.C.civilización minoicaEdá del Bronce

(prehistórica)

cultura apenínica,Polada

Edá del Bronce

(prehistórica)

vasu campaniforme

Edá del Bronce[28] (prehistórica)

vasu campaniforme

Edá del Bronce (prehistórica)Imperiu MediuhititesImperiu asiriuElam
sieglu XIX e.C.civilización minoicacultura apenínica,Polada

(prehistóriques)

vasu campaniforme (prehistórica)El Argar

(prehistórica, Sureste)

Imperiu MediuImperiu asiriuImperiu asiriuElam
sieglu XVIII e.C.civilización minoicacultura apenínica,Polada

(prehistóriques)

vasu campaniforme (prehistórica)Les Motillas

(prehistórica, Meseta Sur)

Imperiu Mediu

Entemediu II

hitites

hurritas

Alepo

escritura protosinaítica

Imperiu babilónicuElam
sieglu XVII e.C.civilización minoica

llinial A

cultura apenínica,Polada

(prehistóriques)

vasu campaniforme (prehistórica)Cogotas I

(prehistórica, Meseta Norte)

Entemediu II

hicsos

hitites

hurritas

Alepo

Imperiu babilónicuElam
sieglu XVI e.C.civilización minoica

micénicos

llinial B

Terramaras

(prehistórica)

túmulos (prehistórica)Vila Nova (prehistórica, baxu Tajo)Entemediu II

Imperiu Nuevu

hitites

Mitani

llinial C

Mitani

casines

Elam
sieglu XV e.C.civilización minoica

micénicos

Terramaras

(prehistórica)

túmulos (prehistórica)Atalaia[29] (prehistórica, suroeste)Imperiu Nuevuhitites

Mitani

Imperiu Nuevu

Mitani

casines

Elam
sieglu XIV e.C.civilización minoica

micénicos

Terramaras

(prehistórica)

túmulos (prehistórica)cultura pretalayótica

(prehistórica, Baleares)

mashauashImperiu Nuevuhitites

Imperiu Nuevu

Imperiu mediu asiriuElam
sieglu XIII e.C.micénicos

pueblos del mar

¿invasión doria?

Edá del Fierro (prehistórica)

campos d'urnes

proto-Villanova

pueblos itálicos

(prehistóricos)

campos d'urnes (prehistórica)cultura talayótica

(prehistórica, Baleares)

libuImperiu Nuevu

pueblos del mar

hitites

Imperiu Nuevu

pueblos del mar

batalla de Qadesh

alfabetu ugarítico

Imperiu mediu asiriuElam
sieglu XII e.C.Edá Escura (prehistórica)

dorios

proto-Villanova

pueblos itálicos

(prehistóricos)

Hallstatt

("celtes",prehistórica)

campos d'urnes

(prehistórica, Nordés)

libuImperiu NuevuEdá del Fierro

frigios,lidios,hitites,fenicios,filisteos,arameos

alfabetu feniciu

Imperiu mediu asiriu

arameos

Elam

Imperiu mediu asiriu

sieglu XI e.C.Edá Escura (prehistórica)

xonios

proto-Villanova

pueblos itálicos

(prehistóricos)

Hallstatt

("celtes",prehistórica)

Fundación de Cádiz

(primercolonia fenicia)

libuImperiu Nuevu

Entemediu III

frigios,lidios,fenicios

Reinu d'Israel

arameos

arameosElam
I mileniu e.C.Exéu y

Balcanes

Península

Itálica

De los Alpes

a los Pirineos

Península IbéricaNoroeste d'ÁfricaExiptuLlevante y AnatoliaMesopotamiaIrán y Asia Central
sieglu X e.C.Edá Escura (prehistórica)

polis griegues

ilirios

Edá del Fierro (prehistórica)

Villanova

pueblos itálicos

Hallstatt

("celtes",prehistórica)

preiberos

celtes (prehistóricos)

paleo-bereberes, pre-líbicosEntemediu IIIfrigios,lidios,fenicios

Reinu d'Israel

Reinu de Xudá

alfabetu paleohebréu

reinos arameos yneohititas

reinos arameosElam
sieglu IX e.C.Edá Escura

polis griegues

alfabetu griegu

ilirios

"galos" o "celtes"

etruscos

pueblos itálicos

(prehistóricos y protohistóricos)

Hallstatt

("celtes",prehistórica)

preiberos

celtes

(prehistóricos)

colonización fenicia

fundación de Cartago (protohistoria)

paleo-bereberes, pre-líbicos

Entemediu IIIfrigios,lidios,fenicios

Reinu d'Israel

Reinu de Xudá

reinos arameos yneohititas

primeros alfabetos árabes

reinos arameos

Imperiu nuevu asiriu

Elam

Imperiu nuevu asiriu

sieglu VIII e.C.Arcaicu

primer olimpiada

Homero

polis ycolonies

Lliga xónica

ilirios

"galos" o "celtes"

pueblos itálicos

etruscos

alfabetu etruscu

fundación de Roma

colonies griegues

Edá del Fierro

Hallstatt

("celtes",prehistórica)

Edá del Fierro (prehistórica)

celtes

íberos

colonies griegues

colonies fenicies

Tartessos (protohistoria)

colonies fenicies

Cartago

paleo-bereberes, pre-líbicos

Entemediu III

escritura demótico

Imperiu nuevu asiriu

frigios,lidios

Cautividá de Nínive

Imperiu nuevu asiriu

Urartu

reinos arameos yneohititas

alfabetu araméu

Imperiu nuevu asiriuElam

Imperiu medo

sieglu VII e.C.Arcaicu

tiranus

llexisladores griegos

ilirios,macedonios,tracios

pueblos itálicos

etruscos

Monarquía romana

alfabetu llatín

samnitas

Magna Grecia

Hallstatt

("celtes",prehistórica)

celtes

íberos

colonies griegues

colonies fenicies

Tartessos

escritures paleohispániques

colonies fenicies

Cartago

paleo-bereberes,líbicos

Cirenaica (greco-exipcios)

Entemediu III

Imperiu nuevu asiriu

Tardíu oSaíta

frigios,lidios,fenicios

Imperiu asiriu

Imperiu neobabilónico

Imperiu nuevu asiriu

Imperiu neobabilónico

Imperiu nuevu asiriu

Imperiu neobabilónico

Imperiu medo

sieglu VI e.C.Arcaicu

tiranus

democracia ateniense

Imperiu aqueménida

ilirios,macedonios,tracios

pueblos itálicos

etruscos

Monarquía romana

República romana

Magna Grecia

Hallstatt

("celtes",prehistórica)

Antipolis yMassilia

(primerescolonies griegues, protohistoria)

celtes

íberos

colonies griegues

Tartessos

Imperiu cartaxinés

batalla de Alalia

Imperiu cartaxinés

paleo-bereberes,líbicos

Cirenaica (greco-exipcios)

Tardíu oSaíta

Imperiu aqueménida

sitiu de Tiru

cautividá de Babilonia

Imperiu neobabilónico

Imperiu aqueménida

Imperiu neobabilónico

Imperiu aqueménida

Imperiu aqueménida
sieglu V e.C.Imperiu aqueménida

Guerres Médiques

Lliga de Delos

Lliga del Peloponeso

Guerra del Peloponeso

ilirios,reinu de Macedonia,tracios

pueblos itálicos

etruscos

República romana

Magna Grecia

La Tène

(prehistórica)

colonies griegues

celtes

íberos

colonies griegues

Imperiu cartaxinés

Imperiu cartaxinés

paleo-bereberes,líbicos,garamantes

Cirenaica (greco-exipcios)

Imperiu aqueménidaImperiu aqueménidaImperiu aqueménidaImperiu aqueménida
sieglu IV e.C.batalla de Queronea

Imperiu d'Alexandru

ilirios

etruscos

República romana

pueblos itálicos

Conquista romana d'Italia[30]

Magna Grecia

La Tène

(prehistórica)

Colonies griegues

celtes

íberos

colonies griegues

Imperiu cartaxinés

Imperiu cartaxinés

paleo-bereberes,líbicos,garamantes

Cirenaica (greco-exipcios)

Imperiu aqueménida

Imperiu d'Alexandru

Imperiu aqueménida

batalla del Gránico

batalla de Issos

sitiu de Tiru

sitiu de Gaza

Imperiu d'Alexandru

batalla de Gaugamela

Imperiu d'Alexandru

sitiu de la Roca Sogdiana

Imperiu d'Alexandru

sieglu III e.C.Reinu de Macedonia

Reinu d'Epiru

Lliga Aquea

Lliga Etolia

ilirios

Guerres Pírriques

Imperiu cartaxinés

Guerres púniques

República romana

galos

colonies griegues

Guerres púniques

República romana

pueblos prerromanos

colonies griegues

Imperiu cartaxinés

Guerres púniques

República romana

Imperiu cartaxinés

batalla de Zama

paleo-bereberes,líbicos,garamantes

Cirenaica (greco-exipcios)

dinastía ptolemaica (greco-exipcios)Imperiu seléucida

Reinu de Pérgamo

Imperiu seléucidaImperiu seléucida

partos

grecobactrianos

indogriegos

sieglu II e.C.Reinu de Macedonia

Reinu d'Epiru

Lliga Aquea

Lliga Etolia

Guerres macedonies

ilirios

República romana

República romanagalos

República romana

celtíberos ylusitanos

sitiu de Numancia

República romana

cántabros yástures

Cartago

Tercer guerra púnica

República romana

Reinu de Numidia

Reinu de Mauritania

paleo-bereberes,líbicos,getulos,garamantes

Cirenaica (greco-exipcios)

dinastía ptolemaica (greco-exipcios)Reinu de Pérgamo

Reinu d'Armenia

Reinu del Ponto

macabeos

nabateos

Imperiu seléucida

partos

partos

grecobactrianos

indogriegos

sieglu I e.C.República romana

Altu Imperiu romanu

República romana

Altu Imperiu romanu

galos

Guerra de les Galies

batalla d'Alesia

República romana

Altu Imperiu romanu

República romana

cántabros yástures

Guerres cántabres

Altu Imperiu romanu

República romana

Reinu de Numidia

Reinu de Mauritania

Guerra de Yugurta

paleo-bereberes,líbicos,getulos,garamantes

Cirenaica (greco-exipcios)

Altu Imperiu romanu

dinastía ptolemaica

batalla de Actium

Altu Imperiu romanu

Guerres mitridáticas

República romana

Altu Imperiu romanu

nabateos

partospartos

tocarios

indogriegos

I mileniuExéu y

Balcanes

Península

Itálica

De los Alpes

a los Pirineos

Península IbéricaNoroeste d'ÁfricaExiptuLlevante y AnatoliaMesopotamiaIrán y Asia Central
sieglu IAltu Imperiu romanuAltu Imperiu romanuAltu Imperiu romanuAltu Imperiu romanuAltu Imperiu romanu

Reinu de Mauritania

Altu Imperiu romanuAltu Imperiu romanu

Primer guerra xudeo-romana

nabateos

partospartos

tocarios

indogriegos

sieglu IIAltu Imperiu romanuAltu Imperiu romanuAltu Imperiu romanuAltu Imperiu romanuAltu Imperiu romanuAltu Imperiu romanuAltu Imperiu romanupartos

Altu Imperiu romanu

partos

Imperiu kushán

sieglu IIIBaxu Imperiu romanuBaxu Imperiu romanuBaxu Imperiu romanuBaxu Imperiu romanuBaxu Imperiu romanuBaxu Imperiu romanu

Imperiu de Palmira

Baxu Imperiu romanu

Imperiu de Palmira

Imperiu sasánida

Baxu Imperiu romanu

Imperiu de Palmira

Imperiu sasánida

Imperiu kushán

sieglu IVImperiu romanu d'OrienteImperiu romanu d'OccidenteImperiu romanu d'OccidenteImperiu romanu d'OccidenteImperiu romanu d'OccidenteImperiu romanu d'OrienteImperiu romanu d'OrienteImperiu sasánida

Imperiu romanu d'Oriente

Imperiu sasánida

Imperiu kushán

sieglu VImperiu romanu d'OrienteImperiu romanu d'Occidente

Reinu ostrogodu

invasiones xermániques

Reinu visigodu de Tolosa

invasiones xermániques

Reinu suevu

Reinu visigodu de Tolosa

Reinu vándalu d'ÁfricaImperiu romanu d'OrienteImperiu romanu d'OrienteImperiu sasánida

Imperiu romanu d'Oriente

Imperiu sasánida

hunos blancos

[[|thumb|center|750px|left|

Estaos en redol al Mediterraneu hacia l'añu 180 e.C.

Mediterraneu Occidental (hexemonía romana tres lesguerres púniques):     República romana, colaciudá de Roma, los territorios de la península itálica sometíos a distintes considerancies xurídiques y deciudadanía, y les sosprovincies enSicilia,Cerdeña,Córcega,Hispania yDalmacia     Reinu de Mauritania     Reinu de Numidia     República Cartaxinesa

Mediterraneu Oriental:

-Grecia:     Reinu d'Epiru     Reinu de Macedonia     Lliga Etolia     Lliga Aquea

-Exiptu:     Imperiu ptolemaicu-Asia menor y Mar Negru:     Rodes     Reinu del Bósforo     Reinu de Capadocia     Galatia     Reinu de Bitinia     Reinu de Pérgamo     Reinu d'Armenia     Reinu del Ponto-Llevante, Mesopotamia y Asia Central:     Imperiu seléucida     Partos     Reinu grecobactriano     Imperiu maurya

]]

Ficción

[editar |editar la fonte]

Lliteratura

[editar |editar la fonte]

William Shakespeare compunxo delles obres teatrales con ambientación na Antigüedá:Julio César (Shakespeare),Antonio y Cleopatra,Coriolano,Titus Andrónicus, etc.Cervantes fixo lo propio enEl cercu de Numancia; pero foi más avezáu nelteatru clásicu francés:Pierre Corneille (Horacio,Cinna, etc.) yJean Racine (La Tebaida,Andrómaca,Fedra, etc.), a partir del cual ―y basándose en modelos clásicos y en testos antiguos deTerencio yPlauto― afitáronse les convenciones académiques qu'afitaron el modelu delteatru neoclásicu del sieglu XVIII.

Lanovela histórica surdida nelromanticismu tuvo na Edá Media'l so principal escenariu (veasemedievalismo), pero tamién se buscó l'ambientación en distintes civilizaciones de la Edá Antigua.

Munches de les noveles afacer al cine o la televisión:

L'ésitu editorial de les temes históriques multiplicó l'apaición debest sellers del xéneru, sobremanera los rellacionaos cola historia militar de Roma.[31]

Cine

[editar |editar la fonte]

L'adautación de mitos de la edá antigua dio orixe a un xéneru cinematográficu especial:Troya,Clash of the Titans,Jason and the Argonauts, etc., según elcine bíblicu:Los diez mandamientos (deCecil B. DeMille, 1923 y 1956),Solomon and Sheba,Samson and Delilah, etc.VeaseCategoría:Películes de la Biblia.Tamién distintes adautaciones de losevanxelios:(The Greatest Story Ever Told,The Robe,L'Evanxeliu según San Mateo,The Passion of the Christ, etc. VeaseCategoría:Películes sobre Jesús.

Col nome depeplum (pola vestidura denomada en castellánpeplo) designar a un subxéneru cinematográficu en que l'ambientación na Antigüedá ye una simple escusa pa una película d'aventures de baxu presupuestu na que los anacronismos y otres inadecuaciones a la historia son abondoses (Hércules, de 1958, yHércules, Sansón, Maciste y Ursus, de 1964). Les carauterístiques del xéneru favoreció la realización de numberoses remortines yparodies.

Artículu principal:Peplum

Tanto estes como les de mayor nivel popularmente recibieron el nome de «películes de romanos» (anque fueren ambientaes na dómina griega o cualesquier otra dómina antigua), y la so visionado nos «cines de barriu» desesión continua ydoble programa, o noscines de branu tuvo un notable papel naeducación sentimental de la mocedá dende finales de los años cincuenta hasta los setenta, reflexáu n'obres como les deTerenci Moix (egiptómano ymitómanu en concretu d'Elizabeth Taylor, actriz que representó a Cleopatra).Joaquín Sabina tien un cantar tituláuUna de romanos, carauterizada pola señardá de la mocedá pasada.

Televisión

[editar |editar la fonte]

Historieta

[editar |editar la fonte]


Predecesor:
Prehistoria
Historia antigua
IV mileniu e.C.-476 d. C.
Socesor:
Edá Media

Ver tamién

[editar |editar la fonte]

Notes

[editar |editar la fonte]
  1. Unu de los principales autores yeLuigi Luca Cavalli-Sforza. La divulgación de les conclusiones de cada unu de los estudios suel dar problemes, al presentase con titulares periodísticos sensacionalistes:«La patria llevar nos xenes. Un grupu d'investigadores afaya la estelante coincidencia del mapa de mutaciones y el xeográficu d'Europa»,El País, 26 de payares de 2008; abusos contra los que suelen alvertir los mesmos xenetistes: «Nun hai races. Dende'l puntu de vista de la xenética, solo vemos gradientes xeográficos» (Lluis Quintana-Murci, delInstitutu Pasteur de París, citáu porGary Stix «Buelgues d'un pasáu alloñáu», enInvestigación y Ciencia, setiembre de 2008,ISSN0210-136X páx. 19).
  2. Términu acuñáu por Gordon Childe,op. cit.
  3. El términuCreciente Fértil foi acuñáu porJames Henry Breasted.
    Clay, Albert:«The so-called Fertile Crescent and Desert Bay».
  4. Perry Anderson,op. cit.
  5. Edward Gibbon, Fustel de Coulanges y Perry Anderson (op. cit.);Henri Pirenne,Mahoma y Carlomagno.
  6. Mesopotamia significa 'ente ríos' (siendomeso: 'metanes', ypótamoi: 'ríos').
  7. T. V. Gamkrelidze; y Ivanov, V. V.: «The Early History of Indo-European (aka Aryan) Languages», artículu n'inglés na revistaScientific American, marzu de 1990.
  8. Bruce GordonArchiváu 2014-04-01 enWayback Machine (2005)
  9. Sven-Tage Teodorsson:Ex Oriente lux, ex occidente dux: griegos, cartaxineses y romanos en contautu y conflictu
    «¡Ex Oriente lux!». Dizse que con esta exclamación saludaben los romanos al sol cuando s'alzaba sobre los montes samnitas. La espresión fíxose una frase célebre universal, usada al meyor por casualidá en sentíu orixinal, pero cuasi siempres simbólicamente pa suxerir que la nuesa cultura occidental provién no fondero d'Oriente.
  10. Oxford Latin Dictionary, s.v. 1930. Pa les particularidaes del soldáu romanu, veanse tamiénLexonariu,Guardia pretoriana,Stipendium yDonativa oLiberalitates.
  11. Y. Abranson y J.P. Colbus, La vita dei legionari ai tempi della guerra di Gallia, Milano 1979
  12. Sims, Lesley:The Roman Soldier's Handbook, 2005
  13. CCP Encyclopedia or Philippine Art, Peoples of the Philippines, Tagalog
  14. Historia universal Salvat, El País (tomu 3: «Emigraciones nel Océanu Pacíficu»), páx. 142,ISBN 84-345-6232-4.
  15. Houston, Stephen D. (2004). The First Writing: Script Invention as History and Process.Cambridge University Press. páxs. 245–6.ISBN 978-0-521-83861-0
  16. Chasseense -Thévenot
  17. La Hoguette
  18. Martín Almagro Basch,Prehistoria del Norte d'África y d'El Sáḥara español. Celtiberia:Prehistoria final del norte d'África, rellaciones cola península ibérica y oríxenes de los bereberes yProtohistoria del Norte d'África y la so rellación cola península ibérica. Ver tamiénArte rupestre del Sahara,Neolíticu subpluvial yTeoría de la bomba del Sahara. Camps, Gabriel (1974), Les civilisation prehistoriques de l'Afrique du Nord et du Sahara, Paris, pp 22 and 225-226. The site is Amekni near Tamanrasset.Jump up ^ "Stone Age Graveyard Reveals Lifestyles Of A 'Green Sahara'". Science Daily. 15 August 2008. Retrieved 15 August 2008.Jump up ^ Gwin P. (September 2008), Lost tribes of the green sahara, National Geographic Magazine. Van Zinderen-Bakker Y. M. (1962-04-14). "A Late-Glacial and Post-Glacial Climatic Correlation between East Africa and Europe". Nature 194. What Happened to the Ancient Libyans?, Chasing Sources across the Sahara from Herodotus to Ibn Khaldun by Richard L. Smith

    Na tradicional identificación de pueblos y llingües col rellatu bíblicu de los descendientes deNoé, la zona se identifca conFut, fíu deCam, y coles llamaesllingües camites; conceutos toos ellos obsoletos nes modernes antropoloxía y llingüística.

    N'atención a les temes representaes (dependientes de cambeos en clima y cultura, qu'espliquen la presencia d'unos o otros animales) les fases del arte rupestre denomináronsebubaliense (Paleolíticu o Mesolíticu),bovidiense (bóvidos, Neolíticu -Tassili n'Ajjer-),equidiense (caballos y carros esquemáticos -"periodu de los carros"-, I mileniu e.C. -en celtiberia, web cit., féchase "tradicionalmente" en 1500 e.C.-) ycameliense (camellos, dende'l sieglu I e.C. hasta l'actualidá). (Alfonso Cuayes,carros%22+sahara&hl=es&sa=X&ei=0lTNU6TwO9G10QWB84DIAw&ved=0CCQQ6AEwAQ#v=onepage&q=%22periodu%20de%20los%20carros%22&f=falseL'arte rupestre prehistóricu d'África nororiental, pg. 95).

  19. OExiptu prehistóricu. "Ancient Egyptian Culture: Paleolithic Egypt". Emuseum. Minnesota: Minnesota State University
  20. Cambridge Ancient History Online 14 vols. 1970-2000. Joel Ng, Introduction to Biblical Archaeology 2: From Stone to BronzePaul James Cowie, Archaeowiki: Archaeology of the Southern Levant.
  21. Álvaro Cruz,La prehistoria de Mespotamia, en Artehistoria.
  22. Bernbeck, R. (2004) Iran in the Neolithic, in T. Stöllner, R. Slotta and A. Vatandoust (eds) Persiens. Antike Pracht. Bochum: Bochum Museum, 140–147Biglari, F. and S. Shidrang, 2006 "The Lower Paleolithic Occupation of Iran", Near Eastern Archaeology 69 (3–4): 160–168Smith, P. Y. L. (1986) – Paleolithic archaeology In Iran, Philadelphia (PA): University Museum, University of Pennsylvania.
  23. it:Cultura di Remedello
  24. it:Cultura del Rinaldone
  25. it: Cultura di Laterza
  26. Cultura Sena-Oise-Marne -fr:Culture Seine-Oise-Marne-
  27. Metalurxa del cobre n'África. Bisson, M. 2000. Precolonial copper metallurgy: sociopolitical context
  28. Martín Almagro Gorbea,La Edá del Bronce na Península Ibérica: periodización y cronoloxía, en Gabinete d'Antigüedaes de la Real Academia de la Historia.
  29. Atalaia (Baixo Alentejo) ¿Atalaia da Cabeça Magra? -pt:Atalaia da Cabeça Magra-.Hermanfrid Schubart,Die Kultur der Bronzezeit im Südwesteen der Iberischen Halbinsel, Berlin 1975; idem,Atalaia, una necrópole da idade do bronce non Baixo Alemtejo, en Arquivo de Beja XXII, 1965.de:Gräberfeld von Atalaia
  30. Forsythe, Gary (2005):A Critical History of Early Rome. Berkley:University of California Press.ISBN 0-520-24991-7
  31. Artículo sobre l'asuntu n'El País, 17 de xineru de 2009. Cita tres ejemplos de recién apaición:Centurión (deSimon Scarrow. Barcelona: Edhasa, 2008),L'águila de la Novena Lexón (deRosemary Sutcliff. Barcelona: Plataforma, 2008) yCésar, les cenices de la República (deGisbert Haefs. Barcelona: Edhasa, 2008).

Bibliografía

[editar |editar la fonte]

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]



Control d'autoridaes

Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Edá_Antigua&oldid=4347372»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp