Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Deborah Kerr

05-11-2020 14:15
De Wikipedia
Deborah Kerr
Vida
NacimientuHelensburgh30 de setiembre de 1921[1]
NacionalidáBandera del Reinu XuníuReinu Xuníu
ResidenciaHelensburgh
Botesdale(en)Traducir
MuerteSuffolk16 d'ochobre de 2007[2] (86 años)
SepulturaSt Mary's Church, Redgrave(en)Traducir
Causa de la muerteEnfermedá de Parkinson
Familia
PadreArthur Charles Kerr Trimmer
MadreKathleen Rose Smale
Casada conTony Bartley(1945 – 1959)[3]
Peter Viertel(1960 – 2007)[3]
Fíos/es2
Estudios
Llingües falaesinglés[4]
Oficiuactriz de cine,actriz,baillarina de baléactriz de teatru
Premios
Nominaciones
ver
IMDbnm0000039
Cambiar los datos en Wikidata

Deborah Kerr /ˌdebrə ˈkɑr/CBE (30 de setiembre de192116 d'ochobre de2007) foi unaactrizbritánica, una de les cares más conocíes del cine deHollywood nosaños cincuenta.[6] Tamién ye unu de los mitos femeninos del séptimu arte.

Biografía y carrera

[editar |editar la fonte]

Deborah Jane Kerr-Trimmer nació enHelensburgh, una pequeña poblaciónescocesa, el30 de setiembre de1921.[7] El so padre yera un militar que sufría les consecuencies de les firíes causaes mientres laPrimer Guerra Mundial.[8] Siendo una moza tímida, afayó na interpretación un mediu pa espresase. La so tía, que yera profesora d'actuación, consiguió-y dellos papeles n'obres teatrales mientres yera entá adolescente.[9][10]

Deborah Kerr enQuo Vadis

Mientres una d'estes interpretaciones Kerr foi afayada por un productor de cine británicu, que contratóla pa dos películes en1941 (una d'elles el clásicu deGabriel PascalMayor Barbara[11][12]xunto aRex Harrison, sobre la obra teatral deGeorge Bernard Shaw). Kerr tuvo ésitu y convirtióse rápido nuna incipiente estrella del cine británicu de la mano de la compañía cinematográficaRank,[13] interviniendo en títulos del calibre deHatter's castle (1942, Lance Comfort), adautación d'una novela d'A. J. Cronin,[13] en compañía de James Mason,Robert Newton oEmlyn Williams;[13] la célebreCoronel Blimp (1943,Michael Powell yEmeric Pressburger) xunto aAnton Walbrook,[13] considerada pola crítica como una de los diez meyores películes de la historia del cine británicu;Separación peligrosa (1945,[6][14]Alexander Korda) al llau deRobert Donat,I see a dark stranger (1946, Frank Launder) empareyada xunto al notable actorTrevor Howard; oBlack Narcissus (1947, Michael Powell),[15] nun cast completáu porJean Simmons,Flora Robson ySabu.[15]

Poco dempués, laMetro-Goldwyn-Mayer contratóla y Kerr treslladóse a Hollywood onde empieza una esitosa etapa de imborrable alcordanza pa tolos amantes del bon cine.[11] Asina, por citar dellos títulos, destaquenIf winter comes (1947,[15]Victor Saville), interesante drama onde Kerr formaba parte d'un cast que completenWalter Pidgeon,Angela Lansbury yJanet Leigh;The hucksters (1947,Jack Conway), thriller onde compartía protagonismu conClark Gable,Adolphe Menjou yAva Gardner;Edward, My Son (1949,[16]George Cukor) conSpencer Tracy;King Solomon's Mines (1950,Andrew Marton yCompton Bennett) compartiendo cartelu conStewart Granger yRichard Carlson;[16] la célebre superproducción basada na novela deHenryk SienkiewiczQuo Vadis? (1951,Mervyn LeRoy) xunto aRobert Taylor o la estupenda versión deThe Prisoner of Zenda queRichard Thorpe rodada en1952 de nuevu con Stewart Granger y conJames Mason yJane Greer.[17]

Kerr sintióse, sicasí, encaxellada en ciertu tipu de personaxes femeninos un pocu estereotipaos, polo qu'aceutó en1953 trabayar pa laColumbia enFrom Here to Eternity, encarnando a un personaxe más llibre ya independiente —magar tar casada con un mandu del exércitu y formar un aveníu matrimoniu—, y con una escena pasional y, pa la dómina,[18] abondo erótica conBurt Lancaster, que raspió l'escándalu y cola que rompió la so imaxe d'heroína virxinal ya inocente.[19][20][21] La película tuvo gran ésitu pol so guión (basáu na novela deJames Jones),[22] calidá artística y repartu (Frank Sinatra,Montgomery Clift,Donna Reed,Ernest Borgnine,...) y Kerr foi candidata alÓscar como meyor actriz principal.[23]

A partir d'entós, l'actriz empezó a demostrar el so enorme talentu pa papeles dramáticos ricos en matices y con suxerentes implicaciones emocionales y/o psicolóxiques, aplicando la solidez adquirida nes sos esperiencies teatrales como base d'un métodu que abrió pasu na so manera d'interpretar pal cine. Alternó toa mena de papeles en películes tan destacaes comoJulius Caesar (1953,Joseph L. Mankiewicz) compartiendo cartelu conMarlon Brando, James Mason,Greer Garson oLouis Calhern;Vivir un gran amor (1954,Edward Dmytryk) al llau deVan Johnson[24] nuna hestoria sobre una novela autobiográfica deGraham Greene, versionada en1999 porNeil Jordan con inda mayor fortuna enThe End of the Affair;El rei y yo (1956,Walter Lang) conYul Brynner yRita Moreno, tamién numberoses vegaes llevada a la pantalla (la más reconocida, en1946 conRex Harrison yLinda Darnell, y la postrera en 1999 conJodie Foster);Té y simpatía (1957,Vincente Minnelli) xunto aLeif Erikson yJohn Kerr nuna comedia d'alta sociedá sacada d'una esitosa obra de teatru;Namái Dios lo sabe (1957,[25]John Huston), nuna de les sos meyores interpretaciones al llau deRobert Mitchum; la inolvidableTu y yo (Daqué pa recordar) (1957,Leo McCarey) en compañía d'unCary Grant inmensu, col que formó una de les meyores pareyes cinematográfiques que se recuerden;[26] l'esitosu drama d'orixe teatralMeses separtaes (1958,Delbert Mann) conBurt Lancaster,David Niven,Rita Hayworth yWendy Hiller llogrando un Óscar;"Bonos díes, murnia" (1958,Otto Preminger), sobre la famosísima novela deFrançoise Sagan; y l'escelenteBeloved Infidel (1959,Henry King), onde l'actriz fizo la so postrera gran interpretación de los años 50 como esposa del escritor Francis Scott Fitzgerald (Gregory Peck).

ConBurt Lancaster nel filmeFrom Here to Eternity

Los más cinéfilos ver tamién en filmes de menor entidá pero onde l'actriz salvaba los sos papeles con elegancia, comoTorbonada n'Oriente (1951,Charles Vidor) conCharles Boyer yAlan Ladd;La esposa suañada (1953, Sidney Sheldon) al llau de Cary Grant y Walter Pidgeon;La reina virxe (1953,George Sidney), enteCharles Laughton, Jean Simmons y Stewart Granger;Los héroes tamién lloren (1956,George Seaton), nun repartu que completenWilliam Holden yThelma Ritter; oColoráu atapecer (1959,Anatole Litvak metanesAnouk Aimée yYul Brynner.

Los años 60 amuesen que, magar la calidá de les sos interpretaciones y al ésitu comercial de les películes en qu'intervien, los críticos y l'academia de cine nun paecen dase por enteraos. Dalgunos de los sos meyores trabayos apaecen en títulos d'esta dómina tales como:The Sundowners (1960, Fred Zinnemann), de nuevu con Robert Mitchum pero agora nun sobeyosu drama d'aventures;Páxina en blancu (1960,Stanley Donen) nun duelu interpretativu con Cary Grant, Jean Simmons y Robert Mitchum;¡Suspense! (1961,Jack Clayton) o la meyor versión de la célebre novela deHenry JamesOtra vuelta de tuerca, nel papel de madura institutriz nuna casona onde s'escuende un escuru secretu, xunto al granMichael Redgrave yPamela Franklin;Solombres de barruntu (1961, Michael Anderson), acompañando a Gary Cooper na so última apaición na pantalla; oLa nueche de la iguana (1964,John Huston), sobre la obra teatral deTennessee Williams, conRichard Burton,Ava Gardner ySue Lyon.

Tamién destaquen, en menor midida, obres comoMuyer ensin pasáu (1964,Ronald Neame), conJohn Mills y la so fía Hayley;El güeyu del diañu (1966,J. Lee Thompson), la fallida superproducción paródicaCasino Royale (1967, John Huston,Robert Parrish,Val Guest),Temerarios del aire (1969,John Frankenheimer), al pie de Burt Lancaster yGene Hackman; yThe Arrangement (1969,Elia Kazan) conKirk Douglas,Faye Dunaway yHume Cronyn, siendo este l'añu en que se retiró.

Deborah Kerr n'Heaven Knows, Mr. Allison

A lo llargo de la so carrera foi candidata seis vegaes al Óscar, pero nun lu ganó en nenguna ocasión. Por ello, l'Academia de Cine concedió-y en1994 unÓscar en reconocencia a tola so carrera.

A mediaos de los años 80, remaneció na TV británica, con dos notables papeles nel telefilmeXunta en Fairborough (el so últimu trabayu al pie de Robert Mitchum) y na recordada miniserie"A Woman of Substance" ("Toa una muyer"), basada nel Bestseller de 1979 escritu porBarbara Taylor Bradford que lleva'l mesmu nome que narra la vida d'Emma Harte.

Kerr tuvo casada per primer vegada ente1945 y1959, y tuvo dos fíos d'esti matrimoniu. Volvió casase en1962 col escritor y guionista de HollywoodPeter Viertel. Viertel foi autor del guión deLa reina d'África deJohn Huston lo mesmo que deCazador blancu, corazón negru deClint Eastwood. El matrimoniu vivió mientres la so última etapa enSuiza, anque dende los años 70 solíen pasar llargues estancies enMarbella.

Morrió'l martes16 d'ochobre de2007 a los 86 años d'edá na so casa deSuffolk,Inglaterra.[27] Carecía laenfermedá de Parkinson dende diba dellos años. El so vilbuPeter Viertel morrió enMarbella apenes 19 díes dempués.

Filmografía

[editar |editar la fonte]

Premios

[editar |editar la fonte]

Premiu Óscar

[editar |editar la fonte]
AñuCategoríaPelículaResultáu
1994Óscar HonoríficuGanadora
1960Meyor ActrizThe SundownersCandidata
1958Meyor ActrizMeses separaesCandidata
1957Meyor ActrizNamái Dios sabeCandidata
1956Meyor ActrizEl rei y yoCandidata
1953Meyor ActrizFrom Here to EternityCandidata
1949Meyor ActrizEdward, My SonCandidata

Premios BAFTA

[editar |editar la fonte]
AñuCategoríaPelículaResultáu
1964Meyor Actriz BritánicaThe Chalk GardenCandidata
1961Meyor Actriz BritánicaThe SundownersCandidata
1957Meyor Actriz BritánicaTea and SympathyCandidata
1955Meyor Actriz BritánicaThe End of the AffairCandidata

Globos d'Oru

[editar |editar la fonte]
AñuCategoríaPelículaResultáu
1964Meyor Actriz - DramaMeses separaesCandidata
1958Meyor Actriz - DramaHeaven Knows, Mr. AllisonCandidata
1957Meyor Actriz - Comedia o musicalEl rei y yoGanadora
1950Meyor ActrizEdward, My SonCandidata

Referencies esternes

[editar |editar la fonte]
  1. Afirmao en:Gemeinsame Normdatei. Identificador GND:134823745. Data de consulta: 16 ochobre 2015. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. URL de la referencia:http://www.telegraph.co.uk/news/main.jhtml?xml=/news/2007/10/18/db1804.xml. Direición web d'archivu:https://web.archive.org/web/20071119071819/http://www.telegraph.co.uk:80/news/main.jhtml?xml=/news/2007/10/18/db1804.xml.
  3. 3,03,1URL de la referencia:http://www.independent.co.uk/news/obituaries/deborah-kerr-395023.html.
  4. Identificador CONOR.SI:48900195. Afirmao en:CONOR.SI.
  5. Identificador IMDb:ev0000003/1950.
  6. 6,06,1New York Times (19 d'ochobre de 2007) (n'inglés). Deborah Kerr, Actress Known for Genteel Grace and a Sexy Beach Kiss, Dies at 86.http://www.nytimes.com/2007/10/19/movies/19kerr.html?_r=1&scp=1&sq=Deborah%20Kerr%20obituary&st=cse&oref=slogin. Consultáu'l 20 d'ochobre de 2007. 
  7. The Herald. «Deborah Kerr». Consultáu'l 19 de payares de 2007.
  8. Filmreference.com. «Deborah Kerr Biography (1921–2007)». Consultáu'l 29 d'ochobre de 2007.
  9. 'Road rage' killer's appeal win. BBC News. 30 de marzu de 2006.http://news.bbc.co.uk/1/hi/england/west_midlands/4861328.stm. 
  10. Killer's term cut. Worcester News. 5 d'abril de 2006.http://archive.worcesternews.co.uk/2006/4/5/408116.html. 
  11. 11,011,1«Deborah Kerr». The Daily Telegraph (19 d'ochobre de 2007). Consultáu'l 20 d'ochobre de 2007.
  12. «Kerr, Deborah». International Dictionary of Film and Filmmakers. FindArticles.com. Archiváu dende l'mio_gx5212/is_2000/ai_n19128627 orixinal, el 28 de xunu de 2012.
  13. 13,013,113,213,3Powell, Michael.A Life In Movies. Heinemann, 1986.ISBN 0-434-59945-X
  14. "Deborah Kerr, versatile British actress, dies at 86."International Herald Tribune. 18 October 2007. Retrieved on 11 November 2007.
  15. 15,015,115,2Braun, Eric.Deborah Kerr. St. Martin's Press, 1978.ISBN 0-312-18895-1.
  16. 16,016,1Associated Press (19 d'ochobre de 2007). «Actress Deborah Kerr Dies At 86». CBS News. Consultáu'l 10 de mayu de 2010.
  17. Granger, Stewart.Sparks fly Upward, p 87-88. Putnam, 1981.ISBN 0-399-12674-0.
  18. Buford, Kate.Burt Lancaster: An American Life. New York, New York: Knopf, 2001.ISBN 0-679-44603-6
  19. Clark, Mike."Actress Deborah Kerr dies at age 86".USA Today. 18 October 2007.
  20. "From Here to Eternity actress Kerr dies."CNN. 18 October 2007
  21. Actress Deborah Kerr has died.Detroit Free Press. 18 d'ochobre de 2007.http://www.freep.com/apps/pbcs.dll/article?AID=/20071018/NEWS07/71018026/0/COL14. Consultáu'l 18 d'ochobre de 2007. 
  22. tribuna_obit.html "Peter Viertel, writer and scriptwriter, passed away yesterday in Marbella at 86 years."La Tribuna de Marbella. (c/o — Erik Y. Weems — translated and paraphrased from Spanish). 6 November 2007. Retrieved: 2007-11-19.
  23. «Between The Lines A filme by Michael Scheingraber». eeweems.com. Consultáu'l 10 de mayu de 2010.
  24. Baxter, Brian (18 d'ochobre de 2007). Deborah Kerr. Guardian Unlimited.http://www.guardian.co.uk/film/2007/oct/18/obituaries.news. Consultáu'l 10 de mayu de 2010. 
  25. Festival International de Cannes. «Cannes Film Festival Tribute» (in french). Consultáu'l 24 de payares de 2007.
  26. «British actress Kerr dies at 86». BBC News (18 d'ochobre de 2007). Consultáu'l 10 de mayu de 2010.
  27. Fina l'actriz Deborah Kerr a los 86 años

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]


Control d'autoridaes
Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Deborah_Kerr&oldid=4200934»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp