Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Dakar

Coordenaes:14°40′21″N17°25′55″W /14.67256°N 17.432°O /14.67256; -17.432
De Wikipedia
Dakar
Alministración
PaísBandera de SenegalSenegal
Region of Senegal(en)TraducirDakar(en)Traducir
Department of Senegal(en)TraducirDakar Department(en)Traducir
Tipu d'entidáport city(en)Traducir
Cabezaleru/a del gobiernuBarthélémy Dias
Nome oficialVille de Dakar(fr)
Nome llocalVille de Dakar(fr)
Ndakaaru(
wo)
Códigu postal11000
Xeografía
Coordenaes14°40′21″N17°25′55″W /14.67256°N 17.432°O /14.67256; -17.432
Dakar alcuéntrase en Senegal
Dakar
Dakar
Dakar (Senegal)
Superficie79.83 km²
Altitú10 m[1]
Demografía
Población1 438 725 hab. (2021)
Porcentaxe100% de Dakar Department(en)Traducir
Densidá18 022,36 hab/km²
Más información
Prefixu telefónicu8
Estaya horariaUTC±00:00
Llocalidaes hermaniaes
villededakar.sn
Cambiar los datos en Wikidata

Dakar[2] ye lacapital deSenegal, asitiada napenínsula de Cabu Verde, na mariñaatlántica d'África. La so posición al estremu oeste d'África resulta ventaxosa pal tráficu marítimu con América y Europa, razón pola cual desenvolvióse ellí'l mayor puertu marítimu de la rexón. Según elcensu del añu2005 cuenta con una población de 1.030.594 habitantes y la soárea metropolitana con una población de 2.450.000 habitantes.

La ciudá de Dakar formóse na redolada d'un fuertefrancés, reemplazando la ciudá de Saint Louis como la capital de les colonies franceses del África Occidental en1902. Foi la capital de la Federación de Malí ente1959 y1960, convirtiéndose depués na capital deSenegal.

Ente los sieglosXVI yXIX, Dakar foi'l mayor centru pal tráficu d'esclavos escontra toaAmérica. El gobiernu senegalés restauró y tresformó en muséu'l fuerte de Estrées na islla de Gorea, onde los esclavos s'axuntaben pa ser puyaos y unviaos en barcu.

Alministración

[editar |editar la fonte]

La ciudá de Dakar ye una comuña (commune, dacuando llamadacommune de ville), una de les 67 qu'esisten enSenegal. La comuña de Dakar creóla l'alministración colonial francesa'l17 de xunu de1887, al dixebrala de la comuña de Gorea. Esta comuña, creada en1872, yera unu de los conceyos d'estilu européu más antiguos d'África, xunto colos d'Arxelia ySudáfrica.

Historia desde la independencia

[editar |editar la fonte]

Francia concedió la independencia a los territorios del antiguu África Occidental Francesa. Dakar, ente1959 y 1960, foi la capital de la efímera Federación de Malí, convirtiéndose depués na capital del nuevu país deSenegal, dende'l4 d'abril de1960.

En1964 construyóse la Gran Mezquita de Dakar, como símbolu de resurdimientu nacional de la tradición relixosaislámica frente'lcristianismu que se venceyaba al colonialismu européu y francés.

En xunu de1978, Dakar acoyó la sede del Bancu Central de los Estaos d'África del Oeste (BCEAO), qu'abandonó'l so anterior allugamientu enParís, pa dotar al continente africanu de mayor protagonismu dientro de la entidá.[3]

Economía

[editar |editar la fonte]

El sector industrial tradicional que taba empobináu a la ellaboración d'alimentos, la madera, los muebles, el sector testil, empezó a tener dificultaes a finales de la década de los 90. Como n'otros llugares, la industria testil sufre de les importacioneschines. Por casu, Les Industries Químiques de Senegal (ICS) sufren dende 2004 una grave crisis.

Xunto colaconstrucción, el sector servicios creció y tien na capital, la sede de grandes empreses (Air Senegal International, Grands Moulins de Dakar) y grandes bancos, talos como la Sociedá Xeneral de los bancos en Senegal o'l Bancu Internacional de Comerciu ya Industria de Senegal.

Turismu y patrimoniu cultural

[editar |editar la fonte]
Catedral de Dakar, la ilesia más grande de la ciudá y sede del arzobispáu.

Dakar configuróse como una ciudá con un claru atractivu pal turismu. Les atraiciones turístiques más importantes de Dakar son los mercaos, la Gran Mezquita de Dakar (construyida en1964, tres la independencia del país), la islla de Gorea un destín turísticu por excelencia, que foi declarada comoPatrimoniu de la Humanidá pola Organización de les Naciones Xuníes pa la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) en1978, gracies a la inclusión Dakar ye un miembru de la Organización de les Ciudaes del Patrimoniu Mundial, que se creó en 1993. Otros destinos turísticos son la Catedral de Dakar, el Muséu IFAN de cultura d'África occidental, les caminaes polos cantiles y lessableres y el parque Hann, onde s'atopa'l zoolóxicu.

El Festival Mundial d'Arte Negro, entamáu na capital por iniciativa deLéopold Sédar Senghor a partir de1966, ta destináu a ser un fechu ensin precedentes na historia cultural, una afirmación y celebración de la negritud.

Ciudaes hermanes

[editar |editar la fonte]

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. URL de la referencia:https://it-ch.topographic-map.com/map-hk2hgt/Dakar/?zoom=19&center=14.68226%2C-17.45091&popup=14.68258%2C-17.45097.
  2. (2010)Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios.Uviéu:Academia de la Llingua Asturiana.ISBN 978-84-8168-500-8.
  3. Web del BCEAO

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]
Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Dakar&oldid=4195102»
Categoría:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp