Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Arija

Coordenaes:42°59′39″N3°56′40″W / 42.994166666667°N 3.9444444444444°O /42.994166666667; -3.9444444444444
Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia


Arija
Alministración
PaísEspaña
AutonomíaCastiella y Lleón
Provinciaprovincia de Burgos
Partíu xudicialVillarcayo
Tipu d'entidáconceyu d'España
Alcalde d'ArijaJosu Aramberri Miranda(es)Traducir
Nome oficialArija(es)[1]
Códigu postal09570
Xeografía
Coordenaes42°59′39″N3°56′40″W / 42.994166666667°N 3.9444444444444°O /42.994166666667; -3.9444444444444
Arija alcuéntrase n'España
Arija
Arija
Arija (España)
Superficie7 km²
Altitú842 m
Llenda conCampoo de Yuso,Valle de Valdebezana,Alfoz de Santa Gadea yLas Rozas de Valdearroyo
Demografía
Población115 hab. (2024)
- 68 homes (2019)

- 61 muyeres (2019)
Porcentaxe0.03% de provincia de Burgos
Densidá16,43 hab/km²
Más información
Estaya horariaUTC+01:00
ayuntamientodearija.org
Cambiar los datos en Wikidata

Arija ye un conceyu y llocalidá asitiada naprovincia de Burgos,comunidá autónoma deCastiella y Lleón (España), contorna deLas Merindades, partíu xudicial deVillarcayo, conceyu del mesmu nome. Ta a veres delbanzáu del Ebro.

Datos xeográficos

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Valle de Valdebezana

El so términu municipal llenda al norte colBanzáu del Ebro, al este col conceyu deValle de Valdebezana, al sur col conceyu d'Alfoz de Santa Gadea y al oeste colaComunidá Autónoma de Cantabria, concretamente col conceyu deLas Rozas de Valdearroyo.

Asitiar a una altitú media de 842 msnm, na oriella sur delBanzáu del Ebro,Llugar d'Importancia Comuñal y estremera col sur deCantabria. Pola so situación tamién puede considerase que forma parte de la contorna deCampoo. Falta 71 km deSantander, 98 km deBurgos y 118 km deBilbao.

Elbarriu de riba ye'l pueblu tradicional. Elbarriu de baxo, tamién denomináu Vilga, construyir en1906, al instalase la fábrica deCristalería Española.

Los sos ríos son elVirga, que yá nun esiste pos forma parte delBanzáu del Ebro, y elNava, afluente del Virga. Cuenta con una importantecantera de sablesxilizes esplotaes pola empresa SIBELCO, que la so denominación anterior yera Arenas de Arija.

Comunicaciones

[editar |editar la fonte]

Hai una estación deferrocarril perteneciente a la lliniaBilbao - La Robla.Pasa la carretera provincial BU-V-6424 y hai un serviciu de autobús Burgos-Arija.

Demografía

[editar |editar la fonte]

Como importante nuedu industrial, a principios delsieglu XX algamó los 2.000 habitantes escontra1920 (estimaciones; contabilizar enAlfoz de Santa Gadea), yá nel censu de1950 cuntaba con 1.914 habitantes. Amenorgar a 182 nel padrón municipal de2007.

Fiestes y costumes

[editar |editar la fonte]

Les fiestes llocales son el primer domingu dexunetu ySan Llorienzo, el día10 d'agostu.

Intereses

[editar |editar la fonte]

Enxunu de1932, realizar en Arija les pruebes d'un planiador inventao y construyío polcántabruJuan de Viana, que resultaron tou un ésitu, contemplaes por centenar de persones ellí rexuntaes. L'aparatu, pintáu de color aluminiu, amosó gran resistencia.

Ganadería

[editar |editar la fonte]

Los conceyos deValle de Valdebezana, Arija yAlfoz de Santa Gadea xuniéronse cola asociación de ganaderos pa promocionar la comercialización de la carne depotru hispanu-bretón.[2] La raza autóctona tien un censu de 800 madres naprovincia de Burgos.

Historia

[editar |editar la fonte]

Llugar perteneciente aAlfoz de Santa Gadea, perteneciente alpartíu de Laredo,[3] Xurisdicción de señoríu exercida polMarqués de Cilleruelo y polMarqués d'Aguilar, quien nomaba'l so rexidor pedáneo.

La delimitación provincial empezó en 1821. Y concretóse en 1833. Los conceyos d'Arreba,Bricia,Soncillo,Alfoz de Santa Gadea (al que pertenecía Arija) yValle de Zamanzas pasaben a laprovincia de Burgos a pesar de la so vinculación histórica con Santander. En 1838, en siendo anexonaos polaprovincia de Burgos, traten al traviés de misives a Santander, al Congresu, a la Reina, pidir la so reingreso en Cantabria, territoriu al que siempres pertenecieren y nel que deseyaben siguir. Los pidimientos fueron desoyíes y la so vinculación con Burgos foi definitiva.[4]

Edá Contemporánea

[editar |editar la fonte]

A la cayida delAntiguu Réxime queda amestáu alconceyu constitucional d'Alfoz de Santa Gadea.

En1906 instalar nesta llocalidá la empresaCristalería Española. La construcción delBanzáu del Ebro quitó d'accesu a esta fábrica de la so materia primo, les graves, polo que se treslladó aAvilés. La mayoría de los obreros treslladóse aAsturies.

2ª República

[editar |editar la fonte]
Resultaos de les eleiciones xenerales mientres la 2ª República en Arija
Eleiciones 1933-11-19Candidatura Agraria d'Unión Central de DerechesCandidatura de la República (gubernamental)Candidatura Republicana conservadora |Aición

Rural

DerechaIzquierda
.1.272181862.01479641.3742.279
Eleiciones 1936-02-16Frente contrarrevolucionario de derechesFrente PopularAgraristasPartíu Radical..DerechaIzquierdaCentru
.1.3222.12028281..1.6042.12081

[5]

LaGuerra Civil Española tuvo una brutal incidencia nesta llocalidá y pueblos colindantes pos s'atopaba na llinia del frente y amás hubo munchos asesinaos polbandu subleváu al ser un pueblu onde los partíos y sindicatos d'izquierdes taben bien presentes.

Arquiteutura y monumentos

[editar |editar la fonte]
  • Ilesia de La nuesa Señora de l'Asunción.
  • Ermita de la Santa Cruz, románica (restos)
  • Casa blasonada nel pueblu de riba
  • Conceyu - Palaciu Gómez-Salazar y Lucio-Villegas
  • Colexu - Fundación Lleón de Argüeso
  • Monumentu a Arsenio Brachotte - Escultura de Vitorio Machu
  • Arquiteutura popular: edificios representativos.
  • Cases sumíes:
  • El molín de Daniel
  • Casa de Rámila y cine Vilanca
  • Mercáu
  • Vilga: edificios de Cristalería Española. Naves y construcciones de la fábrica, xalés y viviendes, escueles, capiya...
  • Vilga: edificios de los comerciantes.

Les pontes de Arija:

  • Ponte vieya del ferrocarril
  • Ponte vieya de la carretera
  • Ponte nueva del ferrocarril
  • Ponte nueva de la carretera
  • Viaductu de Arija aLa Población (ponte Noguerol), del que queden les pilastres

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. Afirmao en:Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Criadores d'hispanu bretón impulsen la comercialización de carne de potru -Diario de Burgos Dixital[1]
  3. perteneciente a unu de de los catorce mientres el periodu entendíu ente1785 y1833, tal como se recueye nelCensu de Floridablanca de 1787.
  4. Martínez Díez, Gonzalo.Xénesis histórica de la provincia de Burgos, páx. 120.
  5. Luis Palacios Bañuelos:Eleiciones en Burgos 1931-1936. El Partíu Nacionalista Español. Madrid: Publicaciones de la cátedra d'Historia Contemporánea d'España. Universidá Complutense, 1981.Páx. 187 y 216.ISBN 84-300-3447-1.

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]
Control d'autoridaes

Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Arija&oldid=4205245»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp