Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Ain (estrella)

Coordenaes:Mapa del cielu4h 28m 37s, 19° 10 49.563
Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteAin
estrella[1],Estrella doble óptica,double star(en)Traducir[1],near-IR source(en)Traducir[1],UV-emission source(en)Traducir[1] yastrophysical X-ray source(en)Traducir[1]
Parte deHyades[1] yHyades Stream(en)Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α)67,154167729665 °[2]
Declinación (δ)19,180434205814 °[2]
Distancia a la Tierra44,7119 pc
Magnitú aparente (V)3,53 (banda V)
Magnitú absoluta0,145
ConstelaciónTauru
Velocidá de rotación2,74 km/s[3]
Velocidá radial38,42 km/s[4]
Parallax22,3654 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu16,636415 Radius solars[5]
Diámetru17 400 000 km[6]
Masa2,7 M☉[7]
Gravedá superficial540 cm/s²[8]
Tipu espectralG9III[9]
Otros nomes
Ver llista
Cambiar los datos en Wikidata

Ain (ε Tau / ε Tauri / 74 Tauri)[10] ye unaestrella asitiada naconstelación deTauru que pertenez alcúmulu abiertu de lesHíades. Tamién ye conocida comoOculus Borealus, que significa'l güeyu». La somagnitú aparente ye +3,53.

Asitiada a 155años lluz delSistema Solar, Ain pertenez altipu espectral G9.5III y ye una de les cuatroxigantes naranxes de les Híades, siendo les otresHyadum I (γ Tauri),Hyadum II1 Tauri) yθ1 Tauri. Tien unalluminosidá de 73 soles y el so radiu ye 13 vegaes mayor que'lradiu solar. La temperatura superficial d'esta estrella algama los 4925K. Al igual qu'otres estrelles del cúmulu, el conteníu demetales de Ain ye un 40% mayor que nelSol. La so masa, unes 2,7 vegaes lamasa solar, dexa envalorar la so edá según la del conxuntu de les Híades nunos 650 millones d'años.[11]

Sistema planetariu

[editar |editar la fonte]

En2007 afayóse unplaneta estrasolar masivu orbitando en redol a Ain. El planeta completa'l soórbita —hasta ciertu puntuescéntrica— cada 1,6 años. Foi'l primer planeta descubiertu nuna estrella d'uncúmulu abiertu.[12] Xunto aPólux (β Geminorum) ye una de les dosxigantes visualmente brilloses onde se conoz la esistencia de planetes.[11]

Acompañante
(N'orde dende la estrella)
Masa
(MJ)
Periodu orbital
(díes)
Semiexe mayor
(UA)
Escentricidá
Ain b> 7,6 ± 0,2594,9 ± 5,31,93 ± 0,030,151 ± 0,023

Ver tamién

[editar |editar la fonte]

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. 1234567Afirmao en:SIMBAD.
  2. 123«Gaia Early Data Release 3»(n'inglés).VizieR Online Data Catalog: páxs. I/350. 3 avientu 2020. 
  3. Pablo Mauas(26 xineru 2015).«Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets»(n'inglés).Astronomy and Astrophysics.doi:10.1051/0004-6361/201424474. 
  4. Caroline Soubiran(agostu 2018).«Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars»(n'inglés).Astronomy and Astrophysics.doi:10.1051/0004-6361/201832795. 
  5. «Gaia Data Release 2»(n'inglés).VizieR Online Data Catalog: páxs. I/345. 25 abril 2018. 
  6. Henrique Schmitt(20 avientu 2017).«Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer»(n'inglés).The Astronomical Journal(1): páxs. 30-45.doi:10.3847/1538-3881/AA9D8B. 
  7. Masahiro Ikoma(20 mayu 2007).«A Planetary Companion to the Hyades Giant ε Tauri»(n'inglés).The Astrophysical Journal(1): páxs. 527–531.doi:10.1086/513503. 
  8. «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts»(n'inglés).Astronomy and Astrophysics. abril 2016.doi:10.1051/0004-6361/201527883. 
  9. «Application of convolutional neural networks for stellar spectral classification».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society(2): páxs. 2280-2300. xineru 2020.doi:10.1093/MNRAS/STZ3100. 
  10. Epsilon Tauri (SIMBAD)
  11. 12Ain (Stars, Jim Kaler)
  12. «Epsilon Tau».The Estrasolar Planets Encyclopaedia.Consultáu'l 2 de setiembre de 2007.
Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Ain_(estrella)&oldid=4431117»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp