Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

44 Bootis

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Ficha d'oxetu celeste44 Bootis
estrella binaria[1],binaria eclipsante[2],estrella doble(es)Traducir[2],near-IR source(en)Traducir[2] yUV-emission source(en)Traducir[2]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α)225,947065195 °[3]
Declinación (δ)47,65406188 °[3]
Magnitú aparente (V)3,42 (Banda J(es)Traducir)
3,12 (Banda H(es)Traducir)
3,01 (Banda K(es)Traducir)
Magnitú absoluta5,41
ConstelaciónBootes
Velocidá de rotación3,15 km/s[5]
Velocidá radial−17,89 km/s[6]
Parallax79,95 mas[3]
Carauterístiques físiques
Radiu1,27 Radius solars
Masa0,8 M☉
Gravedá superficial13 000 cm/s²[7]
Tipu espectralG0Vn[8]
Otros nomes
Ver llista
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes:Sky map15h 3m 47.296s, 47° 39 14.623

44 Bootis (44 Boo / i Bootis)[9] ye unsistema estelar triple naconstelación deBoötes, asitiáu al norte deNekkar (β Bootis) y al sureste deBenetnasch (η Ursae Majoris). Demagnitú aparente +4,83, alcuéntrase a 41,6años lluz de distancia delSistema Solar.

Sistema estelar

[editar |editar la fonte]

Los trésestrelles que componen el sistema tienen carauterístiques físiques similares alSol. 44 Bootis A alcuéntrase a una distancia media de 48,5UA delsistema binariu 44 Bootis BC, magar laórbita ye considerablementeescéntrica (y = 0,55). Elperiodu orbital ye de 206 años y elplanu orbital tópase inclináu 84º respectu al observador terrestre.[10]

Carauterístiques de les componentes

[editar |editar la fonte]

44 Bootis A ye una estrella mariella de lasecuencia principal detipu espectral F5-G1Vn con una masa y diámetru igual o llixeramente cimeros a los delSol. La solluminosidá ye un 14% superior a lalluminosidá solar.44 Bootis B ye unanana mariella de tipu G2V con una masa igual a lamasa solar, un radiu ente'l 87 y el 89% delradiu solar y una lluminosidá equivalente al 54% de la que tien el Sol.[10]

44 Bootis ta clasificada como unavariable eclipsante del tipuW Ursae Majoris. La componente B tien una compañeraespectroscópica abondo cercana pa ser considerada unabinaria de contautu; ello implica que dambes estrelles comparten lafotosfera, anque caúna d'elles tenga un nucleu estremáu.Apenes separaes 0,008 UA —unes trés vegaes la distancia ente laTierra y laLluna— mover nuna órbita circular que completen cada 6,427 hores. Les estrelles A y B seclisen dos veces por vuelta, cada trés hores. Variaciones nacurva de lluz de la binaria espectroscópica achacar a latresferencia de masa dende una estrella a la otra.[10]

La tercera componente,44 Bootis C, posiblemente tamién seya una estrella de la secuencia principal de tipu espectral G.La so lluminosidá paez ser significativamente menor que la de 44 Bootis B.[10]

Lametalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que l'heliu— d'esti sistema ye inferior a la solar ([Fe/H] = -0,19).El so conteníu delitiu ye daqué cimeru al de la nuesa estrella (logє[Li] = 1,95).[11]Per otra parte, nun esiste consensu tocantes a la so edá. Considerando la so actividá na rexón derayos X, 44 Bootis paez ser un nuevu sistema de namái 130 millones d'años; sicasí, si la so edá envalórase tomando como referencia la so actividácromosférica, ésta pue ser de 1890 millones d'años.[12]

Ver tamién

[editar |editar la fonte]

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. Afirmao en:Catálogo de Estrellas Dobles Washington.
  2. 2,02,12,22,3Afirmao en:SIMBAD.
  3. 3,03,13,2Floor van Leeuwen (2007). «Validation of the new Hipparcos reduction» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 653–664.doi:10.1051/0004-6361:20078357. 
  4. 4,04,14,2Afirmao en:VizieR Online Data Catalog: 2MASS All-Sky Catalog of Point Sources (Cutri+ 2003). Stated in source according to:SIMBAD. Autor: Schuyler D. Van Dyk. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: xunu 2003.
  5. D. Montes (setiembre 2010). «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 79–79.doi:10.1051/0004-6361/200913725. 
  6. D. Montes (ochobre 2010). «A spectroscopy study of nearby late-type stars, possible members of stellar kinematic groups» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. A12.doi:10.1051/0004-6361/201014948. 
  7. Katia Cunha (14 mayu 2004). «S⁴N: A spectroscopic survey of stars in the solar neighborhood» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (1):  páxs. 183-205.doi:10.1051/0004-6361:20035801. 
  8. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (n'inglés). The Astronomical Journal (4):  páxs. 2148–2158. abril 2001.doi:10.1086/319956. 
  9. V* i Boo - Eclipsing binary of W UMa type (SIMBAD)
  10. 10,010,110,210,344(i) Bootis (Solstation)
  11. Gonzalez, G.; Carlson, M. K.; Tobin, R. W. (2010). «Parent stars of estrasolar planets - X. Lithium abundances and v sini revisited». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 403 (3).páxs. 1368-1380.http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010MNRAS.403.1368G&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  12. Vican, Laura (2012). «Age Determination for 346 Nearby Stars in the Herschel DEBRIS Survey». The Astronomical Journal 143 (6).A35.http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?2012AJ....143..135V&db_key=AST. 

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]

Coordenaes:Sky map15h 3m 47.296s, 47° 39 14.623

Control d'autoridaes

Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=44_Bootis&oldid=4157181»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp