Con que em digueren que el malaurat Vicent Tomàs i Martí l´havia recollit a la Ràpita, alta muntanya que està al NE del poble, hi vaig anar trobant al cim senyals d´obra vella, però ja tardana, sense cap indici arqueològic que puguera enllaçar-se amb aquella pedra esculpida. I ja desconfiaba de que la referència que em donaren fóra certa, quan vaig saber per Joan Martí Portalés que estava a la vora de la Cova del Teniente, ja prop del terme de Nules, encastada entre les pedres d´un parat, posada dreta ben visible, de quan rebassaren el bancal. La varen treure i con pesava molt la deixaren per a recollir-la al dia següent; i quan tornaren amb un matxo per a dur-la al poble, ja la trobaren mutilada, perquè algú se n´adonà del que feren la vespra i al veure l´ídol el va trencar.

         L´ídol; els seus paral-lels i possible significat.

La senzilla figura està tallada en un bloc de tosca calcària prou dura, però relativament fàcil de treballar. Té 52 cm. dálta, amb un gruix de 14 cm., i mostra les galtes llises, sols alterades per les rugositats naturals de la pedra, sense senyals d´incisions ni rastre de pintura (fig. l). En camvi el contorn es detalla curosament fent ressaltar cap, braços i cames. No està clar si els braços es doblen i són quatre, a l´estil d´algunes figures rupestres[i], o es representen dos braços i les cames. En tal cas es tractaria d´una figura humana asseguda.

Aquesta imatge esquemàtica de la figura humana es troba també en l´art mobiliar neolític del SE d´Espanya, retallada en plaquetes d´os i de pedra, i arriba a donar en la de Purchena el mateix contorn de l´idol de la Cova del Teniente[ii] Sense el segment inferior quadrangular, reduida la silueta al cos amb les extremitats corbant-se amunt, el veiem en un penjoll (fig. 2) del Campico de Lébor (Totana, Murcia)[iii] i és de creure que seria un amulet perquè exactament igual torna a sortir en la Cova de la Barcella (Torremançanes, Alacant)[iv]. Per tant la pedra esculpida de la Cova del Teniente s´acorda perfectament amb la interpretació esquemàtica de la figura humana del gran centre cultural del SE d´Espanya, si bé ací la trobem en plaquetes i penjollets, peces menudes d´ús personal, mentre la d´Artana és gran, com destinada a ocupar un lloc preeminent. I es pot pensar que fóra a la mateixa Cova del Teniente, que és ampla i ben emplaçada en la solana de cara al pla. Un bon abrigall on de segur va sojornar l´home primitiu, del qual no se´n veuen despulles perquè serveix de mallada i al treure el xerri per a adobar els camps de baix degueren destruir les romanalles prehistòriques.

Però hi ha en aquell indret d´aspres roquers altres detalls curiosos que el fan més interessant. Seguint amunt pels penyals a poc es troben dos magnífiques pedres cavalleres, que l´erosió ha deixat en difícil equilibri, i a dalt s´obre una altra cova més menuda, de planta semicircular amb un eixamplament fent una cavitat apart, molt reduida. Per tot el sòl entre pedruscall i terra fosca, afloren minúsculs fragments d´ossos humans i alguna peça de collar, prova de que ací hi hagué un gran sepulcre col-lectiu i a l´excavar seguiren sortint per tot les peces de collar (més nombroses a la menuda cavitat marginal), fins que a uns vint centímetres de fondària aparegué la roca viva.

La presència d´aquesta cova sepulcral comporta altres reflexions. Potser l´idol estigués ací, perquè els seus parions del SE també  procedeixen de sepultures, con si es tractara de representacions anímiques o de divinitats protectores, com els ídols de pedra i d´os del SE equivaldràn als clindres de marbre i les plaques d´esquist que es troben en els dòlmens.

Però tot depèn del lloc on el nostre recordat amic Vicent Tomàs i Martí va recollir la pedra esculpida, fóra a dalt o a baix de la Cova del Teniente. Jo crec que seria a dalt, perque venint d´Artana s´arriba per bona senda a l ábric amunter i en canvi hi ha prou dificultat per atènyer la Cova del Teniente, malgrat estiga molt a prop.

Castelló, desembre de 1932.

• Deixa un comentari

• Comments 0

Deixa un comentariCancel·la la resposta