Llinatge noble italià iniciat perMuzio Attendolo (mort el 1424), que rebé el sobrenom delo Sforza.

De tres dels seus fills sortiren les tres línies del llinatge. Lalínia dels comtes de Santa Fiora, cognomenats des del 1673Sforza-Cesarini, fou iniciada perBosio (I) Sforza (mort el 1476), creat comte de Cotignola (1466), el qual, pel seu casament (1439) amb Cecília Aldobrandeschi, adquirí el comtat sobirà de Santa Fiora. En aquesta línia, cal destacar el cardenalGuido Ascanio Sforza i el seu germàSforza Sforza (mort després del 1571), cavaller del Toisó d’Or i almirall, que estigué a la batalla de Lepant. La sobirania del comtat de Santa Fiora fou venuda el 1633 al gran duc de Toscana.

Lalínia ducal de Milà (il·legítima) fou formada pel ducFrancesc I de Milà, el qual, des de l’any 1417, era comte d’Ariano al regne de Nàpols. Fou pare del cardenalAscanio Maria Sforza, d'Hipòlita Maria Sforza, del ducLluís I de Milà, de l’arquebisbe de GènovaGiovanni Maria Sforza (mort el 1520), que era fill il·legítim, i del ducGaleàs Maria I de Milà, que fou pare deBlanca Maria Sforza (morta el 1510), casada, el 1494, amb l’emperador Maximilià I, deCaterina Sforza (morta el 1539), filla il·legítima, que, amb el seu primer marit, Girolamo Riario, senyor d’Imola, fou ascendent delsRiario-Sforza, i del ducJoan Galeàs I de Milà, que estigué sota la tutela de la seva mare, Bona de Savoia, i després de l’oncle Lluís I, que el mantingué allunyat del poder i es casà (1489) amb Elisabet d’Aragó, princesa de Rossano i duquessa de Bari (filla del rei Alfons II de Nàpols), títols que passaren a llur fillaBona Sforza (morta el 1557), la qual els llegà per testament al rei de Catalunya-Aragó i es casà (1518) amb el rei Segimon I de Polònia. El duc Lluís I fou succeït pels seus fillsMaximilià I de Milà (mort el 1530) iFrancesc III de Milà, a la mort sense fills del qual el ducat fou unit a l’Imperi malgrat les protestes del seu germà il·legítimGianpaolo (I) Sforza (mort el 1535), primer marquès de Caravaggio (1532) i primer comte de Galliate (1532), iniciador de labranca il·legítima dels marquesos de Caravaggio, grans d’Espanya des del 1703, i que s’extingí a la mort (1717) de la vuitena marquesa, i l’herència passà als seus descendents els Sinzendorf. Labranca il·legítima dels comtes de Borgonovo fou començada perSforza Secundo Sforza (mort el 1491), primer comte de Borgonovo (1468), fill il·legítim del duc Francesc I, i s’extingí el 1680, però originà lasubbranca dels comtes de Castel San Giovanni, que encara perdura, i en la qual cal destacar el comteGiovanni Sforza (mort el 1922), historiador, literat i arxiver, i el seu fill el comteCarlo Sforza.

Lalínia il·legítima dels senyors de Pesaro, extingida el 1519, fou formada perAlessandro Sforza, i en ella cal esmentar el seu netGiovanni Sforza (mort el 1510), senyor de Pesaro, el qual el 1493 fou casat amb Lucrècia Borja —que fou la seva segona muller—, de la qual es divorcià.