Movatterモバイル変換

[0]ホーム
URL:

Jump to content
WiktionaryThe Free Dictionary
Search

proveir

From Wiktionary, the free dictionary

Catalan

[edit]

Etymology

[edit]

Semi-learned borrowing fromLatinprōvidēre, with normal change of conjugation to-ir.

Pronunciation

[edit]

Verb

[edit]

proveir (first-person singular presentproveeixo,first-person singular preteriteproveí,past participleproveït)

  1. (transitive) toprovide(to give what is needed or desired)
    Synonym:fornir

Conjugation

[edit]
    Conjugation ofproveir (third conjugation, with-eix-)
infinitiveproveir
gerundproveint
past participlemasculinefeminine
singularproveïtproveïda
pluralproveïtsproveïdes
personsingularplural
firstsecondthirdfirstsecondthird
indicativejotuell/ella
vostè		nosaltres
nós		vosaltres
vós		ells/elles
vostès
presentproveeixoproveeixesproveeixproveïmproveïuproveeixen
imperfectproveïaproveïesproveïaproveíemproveíeuproveïen
futureproveiréproveiràsproveiràproveiremproveireuproveiran
preteriteproveíproveïresproveíproveíremproveíreuproveïren
conditionalproveiriaproveiriesproveiriaproveiríemproveiríeuproveirien
subjunctivejotuell/ella
vostè		nosaltres
nós		vosaltres
vós		ells/elles
vostès
presentproveeixiproveeixisproveeixiproveïmproveïuproveeixin
imperfectproveísproveïssisproveísproveíssimproveíssiuproveïssin
imperative—tuvostènosaltresvosaltres
vós		vostès
affirmative—proveeixproveeixiproveïmproveïuproveeixin
negative (no)—noproveeixisnoproveeixinoproveïmnoproveïunoproveeixin

Derived terms

[edit]

Related terms

[edit]

Further reading

[edit]
Retrieved from "https://en.wiktionary.org/w/index.php?title=proveir&oldid=77547557"
Categories:
Hidden categories:
[8]ページ先頭
©2009-2025 Movatter.jp