| dbo:abstract | - Text Rebut o Textus Receptus en llatí, és un conjunt d'edicions impreses des del segle xvi fins al segle XIX del text del Nou Testament en la seva llengua original, el grec koiné. L'1 de Març de l'any 1516 a Basilea, actual Suïssa, fou publicada la primera edició sota el nom llatí: “Novum Instrumentum Omne”, per part del gran erudit renaixentista Erasme de Rotterdam, per encàrrec del seu editor Johann Froude. Certament l'edició d'Erasme no fou la primera en ser impresa però la primera en ser publicada fou l'anomenada Bíblia poliglota Complutense al 1514, però esperant el permís de Lleó X no va poder publicar-se fins al 1520. Erasme, era home molt docte en grec, llatí, teologia (tenia un doctorat), escrits del cristianisme primitiu, etc. Que li va portar a realitzar una excel·lent feina. La seva voluntat era revisar la vigent edició de la , on segons les seves paraules digué: "és just que sant Pau es dirigeixi als Romans en un llatí una mica millor". Així doncs, contràriament al que es pensa i diu en l'actualitat, Erasme va realitzar una molt bona feina, alhora d'editar el text grec, per la qual cosa va consultar els manuscrits: Minúscul 1 eap, Minúscula1 rK, minúscul 2 e, minúscul 2 ap, minúscul 4 ap, minúscul 7p, minúscul 817. A més de conèixer bé escriptors cristians com Ireneu de Lió, Policarp d'Esmirna, Agustí d'Hipona, Orígens, etc. També va consultar molts més manuscrits arreu d'Europa i rebre molta informació de les seves amistats intel·lectuals europees, fent de la seva versió una autèntica recopilació molt erudita que a penes tenia variants amb la resta de manuscrits de qualitat. Erasme, realitzà quatre edicions al llarga de la seva vida, la primera de 1516, la segona al 1519, amb la qual va fer 440 correccions respecte a l'anterior, la majoria de les quals de caràcter tipogràfic. Aquesta segona edició de 1519 fou utilitzada per Martí Luter, el Reformador que va traduir el Nou Testament a l'alemany perquè tots els alemanys poguessin conèixer per ells mateixos a Déu, fet que va disparar l'alfabetització arreu d'on prosperava la Reforma protestant i que encara avui restà part d'aquest herència als països protestants amb el seu ampli desenvolupament. Al 1522 Erasme va publicar la seva tercera edició, la qual va comparar amb més fonts entre elles la Bíblia Poliglota del Cardenal Cisneros. La seva quarta edició sortí al 1527. La darrera de les seves edicions fou al 1535, un pocs mesos abans que moris, on queda clar fins quin punt va involucrar-se Erasme amb les Sagrades Escriptures i revisar-les. Després d'Erasme foren molts el que van editar el seu text i revisar-lo amb molts manuscrits que anaven apareixent noves i edicions del text del Nou Testament en Grec, on a penes hi trobaven diferencies que no fossin ortogràfiques, amb la qual cossa ens és un reflex de fiable ens ha arribat el Nou Testament des de la seva redacció original. Destacar edicions com les de Robert Estienne, conegut com Staphanus on al 1551 publica la quarta i última de les seves edicions on va consultar molts més manuscrits canviant molt poques coses del text d'Erasme del qual partia, i fou a més, en aquesta edició on es va afegir els versicles per primera vegada fins a dia d'avui. Seran Abraham i Bonaventura Elzevir, tiet i nebot, van publicar un edició, la segona de les seves publicades, al 1633 on afegien al pròleg: “Textum ergo habes, nunc ab omnibus receptum: in quo nihil immutatum aut corruptum damus” que traduït seria: així que sostens el text, ara rebut per tots, en el qual (no hi ha) res corrupte. Aquí serà on apareix el concepte Text Rebut, com a signe de que el text de la Sagrada Bíblia que tenim avui és el mateix que el que fou escrit al segle I. Hi haurà més edicions essent la més popular la de , en dels erudits en el text del Nou Testament de tota la història, va editar una versió del text de la Bíblia anglesa de la versió autoritzada del rei Jaume, “King James” on va buscar les fonts que el comitè al segle XVII van utilitzar i el text resultant, que coincideix amb l'edició de Stephanus llevat de 293 variants i en l'edició de Beza en 193 de diferencia, la qual cosa és més del 99% de coincidència. Aquesta edició del 1894 és l'estàndard avui i és impresa i utilitzada per la Societat Bíblica Trinitària, la qual té la seva versió completa al català, essent una traducció excel·lent i utilitzant la traducció per equivalència formal, és a dir, paraula per paraula per tal de mantenir el màxim possible dins la traducció. Respecte a altres edicions el Text Rebut té el major volum, és a dir, algunes versions eliminen versicles o parts de versicles que són registrats en l'ús de l'església primitiva, aquí és on es dona la forta rivalitat amb els textos crítics grecs del Nou testament tal com, Nesté-Aland actual, Wescot i Hort, etc. On eliminen paraules i versicles amb el fonament de que els manuscrits que els consideren millors, com el Codex Vaticanus o el Codex Sinaiticus, entre altres, són menors en numero però més antics. Si bé és cert que són més antics, no són pas més utilitzats, ja que gairebé tots aquests manuscrits utilitzats per desprestigiar el Text Rebut o el Text Bizantí/Majoritari, van ser descartats i marginats pels seus contemporanis, d'aquí que es poguessin conservar millor, perquè eren en certa part defectuosos, per errors de copista. Un manuscrit utilitzat molt difícilment sobreviu més de dos segles, però van ser copiats i recopilats, i és aquest el cas del Text Rebut, més nombrós per ser més utilitzat, per ser l'original, el qual a més prové de grecia, on l'imperi bizantí va mantenir la llengua grega en ús i que fou aquesta zona de parla grega on les primeres esglésies cristianes reberen directament dels Apòstols o dels seus acompanyants com Lluc i Marc, els Originals, com l'església de Tessalònica, de Corint, de Galàcia, de Coloses, etc. Aquestes raons ens porten a concloure el següent: 1. * El Text Rebut és el millor representant del text original del Nou Testament per tenir un origen que encaixa amb el llenguatge, context, us i registre de les esglésies formades pels Apòstols de Jesucrist al segle I. 2. * Que va ser més revisat que l'actual text Crític, ja que el Text Rebut és al darrer de més de quaranta edicions de diferents autors en diferents contextos i opinions personals, però amb respecte per la Paraula de Déu, però no eren incondicionals de l'anterior editor. 3. * És el text que ha rebut l'Església i que ha transmès de manera concordant els seus diferents testimonis i de manera molt amplia, i amb això no em refereixo a una església, sinó arreu on hi havia cristians, tant en manuscrits, com en referencies que hi al·ludeixen, amb la qual cosa ens ajuda a confiar en passatges concrets que han estats posats com a dubtosos o falsos, però que són originals, per exemple: Lc 23:34, Mt 6:13, etc. 4. * Actualment l'edició The New Testament in the Original Greek: Byzabtune Textform 2018, és una edició que recull la gran evidencia disponible, oferint un text molt semblant al Text Rebut, però amb métodes més exahustius. (ca)
- النص المتلقى (باللاتينية Textus Receptus) هو الاسم الذي أعطي لسلسلة نصوص للعهد الجديد طبعت باليونانية، وكانت مصدر ترجمة بيبل لوثر الألمانية للكتاب المقدس وترجمة ويليام تيندال الإنكليزية ونسخة الملك جيمس ومعظم ترجمات العهد الجديد في عصر الإصلاح في غرب ووسط أوروبا. بدأت السلسلة بأول نسخة يونانية للعهد الجديد طبعها العالم الكاثوليكي الهولندي دسيدريوس إراسموس في 1516 بالاعتماد على ست مخطوطات لم تحتو العهد الجديد بأكمله. وبالرغم من أن الطبعة اعتمدت على مخطوطات متأخرة من النوع البيزنطي إلا أنها اختلفت بوضوح عن الشكل التقليدي للنص. (ar)
- Textus receptus (lat.), doslova „přijatý text“, znamená v biblistice skupinu či rodinu textů řeckého Nového zákona, kterou svým vydáním z roku 1516 založil katolický humanista Erasmus Rotterdamský. Tento text, který řada tiskařů rychle rozšířila a stále opravovala, se stal základem reformačních překladů Bible, například německého překladu Lutherova, Bible kralické v češtině nebo anglické King James Version. Textová kritika 19. a 20. století dospěla na základě mnoha starších řeckých rukopisů ke znění, které se od textu receptu na mnoha místech – i když většinou nevýznamně – odlišuje a na němž se zakládají moderní biblické překlady. (cs)
- Textus receptus (lat. für „überlieferter Text“), abgekürzt TR, nennt man jene Textform des griechischen Neuen Testaments, die in den weit verbreiteten Druckausgaben des 16. und 17. Jahrhunderts zu finden ist und sich in der Folge im Westen für lange Zeit durchgesetzt hat. (de)
- Το Κείμενο του Εράσμου, πλήρες όνομα στη λατινική Novum Instrumentum omne, diligenter ab Erasmo Rot. Recognitum et Emendatum, αποτελεί την πρώτη έντυπη κριτική έκδοση του ελληνικού κειμένου της Καινής Διαθήκης την οποία επιμελήθηκε ο Ντεζιντέριους Έρασμος· εκδόθηκε το 1516. (el)
- Textus receptus (latina esprimo signifanta “teksto ricevita”, interkonsentite akceptita) estas nomo donita al sinsekvo de grekaj tekstoj de la Nova Testamento konstituinta la bazon por la germanligva versio de la Biblio efektivigita de Lutero, por la anglalingva Nova Testamento efektivigita de William Tyndale kaj por la plej granda parto de la Novaj Testamentoj vulgarlingve presitaj post la protestanta reformacio en Eŭropo. Tiu sinsekva serio startis kune kun la preso de la Nova Testamento, okazinta en Bazelo iniciate de la katolika nederlanda klerulo kaj humanisto Erasmo de Roterdamo en 1516, kiu baziĝis sur ses manuskriptoj entenantaj preskaŭ la tutan Novan Testamenton. Tiuj manuskriptoj, siristile kaj antiokistile skribitaj, kiuj estas la plej granda parto de la fontaj atestaĵoj ekde la 9-a jarcento, produktis variaĵojn, kvankam doktrine ne influajn, rilate la version de la Vulgato. (eo)
- Textus Receptus (término en latín que significa «texto recibido») es el nombre por el cual se conoce el texto griego del Nuevo Testamento editado por Erasmo de Róterdam (Desiderius Erasmus) e impreso por primera vez en 1516 y luego, corregido, en 1519, 1522, 1527 y 1533. Este texto representa a un conjunto de manuscritos en lengua griega del Nuevo Testamento, de los cuales los más antiguos datan aproximadamente del siglo X, y son la base de muchas traducciones clásicas de la Biblia, como la Biblia del Oso en español como diferentes traducciones en otros idiomas (versiones anteriores a 1881). Buenaventura y Abrahán Elzevir introdujeron el término textus receptus como parte del prefacio a su edición del texto en 1633. No debe confundirse con el Texto masorético, del Antiguo Testamento en hebreo. La coincidencia entre las diferentes ediciones es tan exacta, menos de 1% de variantes, que de ahí que muchos tomen el Textus Receptus como una misma edición, cuando la última edición, la del dr. Scrivener de 1881/1894, es la última de casi 40 ediciones y revisiones, lo que convierte al Textus Receptus en el texto del Nuevo Testamento griego más revisado hasta hoy. (es)
- Textus Receptus (latin : "texte reçu") est le nom donné a posteriori aux versions en grec imprimées successives du Nouveau Testament qui constituent la base des traductions en allemand de la Bible de Luther, de la traduction en anglais de William Tyndale, de la Bible du roi Jacques et de la plupart des traductions de la Réforme protestante en Europe occidentale et centrale. La première version imprimée du Nouveau Testament en grec publiée en 1516 a été entreprise à Bâle par Érasme. Quoique basée sur les manuscrits byzantins tardifs, la version d’Érasme se démarque de leur forme classique en incorporant des textes latins de la Vulgate retraduits en grec (notamment les six derniers versets du livre de l'Apocalypse, car celui-ci n'en possédait qu'une copie incomplète). En toute rigueur, l'expression Textus Receptus est apparue dans l'édition du Nouveau Testament, publiée en 1633 par Abraham et Bonaventure Elzévir. La préface de cette édition affirmait, en latin : Textum ergo habes, nunc ab omnibus receptum: in quo nihil immutatum aut corruptum damus. "Vous avez donc le texte reçu par tous, dans lequel nous n'indiquons rien d'altéré ou de corrompu". Rétroactivement, l'appellation a été attribuée aussi à l'édition d'Érasme. (fr)
- Textus Receptus adalah naskah yang diterima dan dikenakan pada Alkitab Perjanjian Baru dalam bahasa Yunani. Textus Receptus merupakan kata yang diambil dari bahasa Latin yang berarti 'naskah yang diterima'. Kitab Perjanjian Baru Yunani ini pertama kali diterbitkan pada tahun 1516 oleh Desiderius Erasmus, seorang peneliti, pastor, dan rahib dari Rotterdam, Belanda. Textus receptus ini adalah naskah yang sangat umum dipakai sampai abad ke-19, ketika Teks Aleksandria menjadi lebih umum digunakan sebagai dasar teks. Akan tetapi, banyak penemuan-penemuan baru dan perkembangan dalam bidang kritik teks. Kritik teks ini pun kemudian memaksa diterbitkannya naskah-naskah Yunani yang disesuaikan dan menjadi dasar untuk misalnya RV pada tahun 1881. Textus Receptus dalam Perjanjian Lama yang berbahasa Ibrani tersebut merujuk kepada Alkitab Rabinik Kedua. Alkitab ini diterbitkan di Venisia pada tahun 1524 M. Naskah ini merupakan terjemahan dasar untuk Alkitab Luther Jerman. Sebagaian besar terjemahan Perjanjian Baru pada masa Reformasi banyak menggunakan naskah ini sebagai sumber terjemahan. Selain itu, naskah ini juga Kitab Perjanjian Baru dalam bahasa Inggris yang ditulis oleh William Tyndale. Alkitab versi Raja James pun memakai naskah ini sebagai sumber penulisannya. (in)
- Textus Receptus (Latin: "received text") refers to all printed editions of the Greek New Testament from Erasmus' Novum Instrumentum omne (1516) to the 1633 Elzevir edition. It was the most commonly used text type for Protestant denominations. The Textus Receptus constituted the translation-base for the original German Luther Bible, the translation of the New Testament into English by William Tyndale, the King James Version, the Spanish Reina-Valera translation, the Czech Bible of Kralice, and most Reformation-era New Testament translations throughout Western and Central Europe. The text originated with the first printed Greek New Testament, published in 1516, a work undertaken in Basel by the Dutch Catholic scholar, priest and monk Desiderius Erasmus. (en)
- テクストゥス・レセプトゥス（ラテン語: Textus Receptus：「受け入れられたテキスト」の意味）は、デジデリウス・エラスムスとオランダの人文学者たちによって校訂され、1516年に印刷されたギリシア語新約聖書本文のこと。公認本文とも呼ばれる。出版された最初のギリシア語新約聖書でもある。 後にウィリアム・ティンダルの英訳聖書、マルティン・ルターのドイツ語訳聖書（ルター聖書）など宗教改革期以降に作られた多くの翻訳聖書の底本として用いられ、正統的な新約ギリシア語本文としての権威を得た。しかし、近代になると、テクストゥス・レセプトゥスのもととなったギリシア語写本は東ローマ帝国からもたらされたビザンティン型に属するもの（小文字写本）で古くても12世紀以前にはさかのぼらないことが明らかになり、より古い写本によって原文を確定しようとする本文批評学が確立したため、テクストゥス・レセプトゥスではなくシナイ写本等を用いている聖書がある。 (ja)
- 공인본문(라틴어: Textus Receptus 받아들여진 텍스트[*], TR)은 에라스무스와 네덜란드 인문학자들에 의해 교정돼 1516년에 인쇄된 그리스어 신약성서 본문을 뜻한다. 공인원문, 텍스투스 레셉투스라고도 한다.출간된 최초의 그리스어 신약성경이기도 하다. 후에 윌리엄 틴들의 영역 성경, 마르틴 루터의 독일어 역 성경(루터 성경) 등 종교개혁기 이후에 만들어진 많은 번역 성경의 저본으로 사용되어 정통적인 신약 그리스어 본문으로서의 권위를 얻었다. 그러나 근대에 와서 공인본문의 근대가 된 그리스어 사본은 동로마 제국에서 가져온 비잔틴형에 속하는 것(소문자 사본)으로 오래 되더라도 12세기 이전으로 거슬러 올라가지 않음이 밝혀져 보다 오래되고 보다 양질의 사본을 통해 원문을 확정하려는 본문비평학이 확립되었다. 그 결과 공인본문은 오늘날에는 '(이미) 받아들일 수 없는 텍스트'가 되고 있다. (ko)
- Textus receptus (espressione latina che significa "testo ricevuto", cioè "comunemente accettato, accolto") è il nome dato oggi alla serie dei testi greci a stampa del Nuovo Testamento che costituiscono la base per la versione della Bibbia di Lutero, per la traduzione del Nuovo Testamento in inglese fatta da William Tyndale e per la maggior parte degli altri Nuovi Testamenti prodotti al tempo della Riforma protestante in Europa. Questa serie prende avvio con il primo Nuovo Testamento greco a stampa, opera intrapresa e pubblicata a Basilea dallo studioso cattolico e umanista olandese Erasmo da Rotterdam nel 1516 sulla base di sei manoscritti contenenti fra loro non proprio tutto il Nuovo Testamento. Sebbene basati soprattutto sulla famiglia di manoscritti del tipo bizantino (o siriaci, o antiocheni, che sono la maggior parte dei testimoni disponibili a partire dal IX secolo), l'edizione di Erasmo differisce segnatamente dalla forma classica del testo. (it)
- Textus receptus (z łac. tekst przyjęty) – tekst grecki Nowego Testamentu obecny w drukowanych wydaniach XVI–XVII wieku. Ustalony został w oparciu o późne rękopisy reprezentujące bizantyjską tradycję tekstualną, ale ze względu na drobne naleciałości tekstu cezarejskiego, Wulgaty oraz tekstu zachodniego nie jest klasycznym tekstem bizantyjskim. Niektóre jego warianty pochodzą z Wulgaty i nigdy nie były obecne w tekście greckim. Textus receptus był podstawą przekładów Biblii z języków oryginalnych do wieku XIX. W końcu XIX wieku jego rola w tłumaczeniach zaczęła maleć na rzecz tekstu aleksandryjskiego, który odtąd jest standardowym oparciem dla wydań greckiego tekstu Nowego Testamentu. Textus Receptus przez zwolenników tego zbioru bywa nazywany „tekstem większości”, co mylnie utożsamia go z tekstem bizantyjskim (tj. tekstem większościowym), na którym się opiera. (pl)
- Textus Receptus (Latijn voor 'ontvangen/aanvaarde tekst') is de naam voor de eerste Griekse tekst van het Nieuwe Testament die door middel van de boekdrukpers verspreid werd. De eerste versie werd in 1516 gedrukt. Manuscripten voor de uitgave van de tekst werden verzameld door de Nederlandse monnik en humanist Desiderius Erasmus. De tekst fungeerde als uitgangspunt voor de nationale vertalingen, waaronder de Lutherse bijbel (1522) in het Duits, King James Version (1611) in het Engels en de Statenvertaling (1637) in het Nederlands. (nl)
- Textus Receptus ('emottagen text') är en grekisk grundtext till Nya Testamentet sammansatt av Erasmus av Rotterdam på 1500-talet. Den bygger på majoriteten av de som fanns tillgängliga, de flesta med bysantinsk bakgrund från 800-talet. Texten kom att kallas Majoritetstexten, eller den [av Gud] mottagna texten, Textus Receptus. Beteckningen "textus receptus" härstammar från förordet till andra upplagan av den på 1500-talet tryckta grekiska versionen. Förläggarens avsikt var dock att förklara att den föreliggande versionen var "den (allmänt) antagna texten". Den fick också snabb spridning men kritiken mot den var att den bygger på ett fåtal sena handskrifter. Men senare har flera fynd gjorts av gamla dokument med nytestamentliga texter, till exempel Codex Sinaiticus. I denna handskrift är flera textsammanhang betydligt kortare eller fåordigare. En annan viktig handskrift som dagens textforskare föredrar är Codex Vaticanus, som redan år 1448 fanns med i Vatikanbibliotekets förteckning. I dessa är flera textsammanhang betydligt kortare eller fåordigare. och redigerade därför med en annan metod fram en annan grekisk grundtext till Nya Testamentet. Och många menar att även om Textus Receptus har fler bevarade dokument bakom sig, så har Westcott och Hort text något äldre textfynd som grund. Eftersom de flesta textforskare föredrar Codex Sinaiticus och Codex Vaticanus, så utgår många översättningar i dag från . Men för några, inte minst i USA, men även i Europa vill man behålla Textus Receptus, den gamla erkända grundtexten. Än idag trycks dock många biblar som bygger på Textus Receptus, King James Bibeln och New King James Bibeln är två exempel på sådana biblar som är populära i den engelskspråkiga världen. I Sverige är Karl XII:s Bibel, Reformationsbibeln och King James bibeln på svenska översättningar av Nya testamentet som bygger på Textus Receptus. (sv)
- Textus Receptus (Texto Recebido ou TR), é a denominação dada a uma série de textos do Novo Testamento em grego impressos do século XVI ao XIX, que serviu de base para diversas traduções da Bíblia, como a Bíblia de Lutero, a Bíblia Rei Tiago ou King James e para a maioria das traduções do Novo Testamento da Reforma Protestante, inclusive a tradução portuguesa por João Ferreira de Almeida. O Textus Receptus não é um só texto, mas uma família textual. O Textus Receptus tem sua origem em alguns manuscritos do texto-tipo Bizantino, por isso muitas vezes são confundidos como se fossem o mesmo texto. Porém, há algumas diferenças entre o Textus Receptus e o Texto Bizantino (por exemplo: Atos 8:37 e 1 João 5:7-8. Portanto, o TR não deve ser confundido com o Texto Bizantino ou Majoritário. (pt)
- 公认文本（拉丁語：Textus Receptus，英語：Received Text），是欧洲宗教改革时期出版的希腊语新约文本，由天主教学者伊拉斯谟所编订，是印刷的文本，而非手抄的抄本。公认文本是宗教改革时期众多译本所依据的文本，著名的英语钦定版圣经，就是根据此文本翻译的。 (zh)
- Textus Receptus (общепринятый текст) — тип греческого текста Нового Завета, отражённый в печатных изданиях XVI—XVII веков и основанный на поздних рукописях византийского типа текста, с небольшими разночтениями Кесарийского типа текста, Вульгаты и западного типа текста. Он не является классическим византийским текстом и иногда ошибочно называется «текстом большинства». На основе Textus Receptus были сделаны европейские переводы Нового Завета XVI—XIX веков, а также синодальный перевод на русский язык. Сокращённая аббревиатура для «Textus Receptus», принятая в научной литературе, — TR. (ru)
- Textus Receptus (загальноприйнятий текст) — тип грецького тексту Нового Заповіту, представлений у друкованих виданнях XVI — XVII століття і заснований на пізніх рукописах візантійського типу тексту, з невеликими різночитаннями Кесарійського типу тексту, Вульгати та західного типу тексту. Він не є класичним візантійським текстом і часом помилково іменується «текстом більшості». На основі Textus Receptus були зроблені європейські переклади Нового Заповіту XVI–XIX ст. (uk)
|
| rdfs:comment | - النص المتلقى (باللاتينية Textus Receptus) هو الاسم الذي أعطي لسلسلة نصوص للعهد الجديد طبعت باليونانية، وكانت مصدر ترجمة بيبل لوثر الألمانية للكتاب المقدس وترجمة ويليام تيندال الإنكليزية ونسخة الملك جيمس ومعظم ترجمات العهد الجديد في عصر الإصلاح في غرب ووسط أوروبا. بدأت السلسلة بأول نسخة يونانية للعهد الجديد طبعها العالم الكاثوليكي الهولندي دسيدريوس إراسموس في 1516 بالاعتماد على ست مخطوطات لم تحتو العهد الجديد بأكمله. وبالرغم من أن الطبعة اعتمدت على مخطوطات متأخرة من النوع البيزنطي إلا أنها اختلفت بوضوح عن الشكل التقليدي للنص. (ar)
- Textus receptus (lat.), doslova „přijatý text“, znamená v biblistice skupinu či rodinu textů řeckého Nového zákona, kterou svým vydáním z roku 1516 založil katolický humanista Erasmus Rotterdamský. Tento text, který řada tiskařů rychle rozšířila a stále opravovala, se stal základem reformačních překladů Bible, například německého překladu Lutherova, Bible kralické v češtině nebo anglické King James Version. Textová kritika 19. a 20. století dospěla na základě mnoha starších řeckých rukopisů ke znění, které se od textu receptu na mnoha místech – i když většinou nevýznamně – odlišuje a na němž se zakládají moderní biblické překlady. (cs)
- Textus receptus (lat. für „überlieferter Text“), abgekürzt TR, nennt man jene Textform des griechischen Neuen Testaments, die in den weit verbreiteten Druckausgaben des 16. und 17. Jahrhunderts zu finden ist und sich in der Folge im Westen für lange Zeit durchgesetzt hat. (de)
- Το Κείμενο του Εράσμου, πλήρες όνομα στη λατινική Novum Instrumentum omne, diligenter ab Erasmo Rot. Recognitum et Emendatum, αποτελεί την πρώτη έντυπη κριτική έκδοση του ελληνικού κειμένου της Καινής Διαθήκης την οποία επιμελήθηκε ο Ντεζιντέριους Έρασμος· εκδόθηκε το 1516. (el)
- テクストゥス・レセプトゥス（ラテン語: Textus Receptus：「受け入れられたテキスト」の意味）は、デジデリウス・エラスムスとオランダの人文学者たちによって校訂され、1516年に印刷されたギリシア語新約聖書本文のこと。公認本文とも呼ばれる。出版された最初のギリシア語新約聖書でもある。 後にウィリアム・ティンダルの英訳聖書、マルティン・ルターのドイツ語訳聖書（ルター聖書）など宗教改革期以降に作られた多くの翻訳聖書の底本として用いられ、正統的な新約ギリシア語本文としての権威を得た。しかし、近代になると、テクストゥス・レセプトゥスのもととなったギリシア語写本は東ローマ帝国からもたらされたビザンティン型に属するもの（小文字写本）で古くても12世紀以前にはさかのぼらないことが明らかになり、より古い写本によって原文を確定しようとする本文批評学が確立したため、テクストゥス・レセプトゥスではなくシナイ写本等を用いている聖書がある。 (ja)
- 공인본문(라틴어: Textus Receptus 받아들여진 텍스트[*], TR)은 에라스무스와 네덜란드 인문학자들에 의해 교정돼 1516년에 인쇄된 그리스어 신약성서 본문을 뜻한다. 공인원문, 텍스투스 레셉투스라고도 한다.출간된 최초의 그리스어 신약성경이기도 하다. 후에 윌리엄 틴들의 영역 성경, 마르틴 루터의 독일어 역 성경(루터 성경) 등 종교개혁기 이후에 만들어진 많은 번역 성경의 저본으로 사용되어 정통적인 신약 그리스어 본문으로서의 권위를 얻었다. 그러나 근대에 와서 공인본문의 근대가 된 그리스어 사본은 동로마 제국에서 가져온 비잔틴형에 속하는 것(소문자 사본)으로 오래 되더라도 12세기 이전으로 거슬러 올라가지 않음이 밝혀져 보다 오래되고 보다 양질의 사본을 통해 원문을 확정하려는 본문비평학이 확립되었다. 그 결과 공인본문은 오늘날에는 '(이미) 받아들일 수 없는 텍스트'가 되고 있다. (ko)
- Textus Receptus (Latijn voor 'ontvangen/aanvaarde tekst') is de naam voor de eerste Griekse tekst van het Nieuwe Testament die door middel van de boekdrukpers verspreid werd. De eerste versie werd in 1516 gedrukt. Manuscripten voor de uitgave van de tekst werden verzameld door de Nederlandse monnik en humanist Desiderius Erasmus. De tekst fungeerde als uitgangspunt voor de nationale vertalingen, waaronder de Lutherse bijbel (1522) in het Duits, King James Version (1611) in het Engels en de Statenvertaling (1637) in het Nederlands. (nl)
- 公认文本（拉丁語：Textus Receptus，英語：Received Text），是欧洲宗教改革时期出版的希腊语新约文本，由天主教学者伊拉斯谟所编订，是印刷的文本，而非手抄的抄本。公认文本是宗教改革时期众多译本所依据的文本，著名的英语钦定版圣经，就是根据此文本翻译的。 (zh)
- Textus Receptus (общепринятый текст) — тип греческого текста Нового Завета, отражённый в печатных изданиях XVI—XVII веков и основанный на поздних рукописях византийского типа текста, с небольшими разночтениями Кесарийского типа текста, Вульгаты и западного типа текста. Он не является классическим византийским текстом и иногда ошибочно называется «текстом большинства». На основе Textus Receptus были сделаны европейские переводы Нового Завета XVI—XIX веков, а также синодальный перевод на русский язык. Сокращённая аббревиатура для «Textus Receptus», принятая в научной литературе, — TR. (ru)
- Textus Receptus (загальноприйнятий текст) — тип грецького тексту Нового Заповіту, представлений у друкованих виданнях XVI — XVII століття і заснований на пізніх рукописах візантійського типу тексту, з невеликими різночитаннями Кесарійського типу тексту, Вульгати та західного типу тексту. Він не є класичним візантійським текстом і часом помилково іменується «текстом більшості». На основі Textus Receptus були зроблені європейські переклади Нового Заповіту XVI–XIX ст. (uk)
- Text Rebut o Textus Receptus en llatí, és un conjunt d'edicions impreses des del segle xvi fins al segle XIX del text del Nou Testament en la seva llengua original, el grec koiné. L'1 de Març de l'any 1516 a Basilea, actual Suïssa, fou publicada la primera edició sota el nom llatí: “Novum Instrumentum Omne”, per part del gran erudit renaixentista Erasme de Rotterdam, per encàrrec del seu editor Johann Froude. Aquestes raons ens porten a concloure el següent: (ca)
- Textus receptus (latina esprimo signifanta “teksto ricevita”, interkonsentite akceptita) estas nomo donita al sinsekvo de grekaj tekstoj de la Nova Testamento konstituinta la bazon por la germanligva versio de la Biblio efektivigita de Lutero, por la anglalingva Nova Testamento efektivigita de William Tyndale kaj por la plej granda parto de la Novaj Testamentoj vulgarlingve presitaj post la protestanta reformacio en Eŭropo. Tiu sinsekva serio startis kune kun la preso de la Nova Testamento, okazinta en Bazelo iniciate de la katolika nederlanda klerulo kaj humanisto Erasmo de Roterdamo en 1516, kiu baziĝis sur ses manuskriptoj entenantaj preskaŭ la tutan Novan Testamenton. Tiuj manuskriptoj, siristile kaj antiokistile skribitaj, kiuj estas la plej granda parto de la fontaj atestaĵoj ekde la (eo)
- Textus Receptus (latin : "texte reçu") est le nom donné a posteriori aux versions en grec imprimées successives du Nouveau Testament qui constituent la base des traductions en allemand de la Bible de Luther, de la traduction en anglais de William Tyndale, de la Bible du roi Jacques et de la plupart des traductions de la Réforme protestante en Europe occidentale et centrale. (fr)
- Textus Receptus (término en latín que significa «texto recibido») es el nombre por el cual se conoce el texto griego del Nuevo Testamento editado por Erasmo de Róterdam (Desiderius Erasmus) e impreso por primera vez en 1516 y luego, corregido, en 1519, 1522, 1527 y 1533. Este texto representa a un conjunto de manuscritos en lengua griega del Nuevo Testamento, de los cuales los más antiguos datan aproximadamente del siglo X, y son la base de muchas traducciones clásicas de la Biblia, como la Biblia del Oso en español como diferentes traducciones en otros idiomas (versiones anteriores a 1881). Buenaventura y Abrahán Elzevir introdujeron el término textus receptus como parte del prefacio a su edición del texto en 1633. No debe confundirse con el Texto masorético, del Antiguo Testamento en he (es)
- Textus Receptus adalah naskah yang diterima dan dikenakan pada Alkitab Perjanjian Baru dalam bahasa Yunani. Textus Receptus merupakan kata yang diambil dari bahasa Latin yang berarti 'naskah yang diterima'. Kitab Perjanjian Baru Yunani ini pertama kali diterbitkan pada tahun 1516 oleh Desiderius Erasmus, seorang peneliti, pastor, dan rahib dari Rotterdam, Belanda. Textus receptus ini adalah naskah yang sangat umum dipakai sampai abad ke-19, ketika Teks Aleksandria menjadi lebih umum digunakan sebagai dasar teks. Akan tetapi, banyak penemuan-penemuan baru dan perkembangan dalam bidang kritik teks. Kritik teks ini pun kemudian memaksa diterbitkannya naskah-naskah Yunani yang disesuaikan dan menjadi dasar untuk misalnya RV pada tahun 1881. Textus Receptus dalam Perjanjian Lama yang berbahasa (in)
- Textus Receptus (Latin: "received text") refers to all printed editions of the Greek New Testament from Erasmus' Novum Instrumentum omne (1516) to the 1633 Elzevir edition. It was the most commonly used text type for Protestant denominations. (en)
- Textus receptus (espressione latina che significa "testo ricevuto", cioè "comunemente accettato, accolto") è il nome dato oggi alla serie dei testi greci a stampa del Nuovo Testamento che costituiscono la base per la versione della Bibbia di Lutero, per la traduzione del Nuovo Testamento in inglese fatta da William Tyndale e per la maggior parte degli altri Nuovi Testamenti prodotti al tempo della Riforma protestante in Europa. Questa serie prende avvio con il primo Nuovo Testamento greco a stampa, opera intrapresa e pubblicata a Basilea dallo studioso cattolico e umanista olandese Erasmo da Rotterdam nel 1516 sulla base di sei manoscritti contenenti fra loro non proprio tutto il Nuovo Testamento. Sebbene basati soprattutto sulla famiglia di manoscritti del tipo bizantino (o siriaci, o ant (it)
- Textus receptus (z łac. tekst przyjęty) – tekst grecki Nowego Testamentu obecny w drukowanych wydaniach XVI–XVII wieku. Ustalony został w oparciu o późne rękopisy reprezentujące bizantyjską tradycję tekstualną, ale ze względu na drobne naleciałości tekstu cezarejskiego, Wulgaty oraz tekstu zachodniego nie jest klasycznym tekstem bizantyjskim. Niektóre jego warianty pochodzą z Wulgaty i nigdy nie były obecne w tekście greckim. (pl)
- Textus Receptus (Texto Recebido ou TR), é a denominação dada a uma série de textos do Novo Testamento em grego impressos do século XVI ao XIX, que serviu de base para diversas traduções da Bíblia, como a Bíblia de Lutero, a Bíblia Rei Tiago ou King James e para a maioria das traduções do Novo Testamento da Reforma Protestante, inclusive a tradução portuguesa por João Ferreira de Almeida. O Textus Receptus não é um só texto, mas uma família textual. (pt)
- Textus Receptus ('emottagen text') är en grekisk grundtext till Nya Testamentet sammansatt av Erasmus av Rotterdam på 1500-talet. Den bygger på majoriteten av de som fanns tillgängliga, de flesta med bysantinsk bakgrund från 800-talet. Texten kom att kallas Majoritetstexten, eller den [av Gud] mottagna texten, Textus Receptus. Beteckningen "textus receptus" härstammar från förordet till andra upplagan av den på 1500-talet tryckta grekiska versionen. Förläggarens avsikt var dock att förklara att den föreliggande versionen var "den (allmänt) antagna texten". Den fick också snabb spridning men kritiken mot den var att den bygger på ett fåtal sena handskrifter. Men senare har flera fynd gjorts av gamla dokument med nytestamentliga texter, till exempel Codex Sinaiticus. I denna handskrift är f (sv)
|
