| dbo:abstract | - La crítica de l'art és l'efecte d'avualuar una obra d'art. El crític d'art realitza els seus judicis habitualment a partir de valors estètics, seguint la teoria de la bellesa, i també seguint criteris morals i polítics. Actua d'aquesta manera esdevenint un referent per al gust del públic. Un dels objectius de la crítica és la recerca d'una base racional per a l'apreciació de l'art. La varietat de moviments artístics s'ha traduït en una divisió de la crítica d'art en diferents disciplines, cadascuna en funció de criteris molt diferents per als seus judicis de valor. La divisió més comuna en el camp de la crítica és entre la crítica històrica i l'avaluació, una forma d'història de l'art i la crítica contemporània de l'obra dels artistes vius. Malgrat la percepció que la crítica d'art és una activitat de risc molt més baix que fer art, les opinions d'art actual estan sempre subjectes a correccions dràstiques amb el pas del temps. Alguns moviments artístics van ser nomenats despectivament pels crítics i els artistes van adoptar el nom com una mena de medalla d'honor (per exemple, impressionisme, cubisme), oblidant l'inicial significat pejoratiu. Els artistes sovint han tingut una relació difícil amb els seus crítics. John Ruskin va afirmar sobre una famosa obra de James McNeill Whistler, Nocturn en Negre i Or, el coet que cau, que era pitjor que "llançar un pot de pintura a la cara del públic". (ca)
- النقد الفني هو مناقشة أو تقييم الفن البصري. ينتقد نقاد الفنون عادة الفن في سياق الجماليات أو نظرية الجمال. هدف النقد الفني هو السعي لتحقيق أساس عقلاني لتقدير الفن، لكنه يثير الشك من ناحية ما إذا كان بإمكانه تجاوز الظروف الاجتماعية والسياسية السائدة. أدى تنوع الحركات الفنية إلى تقسيم النقد الفني إلى تخصصات مختلفة قد يستخدم كل منها معايير مختلفة لأحكامها. التقسيم الأكثر شيوعًا في مجال النقد هو النقد التاريخي والتقييم، وهو شكل من أشكال تاريخ الفن، والنقد المعاصر للفنون التي يصنعها الفنانون الذين ما زالوا على قيد الحياة. بالرغم من التصورات بأن النقد الفني هو نشاط أقل خطورة بكثير من صنع الفن، فإن آراء الفن الحالي هي دائمًا عرضة لتصحيحات جذرية مع مرور الوقت. غالبًا ما يكون منتقدو الأعمال القديمة عرضة للسخرية بسبب انتقادهم لفنانين مبجلين في يومنا الحالي (مثل العمل المبكر للانطباعية). سميت بعض الحركات الفنية من قبل النقاد بغاية السخرية، مع اعتماد الاسم في وقت لاحق كنوع من شارة الشرف من قبل فناني هذا النوع (مثل، الانطباعية والتكعيبية)، مع نسيان المعنى السلبي الأصلي. كان الفنانون في كثير من الأحيان على علاقة غير مستقرة مع النقاد. يحتاج الفنانون عادة إلى آراء إيجابية من النقاد من أجل عرض أعمالهم وبيعها، ولسوء حظهم، كانت الأجيال اللاحقة فقط من فهمت أعمالهم. الفن هو جزء مهم من الإنسان ويمكن العثور عليه في جميع جوانب حياتنا، بغض النظر عن الثقافة أو الأزمنة. هنالك العديد من المتغيرات المختلفة التي تحدد حكم الفرد على الفن مثل الجماليات أو الإدراك أو المعرفة. يمكن للفن أن يكون موضوعيًا أو شخصيًا بناء على التفصيل الشخصي تجاه الجماليات وتشكيلها. يمكن أيضًا أن يقوم على عناصر ومبادئ التصميم والقبول الاجتماعي والثقافي. الفن هو غريزة إنسانية أساسية مع مجموعة متنوعة من الأشكال والتعبير. يكمن للفن أن يقف وحده مع الحكم الفوري أو يمكن أن ينظر إليه مع معرفة أعمق وأكثر ثقافة. القيم الجمالية والبراغماتية والتعبيرية والرسمية والنسبية والدينية والتقليد والطقوس والإدراك ونظريات المحاكاة وما بعد الحداثة هي بعض النظريات الحديثة للنقد الفني. يمكن للنقد الفني والتقدير أن يكون غير موضوعي على أساس التفضيل الشخصي للجماليات والشكل أو يمكن أن يستند إلى عناصر ومبادئ التصميم والقبول الاجتماعي والثقافي. (ar)
- Die Kunstkritik beschreibt, analysiert und beurteilt Kunstwerke der Bildenden Kunst aus der Gegenwart für ein kunstinteressiertes Publikum. Sie unterwirft aber auch Werke älteren Datums, z. B. die klassische Kunst, kritischer Neubewertung. Die Kunstkritik steht in einem Wechselverhältnis zum Kunstmarkt, der einen „Bedarf für Expertisen“ über die vom Kunsthandel vertriebenen Kunstwerke erzeugt. (de)
- Art criticism is the discussion or evaluation of visual art. Art critics usually criticize art in the context of aesthetics or the theory of beauty. A goal of art criticism is the pursuit of a rational basis for art appreciation but it is questionable whether such criticism can transcend prevailing socio-political circumstances. The variety of artistic movements has resulted in a division of art criticism into different disciplines which may each use different criteria for their judgements. The most common division in the field of criticism is between historical criticism and evaluation, a form of art history, and contemporary criticism of work by living artists. Despite perceptions that art criticism is a much lower risk activity than making art, opinions of current art are always liable to drastic corrections with the passage of time. Critics of the past are often ridiculed for dismissing artists now venerated (like the early work of the Impressionists). Some art movements themselves were named disparagingly by critics, with the name later adopted as a sort of badge of honour by the artists of the style (e.g., Impressionism, Cubism), with the original negative meaning forgotten. Artists have often had an uneasy relationship with their critics. Artists usually need positive opinions from critics for their work to be viewed and purchased; unfortunately for the artists, only later generations may understand it. Art is an important part of being human and can be found through all aspects of our lives, regardless of the culture or times. There are many different variables that determine one's judgment of art such as aesthetics, cognition or perception. Art can be objective or subjective based on personal preference toward aesthetics and form. It can be based on the elements and principle of design and by social and cultural acceptance. Art is a basic human instinct with a diverse range of form and expression. Art can stand alone with an instantaneous judgment or can be viewed with a deeper more educated knowledge. Aesthetic, pragmatic, expressive, formalist, relativist, processional, imitation, ritual, cognition, mimetic and postmodern theories are some of many theories to criticize and appreciate art. Art criticism and appreciation can be subjective based on personal preference toward aesthetics and form, or it can be based on the elements and principle of design and by social and cultural acceptance. (en)
- Arte kritika literatura eta mundu akademikoaren arteko generoa da. Testu hauen bitartez arte-espezialistek lan desberdinen inguruko haien iritziak ematen dituzte. Beraz, arte kritikaren lana zera da: arte-lanak analizatu eta epaitzea, zerbaiten balioaren azterketa egitea. (eu)
- La crítica de arte es el juicio de valor expresado sobre las obras de arte en el ámbito de la estética, pero también en lo que refiere a su relevancia en un contexto social y político determinados. La crítica de arte es un producto indisociable de la escritura así como de la prensa escrita como medio de difusión. Es un género, entre literario y académico, que hace una valoración sobre las obras de arte, artistas o exposiciones, en principio de forma personal y subjetiva, pero basándose en la Historia del arte y otras múltiples disciplinas, valorando el arte según su contexto o evolución. Es a la vez valorativa, informativa y argumentativa, aportando datos empíricos y contrastables. Denis Diderot es considerado el primer crítico de arte moderno, por sus comentarios sobre las obras de arte expuestas en los salones parisinos, realizados en el Salón Carré del Louvre desde 1725. Estos salones, abiertos al público, actuaron como centro difusor de tendencias artísticas, propiciando modas y gustos en relación al arte, por lo que fueron objeto de debate y crítica. Diderot escribió sus impresiones sobre estos salones primero en una carta escrita en 1759, que fue publicada en la Correspondance littéraire de Grimm, y desde entonces hasta 1781, siendo el punto de arranque del género. En la génesis de la crítica de arte hay que valorar, por un lado, el acceso del público a las exposiciones artísticas, que unido a la proliferación de los medios de comunicación de masas desde el siglo XVIII produjo una vía de comunicación directa entre el crítico y el público al que se dirige. Por otro lado, el auge de la burguesía como clase social que invirtió en el arte como objeto de ostentación, y el crecimiento del mercado artístico que llevó consigo, propiciaron el ambiente social necesario para la consolidación de la crítica artística. La crítica de arte ha estado generalmente vinculada al periodismo, ejerciendo una labor de portavoces del gusto artístico que, por una parte, les ha conferido un gran poder, al ser capaces de hundir o encumbrar la obra de un artista, pero por otra les ha hecho objeto de feroces ataques y controversias. Otra faceta a remarcar es el carácter de actualidad de la crítica de arte, ya que se centra en el contexto histórico y geográfico en el que el crítico desarrolla su labor, inmersa en un fenómeno cada vez más dinámico como es el de las corrientes de moda. Así, la falta de historicidad para emitir un juicio sobre bases consolidadas, lleva a la crítica de arte a estar frecuentemente sustentada en la intuición del crítico, con el factor de riesgo que ello conlleva. Sin embargo, como disciplina sujeta a su tiempo y a la evolución cultural de la sociedad, la crítica de arte siempre revela un componente de pensamiento social en el que se ve inmersa, existiendo así diversas corrientes de crítica de arte: romántica, positivista, fenomenológica, semiológica, etc. Para ser justa, es decir, para tener su razón de ser, la crítica debe ser parcial, apasionada, política; esto es: debe adoptar un punto de vista exclusivo, pero un punto de vista exclusivo que abra al máximo los horizontes. Charles Baudelaire, Salón de 1846. Entre los críticos de arte ha habido desde famosos escritores hasta los propios historiadores del arte, que muchas veces han pasado del análisis metodológico a la crítica personal y subjetiva, conscientes de que era un arma de gran poder hoy día. Como nombres, se podría citar a Charles Baudelaire, John Ruskin, Oscar Wilde, Émile Zola, Joris-Karl Huysmans, Guillaume Apollinaire, Wilhelm Worringer, Clement Greenberg, Michel Tapié, etc.; en el mundo hispanohablante, destacan Eugeni d'Ors, Aureliano de Beruete, Jorge Romero Brest, Juan Antonio Gaya Nuño, Alexandre Cirici, Juan Eduardo Cirlot, Enrique Lafuente Ferrari, Rafael Santos Torroella, Francisco Calvo Serraller, José Corredor Matheos, Irma Arestizábal, Ticio Escobar, Raúl Zamudio, etc. (es)
- La critique d'art est l'art de juger les œuvres de l'esprit, à l'origine celles appartenant aux beaux-arts. Elle est une traduction du langage artistique en langage logique et, de ce fait, peut servir de pont vers la compréhension de la création qu'elle analyse. Le critique d'art peut aussi apparaître comme « guide du goût du public ». (fr)
- Kritik seni adalah diskusi atau evaluasi mengenai seni visual. biasanya mengkritik seni dalam konteks estetika atau teori keindahan. Tujuan dari kritik seni adalah untuk mencapai dasar rasional terhadap apresiasi seni tetapi dipertanyakan apakah kritik seperti itu dapat melampaui keadaan sosial-politik yang berlaku. (in)
- La critica artistica è la discussione dell'arte visiva.I critici d'arte solitamente analizzano l'arte in un contesto estetico o di teoria della bellezza. Uno degli obiettivi della critica è quello di ottenere delle basi razionali per la valutazione e l'apprezzamento dell'arte. La varietà dei manufatti artistici ha reso necessaria la divisione della critica artistica in differenti discipline, ciascuna di esse utilizza i propri criteri per giudicare le opere. La divisione più comune è quella fra critica storica, che ha tratti in comune con lo studio della storia dell'arte, e critica contemporanea, ovvero la valutazione dei lavori di artisti viventi. La critica contemporanea risulta spesso smentita dalla critica storica, e sono numerosi i casi di artisti acclamati dalla critica e poi dimenticati dalla storia (come i pittori accademici del tardo XIX secolo) o movimenti artistici inizialmente disprezzati e in seguito riabilitati dalla critica (come i primi lavori degli impressionisti). (it)
- 美術評論家（びじゅつひょうろんか）は、美術について評論する評論家のこと。専門分野により、建築評論家、写真評論家などの言い方もされる。 美術館の学芸員、キュレーター、大学等の教育・研究機関の教官・研究員（教授・助教授・講師など）、雑誌等編集者と兼務している場合も多いが、フリーで美術評論家だけをしている場合もある（元学芸員の場合等、もともとは美術関係の他の肩書きを持っていた者が、退職等でその肩書きを失った後に美術評論家と呼ばれるケースも含む）。主として、雑誌記事や書籍の執筆、講演会開催、テレビやラジオへの出演、美術展の企画等が、その仕事である。 最近は、「評論家」が持つマイナスイメージを嫌うためか、「美術評論家」の代わりに「美術史家」または「美術批評家」などの呼び方も用いられる。これらの3つの呼び方には明確な境界や区別はなく、1人の人間に対して、時と場合により、この3つの呼び方が使われることがある（または自分で用いることがある）。 (ja)
- 미술평론(美術評論)은 시각 예술을 논하고 평가를 내리는 것이다. 즉, 미술 작품의 예술적 가치 등을 판단하며 비평을 하는 것을 뜻하는 용어이다. (ko)
- Kunstkritiek is de discussie en evaluatie van alle kunstvormen. Er wordt vaak kritiek gegeven in een esthetische context. De verscheidenheid in manifestaties in kunst leidt tot een verdere onderverdeling. Er wordt onderscheid gemaakt tussen geschiedkundige kritiek en evaluatie van hedendaagse kunstenaars. Kunstkritiek is bijzonder onderhevig aan verandering door de tijd heen. Critici uit het verleden worden vaak bespot, omdat zij kunstenaars verheffen, bijvoorbeeld de laat-19e-eeuwse academische kunststroming, of kunstenaars de grond in boren, zoals de vroege impressionisten. Kunstenaars hebben vaak een vijandige relatie met critici, aangezien zij aan hen hun bekendheid te danken hebben. Niet zelden is het in de geschiedenis voorgevallen dat kunstenaars en hun werk niet begrepen werden en pas generaties later werden erkend. (nl)
- Crítica de arte é a discussão ou avaliação das artes visuais. Os críticos de arte geralmente criticam a arte no contexto da estética ou da teoria da beleza. Um objetivo da crítica de arte é a busca de uma base racional para a apreciação da arte, mas é questionável se tal crítica pode transcender as circunstâncias sociopolíticas predominantes. A variedade de movimentos artísticos resultou em uma divisão da crítica de arte em diferentes disciplinas que podem usar critérios diferentes para seus julgamentos. A divisão mais comum no campo da crítica é entre crítica histórica e avaliação, uma forma de história da arte, e crítica contemporânea do trabalho de artistas vivos. Apesar das percepções de que a crítica de arte é uma atividade de risco muito menor do que fazer arte, as opiniões sobre a arte atual estão sempre sujeitas a correções drásticas com o passar do tempo. Os críticos do passado são muitas vezes ridicularizados por dispensar artistas agora venerados (como os primeiros trabalhos dos impressionistas). Alguns movimentos artísticos foram nomeados de forma depreciativa pelos críticos, com o nome mais tarde adotado como uma espécie de distintivo de honra pelos artistas do estilo (por exemplo, Impressionismo, Cubismo), com o significado original negativo esquecido. Os artistas muitas vezes tiveram um relacionamento difícil com seus críticos. Os artistas geralmente precisam de opiniões positivas dos críticos para que seu trabalho seja visto e comprado; infelizmente para os artistas, somente as gerações posteriores poderão entendê-lo. (pt)
- Konstkritik av (franska critique, av grekiska kritikē (te'chnē) 'bedömandets konst', av kritiko's 'kritisk', 'avgörande', av kri'nō 'avgöra', 'bedöma') är ett sätt att beskriva, tolka och värdera konstverk, oftast framfört via massmedia. Den samtida konstkritiken har sin rötter i 1700- och 1800-talen, och uppstod i grupperingar som fokuserade på den estetiska upplevelsen, som försökte hävda konstens egenvärde och beskriva dess innehåll och former. Konstkritik har utvecklat två riktlinjer. Dels konstkritikens teori, metod och historia och dels hur konsten speglats i kritisk text. Konstkritiker är uttolkare av samtida konsthändelser – som utställningar, offentliga konstverk eller konstdiskussioner. Kritiker fungerar också som opinionsbildare, idégivare och utställningsorganisatörer. Konstkritik återfinns i dagstidningar, tidskrifter, radio, tv och internet. Kritiken omfattar aktuella konsthändelser som utställningar där konstnärer offentliggör sitt verk och kritikerns roll är då att inleda det offentliga samtalet om konstverken, genom att informera om, beskriva och tolka samt ta värderande ställning till verken. (sv)
- Художественная критика (от фр. critique из др.-греч. κριτική τέχνη «искусство разбирать, суждение») — анализ, оценка и интерпретация произведений изобразительного искусства. Является составной частью искусствоведения. Искусствоведы обычно критикуют искусство в контексте эстетики или теории красоты. Художественная критика в отличие от теории и методологии искусства заключается в анализе, интерпретации и оценке произведений изобразительного искусства в актуальном контексте. Разнообразие навправлений искусства привело к разделению художественной критики на различные течения и жанры, которые применяют различные критерии для своих суждений. Наиболее распространенное разделение в области критики — историческая критика, актуальная интерпретация и оценка произведений классического искусства (своего рода форма истории искусства), критика современного искусства, произведений живущих художников, критические суждения самих художников (имплицитная эстетика), эссеистика (литература об искусстве), дидактический полилог (искусствоведческая дискуссия), биобиблиография, историографические и библиографические обзоры, рецензии искусствоведческих трудов и многое другое. Несмотря на представления о том, что художественная критика представляет собой более рискованную деятельность, чем создание искусства, мнения о современном искусстве всегда подвержены радикальным изменениям с течением времени. Художники зачастую имели непростые отношения со своими критиками. Очевидно, что художникам нужны положительные отзывы критиков, чтобы их работы ценились и приобретались; но часто и к сожалению, для художников, только последующие поколения могли понять и оценить их работы. Искусство является важной частью человеческого бытия и присутствует во всех аспектах нашей жизни, независимо от культуры или времени. Есть множество различных переменных, которые определяют суждение об искусстве, таких как эстетика, познание или восприятие. Искусство может быть объективным или субъективным, основанным на личном предпочтении эстетики и формы. Оно может основываться на элементах и принципах дизайна, а также на социальной и культурной приемлемости. Искусство — это основной человеческий инстинкт с разнообразными формами и выражением. Искусство может быть самодостаточным с мгновенным суждением и восприятием или может требовать глубоких знании. Эстетические, прагматические, экспрессивные, формалистические, релятивистские, процессуальные, имитационные, ритуальные, познавательные, миметические и постмодернистские теории — вот только некоторые из многих теорий, которые критикуют и оценивают искусство. Художественная критика и оценка могут быть субъективными, основанными либо на личном предпочтении эстетики и формы, и/или основываться на элементах и принципах дизайна, а также на социальной и культурной приемлемости. (ru)
|
| rdfs:comment | - Die Kunstkritik beschreibt, analysiert und beurteilt Kunstwerke der Bildenden Kunst aus der Gegenwart für ein kunstinteressiertes Publikum. Sie unterwirft aber auch Werke älteren Datums, z. B. die klassische Kunst, kritischer Neubewertung. Die Kunstkritik steht in einem Wechselverhältnis zum Kunstmarkt, der einen „Bedarf für Expertisen“ über die vom Kunsthandel vertriebenen Kunstwerke erzeugt. (de)
- Arte kritika literatura eta mundu akademikoaren arteko generoa da. Testu hauen bitartez arte-espezialistek lan desberdinen inguruko haien iritziak ematen dituzte. Beraz, arte kritikaren lana zera da: arte-lanak analizatu eta epaitzea, zerbaiten balioaren azterketa egitea. (eu)
- La critique d'art est l'art de juger les œuvres de l'esprit, à l'origine celles appartenant aux beaux-arts. Elle est une traduction du langage artistique en langage logique et, de ce fait, peut servir de pont vers la compréhension de la création qu'elle analyse. Le critique d'art peut aussi apparaître comme « guide du goût du public ». (fr)
- Kritik seni adalah diskusi atau evaluasi mengenai seni visual. biasanya mengkritik seni dalam konteks estetika atau teori keindahan. Tujuan dari kritik seni adalah untuk mencapai dasar rasional terhadap apresiasi seni tetapi dipertanyakan apakah kritik seperti itu dapat melampaui keadaan sosial-politik yang berlaku. (in)
- 美術評論家（びじゅつひょうろんか）は、美術について評論する評論家のこと。専門分野により、建築評論家、写真評論家などの言い方もされる。 美術館の学芸員、キュレーター、大学等の教育・研究機関の教官・研究員（教授・助教授・講師など）、雑誌等編集者と兼務している場合も多いが、フリーで美術評論家だけをしている場合もある（元学芸員の場合等、もともとは美術関係の他の肩書きを持っていた者が、退職等でその肩書きを失った後に美術評論家と呼ばれるケースも含む）。主として、雑誌記事や書籍の執筆、講演会開催、テレビやラジオへの出演、美術展の企画等が、その仕事である。 最近は、「評論家」が持つマイナスイメージを嫌うためか、「美術評論家」の代わりに「美術史家」または「美術批評家」などの呼び方も用いられる。これらの3つの呼び方には明確な境界や区別はなく、1人の人間に対して、時と場合により、この3つの呼び方が使われることがある（または自分で用いることがある）。 (ja)
- 미술평론(美術評論)은 시각 예술을 논하고 평가를 내리는 것이다. 즉, 미술 작품의 예술적 가치 등을 판단하며 비평을 하는 것을 뜻하는 용어이다. (ko)
- النقد الفني هو مناقشة أو تقييم الفن البصري. ينتقد نقاد الفنون عادة الفن في سياق الجماليات أو نظرية الجمال. هدف النقد الفني هو السعي لتحقيق أساس عقلاني لتقدير الفن، لكنه يثير الشك من ناحية ما إذا كان بإمكانه تجاوز الظروف الاجتماعية والسياسية السائدة. أدى تنوع الحركات الفنية إلى تقسيم النقد الفني إلى تخصصات مختلفة قد يستخدم كل منها معايير مختلفة لأحكامها. التقسيم الأكثر شيوعًا في مجال النقد هو النقد التاريخي والتقييم، وهو شكل من أشكال تاريخ الفن، والنقد المعاصر للفنون التي يصنعها الفنانون الذين ما زالوا على قيد الحياة. (ar)
- La crítica de l'art és l'efecte d'avualuar una obra d'art. El crític d'art realitza els seus judicis habitualment a partir de valors estètics, seguint la teoria de la bellesa, i també seguint criteris morals i polítics. Actua d'aquesta manera esdevenint un referent per al gust del públic. Un dels objectius de la crítica és la recerca d'una base racional per a l'apreciació de l'art. (ca)
- Art criticism is the discussion or evaluation of visual art. Art critics usually criticize art in the context of aesthetics or the theory of beauty. A goal of art criticism is the pursuit of a rational basis for art appreciation but it is questionable whether such criticism can transcend prevailing socio-political circumstances. Artists have often had an uneasy relationship with their critics. Artists usually need positive opinions from critics for their work to be viewed and purchased; unfortunately for the artists, only later generations may understand it. (en)
- La crítica de arte es el juicio de valor expresado sobre las obras de arte en el ámbito de la estética, pero también en lo que refiere a su relevancia en un contexto social y político determinados. La crítica de arte es un producto indisociable de la escritura así como de la prensa escrita como medio de difusión. Es un género, entre literario y académico, que hace una valoración sobre las obras de arte, artistas o exposiciones, en principio de forma personal y subjetiva, pero basándose en la Historia del arte y otras múltiples disciplinas, valorando el arte según su contexto o evolución. Es a la vez valorativa, informativa y argumentativa, aportando datos empíricos y contrastables. (es)
- La critica artistica è la discussione dell'arte visiva.I critici d'arte solitamente analizzano l'arte in un contesto estetico o di teoria della bellezza. Uno degli obiettivi della critica è quello di ottenere delle basi razionali per la valutazione e l'apprezzamento dell'arte. La varietà dei manufatti artistici ha reso necessaria la divisione della critica artistica in differenti discipline, ciascuna di esse utilizza i propri criteri per giudicare le opere. (it)
- Kunstkritiek is de discussie en evaluatie van alle kunstvormen. Er wordt vaak kritiek gegeven in een esthetische context. De verscheidenheid in manifestaties in kunst leidt tot een verdere onderverdeling. Er wordt onderscheid gemaakt tussen geschiedkundige kritiek en evaluatie van hedendaagse kunstenaars. Kunstkritiek is bijzonder onderhevig aan verandering door de tijd heen. Critici uit het verleden worden vaak bespot, omdat zij kunstenaars verheffen, bijvoorbeeld de laat-19e-eeuwse academische kunststroming, of kunstenaars de grond in boren, zoals de vroege impressionisten. (nl)
- Crítica de arte é a discussão ou avaliação das artes visuais. Os críticos de arte geralmente criticam a arte no contexto da estética ou da teoria da beleza. Um objetivo da crítica de arte é a busca de uma base racional para a apreciação da arte, mas é questionável se tal crítica pode transcender as circunstâncias sociopolíticas predominantes. (pt)
- Konstkritik av (franska critique, av grekiska kritikē (te'chnē) 'bedömandets konst', av kritiko's 'kritisk', 'avgörande', av kri'nō 'avgöra', 'bedöma') är ett sätt att beskriva, tolka och värdera konstverk, oftast framfört via massmedia. Den samtida konstkritiken har sin rötter i 1700- och 1800-talen, och uppstod i grupperingar som fokuserade på den estetiska upplevelsen, som försökte hävda konstens egenvärde och beskriva dess innehåll och former. Konstkritik har utvecklat två riktlinjer. Dels konstkritikens teori, metod och historia och dels hur konsten speglats i kritisk text. Konstkritiker är uttolkare av samtida konsthändelser – som utställningar, offentliga konstverk eller konstdiskussioner. Kritiker fungerar också som opinionsbildare, idégivare och utställningsorganisatörer. (sv)
- Художественная критика (от фр. critique из др.-греч. κριτική τέχνη «искусство разбирать, суждение») — анализ, оценка и интерпретация произведений изобразительного искусства. Является составной частью искусствоведения. Искусствоведы обычно критикуют искусство в контексте эстетики или теории красоты. Несмотря на представления о том, что художественная критика представляет собой более рискованную деятельность, чем создание искусства, мнения о современном искусстве всегда подвержены радикальным изменениям с течением времени. (ru)
|
