| dbo:abstract | - Adelaide Borghi-Mamo (Bolonya, 9 d'agost de 1826 - Bolonya, 29 de setembre de 1901) va ser una mezzosoprano italiana, que va tenir una activa carrera internacional entre els anys 40 i 80 del segle xix. Era casada amb el tenor , i la seva filla (1855 - 1941), també va tenir una reeixida carrera com a soprano. Va estudiar cant a Milà amb , i es va presentar professionalment el 1843 a Urbino com a Bianca a Il giuramento, de Saverio Mercadante. A l'any següent es va unir a la companyia del Teatre Vittorio Emanuele de Messina. Aviat va començar a ser convidada a aparèixer als principals teatres d'Itàlia. El 1851 va interpretar el paper de Morna en l'estrena mundial de , de Giovanni Pacini, al Teatre de San Carles. Hi va tornar el 1853 per crear el paper d'Olímpia en l'estrena de , de Mercadante, i el de Odetta a la primera representació de , de Pacini. També va interpretar allà aquest any la Azucena d'Il trovatore. A Nàpols va estrenar també obres de i Errico Petrella. El 1853 es va presentar a Viena, i el 1854 al Théâtre-Italien de París, amb Il trovatore, en la seva estrena a França. Durant el 1856 va romandre contractada en aquest teatre, en què va ser particularment admirada en tres òperes de Gioachino Rossini: , El barber de Sevilla, i La Cenerentola. El 1856 va debutar a l'Òpera de París com a Leonora a La favorita. Va romandre vinculada a aquest teatre durant quatre anys, durant els quals va poder estrenar obres de Fromental Halévy, Félicien David i Gaetano Braga. El 1860 Borghi-Mamo va fer la seva presentació a Londres com a Azucena i Leonora al Her Majesty's Theatre. Els anys successius va cantar a Bolonya, Milà, Venècia i Torí. El 1876 va tornar a París, per cantar Preziosilla a La forza del destino. Al Teatre Real de Madrid es va presentar el 1962, amb Rosina d'El barber de Sevilla, tornant freqüentment en anys successius. Se li recorda una vibrant i entonada veu, i un temperament apassionat en escena. La seva carrera es va perllongar fins a la dècada de 1880. Va morir a Bolonya, a l'edat de 75 anys, on tenia una academia de cant i tenint entre les seves alumnes la mezzosoprano Elvira Casazza. (ca)
- Adelaide Borghi-Mamo (9 August 1826 – 29 September 1901) was an Italian operatic mezzo-soprano who had an active international career from the 1840s through the 1880s. She was married to tenor Michele Mamo and their daughter, soprano Erminia Borghi-Mamo, also had a successful singing career. (en)
- Adelaide Borghi-Mamo (Bolonia, 9 de agosto de 1826 - Bolonia, 29 de septiembre de 1901) fue una mezzo-soprano italiana, que tuvo una activa carrera internacional entre los años 40 y 80 del siglo XIX. Estuvo casada con el tenor Michele Mamo, y su hija Erminia Borghi-Mamo (1855 - 1941), también tuvo una exitosa carrera como soprano. Borghi-Mamo estudió canto en Milán con Francesca Festa, y se presentó profesionalmente en 1843 en Urbino como Bianca en Il giuramento, de Saverio Mercadante. Al año siguiente se unió a la compañía del de Mesina. Pronto comenzó a ser invitada a aparecer en los principales teatros de Italia. En 1851 interpretó el papel de Morna en el estreno mundial de , de Giovanni Pacini, en el Teatro de San Carlos. Regresó allí en 1853 para crear el papel de Olimpia en el estreno de , de Mercadante, y el de Odetta en la primera representación de , de Pacini. También interpretó allí ese año la Azucena de Il trovatore. En Nápoles estrenó también obras de Lauro Rossi y Errico Petrella. En 1853 se presentó en Viena, y en 1854 en el de París, con Il trovatore, en su estreno en Francia. Durante 1856 permaneció contratada en ese teatro, en el que fue particularmente admirada en tres óperas de Gioachino Rossini: Matilde di Shabran, El barbero de Sevilla, y La Cenerentola. En 1856 debutó en la Ópera de París como Leonora en La favorita. Permaneció vinculada a ese teatro durante cuatro años, durante los cuales pudo estrenar obras de Fromental Halévy, Félicien David y . En 1860 Borghi-Mamo hizo su presentación en Londres como Azucena y Leonora en Her Majesty's Theatre. En los años sucesivos cantó en Bolonia, Milán, Venecia y Turín. En 1876 volvió a París, para cantar Preziosilla en La forza del destino. En el Teatro Real de Madrid se presentó en 1962, con Rosina de El barbero de Sevilla, volviendo frecuentemente en años sucesivos. Se le recuerda una vibrante y entonada voz, y un temperamento apasionado en escena. Su carrera se prolongó hasta la década de 1880. Falleció en Bolonia, a la edad de 75 años. (es)
- Adelaide Borghi-Mamo (Bologna, 9 agosto 1829 – Bologna, 27 settembre 1901) è stata un mezzosoprano italiano. (it)
- Adelaide Borghi-Mamo (Bolonha, 9 de agosto de 1829 — Bolonha, 27 de setembro de 1901) foi uma cantora lírica (meio-soprano) italiana. (pt)
- Adelaide Borghi-Mamo, född 9 augusti 1826 och död 29 september 1901, var en italiensk operasångare. Borghi-Mamo utbildades under ledning av i Milan, och debuterade 1843 i Urbino, och uppträdde därefter med storframgång i Italien. Hon sjöng 1853 i Wien och var därefter anställd i Paris, dels vid italienska, dels vid stora operan, där hon vann stora segrar. (sv)
- Аделаида Борги-Мамо (итал. Adelaide Borghi-Mamo; 1829—1901) — итальянская певица (меццо-сопрано; согласно Музыкальному словарю 2008 года называется контральто. Также к этому голосовом типу относит её и Лаури-Вольпи в своей книге "Вокальные параллели").[1] (ru)
|
| rdfs:comment | - Adelaide Borghi-Mamo (9 August 1826 – 29 September 1901) was an Italian operatic mezzo-soprano who had an active international career from the 1840s through the 1880s. She was married to tenor Michele Mamo and their daughter, soprano Erminia Borghi-Mamo, also had a successful singing career. (en)
- Adelaide Borghi-Mamo (Bologna, 9 agosto 1829 – Bologna, 27 settembre 1901) è stata un mezzosoprano italiano. (it)
- Adelaide Borghi-Mamo (Bolonha, 9 de agosto de 1829 — Bolonha, 27 de setembro de 1901) foi uma cantora lírica (meio-soprano) italiana. (pt)
- Adelaide Borghi-Mamo, född 9 augusti 1826 och död 29 september 1901, var en italiensk operasångare. Borghi-Mamo utbildades under ledning av i Milan, och debuterade 1843 i Urbino, och uppträdde därefter med storframgång i Italien. Hon sjöng 1853 i Wien och var därefter anställd i Paris, dels vid italienska, dels vid stora operan, där hon vann stora segrar. (sv)
- Аделаида Борги-Мамо (итал. Adelaide Borghi-Mamo; 1829—1901) — итальянская певица (меццо-сопрано; согласно Музыкальному словарю 2008 года называется контральто. Также к этому голосовом типу относит её и Лаури-Вольпи в своей книге "Вокальные параллели").[1] (ru)
- Adelaide Borghi-Mamo (Bolonya, 9 d'agost de 1826 - Bolonya, 29 de setembre de 1901) va ser una mezzosoprano italiana, que va tenir una activa carrera internacional entre els anys 40 i 80 del segle xix. Era casada amb el tenor , i la seva filla (1855 - 1941), també va tenir una reeixida carrera com a soprano. Se li recorda una vibrant i entonada veu, i un temperament apassionat en escena. La seva carrera es va perllongar fins a la dècada de 1880. Va morir a Bolonya, a l'edat de 75 anys, on tenia una academia de cant i tenint entre les seves alumnes la mezzosoprano Elvira Casazza. (ca)
- Adelaide Borghi-Mamo (Bolonia, 9 de agosto de 1826 - Bolonia, 29 de septiembre de 1901) fue una mezzo-soprano italiana, que tuvo una activa carrera internacional entre los años 40 y 80 del siglo XIX. Estuvo casada con el tenor Michele Mamo, y su hija Erminia Borghi-Mamo (1855 - 1941), también tuvo una exitosa carrera como soprano. Se le recuerda una vibrante y entonada voz, y un temperamento apasionado en escena. Su carrera se prolongó hasta la década de 1880. Falleció en Bolonia, a la edad de 75 años. (es)
|
