  | |
| Tipus | ètnia itribu |
|---|---|
.PNG)
Elszenetes,zenates ozanates (amazic:ⵉⵣⵏⴰⵜⴻⵏ, iznaten; també, modernament,igzenaten,ituzinaten oamazic:ⵉⵣⵏⴰⵙⴻⵏ,romanitzat: iznassen;àrab:زناتة,zanāta) són un dels grans grups tribals delsamazics. Van dominar elMagrib al segle x i dels segles XIII al XVI. Actualment viuen principalment aTunísia,Algèria i elMarroc. L'historiador i viatgerIbn Khaldun relata que van ser, juntament amb elsmasmuda i elssanhadja, amb els quals haurien emigrat des d'Egipte en l'antiguitat,[1] una de les tres grans confederacions amazigues musulmanes de l'edat mitjana.[2] El seu estil de vida era mig nòmada mig sedentari, constructors de ciutats,[3] fundadors de diversos regnes aFezzan,Kairuan iGarama,[4]Djerma,Tlemcen i fins i tot,Sijilmassa iFes.
El seu idioma, elzenete, era una varietat de l'amazic. Diversos grups de amazigòfons dispersos pel Magrib conserven en l'actualitat molts vocables i característiques delzenete. Al nord de lafrontera entre Algèria i el Marroc a la regió delsBeni Snous, i en nombrososoasissaharians, principalment a la regió delGourara i de l'Aurès, així com entre elstuaregs,[5] alMzab i aLíbia.
Una branca dels zenetes va ser antigament anomenadagaramant i vivien a l'actualFezzan, que tenia per ciutat principalGadames (Cydamus en llatí).[6] Les altres branques dels zenetes eren transhumants, i a laNumídia constituïen part delsgètuls i anticsmaures (mauritans). Fins a la irrupció de l'islam en elsegle vii, els zenetes eren principalment «pagans».
Segons el cronista musulmà Ibn Khaldūn,zenata deriva d'unnom propi:Ŷana, sovint transcritDjana (un ancestre amazic). Els amazics, per convertir un nom propi en nom genèric, afegeixen una «t» final, constituint la forma singularDjanat i la pluralDjanaten.
Elfonema «Ŷ» («dj») que s'ubica entre la «y» consonàntica i la «sh» («š»), queda substituït per una «z» (ds), i dona com a resultat el singularzanat. Seguidament, per freqüència d'ús, s'afegeix una «a» al final per indicar unpatronímic, mentre que éselidida la primeraa amb l'objecte de facilitar la pronunciació, i s'obté la paraulaznata.[7]
Els egipcis van anomenar els amazics que vivien més a prop d'ellslibu i els que estaven immediatament darrere d'ells, i els territoris del Magrib oriental d'on se'ls suposa procedents,meshwesh.Ibn Khaldūn va considerar el poble dels madghis (oMedghassen) una branca delsbotr, i va remuntar el llinatge mític dels zenates fins aMazigh iCam, el fill deNoé.[2]
Com vulgui que sigui, la història comprovable d'aquest poble va ser la delsnòmades que van efectuar una lenta migració des delPròxim Orient fins alMagrib i després, recentment en l'edat mitjana, es van dirigir cap al nord: arribaren a la península Ibèrica. Per il·lustrar-ho només cal seguir la ruta delsluwata (una tribu de la confederació dels zenetes que va tenir un patriarca anomenat Lerna en l'antiguitat.[8]
Els luwata eren nomenats «libus» pelsantics egipcis i «lubim» en el llibre bíblic delGènesi; per la seva banda aquestsluwata van donar nom aLíbia (en l'antiguitat clàssica es va denominarLibya tot l'actualcontinent africà). Elsluwata constituïen una gran confederació que va poblar laCirenaica, laTripolitània, així com la part del Sàhara al sud d'aquestes regions i de laNumídia, relacionant-se amb laGetúlia i amb l'antic territori ancestralmaure: laMauretània.
En temps de l'Egiptefaraònic sembla que els zenetes llavors s'anomenavengaramants[9] i van resultar rebels als règims de diversos faraons. Amb els seuscavalls icarros de guerra (cal recordar que fa uns 3.000 i fins i tot 2.000 anys la major part de l'actual desert del Sàhara era una regió estepària)[10] sembraren el terror a Egipte, Cirenaica i Tripolitània.[11] Pel seu contacte amb la cultura de l'antic Egipte s'entén que aquests pobles amazics hagin construït nombrosos monuments a l'Àfrica septentrional que s'assemblen a lespiràmides, com s'observa a les tombes deMedghassen o elsdjeddars.
D'altra banda elstuaregs descendents dels zenatesBanū Ifrēn, han deixat pintures rupestres aHoggar, en les quals es poden observar els antics garamants amb els seus animals i carros.
La majoria dels zenates derivaven de tres grans tribus amazigues:Maghraua,Deyrawa iBanū Ifrēn. Els Banū Ifrēn septentrionals han deixat vestigis al nord d'Algèria com les ruïnes de la ciutat deTilimeyen a la vall delSaf Saf i aSkikda.[12] El mateix nom d'Àfrica (el que rebia la zona al voltant deCartago) sembla provenir de la tribuIfren, establerta antigament a l'est de l'actualMagrib.[13] Aquest nom procediria de l'arrelIfru amb les seves possibles variants: Ifri, Afer, Afar, etc.[14] En laGran Cabília (les tribus deDjurdujra que tenen el nom deFaraussen, corresponen a laPetita Cabília d'Ifri), juntament amb els anticsafers i els tuareg d'Hoggar Azguez, tots tindrienlingüísticament els mateixos radicals que indicarien els mateixos ancestrals llinatges ètnics.[15][16]
En l'època de l'Imperi Romà, elsiznaten o zenetes, ja mil·lenàriament situats en la Tripolitania, practicaven elcomerç i l'agricultura, encara que també existien importants grups d'ells que eren nòmades. Dominaren gran part de laNumídia quan els seus reis van ser Syphax (Sifax) iMasinissa I. Masinisa va ser integrant de la tribu afer.[17] Sifax es va refugiar entre els garamants després de ser derrotat perMasinissa I.[18] Per la seva part, Masinissa intentà annexar laGaramàntica a la Tripolitània, però mai aconseguí sotmetre els habitants de laCirenaica. Va serJuba I qui va conquistar aquesta regió i, després de ser derrotat, tots aquests territoris van passar al control romà.[19] Els garamants, al mateix temps que es mantenien majorment nòmades, viatjant en carros tirats per bous, van arribar a obtenir laciutadania romana en temps deSeptimi Sever.[20]Tàcit, en els seusAnnals esmenta elscinithii, que vivien al sud de la província d'Àfrica i diu que no eren una simple tribu sinó un poble nombrós.
Septimi Sever va ser un emperador romà amb orígens amazics procedent de la ciutat deLeptis Magna a Tripolitània.[21][22] L'annexió a l'Imperi Romà va facilitar que es produïssin nombrosos matrimonis entre antics italians i amazics. Nombroses recerques indiquen que els amazics de Tripolitània, Líbia, Cirenaica, Numídia i la província romana d'Àfrica eren bons conreadors devinyers ioliveres.
Després de la crisi econòmica que va despoblar la gran ciutat romana de Leptis Magna es van produir nombroses razzies (la paraularazzia té origen amazic) per part de les poblacions locals. Posteriorment la província romana d'Àfrica juntament amb gran part de Numídia, Mauritània i Tripolitània cauria en poder delsvàndals en les acaballes de l'Imperi Romà d'Occident; per la seva banda, els vàndals van ser expulsats pelsBanū Ifrēn (també coneguts com aIfuraces oIforen oIforas) i altres amazics en el533.[23]
En l'època delBaix Imperi Romà, elslevathae (luwata) es van rebel·lar de manera tan agressiva que els emperadors romans van haver de fer construir unlimes per intentar contenir-los. Després de la conquesta de les províncies africanes efectuada per l'Imperi Romà d'Orient en temps deJustinià I, aquestsLevathae van ser el tema d'una descripció per part deCorripus en la seva obra anomenadaLaJohánnida. Allí s'esmenta que llavors els amazics havien passat a utilitzar elcamell en lloc del cavall i adoravenGurzil, un déu amb aspecte de toro i un déu de la guerra anomenatSinifer.
Corripus va descriure també la cèlebre tribu delsifores (els antics Banū Ifrēn), que eren aliats i descendents de zenetes que lluitaven contra els romans d'Orient. Els Banū Ifrēn van perdre en els conflictes nombrosos líders, sobretot a la regió de l'Aurès (El Gran Aurés que s'estén entre les actuals Algèria i Tunísia). Després d'aquestes lluites els amazics (inclosos els zenetes) van recuperar la seva independència.[24]Elsàrabs van anomenarlwatá elsluwata i els va trobarIbn Battûta aTànger; aquest, en la introducció del relat del seu extens viatge, no cessa d'assenyalar que ell era part d'aquesta tribu pel seu llinatge patern. La religiositat dels amazics zenetes era cap alsegle vii bastant diversificada: se'n trobaven cristians, jueus i musulmans.
Poc abans, i àdhuc en el període preislàmic, els zenetes van establir una dinastia que va regnar alMarroc i laIfríqiya (nom que van donar els àrabs a la regió delsBanū Ifrēn i que corresponia a l'antiga província romana d'Àfrica i, aproximadament, a l'actual Tunísia), agrupant nombroses tribus: la delsMaghraua,Meknassa,Banū Ifrēn,Deyrawa, etc.[25] Els zenetes, en tot cas, es mantenien principalment nòmades dedicant-se a les activitats ramaderes.
Al segle viii, la majoria dels amazics forenkharigites i van participar en la revolta deMaysara.Al-Masudi, al segle ix, els situa en el segon rang entre 27 grups amazics. Al segle x,al-Bakrí diu que dominaven el Magrib central amb nucli aTlemcen, però també aTahart i aSigilmasa (que van dominar des del 976-977). Llavors, el subgrup delsmaghrawa era el que tenia el major poder amb els Ibn Atiya, elsBanu Khazar i elsBanu Ifran. Abu Yazid,L'Home de l'Ase, era un zeneta que va dirigir la gran revolta contra elsfatimites, que tenien el suport dels amazicssanhadja; els zenetes es van desplaçar a l'oest i van estar sovint vinculats als omeies deCòrdova.
A mitjan segle XI els zenetes van ser substituïts pels sanhadjaalmoràvits (1150-1147) i després pelsmasmudesalmohades (1130-1269). Els zenetes foren ocasionals aliats dels almoràvits i dels almohades. En l'enfonsament d'aquesta darrera dinastia, els Banu Wasin zenetes van reprendre la iniciativa política amb la dinastia delsabdalwadites deTlemcen (1248-1554) i elsBanu Marín deFes (1235-1465); tot i ser dues dinasties del mateix origen, es van enfrontar repetidament; un tercer grup zeneta, elsBanu Wattas, va formar la dinastiawattàsida a la caiguda delsbenimerins. Fou el darrer grup zeneta a tenir el poder.
Els intents àrabs de donar als zenetes origen àrab basant-se en les seves pròpies genealogies no mereix ser considerat, ja que la filiació patrilineal és incompatible amb l'organització social i política dels parentius amazics. No obstant això, fins i tot l'amazicIbn Khaldun va contribuir a difondre l'erroni origen àrab dels zenetes; Ibn Khaldun assegurava que parlaven una llengua pròpia dins els amazics; el seu ancestre epònim, segons Ibn Khaldun, fou Madghacen; el mausoleu de Madghacem (delsegle i aC), el més antic mausoleu zeneta (a la modernaAlgèria, a Madghis, prop deBatna), correspondria a un antic reinúmida; eren coneguts per la seva habilitat com a cavallers; la paraula catalana "genet" (i la castellana "jinete") deriva de "zeneta".
Poblesamazics | ||
|---|---|---|
| Antics |  | |
| Medievals | ||
| Moderns | ||
| Temes relacionats | ||
| Religió | |
|---|---|
| Grups ètnics | |
| Llengües | |
