Zanzíbar és un estat confederat amb el deTanganyika, amb el qual forma la República Unida deTanzània, i que inclou també algunes altres illes més petites, entre les quals destaquenChumbe, que és un parc natural, iTumbatu (l'única també habitada).
La principal exportació són les espècies i en concret elclau, del qual és el tercer exportador mundial. La major font d'ingressos és el turisme que es veié seriosament afectat el 2008 per la caiguda del sistema elèctric durant un mes, entre maig i juny que va deixar tota l'illa sense electricitat i dependent de generadors. Zanzíbar és un destí turístic especialitzat en natura. El principal recurs turístic de les illes que formen aquest arxipèlag és la seva vegetació i les platges. A nivell mundial, és una de les millors destinacions per a practicar la pesca esportiva i el submarinisme.[1] 90.000 turistes desembarquen anualment a l'illa i representen el 15% delPIB.
Zanzíbar ha estat habitat durant almenys 20.000 anys; la seva història escrita comença quan l'arxipèlag es va convertir en un lloc de pas per als comerciants que viatjaven entreAràbia,Índia iÀfrica. Segonsal-Massudí els reis dels Zunuj i els seus súbdits, eren pagans, però per les proves arqueològiques sembla que l'islam ja havia pres peu. Al temps d'al-Idrissí, al segle xii, els habitants de Zanzíbar parlavensuahili i eren musulmans.[2] L'illa d'Unguja oferia un port segur i ben protegit i, encara que l'arxipèlag en si oferia pocs productes de valor, els àrabs es van assentar en el que esdevindria després la ciutat deZanzíbar (Stone Town) i el van convertir en un centre de comerç amb les poblacions costaneres de l'Àfrica Oriental.[3] Els àrabs van construir fortaleses a les illes i també la primeramesquita de l'hemisferi sud.
A finals del segle xv i arran del viatge deVasco da Gama, elsportuguesos van ser els primers europeus que van aconseguir el control de Zanzíbar, que van mantenir durant gairebé dos segles. En 1698 elsultanat d'Oman es va apoderar de l'enclavament i va desenvolupar una economia de comerç i plantacions, amb una elit àrab governant sobre una majoria de població africana. En les plantacions de Zanzíbar es van conrear espècies, de manera que enclavament va adquirir el nom d'Illes de les Espècies (un nom que han comprat a les illesMoluques, que formen part de l'actualIndonèsia). Un altre producte important en l'economia zanzibariana era l'ivori, obtingut dels ullals dels elefants africans. El tercer pilar de l'economia el constituïen els esclaus africans, que van convertir Zanzíbar en un important centre esclavista del món àrab, i van crear un sistema comercial triangular amb Aràbia i l'Índia similar al sistema esclavista triangular d'Europa-Àfrica-Amèrica. El sultà de Zanzíbar controlava una part substancial de la costa oriental africana coneguda com aZanj i nombroses rutes comercials africanes.
Gradualment el control de Zanzíbar va passar a l'Imperi Britànic, que va prendre possessió del lloc com a part de la seva política expansivacolonial i també en part a causa de l'ímpetu del movimentabolicionista de l'esclavitud. El1890 Zanzíbar es va convertir en un protectorat britànic.[4] La mort d'un sultà i la seva successió per part d'un candidat no aprovat pels britànics va portar a laGuerra anglo-zanzibaresa, considerada la guerra més breu de la història (38 minuts).
El 1963 l'arxipèlag de Zanzíbar va aconseguir la independència com una monarquia constitucional, però les tensions ètniques entre àrabs i africans van portar poc després a la sagnantRevolució de Zanzíbar en la qual el sultà de Zanzíbar va ser enderrocat, diversos milers d'àrabs i indis van ser assassinats, altres milers expulsats i les seves propietats confiscades pel nou govern de laRepública de Zanzíbar i Pemba. El mes d'abril, la nova república va assolir un acord amb la veïnaTanganyika, segons la qual s'unien per formar el país deTanzània, en el qual Zanzíbar constitueix una regió autònoma. El gener de 2001 es va produir una massacre a Zanzíbar com a resultat d'unes eleccions amb resultats qüestionats.[5]
.svg%26amp%3blang%3dca)
