Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Xuanxue

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Els "Set savis de l'arbreda de bambú", representants idealitzats d'aquesta escola
Temes sobre
Taoisme
Taijitu
  • Vegeu aquesta plantilla

Xuanxue (xinès tradicional: 玄學, xinès simplificat: 玄学, pinyin:XuánxuéWade-Giles:Hsüan-hsüeh, literalment 'estudi dels misteris'), també conegut com aneotaoisme (oneodaoisme) otaoisme tardà,[1][2] va ser una de les escoles centrals delpensament xinès entre els segles iii i VI. Probablement té les seves arrels en idees desenvolupades per membres de l'Acadèmia Jixia (segle iv aC).[3] Els pensadors d'aquesta escola van combinar elements deltaoisme i elconfucianisme, i van reinterpretar textos filosòfics bàsics com elYijing, elDaodejing (comentat perWang Bi) i elZhuangzi (comentat perGuo Xiang)

Significat del mot

[modifica]

El nom està compost pel motxuan, que apareix en el primer capítol delDaodejing, i que es pot traduir per 'negre, fosc, misteriós, profund, recòndit, arcà', i perxue, traduïble per 'estudiar, aprendre, aprenentatge'. En l'ús modern del xinès estàndard,xuanxue pot significar tant 'neotaoisme' com 'budisme', 'metafísica', 'espiritualitat' o 'mística'.

Història

[modifica]

Ladinastia Han, que va durar quatre segles, va garantir una estabilitat econòmica, política i cultural que va afavorir el confucianisme. Quan va caure aquesta dinastia, però, va començar una època d'inestabilitat que va fer sorgir unes actituds més individualistes, les quals van propiciar un ressorgiment del taoisme així com l'arrelament delbudisme, que va arribar des de l'Índia. Alhora, el taoisme popular va començar a "contaminar" el taoisme intel·lectual.[2]

Els comentaristes dels textos taoistes d'aquesta època van desenvolupar alguns dels conceptes taoistes ja establerts, però sovint amb un discurs encara més críptic, com per exemple Guo Xiang († 312) iXiang Xiu (221-300). Alguns d'aquests pensadors van debatre amb els budistes, i d'aquest debat va sorgir la versió xinesa del budisme (obudisme Chan).[2]

L'actitud d'esperit lliure i d'espontaneïtat propi d'aquesta escola, que contrastava amb el rigor dels confucianistes, també va destacar en la poesia de l'època.[2] Els anomenats 'Set Savis de l'Arbreda de Bambú' en són una representació idealitzada.

Referències

[modifica]
  1. Bassa i Marín, Ramon.Educació, ideologia i llibres a la Xina antiga. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012.ISBN 9788447536061. 
  2. 2,02,12,22,3Séan Golden,Introducció al pensament xinès, ApuntsUAB
  3. Albert Étienne Terrien de Lacouperie.Western Origin of the Early Chinese Civilisation from 2,300 B. C. to 200 A. D. or, Chapters on the Elements Derived from the Old Civilisations of West Asia in the Formation of the Ancient Chinese Culture. Londres: Asher & Co, 1894, p. 147.ISBN 1402192797. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Conceptes
Personalitats
Divinitats
Corrents i escoles
Escrits
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xuanxue&oldid=34879509»
Categoria:
Categoria oculta:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp