La població de l'àrea metropolitana de Washington arriba als 4 milions d'habitants (i si s'hi inclouen els deBaltimore –tocant a Washington, però ja dintre de l'estat veí deMaryland– i la seva l'àrea metropolitana, la població arriba a més de 7 milions). Com a capital dels Estats Units, a Washington s'hi troben laCasa Blanca (oficina de la branca executiva del govern nord-americà) i elCapitoli (seu de la branca legislativa). A més de ser seu del govern, és un centre turístic molt important, amb monuments memorials als presidentsAbraham Lincoln,Thomas Jefferson iGeorge Washington.
La ciutat fou projectada per l'arquitecte francèsPierre Charles L'Enfant, a l'acabament del segle xviii, com una ciutat destinada especialment a centre de govern.
El Districte de Colúmbia, fundat el16 de juliol del1790, és un districte federal, com especifica laConstitució dels Estats Units. ElCongrés estatunidenc té la màxima autoritat sobre el Districte de Colúmbia, encara que aquest hagi delegat l'autoritat, de manera considerable, al govern municipal. La zona en la qual se situa el Districte original sortí de l'estat deMaryland, i la Mancomunitat deVirgínia. No obstant això, l'àrea al sud delriu Potomac (aproximadament 100km²) van ser retornats a Virgínia el1847 i ara formen part delcomtat d'Arlington i la ciutat d'Alexandria. Des del1847, la resta de la superfície que conforma el territori ara conegut com a Districte de Colúmbia era de Maryland.
Thomas Jefferson va rebreJames Madison iAlexander Hamilton per celebrar un sopar en el qual van acordar que la capital del nou país havia de ser en un dels anomenatsestats del sud. Aquesta decisió la prengueren a causa dels deutes provocats per laGuerra d'Independència[1](els estats del sud en gran part havien pagat els seus deutes de guerra; la col·lectivització del deute era un avantatge per als estats del nord, per la qual cosa la capital es va portar al sud). La distribució de la ciutat la dugué a terme, majoritàriament, l'arquitectefrancèsPierre Charles L'Enfant,[2]un enginyer i urbanista que en un primer moment va arribar a les colònies nord-americanes com a enginyer militar delmarquès de La Fayette. L'Enfant va preparar un pla bàsic per a Washington DC el1791 que consistia a edificar una ciutat d'estilbarroc, que era el dominant en moltes de les ciutats que es van planificar en aquella època aEuropa i alsEstats Units. El pla incorporava àmpliesavingudes, a les quals desembocaven els carrers principals per mitjà de gransrotondes, que proporcionen vistes d'importants monuments. A diferència del que hom va fer en les altres colònies, on les grans avingudes rebien el nom de la colònia, en aquesta nova ciutat les avingudes prengueren el nom dels estats més prominents de l'època. L'avinguda de Massachusetts era la més septentrional de les tres principals artèries que anirien d'est a oest, l'avinguda deVirgínia la més meridional iPennsilvània va obtenir l'honor de donar nom a l'avinguda que uniria laCasa Blanca i el futurCapitoli.
Mapa alemany de Washington DC (1888)
L'emplaçament sobre elriu Potomac va ser escollit pel presidentGeorge Washington, que potser escollí el lloc pel paisatge natural, imaginant que elcanal de Patowmack transformaria el Potomac en una gran via fluvial navegable que arribaria fins aOhio i l'interior nord-americà. La ciutat fou anomenada oficialment Washington el9 de setembre del1791.[3]Per motius de modèstia,George Washington mai es va referir a la ciutat amb aquest nom i preferia anomenar-la «Ciutat Federal».[4]Tot i escollir el lloc i viure a prop (aMount Vernon), ell rares vegades visitava la ciutat. El districte federal va ser anomenat Districte de Colúmbia perquè Colúmbia era la denominació poètica d'Amèrica, molt utilitzada als Estats Units en aquella època, a l'entorn del tres-centèaniversari delprimer viatge deCristòfor Colom aAmèrica el1492.
Inicialment, el Districte de Colúmbia incloïa quatre seccions diferents, de les quals la ciutat de Washington només n'era una. Les altres tres eren elcomtat d'Alexandria, Georgetown i elcomtat de Washington. Georgetown ocupava el territori que delimiten les seves actuals fronteres. El comtat d'Alexandria incloïa parts de l'actual ciutat d'Alexandria, a més de l'actualcomtat d'Arlington (aVirgínia). Washington ocupava la major part de la seva superfície actual, però finalitzava en l'actualRock Creek Park. La resta del districte formava part del comtat de Washington DC.
El1791 i el1792, Andrew Ellicott iBenjamin Banneker inspeccionaren la frontera del Districte, tant amb Maryland com amb Virgínia, posant pilons divisoris en cada punt de milla, molts dels quals encara es conserven.
La primera pedra de la Casa Blanca, el primer edifici construït de la nova capital, va ser posada el13 d'octubre de1792,[5]que fou l'endemà de les primeres celebracions del12 d'octubre als EUA.[6]
El24 d'agost de1814, forcescanadenques sota comandamentbritànic vancremar la ciutat durant la incursió de laGuerra Anglo-Americana[7] en represàlia al saqueig i incendi de York (laToronto dels nostres dies) durant els mesos d'hivern, que havia deixat molts canadencs sense llar. El presidentJames Madison i altres forces nord-americanes van poder fugir abans que les forces britàniques arribessin i van cremar els edificis públics, incloent elCapitoli, l'edifici del Tresor i la Casa Blanca.[8]Mariners nord-americans també van cremar laWashington Navy Yard, per impedir que els vaixells i les botigues caiguessin en mans britàniques. La casa del comandant de la Infanteria de Marina, emplaçada a les casernes marítimes, va ser un dels pocs edificis governamentals que no es van cremar i és ara l'edifici públic en ús més antic de la ciutat. També es va salvar de la crema l'Oficina de Patents, perquè el superintendent de patents suplicà als soldats britànics dient-los que si la destruïen seria en contra del coneixement humà.[9]
Durant elsanys 1830, el Districte de Colúmbia va ser un dels centres de comerç d'esclaus més gran delsEstats Units.
El1846 la població del comtat d'Alexandria, que es va ressentir econòmicament de la pèrdua del port deGeorgetown, va témer un impacte més gran si l'esclavitud era proscrita a la capital, per la qual cosa va impulsar un plebiscit perquè Alexandria fos retornada a la Mancomunitat deVirgínia. El Congrés va estar-hi d'acord i finalmentAlexandria va passar a mans de Virgínia el9 de juliol d'aquell any. La venda d'esclaus, encara que no l'esclavitud, va ser proscrita a la capital com a part delCompromís de 1850.
Monument a Washington
El1860 Washington era una ciutat petita, el cens d'aquell any li atorgava una població de poc més de 75.000 persones, però això va canviar quan es va iniciar laGuerra Civil Nord-americana el1861. El govern federal va créixer significativament en haver d'administrar la guerra i a causa de les seves seqüeles, com la gestió de les pensions dels veterans, la qual cosa va provocar un notable creixement de la població de la ciutat. Cap al1870, la població del districte de Colúmbia havia crescut fins a gairebé les 132.000 persones.
Eljuliol del1864, forcesconfederades, sota el comandament del generalJubal Anderson Early, van fer una breu incursió a Washington, que va culminar amb la batalla de laFortalesa Stevens. Els confederats van ser frenats i Early retrocedí a laVall de Shenandoah. Elfort està localitzat prop de l'actual Centre Mèdic de l'Armada deWalter Reed, al nord-oest de Washington. Aquesta va ser l'única batalla en què va ser-hi present -i sota el foc enemic- un president nord-americà (Abraham Lincoln).[10]
A principis delsanys 1870, van concedir a Washington un govern territorial, però la reputació del governador,Alexander Robey Shepherd, va fer que el Congrés es fes càrrec del governament del Districte de Colúmbia. El Congrés dirigiria el Districte durant el propersegle.
La multitud omple els voltants de laReflecting Pool en una marxa a favor dels drets i les llibertats el1963.
Moltes agències creades per alleujar la situació creada per laGran Depressió en el marc delNew Deal deFranklin D. Roosevelt van portar la ciutat a un notable augment de població, que va continuar durant laSegona Guerra Mundial. La població del Districte va assolir el seu punt màxim el1950, quan el cens d'aquell any va registrar un total de 802.178 habitants.[11]Per aquell temps, la ciutat era la novena més poblada del país, just per davant deBoston i s'acostava aSaint Louis. En les dècades següents, la població va disminuir, a conseqüència de l'emigració suburbana de molts dels més vells centres urbans dels EUA després de la Segona Guerra Mundial.
Segons la vint-i-tresena esmena a laConstitució dels Estats Units -ratificada el29 de març del1961-, els residents de Washington DC voten en les eleccions presidencials i els seus vots es tenen en compte, ja que Washington DC té un electorat més petit que l'estat menys poblat.
Després de l'assassinat de l'activista dels drets civilsMartin Luther King (Memphis,4 d'abril de 1968), hi va haver aldarulls en algunes zones de la ciutat. Els actes de violència van durar quatre dies i alguns edificis van ser cremats. Quan els esvalotadors van arribar a dos carrers de laCasa Blanca, el presidentLyndon Johnson va ordenar a més de 13.000 soldats federals ocupar la ciutat, la qual cosa va representar l'ocupació més gran d'una ciutat nord-americana des de la Guerra Civil. Després d'això, la ciutat va tardar dos anys a tornar a la normalitat.
Un dels esdeveniments més importants d'aquella època a la ciutat va ser l'arribada delmetro. Els primers 7,4 quilòmetres delmetro de Washington es van inaugurar el27 de març del1976. Avui aquest sistema de transport uneix Washington i els seus suburbis amb una xarxa de 86 estacions i 171,1 quilòmetres de vies.
El1973, el Congrés va promulgar l'Autonomia del Districte de Colúmbia i l'Acte de Reorganització Governamental, assegurant l'elecció d'unbatlle per a la municipalitat del Districte. Per tant,Walter Washington va ser el primer batlle electe del Districte, el 1975.Marion Barry va arribar al càrrec el1979 i s'hi va mantenir durant tres mandats seguits, però després de la seva detenció per possessió dedroga en una operació de l'FBI el18 de gener de 1990 i ser sentenciat a sis mesos de presó, ja no va intentar la reelecció. La seva successora,Sharon Pratt Kelly, es va convertir en la primera donaafroamericana que dirigia una ciutat de la mida i la importància de Washington DC. Tanmateix, Barry es va presentar a la reelecció el1994 i la va derrotar, passant a ser altra vegada batlle de la ciutat. Durant el seu quart mandat, la ciutat esdevingué gairebé insolvent i es va veure obligat a deixar-ne el control financer a càrrec del Congrés. El1998,Anthony A. Williams va ser elegit noubatlle de la ciutat i la conduí cap a la recuperació fiscal.
Durant elsanys setanta, molts anomenaven el districte la «Ciutat de Xocolata», en honor de la culturaafroamericana de la ciutat. Popularitzat per dosdisc jockeys locals, el sobrenom fa també referència a l'àlbumXocolata City (Ciutat de xocolata, 1975) deParliament-Funkadelic. Encara que el renom no va calar entre la societat, sempre serà un recordatori commovedor de les contribucions a la ciutat d'icones com araDuke Ellington,Chuck Brown i altres famosos afroamericans.[12]
A més, la ciutat ha experimentat un enorme creixement a l'àrea de l'avinguda Massachusetts, a la zona marítima del sud-oest, al carrer H i a l'encreuament del carrer Shaw amb el carrer U. Tota aquesta àrea ha sofert una grangentrificació.
Washington DC es divideix en quatre quadrants: Nord-oest, Nord-est, Sud-est i Sud-oest. Els eixos que divideixen els quadrants es creuen en elCapitoli.Mapa dels principals carrers de l'àrea metropolitana de Washington DC.Fotografia aèria de l'àrea metropolitana de Washington DC.
Washington DC es localitza a 38 ° 53' 42'' N, 77 ° 2' 11'' W (les coordenades delZero Milestone, a l'El·lipse). D'acord amb el Departament Censal dels Estats Units, la ciutat té una àrea de 177 km².D'aquest total, 159 km² és terra i 18 km² (el 10,16%) és aigua.
Washington està envoltat pels estats deMaryland (al sud-est, nord-est i nord-oest) iVirgínia (a l'oest); interromp la frontera entre ambdós estats, la qual segueix el llit delriu Potomac. Aquest riu al passar per Washington està gairebé completament dins de la frontera del Districte de Colúmbia a causa dels drets riberencs colonials entre Maryland i Virgínia.
El Districte té tres principals afluents naturals: el riu Potomac, el riuAnacostia i Rock Creek. El riu Anacostia i Rock Creek són afluents del riu Potomac. També hi ha tresembassaments artificials:
Dalecarlia (que creua la frontera nord-occidental del Districte amb Maryland).
El punt més alt en el Districte de Colúmbia es troba enTenleytown, a 125 msnm.El punt més baix és al nivell del mar, el qual es presenta al llarg de la riba del Anacostia i tota la riba del Potomac, excepte la part més alta (l'àrea de Little Falls i Chain Bridge).
El centre geogràfic del Districte de Colúmbia es localitza a prop del Carrer 4, Carrer L i l'avinguda Nova York (no sota del Domo del Capitoli, com se sol dir).
Washington està a la perifèria nord de la zona climàtica humida subtropical. El seu clima és típic de les zones de l'Atlàntic Mitjà allunyades de les masses d'aigua, amb quatre estacions diferents. L'estiu tendeix a ser càlid i humit, amb temperatures altes diàriament al juliol i agost, la mitjana entre 30 i 33°C (que equivaldria a entre 85 i 95°F).La combinació de calor i humitat a l'estiu atrau tempestes elèctriques freqüents, algunes de les quals ocasionalment produeixen tornados a l'àrea.La primavera i la tardor són temperades, amb temperatures altes a l'abril i octubre, la mitjana 20 °C (entre 65 i 75 °F aproximadament).L'hivern presenta temperatures fresques sostingudes i nevades ocasionals. Des de mitjans de desembre a mitjans de febrer, les temperatures mitjana més altes tendeixen a estar al voltant dels 6 a 8 °C i les més baixes entre ¬ -5 i -2 °C.
La distància amb laBadia de Chesapeake fa a la ciutat més freda a l'hivern que altres ciutats més cap septentrionals, comBaltimore. Mentre que elsciclons tropicals (o els seus romanents) ocasionalment travessen l'àrea al final de l'estiu i al començament de la tardor, normalment ja s'han debilitat quan arriben a Washington, en part gràcies a la localització terra endins de la ciutat.No obstant això, el desbordament del riu Potomac -causat per la combinació de lamarea alta, lamaror ciclònica i una sèrie de tempestes- és ben conegut per causar grans danys materials aGeorgetown iAlexandria (Virgínia).[17][18]La primavera és generalment la temporada més benigna de l'any, amb humitat baixa, temperatures temperades i vegetació en floració. Aquest període generalment dura des de la fi de març fins a mitjans de maig. La temperatura en l'àrea de l'aeroport Dulles i en els suburbis l'oest i sud és en mitjana 3 °C més fresca que la de Washington.
La caiguda de neu anual mitjana és de 381mm i la temperatura més alta el gener de mitjana és de 5 °C.Al gener, la temperatura mínima mitjana és de -3 °C.
Mitjana de temperatures, màximes i mínimes mensuals
El riu Potomac, que flueix a través de Washington DC, ha estat considerat un dels rius urbans més naturals de la nació. El congost Potomac és considerat una de les àrees naturals més significants en tot el sistema de parcs nacionals. El riu va ser considerat una desgràcia nacional pel presidentLyndon Johnson, però actualment és la llar d'una vibrant piscifactoria d'aigua temperada. S'hi han celebrat tornejos professionals de pesca, ipigargs americans que s'han reproduït en estat salvatge han tornat a la zona.
L'estimació del 2005 de la població de la ciutat era de 582.049 habitants, per part de la Census Bureau. Aquest resultat es va donar a conèixer després que l'ajuntament de la ciutat qüestionés la veracitat dels resultats originals, amb una estimació de 550.521 habitants, i laCensus Bureau després això va revisar l'estimació.[20]Després de revisar els resultats, es va confirmar el primer augment de la població de la ciutat des de1950.
Segons elCens de l'any 2000, hi havia 572.059 habitants, 248.338 habitatges, i 114.235 famílies que es trobaven a la ciutat. La densitat demogràfica era de 3.597,3 per quilòmetre quadrat. El grup hispà més gran és elsalvadorenc, amb aproximadament 18.505 dels 45.901 hispans que resideixen a Washington. La poblacióafroamericana del Districte de Colúmbia disminueix regularment, a causa de molts dels afroamericans de classe mitjana es muden als suburbis, sobretot a Maryland (per exemple, la majoria afroamericana en elComtat de Prince George) i al nord deVirgínia,Baltimore,Richmond, iHampton Roads.
Actualment Washington DC té una població de 581.530 persones, de les quals:[21]
El 55,4% són negres.
El 31,6% són blancs (europeus o descendents d'europeus).
El 8,2% són llatins o hispans (entre els quals predominen elssalvadorencs i elsmexicans).
El 3,4% són asiàtics.
La resta el conformen persones d'altres races.
La població d'origen llatí/hispà és la de més ràpid creixement, a causa de l'alta taxa de fecunditat de les dones llatines residents als EUA, i també a causa de la immigració legal i il·legal provinent de l'Amèrica Llatina i el Carib.
Monument a Thomas JeffersonVista nocturna del Monument a Lincoln, Obelisc de Washington i elCapitoli dels Estats Units (2007)
Es tracta d'un centre d'atracció turística important, amb monuments i obres arquitectòniques d'especial interès. A l'entorn delNational Mall destaquen:
Hi ha hagut diverses sèries de televisió que s'han desenvolupat dins del Districte. La majoria han estat relacionades amb el govern (The West Wing iCommander in Chief) o amb organitzacions de seguretat (The District,Get Smart iThe X-Files). Altres programes tenien a la capital de la nació com un punt secundari, usat merament com a escenari. Per exemple,Murphy Brown s'enfocava en les vides dels reporters de la revista de notícies (fictícia) basada a Washington, laFYI. La telenovel·laCapitol contava històries sobre la intriga política. La comèdia227 presentava la vida de la majoriaafroamericana vista des dels ulls dels residents en un edifici d'apartaments a Washington.Cory a la Casa Blanca deDisney Channel es desenvolupa a Washington DC. També hi ha moltes pel·lícules rodades i filmades a la ciutat cada any.
Hi va haver dos equips de les Grans Lligues de Beisbol anomenats Washington Senators a principis i mitjans del segle xx, els quals van anar-se'n de la ciutat i es van convertir en elsMinnesota Twins i elsTexas Rangers. Al segle xix, la ciutat va ser seu d'equips anomenats Washington nationals, Washington Statesman i Washington Senators des de la dècada de 1870 fins al final del segle.
ElRobert F. Kennedy Memorial Stadium, originalment anomenat DC Stadium, és el recinte esportiu més gran de la ciutat amb una capacitat oficial de 55.672 espectadors i ha estat la seu de com a mínim 10 equips professionals defutbol americà,beisbol ifutbol.
Washington va ser la llar de diversos equips de beisbol de lesLligues Negres, incloent als Homestead Grays, Washington Black Senators, Washington Elite Giants, Washington Pilots i Washington Potomacs.
ElVerizon Center albarri xinès, seu delsCapitals,Mystics,Wizards iGeorgetown Hoyas, és també un recinte més gran per a concerts,lluita lliure professional deWorld Wrestling Entertainment (WWE), i altres esdeveniments, havent reemplaçat l'anticCapital Centre. Des de la seva obertura el1997, l'estadi ha servit com un catalitzador de prosperitat al barri xinès. Edificis d'oficines, condominis d'alta qualitat, cadenes de restaurants, sales de cinema i altres luxes han sorgit al voltant del barri xinès. D'altra banda, el creixement ha eliminat moltes figures de barri xinès, i només una fracció del lloc continua sent "Xina".
L'equip defutbol de la ciutat, elDC United, és la franquícia més reeixida en la història de la MLS, amb 4 campionats de lliga i 10 campionats totals guanyats, ambdós rècords de la lliga. La ciutat també és considerada el mercat de futbol més apassionat, amb una llista de persones incloent al Comissionat de la MLS Don Garber i al comentarista de la televisió (i antic jugador de laSelecció nacional i de la MLS)Eric Wynalda, que declaren rotundament que Washington és el millor mercat futbolístic. Washington serà seu de l'edició del2007 de la Copa MLS a l'Estadi RFK.
Washington DC, malgrat el seu caràcter de capital administrativa, té una gran comunitat universitària. Algunes de les millors universitats del país es troben en aquesta ciutat:
LaUniversitat Catòlica d'Amèrica, en el quadrant nord-est del Districte, és la universitat pontifícia dels EUA. Es va fundar el 1887 gràcies a l'aprovació delPapa Lleó XIII per ser centre d'investigació i postgrau. No va ser fins a 1904 que la Universitat Catòlica va oferir estudis de grau. La Universitat Catòlica va comprar 20 hectàrees de l'Armed Forces Retirement Home, amb el qual s'ha convertit en la major universitat de DC per superfície.
LaUniversitat Howard, en el quadrant nord-oest del Districte, és una de les més reconegudes universitats històricament per a alumnesafroamericans. La universitat es va fundar el 1867 amb estatuts creats pelCongrés i aprovats pel PresidentAndrew Johnson. L'escola es va nomenar en honor del GeneralOliver Howard que fou comissari de l'Agència d'Homes Lliures (Freedman's Bureau) i fou anomenat el tercer president de la universitat.
LaUniversitat Americana, una institució privada creada pel Congrés el 1893, està situada en un terreny de 34 hectàrees a la zona alta delNord-oest de Washington. És coneguda per la Facultat de Dret, la Facultat d'Empresarials i la Facultat de Relacions Públiques i de Relacions Internacionals.
LaUniversitat del Districte de Colúmbia és la universitat pública de la ciutat i es troba entre les més antigues universitats per negres. L'escola de postgrau del Departament d'Agricultura ofereix educació contínua en moltes disciplines.
↑Washington: símbol i ciutatArxivat 2007-09-27 aWayback Machine.,National Building Museum. Consultat el 29 de setembre del 2007. «El president Washington dedicà tota la seva atenció a la ciutat federal, que fou anomenada així en honor seu el 9 de setembre de1791».
↑Time.comArxivat 2009-05-19 aWayback Machine.,Time (revista), 6 de maig del 1929. Consultat el 29 de setembre del 2007. «El president Washington escollí el lloc de 100 milles quadrades cedides per Maryland i Virgínia als EUA. Ell anomenava la nova capital “Ciutat Federal”».
↑Hugh Sidey:“'Romance of the Stone: Mystery lingers: Where did those Freemasons put that White House cornerstone back in 1792?”. «No hi ha cap dubte que durant la tarda del13 d'octubre del1792, un grup de francmasons marxà de Georgetown cap al lloc on ara es troba la Casa Blanca i hi posà la primera pedra» ([1]CNN.com, 9 d'octubre de 2000).
↑Today in History: October 12,Biblioteca del Congrés dels Estats Units. Consultat el 29 de setembre del 2007. «La primera celebració registrada del Dia de Colom als Estats Units ocorregué el 12 d'octubre del 1792. Organitzada per la Societat deSan Tammmany, també coneguda com la Orde Colombiana, commemorà el 300è aniversari de l'arribada de Colom».
↑Carroll, Kenneth. «The Meanings of Funk». The Washington Post, 01-02-1998. [Consulta: 30 setembre 2007].
↑“White House target of Flight 93, officials say” (oficials diuen que la Casa Blanca era l'objectiu del Vol 93),Archives.CNN.comArxivat 2008-05-21 aWayback Machine., 23 de maig del 2002.
.svg%26amp%3blang%3dca)
