Aquesta part d'Itàlia passà sota influència romana vers el300 aC. Però fins a la segona meitat del segle ii aC no s'esmenta la ciutat, que sens dubte ja existia des de feia temps, en una inscripció que anomena els límits entre Vicènza (llatíVicentia oVicetia) i el territori delsatestinis, segons foren fixats pel cònsol Sext Atili Saranus el136 aC. Al segle següent era un municipi romà (inscripció del43 aC) i Estrabó diu que era una ciutat menor de la província deVenetia. Fou ocupada per Antoni, general deVespasià, quan aquest va avançar cap aPatavium (Pàdua) iVerona contraVitel·li. Va continuar sent municipalitat durant tot l'imperi però menys important que les veïnesVerona iPatavium. Va patir destruccions en temps de la invasió d'Àtila el452, que la va deixar gairebé buida, i després també pelshèruls, però se'n va recuperar amb els ostrogots a partir del [489], i tornà a ser una ciutat mitjana amb els llombards.
Hi va néixer l'escriptorRemmius Palaemon. No s'hi conserven restes romanes. El nom que apareix a les inscripcions i que hi donen Plini i Tacit ésVicetia però ja durant l'imperi el nom habitual fouVicentia.
Durant el període llombard fou seu d'un comte, que llavors era un funcionari amovible (un governador amb facultats judicials i militars), que exercia per un període generalment curt. Després de la conquesta d'Itàlia perCarlemany fou la seu d'un comtat franc. El 899 fou devastada pels hongaresos la qual cosa va impedir la consolidació dels comtes com en altres punts d'Europa, i va augmentar el poder del bisbe i després, al segle xi, el de la comuna. El govern comunal fou en mans d'algunes famílies oligàrquiques de la ciutat. El 1164 va participar en la fundació de laLliga veronesa que el1167 va esdevenir laLliga Llombarda, per fusió amb aquesta lliga. El1229 fou dominada perEzzelino di Romano. Mort aquest el1259 va passar alsScaligeri deVerona fins al1387 en què va passar als ViscontiMilà. El1404 la ciutat es va lliurar aVenècia a la qual va pertànyer fins al final de la República el1797. El 1513 es va lliurar labatalla de Vicenza en què el catalans-aragonesos van derrotar completament els venecians i van obligar els seus aliats francesos a retirar-se.
Durant el domini venecià la ciutat va prosperar i el1545 fou candidata a seu del que fou elconcili de Trent, però fou descartada igual queMàntua en ser considerada favorable a l'emperador. Va destacar l'obra de l'arquitecte tardo-renaixentistaAndrea Palladio, que hi va construir alguns dels monuments de la vila entre els quals destaquen laBasílica Pal·ladiana a la Piazza dei Signori, el Teatre Olímpic, el Palazzo Chiericati i la Villa Capra detta la Rotonda. La seva escola la va continuarVincenzo Scamozzi i altres fins al segle xviii.
Fou part del Regne napoleònic d'Itàlia i el1814 va passar aÀustria i es va integrar alregne llombard-venecià. El1848 els vicentins es van revoltar a prop de Monte Berico, mostrant el desacord amb el domini delsHabsburg. El1866 es va unir a Itàlia.
Durant laPrimera Guerra Mundial laprovíncia de Vicenza fou escenari de les lluites entre austríacs i italians. A laSegona Guerra Mundial fou afectada pels bombardejos aeris aliats. A partir del1950 va iniciar una remuntada econòmica i industrial que l'han posat entre les ciutats capdavanteres d'Itàlia.
Basilica Palladiana
Piazza dei Signori - Torre Bissara - Piazza della Biade
.svg%26amp%3blang%3dca)
_-_facade_on_Piazza_dei_signori.jpg)
.jpg)
.jpg)
_-_Sud_esposizione.jpg)
.jpg)
