Com la resta d'universitats nacionals argentines, depèn econòmicament de l'Estat però és autònoma, lliure, laica i gratuïta. En ser autònoma, posseeix el seu propi sistema de govern, format des de laReforma Universitària de 1918 per representants de professors, estudiants i graduats. Lallibertat de càtedra promou que existeixi més d'una que dicti cada matèria, seleccionant els docents a través d'un mecanisme de concurs i avaluació per jurats. L'ensenyament de grau és completament gratuïta sense excepció des de 1949, any en què es va promulgar el Decret 29.337 a través del qual el llavors presidentJuan Domingo Perón va eliminar la imposició dels aranzels vigents fins al moment.
L'ingrés a la universitat és il·limitat, encara que des de 1985 el primer any de gairebé totes les carreres està constituït pelCicle Bàsic Comú (CBC), que ha de ser aprovat abans de poder ingressar a la facultat corresponent. Està conformada per tretze facultats, el Cicle Bàsic Comú, elCol·legi Nacional de Buenos Aires, l'Escola Superior de Comerç Carlos Pellegrini, l'Institut Lliure de Segon Ensenyament, l'Escola d'Educació Tècnico-Professional en Producció Agropecuària i Agroalimentària, vuit centres universitaris regionals, elCentre Cultural Ricardo Rojas, l'Editorial Universitaria de Buenos Aires (Eudeba), elCinema Cosmos, quinze museus i cinc unitats assistencials. L'any 2006 tenia un total de 72 carreres de grau, en les quals dictaven classe 28.490 docents. Prop del 30% de la investigació científica del país es realitza en aquesta institució. Quatre dels cinc guanyadors argentins delPremi Nobel han estat estudiants i professors d'aquesta universitat.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
