Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Unitat bàsica del Sistema Internacional

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de:Unitats del SI)
Les 7 unitats del Sistema Internacional i les interdependències de les seves definicions

Unaunitat bàsica ounitat base és una unitat de mesura delSistema Internacional considerada com a primordial, ja que serveix per definir totes les altres unitats derivades. Existeixen set unitats base:[1]

Les quantitats bàsiques del SI formen un conjunt de dimensions mutualment independents, tal com requereix l'anàlisi dimensional que se sol fer servir en ciència i tecnologia. Tanmateix, en algunes situacions aquestes unitats poden ser independents, és a dir, definides en termes d'altres.[1]

Els noms de les unitats del SI s'escriuen en minúscules, així com els seus símbols, excepte aquells símbols anomenats en honor d'alguna persona, que s'escriuen en majúscula (per exemple, l'hertz té el símbol Hz).

Moltes altres unitats, com ellitre o eldecibel, no són formalment part del Sistema Internacional peròse n'accepta el seu ús.


Les set unitats bàsiques del SI

[modifica]

Definició actual, vigent des del 2019 per acord de laConferència General de Pesos i Mesures:[2]

Unitats bàsiques delSistema Internacional[3][4]
NomSímbolSímbol
dimensional
MesuraDefinició
segonsTtempsLa duració de9.192.631.770 períodes de radiació corresponents a la transició entre dos nivellshiperfins de l'estat fonamental d'un àtom de133Cs (isòtop estable decesi).
metremLlongitudLa distància que es mou la llum durant1/299.792.458 segons.
quilogramkgMmassaEl quilogram es defineix establint laconstant de Planckh exactament a6,62607015×10−34 J⋅s (J = kg⋅m2⋅s−2), segons les definicions de metre i segon.[5]
ampereAIintensitat de corrent elèctricEl corrent de1/1,602176634×10−19 vegades lacàrrega elèctrica elementale per segon.
kelvinKΘtemperatura termodinàmicaEl kelvin es defineix fixant el valor de laconstant de Boltzmannk a1,380649×10−23 J⋅K−1, (J = kg⋅m²⋅s−2), donades les definicions de quilogram, metre i segon.
molmolNquantitat de substànciaLa quantitat de substància d'exactament6,02214076×1023 entitats elementals (cal especificar si són àtoms, molècules, ions, electrons, etc.). Aquest número és el valor numèric de laconstant d'Avogadro,NA, quan s'expressa en la unitat de mol−1.
candelacdJintensitat lluminosaLa intensitat lumínica, cap a qualsevol direcció, d'una font que emeti radiació monocromàtica de freqüència5,4×1014 hertz i que té una intensitat radiant en aquella direcció de1/683 watt perestereoradian.


Definicions anteriors:

Unitats bàsiques delSistema Internacional
NomSímbolMesuraDefinició formal actual (2005)Origen històric / justificacióSímbol
dimensional
metremlongitud"El metre és la longitud del camí recorregut per la llum en el buit durant un interval de temps d'1 / 299.792.458 de segon."
17a CGPM (1983, Resolució 1, CR, 97)
1 / 10.000.000 de la distància de l'equador terrestre al pol Nord mesurada sobre la circumferència que passa per París.L
quilogramkgmassa"El quilogram, de símbol kg, és la unitat demassa del SI. Es defineix prenent el valor numèric fix de laconstant de Planckh com a6,62607015×10−34 expressada en les unitatsJ s, que equival akg m² s−1, on el metre i el segon es defineixen en termes dec i ∆νCs."
26a CGPM (2018)
La massa d'unlitre d'aigua a la temperatura que es fon elgel. Un litre equival a una mil·lèsima part demetre cúbic.M
segonstemps"El segon és la duració de9.192.631.770 períodes de radiació corresponents a la transició entre dos nivells de l'estructura hiperfina de l'estat fonamental delcesi 133."
13a CGPM (1967/68, Resolució 1; CR, 103)
"Aquesta definició es refereix a un àtom de cesi en repòs a una temperatura de 0K."
(Afegit pel CIPM el 1997)
El dia es divideix en 24 hores, cada hora en 60 minuts i cada minut en 60 segons.
Un segon és 1 / (24 × 60 × 60) deldia.
T
ampereAintensitat de corrent elèctric"L'ampere és el corrent constant que, en dos conductors paral·lels rectilinis de longitud infinita, de secció circular negligible, separats un metre en el buit, causaria entre aquests dos conductors una força igual a2 × 10−7newtons per metre de longitud."
9a CGPM (1948)
L'"ampere internacional" original fou definit electroquímicament com el corrent necessari per dipositar 1,118 mil·ligrams d'argent per segon d'una solució denitrat d'argent. Comparant-ho amb la definició actual, la diferència és del 0,015%.I
kelvinKtemperatura termodinàmica"El kelvin, unitat de temperatura termodinàmica, és la fracció 1 / 273,16 de la temperatura termodinàmica delpunt triple de l'aigua."
13a CGPM (1967/68, Resolució 4; CR, 104)
"Aquesta definició es refereix a l'aigua que té una composició isotròpica definida exactament per les següents quantitats de proporcions de substància:0,00015576 mols de ²H per mol de ¹H,0,0003799 mols de17O per mol de ¹⁶O, i0,0020052 mols de18O per mol de ¹⁶O."
(Afegit pel CIPM el 2005)
L'escala Kelvin utilitza elgrau Celsius com a unitat d'increment, però és una escala termodinàmica (elzero absolut es troba als 0 K).Θ
molmolquantitat de substància"1. El mol és la quantitat de substància d'un sistema que conté tantes entitats elementals com àtoms hi ha en 0,012 quilograms de carboni 12; el seu símbol és 'mol'.

2. Quan s'utilitza el mol, les entitats elementals s'han d'especificar i poden seràtoms,molècules,ions,electrons, altres partícules o bé grups específics de dites partícules."
14a CGPM (1971, Resolució 3; CR, 78)
"Aquesta definició s'entén que es refereix a àtoms lliures de carboni 12 en repòs i en el seu estat fonamental."
(Afegit pel CIPM el 1980)

Pes atòmic opes molecular dividit per laconstant de massa molar, 1 g/mol.N
candelacdintensitat lluminosa"La candela és la intensitat lluminosa, en una direcció donada, d'una font que emet radiació monocroma d'una freqüència de540×1012 hertz i que té una intensitat radiant en aquesta direcció de 1/683 watts perestereoradian."
16a CGPM (1979, Resolució 3; CR, 100)
Labugia, que es basava en la llum emesa per una espelma encesa de propietats estàndard.J

Referències

[modifica]
  1. 1,01,1Oficina Internacional de Pesos i Mesures.The International System of Units (SI) (en anglès). 8a ed., 2006.ISBN 92-822-2213-6. 
  2. «The International System of Units (SI)». Bureau international des poids et mesures. [Consulta: 11 maig 2020].
  3. Quantities Units and Symbols in Physical Chemistry, IUPAC
  4. The International Bureau of Weights and Measures 1875–1975: NBS Special Publication 420. Washington, D.C.: National Bureau of Standards, 1975-05-20, p. 238–244. 
  5. Materese, Robin «Historic Vote Ties Kilogram and Other Units to Natural Constants». NIST, 16-11-2018.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Vegeu aquesta plantilla
Unitats bàsiques
Unitats derivades
Unitats
acceptades
Vegeu també
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unitat_bàsica_del_Sistema_Internacional&oldid=34673736»
Categoria:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp