Aquest tractat va ser signat pel plenari del Consell de la Unió el13 de desembre de2007, aconseguint per a laUnió Europea (UE) tenir unapersonalitat jurídica per a signar acords internacionals a nivell comunitari. El juny de 2008 el tractat va ser reprovat en referèndum perIrlanda, l'únic país que tenia previst sotmetre'l a l'opinió pública.[2]
La fallida ratificació de laConstitució Europea aFrança i elsPaïsos Baixos va comportar la paralització de la reforma de les institucions europees i la crisi institucional en el si de laUnió Europea (UE).[3] L'esborrany proposat per la Presidència alemanya del Consell de la Unió Europea el19 de maig de2007 va incloure l'"essència de la Constitució".[4] La proposta va ser presentada després de les reunions de treball entre la presidència i els delegats dels vint-i-set estats membres durant el primer semestre de l'any, decidint finalment abandonar el format delTractat constitucional i impulsar en el seu lloc un tractat clàssic que introduís esmenes en els dos tractats llavors en vigor, elTractat de Roma i elTractat de Maastricht.[5]
Portugal, que va assumir la presidència de la UE durant la segona meitat del 2007, va llançar una conferència intergovernamental (CIG) els dies23 i24 de juliol per a acabar la redacció del text, coincidint amb la reunió de ministres d'Afers exteriors. El nou Tractat va ser presentat en la cimera del18 d'octubre a la ciutat deLisboa, amb la intenció que fos signat pels lideris nacionals abans que finalitzés l'any. Després s'inicià el procés de ratificació amb l'objectiu que el text entrés en vigor l'any2009.
Originalment es pretenia que fos ratificat per tots els estats membres a finals del 2008. Aquest calendari va fallar, principalment a causa del rebuig inicial del tractat el juny de 2008 per part de l'electorat irlandès,[6] decisió que va ser revocada en un segon referèndum l'octubre de 2009 després que Irlanda va obtenir una sèrie de concessions relacionades amb el tractat.[2]
El Consell de la Unió va arribar a un acord respecte al lloc, paper i poders del futur representant depolítica exterior de la UE.
Es va establir que el cap de Política Exterior s'anomenaria "Alt Representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió Europea", esdevenint alhoraVicepresident de laComissió Europea. Combinarà els llocs ostentats fins al moment per l'Alt Representant de Política Exterior i el Comissari de Relacions Exteriors, que controla el pressupost de la Comissió en matèria de cooperació i política exterior i el personal d'aquesta àrea de l'executiu comunitari. Així mateix seria l'encarregat de presidir el Consell de Ministres d'Afers exteriors de la UE.
El tractat de reforma estableix que a partir de2014 començarà a aplicar-se formalment el sistema dedoble majoria (d'un 55% d'Estats membres, amb un mínim de 15, que englobi a un 65% de la població), no obstant aixòPolònia podrà invocar elTractat de Niça per a assolir una minoria de bloqueig.
Per altra banda passen de 36 a 87 les matèries que s'adoptaran permajoria qualificada.
