Eltràfic de persones od'esclaus és el comerç de persones, normalment amb finalitats detreball forçat,esclavitud sexual oprostitució forçosa. Avui dia és una activitat àmpliament tipificada com adelicte a moltes legislacions estatals, i especialment a les dels països signants de laDeclaració Universal dels Drets Humans (art. 4).
És habitual que aquest comerç s'aprofiti dels processos demigració. A diferència del viatge voluntari, el tràfic implica l'amenaça o condicions penoses en el periple i a l'arribada. LaUNODC, l'Oficina de l'ONU contra la Droga i el Delicte, vetlla per intentar erradicar-lo i ha calculat que suposa entre 5 i 9 milions de dòlars l'any,[1] xifra multiplicada per set pels governs europeus i estimada encara més alta per les ONG. El tràfic de persones aprofita diverses menes de vulnerabilitat (edat,gènere, condició econòmica) i afecta les capes més pobres dels països en desenvolupament o dones i nens d'arreu, que són segrestats o enganyats. Sovint, es relaciona amb bandes de delinqüència organitzada que mantenen diversos negocis il·legals, com ara el tràfic de drogues.
Més del 60% del tràfic de persones està relacionat amb la prostitució forçosa, normalment femenina. Aquestes dones es recluten de diverses formes: poden ser nenes venudes per les seves famílies incapaces de mantenir-les o casades a distància, dones segrestades o immigrants forçades a treballar com a prostitutes per pagar deutes.
Amb un 20% del total segueix el tràfic de nens per a la seva explotació sexual, laboral o en processos d'adopció il·legals.[2] Aquests nens poden ser també venuts per les seves famílies, a vegades amb falses promeses, ser nens de carrer, nens soldat o víctimes de conflictes armats.
Un estudi ha demostrat la presència deltrastorn per estrès posttraumàtic complex sense diferència de gènere en les víctimes del tràfic humà.[3]
- ↑Economic Roots of Trafficking in the UNECE Region - Regional Prep. Meeting for Beijing+10 - pr2004/04gen_n03e.htm
- ↑Hairabedian, Maximiliano, "Tráfico de personas - La trata de personas y los delitos migratorios en el derecho penal argentino e internacional", Editorial Ad Hoc, Buenos Aires, Argentina, 2009)
- ↑Kissane, Madeleine; Szymanski, Lawrence; Upthegrove, Rachel; Katona, Cornelius «Complex posttraumatic stress disorder in traumatised asylum seekers: A pilot study». The European Journal of Psychiatry, 28, 3, Juliol/Setembre 2014, pàg. 137-144.DOI:10.4321/S0213-61632014000300001.
