Eltorneig de Roland Garros oObert de França (enfrancès,Internationaux de France de Roland-Garros oTournoi de Roland-Garros) és una competiciótennística que es desenvolupa des de mitjans demaig fins a l'inici dejuny sobre terra batuda alStade Roland Garros de la ciutat deParís,França. És el segon dels quatre torneigs deGrand Slam que es disputen durant la temporada de tennis.
Va iniciar-se com un torneig tennístic a escala nacional el1891, és a dir, només per a tennistes pertanyents a clubs de tennis francesos. El 1897 fou la primera ocasió en què es va disputar també per la categoria femenina. Inicialment, elChampionnat de France International de Tennis es disputava sobregespa. Paral·lemament, entre els anys 1912 i 1923, es va disputar un campionat sobre terra batuda alStade Français aSaint-Cloud obert a tennistes internacionals, que s'anomenavaWorld Hard Court Championships. En aquest torneig hi van participar part dels tennistes més importants de l'època comTony Wilding oBill Tilden. L'any 1924 no es va disputar el torneig perquè va coincidir amb la celebració delsJocs Olímpics de París.
A partir de 1925 es va obrir definitivament a tennistes de tot el món disputant-se sobre una superfície de gespa i terra batuda, alternativament entre elRacing Club de France i l'Stade Français. El 1927, França va guanyar laCopa Davis alsEstats Units, per tal defensar el títol, la federació francesa va decidir construir un nou estadi a Porte d'Auteuil anomenatStade Roland Garros. L'Stade de France va cedir el terreny a la federació amb la condició que el nou estadi s'anomenésRoland Garros en honor de l'heroi francès de laPrimera Guerra Mundial. La pista fou fabricada ambterra batuda per alterar el rebot de la pilota així com l'aproximació dels jugadors, amb l'objectiu d'afavorir l'equip francès, que es coneixia amb el nom deThe Four Musketeers (René Lacoste,Jean Borotra,Henri Cochet iJacques Brugnon). Les pistes principals del complex s'anomenenPhilippe Chatrier iSuzanne Lenglen.
Entre el 1945 i el 1947 es va celebrar després deWimbledon esdevenint el tercer Grand Slam de la temporada. El 1968, el campionat francès fou el primer torneig de tennis deGrand Slam en esdevenir "obert", permetent la competició de jugadors amateurs i professionals.
Des de 1981 s'entreguen els premis: Prix Orange (premi taronja, per al tennista més simpàtic amb la premsa o actitud més esportiva), Prix Citron (premi llimona, per al tennista amb més personalitat o més antipàtic) i Prix Bourgeon (premi brot, per al tennista revelació). Des de 2007, l'organització guardona amb el mateix premi econòmic les categories masculina i femenina en totes les rondes.
Pista centralPhilippe Chatrier de l'Stade Roland Garros.
El trofeu entregat als vencedors de cada categoria està dedicat una persona en concret: l'individual masculí s'anomenaCoupe des Mousquetaires, l'individual femení s'anomenaCoupe Suzanne Lenglen, el doble masculíCoupe Jacques Brugnon, el doble femeníCoupe Simone Mathieu i el doble mixtCoupe Marcel Bernard. Tots els trofeus estan fets d'argent pur amb decoracions i gravats, de manera que el nom de cada guanyador és inscrit en una de les cares. Els vencedors reben posteriorment una rèplica també d'argent pur. El premi econòmic per als dos vencedors individuals és d'1.060.000€.
El període comprès entre la seva creació i l'any 1925 només permetia l'accés a jugadors que pertanyien a clubs de tennis francesos. A partir de 1926 ja van poder participar tennistes internacionals.
_(52883527210).jpg)
_(48521999377)_(cropped).jpg)
_04_(cropped).jpg)
_(48199200621)_(cropped).jpg)
_(48199102207).jpg)
