Fanerozoic |
|
| Quaternari |
| Holocè(0,0117 Ma) |
| Plistocè(2,58 Ma) |
| Neogen |
| Pliocè(5,333 Ma) |
| Miocè(23,03 Ma) |
| Paleogen |
| Oligocè(33,9 Ma) |
| Eocè(56,0 Ma) |
| Paleocè(66,0 Ma) |
| Mesozoic |
| Cretaci(~ 145,0 Ma) |
| Juràssic(201,3 ± 0,2 Ma) |
| Triàsic(251,902 ± 0,024 Ma) |
| Paleozoic |
| Permià(298,9 ± 0,15 Ma) |
| Carbonífer(358,9 ± 0,4 Ma) |
| Devonià(419,2 ± 3,2 Ma) |
| Silurià(443,8 ± 1,5 Ma) |
| Ordovicià(485,4 ± 1,9 Ma) |
| Cambrià(538,8 ± 0,2 Ma) |
El períodeTerciari és una antiga subdivisió deltemps geològic, que abasta el temps des de la fi delCretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament delQuaternari fa uns 1,6 milions d'anys. Tingué un ús molt estès que encara continua avui en dia; tanmateix, laComissió Internacional d'Estratigrafia en desaconsella l'ús i recomana en canvi una nomenclatura estratigràfica formal. En lloc del Terciari, es recomana subdividir elCenozoic en els períodesPaleogen iNeogen. En el seu ús habitual, el Terciari inclou cinc èpoques geològiques: elPaleocè, l'Eocè, l'Oligocè, elMiocè i elPliocè.
El Terciari cobreix aproximadament el temps entre l'extinció delsdinosaures i l'inici de l'època glacial més recent. A principis del període, elsmamífers van arrabassar alsrèptils la posició devertebrats dominants. Cada època del Terciari estigué marcada per desenvolupaments importants en els mamífers. Els primers homínids,Proconsul iAustralopithecus, feren llur aparició. Els tipus moderns d'aus, rèptils,amfibis,peixos iinvertebrats o bé ja existien en començar el període o bé aparegueren poc després. Les famílies modernes deplantes amb flors també varen aparèixer. Els invertebrats marins i els vertebrats marins no mamífers no evolucionaren gaire.
Laderiva continental no fou especialment important.Gondwana acabà de fragmentar-se i l'Índia va col·lidir amb laplaca eurasiàtica.Amèrica del Sud va connectar-se ambAmèrica del Nord cap a finals del Terciari. L'Antàrtida, que ja estava separada, va arribar a la seva posició actual alpol Sud. Hi va haver una extensa activitatvolcànica. Elclima es va refredar lentament a partir delPaleocè, passant d'unes temperatures tropicals arreu del món a una extensaglaciació a finals del període.
El terme «Terciari» fou usat per primer cop perGiovanni Arduino a mitjans del segle xviii.[1] Va classificar els temps geològics en primitiu (o primari), secundari i terciari a partir de les seves observacions geològiques al nord d'Itàlia. Més tard s'hi va afegir un quart període, el Quaternari. El1828,Charles Lyell va incorporar el període Terciari en el seu propi sistema de classificació, molt més detallat. Va subdividir el període Terciari en quatre èpoques basant-se en el percentatge demol·luscs moderns que contenia cadaestrat. Va utilitzar nomsgrecs; Eocè, Miocè, Pliocè antic i Pliocè modern. Malgrat que aquestes divisions semblen adients per a la regió en què es basen (elsAlps i les planes italianes), quan el sistema es va ampliar per incloure altres parts d'Europa i Amèrica, es va veure que era inaplicable. Per tant, ja no s'utilitzaren més els mol·luscs com a guia i les èpoques van rebre nous noms i van ser redefinides.
Malgrat que «Terciari» no apareix en les cronologies aprovades per laUnió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) des del 1989, es continua fent servir habitualment.[2]
- Knox, R. W. O'B.; Pearson, P. N.; Barry, T. L.; Condon, D. J.; Cope, J. C. W.; Gale, A. S.; Gibbard, P. L.; Kerr, A. C.; Hounslow, M. W.; Powell, J. H.; Rawson, P. F.; Smith, A. G.; Waters, C. N.; Zalasiewicz, J. «Examining the case for the use of the Tertiary as a formal period or informal unit» (en anglès). Proceedings of the Geologists' Association, 123, 3, 2012, pàg. 390-393.DOI:10.1016/j.pgeola.2012.05.004.
- Riba i Arderiu, O.; Reguant i Serra, S.Una taula dels temps geològics. Institut d'Estudis Catalans, 1986.ISBN 9788472830776.
