La capital oficial de Tanzània va ser traslladada des deDar es Salaam a la costa de l'Índic fins aDodoma al centre del país el 1996, tanmateix, molts negociats del govern romanen a Dar es Salam que és el principal pol econòmic.
En unir-seTanganyika iZanzíbar es va convocar un concurs internacional per a anomenar el nou estat. La proposta guanyadora va serTanzània, ontan feia referència a Tanganyika izan a Zanzíbar. Es va fer èmfasi en el fet que el nom s'havia de pronunciar a la suahili. Això és, com una paraula plana (amb accent a la i).[3] Malgrat això, l'adaptació oficial al català és esdrúixola, amb accent a la segona “a”.[1][2]
A Tanzània s'han trobat alguns dels assentaments humans més antics, incloent els de la gola d'Olduvai on s'han trobat les petjades humanes més antigues (3,6 milions d'anys) a Laetoli. En aquesta gola es van trobar restes d'Australopithecus iParanthropus; Tanzània és un dels països en què es creu que van aparèixer els primers éssers humans.
Des d'antany, Tanzània rebé la visita de comerciants estrangers, primer perses i després àrabs, que van anomenar a la Tanzània continental Azania, 'Terra de negres'. Aquests buscaven especialment espècies, esclaus i ivori, i amb el temps van acabar fundant colònies a la costa com a l'illa deZanzíbar,Kilwa o Pemba, que servien de port d'embarcament i desembarcament de tota mena de mercaderies i finalment van acabar convertint-se en una sèrie de petits soldanats independents habitats per mestissos àrab-africans.
Al segle xvi,Portugal va conquerir Zanzíbar i va dominar la regió durant un segle. Al segle xviii, la costa va ser annexionada perOman, encara que en 1832 es va independitzar com un soldanat amb capital a Zanzíbar, governat per la dinastia Omani. En les dècades següents, Zanzíbar va entrar en decadència degut a la competència dels tractants europeus i va haver d'evacuar a poc a poc els seus dominis a les costes del continent. Finalment, l'illa de Zanzíbar va passar a formar part de l'Imperi Britànic el 1896, després d'una guerra de 38 minuts, la més curta de la història.
Els britànics van administrarTanganyika fins a1961, any en què es va independitzar pacíficament i es va convertir en una república sota el govern del moderatJulius Nyerere, líder de la Unió Africana Nacional del Tanganyika (TANU). Per la seva banda, Zanzíbar va ser evacuat pels britànics dos anys més tard i es va convertir en un país independent sota el govern de Sheikh Abeid Amani Karum i el partit d'esquerres Afro-Shirazi, després d'enderrocar al sultà.Tanganyika iZanzíbar van negociar una unificació d'ambdós estats que va adquirir el nom de Tanzània.
Nyerere, que es va mantenir al poder fins al1985, va conduir el país seguint una política denominada "Socialisme Africà", internament designada "Ujamaa", que és un mot inventat que vindria a significar "l'abstracte de família", ensuahili.
El1979, Tanzània va declarar la guerra aUganda, després queUganda, liderada perIdi Amin, envaís i tractés d'annexar-seKagera, una província del nord del país. Tanzània primer va expulsar les forces invasores i després va envair la mateixaUganda. L'11 d'abril de1979 les forces tanzanes, juntament amb les guerrilles ugandeses i ruandeses, van prendre la capital,Kampala, i van forçar el dictadorIdi Amin a exiliar-se.
El sistema de partit únic va finalitzar en1995, any en què es realitzaren les primeres eleccions democràtiques al país des dels anys 70; l'octubre de1995 Tanzània celebrà les seves primeres eleccions multipartidistes. L'anterior partit en el poder,Chama cha Mapinduzi (CCM), que significa "Partit de la Revolució", va guanyar folgadament les eleccions i, el23 de novembre de 1995, el seu candidat Benjamin Mkapa va jurar el càrrec de president de la República Unida de Tanzània. El desembre de 2005, Jakaya Mrisho Kikwete va ser elegit president per un període de cinc anys.
162.000 refugiats de Burundi aconsegueixen la ciutadania
El17 d'octubre de2014 el govern de Tanzània va donar laciutadania a 162.156refugiats polítics deBurundi en el que ha esdevingut el cas de naturalització més important de la història.[4] A més a més el govern va iniciar el procés de naturalització de 40.000 persones més. Aquests refugiats han viscut sobretot a l'oest del país, a les regions de Tabora i de Katavi des de1972 i han treballat sobretot en la recol·lecció detabac icafè.[4] La ciutadania els dona dret a viure on vulguin al país.[4] Abans Tanzània ja havia naturalitzat a 32.000 refugiats deRuanda i 3000bantús deSomàlia (Wazigües). A més, al país hi ha uns 60.000 refugiats de laRepública Democràtica del Congo.[4]
Intenció d'expulsar els massais de les seves terres ancestrals
El govern de Tanzània ha emès una ordre alsmassais expulsant-los de les sevesterres ancestrals situades vora elParc Nacional del Serengeti perquè hi volen fer unareserva de caça per a la família de l'emir deDubai.[5] Això és contrari del que havia decidit fa un any, quan havia optat per a deixar-los el seu propi territori.[6] El18 de novembre de2014 els seus representants es reuniren amb elPrimer ministreMizengo Pinda per a manifestar-li que hi estaven totalment en contra perquè aquesta zona és fonamental per la seva supervivència, ja que la necessiten per a lapastura dels seus ramats, que són la base de la sevaeconomia.[5] El2016 el govern tanzanès els havia ofert una compensació d'uns 460.000 euros que havien refusat, ja que consideraven que no podien vendre les seves terres per la seva importància econòmica i sentimental.[5]
Vista des del mar, Tanzània forma un altiplà d'uns 1.000 metres d'altitud que s'estén fins als llacsMalawi iTanganika que sorgeix des de la vall del Gran Rift, que compren els llacsNatron,Eyasi iManyara que separa la cadena de muntanyes del nord, dominada pelKilimanjaro, prop de la frontera amb Kenya.
Les condiciones climàtiques semiàrides del nord i la presència de laMosca tse-tse a les regions del centre i de l'oest ha provocat que la població s'agrupés a la resta del país.
A la regió d'Arusha, que es troba al nord del país, podem trobar-hi les restes del cràter delNgorongoro. El cràter Ngorongoro, amb la seva forma de caldera, format fa uns 2.500 anys, s'ha fet famós perquè amb el seu diàmetre de 20 km i una superfície d'aproximadament uns 300 km² és un paradís natural, una "arca de Noè" equatorial on les condicions climàtiques permeten als animals habitar durant tot l'any, des dels hipopòtams fins als flamencs roses que habiten al properllac Makat
El centre del país està constituït per un altiplà banyat pels rius que desemboquen a l'est, a l'oceà Índic. La façana marítima del país està formada per una plana costanera on hi trobem l'arxipèlag deZanzíbar, format per tres illes principals: Zanzíbar,Pemba iMàfia.
A Tanzània hi trobem nombrosos volcans però únicament un d'ells es troba actiu: l'Oi Onyo Legaï. La muntanya més alta és el Kilimanjaro, ja mencionat anteriorment, que també és un volcà.
El punt més rellevant de la hidrografia de Tanzània és elllac Victòria, que es troba al nord del país, fent frontera amb els estats d'Uganda iKenya. És el llac més extens de l'Àfrica i tradicionalment se l'ha anomenat com la font delNil. Al sud-oest, separant Tanzània de laRepública Democràtica del Congo, hi trobem elllac Tanganika. S'estima que aquest llac és el segon més vell (i el segon més profund) del món després delllac Baikal aSibèria.
Sabana arbrada de miombo del Zambeze central una de les sabanes més extenses d'Àfrica, amb una superfície d'1.184.200 quilòmetres quadrats, ocupa l'oest de Tanzània, l'est i sud de Burundi, el sud-est de la República Democràtica del Congo, el nord de Malawi i de Zàmbia i l'extrem oriental d'Angola. El clima és àrid, amb severes sequeres, però existeixen en l'ecoregió nombrososaiguamolls, que cobreixen el 30% de la seva superfície. Només dosmusaranyes són endèmiques entre els mamífers:Crocidura ansellorum iCrocidura zimmeri, així com dos aus: elPloceidae de Lufira (Ploceus ruweti) i l'estríldid de cara negra (Estrilda nigriloris), entre l'herpetofauna, el nombre d'endemismes és més gran: es coneixen 19 espècies derèptils endèmics i 13 d'amfibis.
Arbustos d'Itigi i Sumbu és una petita ecoregió de sabana, molt poc estudiada, que ocupa una superfície total de 7.800 quilòmetres quadrats repartits entre dos enclavaments separats: un al centre de Tanzània, al voltant de la ciutat deItigi, i l'altre aZàmbia, entre els llacsMoer iTanganyika, a la frontera amb laRepública Democràtica del Congo, en què penetra en el territori lleugerament, tots dos enclavaments es troben envoltats per la sabana arbrada de Miombo del Zambeze central, l'enclavament tanzà limita a més, al sud-est, amb la sabana arbustiva de Tanzània, el de Zàmbia limita a l'est amb el llac Tanganyika i l'oest amb lapraderia inundada del Zambeze, al voltant del llac Moer. El clima es caracteritza per tres estacions al llarg de l'any: una estació freda i seca entre maig i agost, una estació càlida i seca entre agost i novembre, i una estació plujosa entre novembre i abril. Les precipitacions mitjanes anuals se situen en 1.400 mm en l'enclavament de Zàmbia, i en 500 mm al de Tanzània. La vegetació característica de l'ecoregió és un gruix impenetrable totalment diferent de les sabanes que l'envolten. S'han identificat més de cent espècies llenyoses, en general arbusts molt ramificats, sense espines, d'entre 3 i 5 metres d'alçada. La major part de les espècies són de fulla caduca. El rinoceront negre (Diceros bicornis) ha estat erradicat de l'ecoregió causa de la caça furtiva. Es coneixen poblacions d'elefants (Loxodonta africana) i búfal cafre (Syncerus caffer).
Tanzània té un climatropical. Als altiplans, les temperatures varien en els 10˚C i els 20˚C durant les estacions càlides i fredes, respectivament. La resta del país té temperatures que rarament baixen per sota els 20˚C. El període més càlid s'estén entre els mesos de novembre i de febrer (25˚C - 31˚C), i el període més fred es dona entre maig i agost (15˚C - 20˚C).
A Tanzània hi trobem dos règims plujosos: un és "unimodal" (desembre - abril) i l'altre és "bimodal" (octubre - desembre i març - maig). El primer el trobem al sud, sud-est, centre i l'oest del país, i el segon es dona a la part nord i la costa nord.
El mode bimopdal, les pluges entre els mesos de març i maig es coneixen com allargues pluges oMasika, metre que les pluges de d'octubre a desembre, generalment es coneixen com apluges curtes oVuli.
Jakaya Mrisho Kikwete, president entre 2005 i 2015, i els membres del seu govern.El primer president de Tanzània,Julius Nyerere, amb el president nord-americàJimmy Carter i la primera damaRosalynn Carter el 1977.
ElPartit Revolucionari, successor delTANU deNyerere, i la seva filosofia delsocialisme africà, mantenen el predomini en el govern. El1977 es va aprovar la creació d'altres partits a Tanzània, fet que es va acabar de definir sota el govern d'Ali Hassan Mwinyi, successor el1985 de Nyerere.
Forma de govern
República amb el President escollit per a cinc anys
dos vicepresidents: d'aquests han de ser un, president deZanzíbar i l'altre, Primer Ministre
Assemblea Nacional de 291 membres
Cambra de Representants de Zanzíbar, de 75 membres.
Govern actual
Cap de l'Estat:John Magufuli (des del 5 de novembre de 2015)
Primer Ministre:Mizengo Pinda (des del 9 de febrer de 2008)
Julius Nyerere, el primer president de Tanzània, va ser un dels membre fundadors delMoviment de Països No Alineats, i durant laGuerra freda, Tanzània va tenir un important rol en organitzacions regionals i internacionals, com elMoviment de Països No Alineats, laFront Line States (FLS), elG-77, i l'Organització per a la Unitat Africana (OAU) (actualmentUnió Africana). Com un dels estadistes africans més coneguts, Nyerere va ser personalment actiu en moltes d'aquestes organitzacions, i va ser president de l'OUA (1984-85) i president dels sis Estats de primera línia relacionats amb l'eliminació de l'apartheid aSud-àfrica. La mort de Nyerere, el14 d'octubre de 1999, encara és commemorat anualment.
Tanzània manté bones relacions amb els seus veïns a la regió i en els darrers anys ha estat un participant actiu en els esforços per promoure la solució pacífica de les controvèrsies que han sorgit. Tanzània està ajudant a les converses de pau per posar fi als conflictes aBurundi i dona suport a l'acord de Lusaka sobre el conflicte a laRepública Democràtica del Congo. El març de1996, Tanzània,Uganda iKenya van revifar les converses de la cooperació econòmica i regional. Aquestes negociacions van culminar amb la signatura d'unTractat de Cooperació de l'Àfrica Oriental el setembre de 1999, que ha de conduir en el seu moment a la integració econòmica mitjançant el desenvolupament de laComunitat de l'Àfrica Oriental. Tanzània és l'únic país a l'Àfrica oriental, que també és membre de laComunitat de Desenvolupament de l'Àfrica Austral (SADC).
L'economia de Tanzània es basa fonamentalment en l'agricultura, però només és cultivable el 4% del sòl; aquest sector representa la meitat delPIB, el 85% de lesexportacions i, a més, dona treball al 90% de la classe treballadora. La indústria del país es limita bàsicament al processament dels productes agrícoles.
Tanzània té també importants recursos naturals, entre ellsmines d'or (com la de Tulawaka) i reserves degas natural aldelta delRufiji.
L'emisió de segells postals, principalment destinat als col·lecciones, és també una important font d'ingressos per a la seva economia.
Des de finals dels anys 1990, té rellevància l'exportació mundial de filets de perca del Nil (Lates niloticus), peix invasor[7][8]introduït alllac Victòria als anys 1950. L'impacte econòmic aparentment favorable, és contrarestat pel negatiu impacte ecològic i social que suposa. El documental de l'any 2004El malson de Darwin (Darwin's Nightmare, en anglès), escrit i dirigit perHubert Sauper, reflexiona sobre els efectes ambientals i socials de la indústria pesquera al voltant del Llac Victòria de Tanzània, i el seu aspecte exemplificador sobre les conseqüències de laglobalització econòmica. Per alguns, les conclusions del documental són controvertides.
Les organitzacions financeres internacionals han deixat durant molts anys fons per a rehabilitar la deteriorada xarxa d'infraestructures del país; no obstant això es va convertir en un problema en haver de tornar els préstecs més els interessos. Aquesta situació es va solucionar el5 de gener de2006, quan elBanc Mundial, elFons Monetari Internacional i elBanc Africà de Desenvolupament van condonar el deute a 19 països (entre ells Tanzània) per ser els països més pobres i endeutats del món.[9]Aquesta decisió es va prendre a partir d'una proposta que va fer elRegne Unit en el marc de la confèrencia delG8 aGleneagles,Escòcia.
Evolució demogràfica entre 1961 i 2003 segons laFAO. Població en milions d'habitants.Nens tanzans.
Hi ha més de 120 grupsètnics la majoria d'origenbantu i que reuneixen la major part de la població.[10] No cal destacar rivalitats ètniques. Les llengües oficials i més difoses són elsuahili i l'anglès. Tres de cada quatre tanzans viuen al camp. Alfabetisme del 78,2% i alt nivell de deserció a la secundària. La primària és gratuïta. El 66% compta amb serveis de salut.[11]
Població: 39.384.223
Nota: l'estimació per aquest país té en compte els efectes de la mortalitat excessiva a causa delSIDA (estimat a juliol de 2007).
El 2024 la població ha augmentat a 63.588.334 persones.[12]
Piràmide d'edat
De 0 a 14 anys: 43,9% (h. 6.536.911, d. 6.576.752).
De 15 a 64 anys: 53,3% (h. 7.360.370, d. 7.739.500).
Més de 65 anys: 2,8% (h. 396.128, d. 448.809).
Creixement de la població: 2,0%
Taxa de natalitat: 35,95 naix./1.000 pers.
Taxa de mortalitat: 13,36 def./1.000 pers.
Taxa d'immigració neta: –1,68 immigrants/1.000 pers. Nota: el nombre total de refugiats de Ruanda i Burundi a Tanzània és d'uns 750.000.
Taxa de mortalitat infantil: 71,6 def./1.000 naixements vius.
Taxa de fertilitat: 4,77 nens nascuts per dona.
Percentatge homes/dones
Al néixer: 1,03 homes/dones.
Més de 65 anys: 0,79 homes/dones.
Totes les edats: 0,98 homes/dones.
Esperança de vida
Esperança de vida del total de la població: 50,71 anys.
Entre els menors de cinc anys, la taxa de mortalitat el 2006 va ser de 118 cada 1.000 nens i nenes. L'esperança de vida el 2006 era de 50 anys. Entre els 15 i els 60 anys, la taxa de mortalitat el 2006 va ser de 518 de cada 1.000 homes i 493 de cada 1.000 dones.[13]
La principal causa de mort entre els nens que sobreviuen el període neonatal és lamalària. Per als adults, és elVIH /SIDA.[14] La cobertura de tractament antiretroviral per a les persones amb una infecció avançada del VIH el 2006 va ser de 14%.[13]
Dades de 2006 mostren que el 55% de la població tenia accés a fonts d'aigua potable i el 33% tenia accés a tractaments sanitaris.[13]
A Tanzània hi ha més d'un centenar de llengües autòctones, la majoria de les quals sónbantus, però també hi hallengües khoisànides,cuixítiques, inilòtiques. No obstant això, les dues llengües oficials són elsuahili i l'anglès, que funcionen com allengües vehiculars entre parlants de llengües maternes diferents i com a aglutinadors (especialment el suahili) d'una societat on conviuen moltes ètnies diverses; en canvi, les llengües autòctones no tenen cap mena de reconeixement ni a l'àmbit de l'educació ni en els mitjans de comunicació.[15]
Dels cent o més grups ètnics tanzans, la majoria són d'origenbantu. La influència àrab a les illes de Zanzíbar i Pemba s'evidencia en les seves gents, mescla de sirazíes (de procedènciairaniana),àrabs, comoerenses (originaris de lesilles Comores) ibantu (l'ètnia predominant).
La població asiàtica constitueix una minoria important, especialment als pobles i les ciutats. Els europeus (descendents o expatriats), conformen una minoria més reduïda. La major part dels habitants que no correspon alsbantu, pertany alsmassais (la llengua dels quals és elnilòtic), i poblen la zona nord-est del país.
La majoria de la població professa elcristianisme, l'islam i també les religions indígenes. El gruix dels musulmans es concentren al llarg de la costa i a les illes. En comparació a l'islam, elcristianisme va trigar molt temps a deixar petjada, i fins i tot llavors (durant el segle xix) únicament ho practicaven diverses tribus de l'interior. En l'actualitat, romanen nombrosos clans que no segueixen cap de les principals religions i que veneren a l'antic esperit del seu culte.
Elsmassais creuen en el déu Engai i en el seu messies Kindong_oi, progenitor dels sacerdots del seu credo. En l'actualitat, i segons s'afirma, no existeix biaix religiós en l'administració civil i política del país.
Lamúsica i elball tanzans dominen gran part d'Àfrica oriental. De ritme vigorós i famós per les seves encomanadisses lletres, el so delsuahili tanzà es manté viu gràcies al pròsper món de les bandes musicals i la dansa. Remmy Ongala constitueix el nom més conegut fora del país.
AZanzíbar radica el cor de la destacable tradició poètica i musical coneguda amb el nom detaraab. La deessa d'aquest captivador estil, Siti Bint Saad, va ser la primera cantant africana que va realitzar enregistraments ja l'any1928.
Freddie Mercury, el llegendari cantant del grupQueen, va néixer i va passar els primers anys de la seva vida al país.[16]
No existeix una diferència apreciable entre elmenjar kenyà i el tanzà, la qual cosa podria considerar-se una notícia negativa pels gastrònoms. Igual que aKenya, elxoma (carn a la graella), s'ha estès per tot arreu, especialment en restaurants amb servei de bar.
No obstant això, la costa, al costat de les illes deZanzíbar iPemba, ofereix una selecció decent de plats tradicionalssuahilis basats en elmarisc. La beguda nacional és lacervesa Safari Lager, i el licor local pot definir-se com una barreja letal derom blanc: el konyagi.
↑Crozon, Ariel; Polomack, Adrienne. «Le swahili : histoire et culture». A:Parlons swahili: Langue et culture (en francès). Paris: L' Harmattan, 2001, p. 21.ISBN 978-2-7384-1344-4 [Consulta: 8 abril 2025].
↑«Tanzania in figures 2012» (PDF) p. 7. National Bureau of Statistics, Tanzania, 01-06-2013. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2013. [Consulta: 19 febrer 2014].
Nota:Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. VegeuLlista d'estats independents i territoris dependents