La revistaForbes situava en 2023 el patrimoni net de Spielberg en 4.000 milions dedòlars[5] per 3.100 milions en 2007.[6] El 2006, la revistaPremiere va situar-lo com la figura més potent i influent de la indústria del cinema. ElTime el va classificar com una de les cent persones més importants del segle. A finals del segle XX la revistaLife el va nomenar la persona més influent de la seva generació.[7]En una carrera d'unes quatre dècades, les pel·lícules de Spielberg han tocat tota mena de temes i gèneres. Les primeres pel·lícules deciència-ficció iaventures, de vegades molt dirigides al públic infantil, es van considerar com un arquetip de les superproduccions deHollywood. Els anys següents les seves pel·lícules van començar a enfocar temes com l'Holocaust, l'esclavatge, laguerra i elterrorisme.
Spielberg va guanyar l'Oscar al millor director el 1993 perLa llista de Schindler i el 1998 perSalvem el soldat Ryan. Tres pel·lícules de Spielberg,Tauró (1975),ET, l'extraterrestre (1982), iParc Juràssic (1993), van batre rècords de taquilla, convertint-se en la pel·lícula amb més recaptació fins al moment. Fins ara, la recaptació total de totes les pel·lícules dirigides per Spielberg és de més de 8.500 milions de dòlars a tot el món.
Fundador de la societat de produccióAmblin Entertainment i cofundador dels estudisDreamWorks SKG, també ha creat la Shoah Foundation Institute for Visual History and Education, amb l'objectiu de recollir els testimonis de tots els supervivents de l'holocaust.
Steven Allan Spielberg va néixer el 18 de desembre de 1946 a Cincinnati, a l'estat d'Ohio dels Estats Units d'Amèrica, en una família jueva, com al fill gran d'Arnold Spielberg i Leha Posner. Té tres germanes. El seu pare era enginyer elèctric i la seva mare pianista[8][9][10] i va créixer en els suburbis deHaddonfield aNova Jersey[11] i aScottsdale,Arizona. El pas per Nova Jersey va donar a conèixer a Spielberg, jueu, el dolor de la intolerància racial en contra.[10] Spielberg recorda aquest període i el posterior trasllat aSaratoga (Califòrnia), on va anar a l'escola secundària, com la més trista i més difícil de la seva vida, «un infern a la Terra».[12] El director ho va comentar, entre altres coses, en una entrevista amb elCorriere della Sera el 2004:[13]
«
Tenia por d'anar a l'escola, per tornar a casa sol i trobar-me amb els nous companys, per por dels exaltats que em menyspreaven i em cridaven porc jueu.
»
Les llargues absències del seu pare eren també una font de profund dolor i amargor en el jove Spielberg;[14] l'absència del pare i les dificultats en les relacions entre adults i nens i entre pares i fills van ser presents més tard en els seus films. Sempre va estar fascinat per la indústria del cinema, des que va veureL'espectacle més gran del món el 1952. Als set anys va començar a fer pel·lícules d'aventures en8 mm, amb els seus amics i companys de classe està d'actors (algunes escenes d'aquestes pel·lícules s'han inclòs en una edició extra delDVD deSaving Private Ryan).[15]De petit cobrava entrades per les seves pel·lícules casolanes (les quals incloïen accidents de trens que ell representava amb el seu joc de trens Lionel) mentre la seva germana venia crispetes de blat de moro.[10] Als onze anys roda el seu primer curt,The Last Train Wreck (1957), on dos trens de joguina xoquen, i als dotze anys ja tenia acabada la seva primera producció ambguió i actors inclosos:The Last Gun (1959), unwestern de 4 minuts de duració, amb la càmera de 8 mm del seu pare. Un any després, als tretze anys, Spielberg va guanyar un premi per una pel·lícula de guerra de 40 minuts de durada que portava el títol deEscape to Nowhere, basada en una batalla a l'est d'Àfrica. El 1963, als setze anys, la seva producció de 140 minuts anomenadaFirelight,[16] basada en la història d'un atac d'OVNIs, escrit per la seva germana Nancy, que posteriorment l'inspiraria per a realitzarEncontres a la tercera fase, i que tenia un pressupost de 500dòlars. La pel·lícula va ser projectada en un teatre especialment llogat pel seu pare, i va generar 1dòlar de beneficis.[17][18] També va fer diverses pel·lícules de laSegona Guerra Mundial inspirades en les històries que son pare li contava.
Spielberg va anar de jove a lasinagoga a Haddon Heights, Nova Jersey, una àrea que no admetia jueus abans de la Segona Guerra Mundial.[19] Va anar a l'escola hebrea de 1953 a 1957, en classes impartides pel rabí Albert L. Lewis,[20] que seria recordat com el personatge principal aHave a Little Faith deMitch Albom. De nen, Spielberg veia la dificultat de conciliar ser un jueu ortodox amb la percepció per part d'altres nens amb qui jugava. «No és una cosa que m'agradi admetre», va dir una vegada, «però tenia 7, 8 o 9 anys, Déu em perdoni, m'avergonyia perquè érem jueus ortodoxos. M'avergonyia per la percepció exterior de les pràctiques jueves dels meus pares. No estava realment avergonyit per ser jueu, però si molest de vegades. El meu avi sempre portava un abric negre llarg, barret negre i barba blanca llarga. M'avergonyia de convidar els meus amics a casa, perquè podria ser en un racó pregant, i no sabria com explicar això als meus amics protestants».[21] Spielberg també deia que va patir actes de prejudicis antisemites als primers anys de la seva vida: més tard va dir: «A l'institut, em van donar un cop i puntades de peu. El nas sagnant. Va ser horrible.»[22]
Els seus pares, Leah i Arnold es van divorciar el 1964, la qual cosa que el va marcar profundament. Es trasllada a Saratoga, Califòrnia, amb el seu pare. La mare i les tres germanes es queden a Arizona. Aquesta separació influenciarà el seu futur treball de director, on la recerca d'una infantesa feliç es confronta sovint a la incomprensió crònica dels adults.
Va estudiar a l'Arcadia High School de Phoenix, a Arizona, durant tres anys, però es graduarà a la Saratoga High School el 1965.
Un cop a Califòrnia, els seus resultats escolars no li van permetre anar a les escoles de cinema que volia: va postular a l'escola de cinema de laUniversitat del Sud de Califòrnia dues vegades endebades. Després es va matricular per a estudiar anglès a laUniversitat de l'estat de Califòrnia aLong Beach. Mentre anava a Long Beach els anys 1960, Spielberg es va fer membre deTheta Chi Fraternity. La seva carrera va començar quan va tornar alsUniversal Studios com a becari, sense cobrar, set dies a la setmana i convidat del departament de muntatge (no surt als crèdits). Després que Spielberg es fes famós, laUniversitat del Sud de Califòrnia (USC) li va atorgar un grau honorífic el 1994, i el 1996 va esdevenir administrador de la universitat.[23][24] El 2002, trenta-cinc anys després de començar a la universitat, Spielberg es va graduar amb un projecte a laUniversitat Estatal de Califòrnia, a Long Beach, i se li va atorgar elBachelor of Arts en Producció de Cinema i Arts Electròniques amb una opció en la Producció de Cinema/Vídeo.[24]
El seu primer treball professional per la televisió va ser un dels tres episodis pilot de la sèrie fantàsticaNight Gallery, creada el 1969 perRod Serling,Eyes, protagonitzada perJoan Crawford; ella i Spielberg van ser bons amics fins a la seva mort. L'episodi és inusual en aquesta mena de treballs, on la feina de càmera és més estilitzada que en un futur, amb pel·lícules mésmadures.
Després, va rodarAmblin,[8] la història de dos joves que van enautoestop des deldesert del sud de Califòrnia fins a l'oceà Pacífic sense dirigir-se la paraula. Per ferAmblin, Spielberg va rebre una subvenció de 15.000 dòlars de Denis C. Hoffman;[25] aquest pretenia cobrar-se la meitat dels ingressos en els següents deu anys, i amb una clàusula que deia que les pel·lícules dirigides per Spielberg havien de ser decidides i aprovades per Hoffman.[25] Amblin serà més tard el nom de la seva productora. Quan Spielberg va aconseguir l'èxit amb la pel·lículaTauró, el contracte amb Hoffman va ser declarat com a no vàlid, ja que el director no era major d'edat quan el va signar.[25] Amb aquest curtmetratge, realitzat ambAllen Daviau, futur cap operador d'E.T., Spielberg va guanyar l'Atlanta Film Festival. Quan Sidney Sheinberg, llavors vicepresident de producció de la Universal, va veure la pel·lícula, Spielberg va obtenir un contracte de set anys amb la productoraUniversal Pictures[18] per dirigir l'espectacle i la sèrie de televisióNight Gallery, ideat i conduït perRod Serling,Marcus Welby, MD,Owen Marshall, i un episodi deColombo. També dirigirà dostelefilms:Something Evil iSavage.
El 1969, la revistaVariety anunciava que Spielberg dirigiria la seva primera pel·lícula llarga,Malcolm Winkler escrita per Claudia Salter, produïda per John Orland, amb Frank Price com aproductor executiu. Tanmateix, per la dificultat de trobar el protagonista masculí, la pel·lícula no es va fer.
El 1968 deixa la universitat per dedicar-se a la professió com a director.[26] El 1971, Spielberg, agafant un conte deRichard Matheson, va dirigir el seu primer llargmetratge,Duel, pensat per latelevisió. Més tard també es va estrenar en cinemes a Europa, Austràlia i Japó, després d'afegir-hi quatre escenes.[27] La pel·lícula, amb guió del mateix Matheson, és una barreja dethriller iroad movie i explica la història d'un camió, el xofer boig del qual resta invisible als espectadors i que empaita sense descans un viatger de comerç. Spielberg aquí s'anticipa a un altre dels seus temes recurrents, l'heroi accidental, l'home comú que es troba davant de circumstàncies excepcionals i de manera inesperada "heroi".[28] El film s'ha convertit amb el temps en unapel·lícula de culte diverses vegades repetida enhome video.[28] George Lucas explica que, dubtant de la qualitat del director i de la bondat de la pel·lícula, pensava veure la projecció deu minuts, però va romandre a la sala durant tot el film, i va canviar d'opinió sobre les qualitats del jove Spielberg.[29] La productora va donar a Steven tan sols deu dies per rodar. Spielberg va estar d'acord i al final ho va fer en tretze dies.[30] Quan es va presentar el productor per presentar-li una disculpa, se li va contestar que no es preocupés, perquè mai ningú al món hagués estat capaç de rodar-ho en tretze dies, i molt menys en deu. La pel·lícula emportà el Gran Premi del Festival internacional de cinema fantàstic d'Avoriaz i el seu èxit a la televisió és tal que la pel·lícula surt en versió llarga a les sales de cinema.
El 1974, a Spielberg li van confiar la realització del seu primer llargmetratge per al cinema, el telefilm pilot d'un programa anomenatSavage, dirigit i protagonitzat perMartin Landau. La pel·lícula de Spielberg es va estrenar comBoja evasió, i tracta d'un matrimoni (interpretats perGoldie Hawn iWilliam Atherton) que és perseguit per la policia quan la parella intenta recuperar la custòdia del seu nadó. La fotografia de Spielberg de la persecució policial va ser elogiada pels crítics, iThe Hollywood Reporter va afirmar que «un nou gran director és a l'horitzó».[31] No obstant això, la pel·lícula va tenir mala resposta a la taquilla.[32] Segons altres informacions,[33] Universal n'hauria sabotejat la sortida per privilegiarEl cop, ambPaul Newman,Robert Redford iRobert Shaw.[34] Aquesta pel·lícula marca també el començament d'una col·laboració única en els annals del cinema:John Williams signa la primera de les seves 22 composicions per a una pel·lícula de Steven Spielberg.Boja evasió és unroad movie, que li va valer elogis de la crítica i va ser guardonat com el millor guió alFestival de Canes[35] La pel·lícula és un atac alsmedia de l'època, en línia amb el pessimisme general i el drama del cinema delNew Hollywood. El fracàs deBoja evasió va portar el director a crear pel·lícules escapistes que atraurien un públic més ampli.
Alguns consideraven llavors la carrera del director acabada, però l'atzar va fer que les coses anessin d'altra manera. Al despatx dels seus productors deBoja evasió, hi ha un manuscrit que porta per títolJaws, («Mandíbules») adaptació d'una novel·la dePeter Benchley, en la qual un tauró gegant terroritza una petita ciutat costanera dels Estats Units. Una vegada a casa seva, «devora» el llibre i decideix realitzar-ne l'adaptació cinematogràfica. El fracàs de la seva pel·lícula precedent el perjudica, però aconsegueix reunir un pressupost de dotze milions de dòlars dels productorsRichard D. Zanuck iDavid Brown. Spielberg s'ha referit sovint al rodatge esgotador d'aquest film com el seu gresol professional.
Pel que fa al repartiment,Jeff Bridges iLee Marvin no van acceptar el paper, mentre queRichard Dreyfuss va decidir acceptar només a l'últim minut. Finalment va reunir actors menys coneguts com araRobert Shaw, oRoy Scheider i el rodatge finalment va poder començar. Un rodatge laboriós de cent cinquanta-cinc dies. Fins i tot la localització de les escenes dels atacs dels taurons va crear dificultats. Spielberg va rebutjar fer servir un estany, ja que el resultat no hauria semblat creïble. Va decidir rodar al mar obert aMartha's Vineyard. Un dels tres taurons mecànics no sempre funcionava molt bé (per això no se'l veu al començament de la pel·lícula) i els capricis de la meteorologia i de l'oceà no van arreglar les coses. Una part dels actors i dels tècnics es desanima, i al final d'aquest laboriós rodatge, la por a l'aigua que tenia Spielberg es va transformar en una verdadera fòbia. Malgrat dos retards i amb problemes d'actualització del pressupost, Spielberg va perseverar i va acabarTauró, que s'estrena i, contra tot pronòstic, és un gran èxit que supera de lluny les previsions més optimistes dels estudis. Va ser també el primer cas d'un èxit «fora de temporada», ja que les majors solen programar les grans estrenes durant l'hivern i per Nadal. Va guanyar tres Oscars (muntatge, música original i so), recaptar a tot el món més de 470 milions de dòlars a la taquilla, i crear el que la premsa va descriure com «Jawsmania».[36] AmbTauró es va fer un nom, així com ser un dels més joves multimilionaris dels Estats Units. Això va donar a Spielberg una gran autonomia per als seus futurs projectes. El terror suscitat en el públic va ser tan profund com per a registrar una disminució de banyistes en platges.[37][38] També va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula i va suposar a Spielberg la primera de les tres col·laboracions amb l'actorRichard Dreyfuss. Spielberg, gran admirador d'Alfred Hitchcock[39] va utilitzar aTauró un mètode de presa de vistes creat pel director aVertigen (D'entre els morts): eltràveling compensat (la càmera retrocedeix sobre un raïl durant un ràpid zoom).
Segur amb aquest èxit, Spielberg va rebutjar l'oferta d'Alexander Salkind per dirigir la primera pel·lícula deSuperman,[40] i es llança a un altre gran projecte, que somia realitzar des de fa molt de temps: una història d'extraterrestres pacífics desembarcant a la Terra per trobar-se amb l'home. Científicament, aquest contacte és denominat «encontre de tercera fase», expressió que donarà el nom a lapel·lícula estrenada el 1977. La trobada entre humans i alienígenes inclou la metàfora de la diversitat, una al·legoria de la reunió i el respecte entre les diferents cultures. La pel·lícula també és coneguda per la interacció entre la música, guió i els efectes especials i una anàlisi precisa dels personatges. Aprofitant l'onada deLa Guerra de les Galàxies, l'obra és un èxit comercial, el públic fa cua per veure aquesta nova pel·lícula deciència-ficció en la qual actuaFrançois Truffaut, del qual Spielberg és un fervent admirador. Per aquest film rep la primera nominació per l'Oscar al millor director. El protagonista de la pel·lícula ésRichard Dreyfuss, que ja havia treballat aTauró. El repartiment es completa amb François Truffaut iDavid Lean, director d'El pont sobre el riu Kwai iLawrence d'Aràbia (una de les pel·lícules favorites de Spielberg, que també en va supervisar la restauració).[41]
El 1979, Spielberg coneix el seu segon revés després deBoja evasió: l'esbojarrada comèdia1941, en la qual actuen, entre d'altres, els dosBlues Brothers:Dan Aykroyd iJohn Belushi; és considerada com un fracàs tant en l'aspecte artístic com comercial. La pel·lícula es desenvolupa durant laSegona Guerra Mundial i tracta laparanoia que va patirCalifòrnia després de l'atac dePearl Harbor pelsjaponesos; la costa Oest pensava que podia ser també el blanc d'un nou atac. Acollida fredament per la crítica dels EUA, acusada també de ser antipatriòtica, va ser ben vista a Europa. La pel·lícula descriu irònicament la histèria de la qual van ser víctimes civils i militars, obsessionats i terroritzats pel perill d'un nou atac japonès en sòl americà. La crítica negativa van allunyar Spielberg del gènere de la comèdia durant un temps.[9]
Al començament dels anys 1980, Spielberg desitja dirigir una pel·lícula a la manera deJames Bond, encara que en aquest cas el protagonista no sigui un agent secret, sinó un arqueòleg atrevit.George Lucas, després de l'èxit deLa Guerra de les Galàxies, torna a veure per la seva banda les pel·lícules d'aventures delsanys trenta, entre les quals les deFritz Lang. I és així com els dos amics tenen la idea de crear el seu propi personatge, heroi d'una gran saga, que barreja aventures rocambolesques i personatges pintorescos: havia nascutIndiana Jones. La idea del personatge d'Indiana és doncs un homenatge a les sèries i els còmics dels anys 1930. La primera missió d'aquest heroi (interpretat perHarrison Ford) és trobar l'Arca de l'Aliança cobejada pelsnazis. Harrison Ford, però, no va ser triat inicialment per al paper. George Lucas havia pensat enTom Selleck, però aquest va refusar, ja que treballava aleshores en la sèrieMagnum, P.I.. La pel·lícula també va portar Ford al repartiment del film deRidley ScottBlade Runner.
A la recerca de l'arca perduda (1981) és un enorme èxit. La pel·lícula conté nombroses referències al cinema en general però sobretot als serials:Indiana Jones no vacil·la a reprendre les famoses acrobàcies deYakima Canutt en pel·lícules d'episodis comZorro Rides Again (gran picada d'ull en l'escena del camió). Les escenes d'acció en la pel·lícula es van fer d'acord amb els cànons de la pel·lícula de baix pressupost, en utilitzar les tècniques i efectes especials dels anys en què està ambientat el film.[42]
Un any després de la primera aventura d'Indiana Jones, la pel·lícula següent de Spielberg, que es beneficia aleshores del seu renom mundial, és presentada a la clausura del Festival de Canes de 1982:ET, l'extraterrestre, ambDee Wallace,Drew Barrymore (de qui és padrí) iHenry Thomas. La història –d'inspiracióDisney– amb elements autobiogràfics, contes de fades, sobre l'amistat entre un nen i un petit alienígena biòleg que intenta amb la seva ajuda tornar a casa, emociona milions d'espectadors. El nen representa el mateix director, després d'haver viscut l'experiència del divorci dels seus pares, i l'absència del seu pare, fa servir la ciència-ficció per poder escapar de la realitat i submergir-se en el món de la fantasia, representat pel petit alienígena.[43] Amb aquesta pel·lícula, Spielberg bat el rècord a les taquilles americanes (que tornarà a batre el 1993 ambParc Juràssic. Aquest èxit li permet igualment crear, ambKathleen Kennedy iFrank Marshall, el seu propi estudi:Amblin Entertainment.E.T. va ser nominada per nou oscars incloent-hi el de millor pel·lícula i millor Director. També va rebre el premi de laNational Society of Film Critics com a millor director i també per part deLos Angeles Film Critics Association Awards com a millor director i millor pel·lícula.
Entre 1982 i 1985, Spielberg va produir tres pel·lícules que va aconseguir altes recaptacions:Poltergeist (per la qual també va coescriure el guió), una adaptació per la pantalla gran deTwilight Zone: The Movie (on dirigiria la part «Kick The Can», història d'una residència d'avis, en la qual un cert M. Bloom torna a ensenyar la infantesa als vells, que retroben la seva aparença d'abans,[44] iThe Goonies (Spielberg, productor executiu, també va escriure la història en què es basa el guió)[45]
El segon Indiana Jones,Indiana Jones i el temple maleït, en què Indy ha de recuperar les pedres precioses i salvar els nens d'un llogaret de l'Índia contra els malvats plans d'un marajah, s'estrena el 1984. La pel·lícula és un nou triomf per a la parella Spielberg-Lucas, tot i que els seguidors li retreuen un costat massa violent i massa dur: els nens fuetejats, el cor arrencat del cos viu d'un dels personatges i els soldats devorats per cocodrils fereixen la sensibilitat d'una part del públic. A causa d'això, la pel·lícula va tenir problemes de censura amb laMotion Picture Association of America. Jack Valenti, el president d'aquest organisme, volia catalogar la pel·lícula com R7, prohibida per menors de disset anys, però Spielberg va suggerir PG, és a dir, «pel·lícula per a tots». La pel·lícula es va estrenar amb l'etiqueta PG-13, «menors de 13 anys acompanyats», una sigla creada específicament per a aquesta pel·lícula[46] El director dirà no apreciar particularment aquesta obra en la seva filmografia. No obstant això, en aquest rodatge coneix la seva futura dona,Kate Capshaw.
1985 va ser un punt d'inflexió en la vida laboral i familiar, i aborda temes diferents, menys orientats cap al cinema anomenat «d'entreteniment» i més orientats cap a la història. DirigeixEl color púrpura, la seva primera pel·lícula «seriosa i compromesa», que va rebre crítiques discordants i un gran èxit. Treta de la novel·la d'Alice Walker, la pel·lícula, discretament feminista i antiracista explica la història d'una dona negra ingènua i ignorant que a principis del segle xx, amb l'ajuda d'una amiga, es rebel·la contra la tortura i maltractaments del marit i els prejudicis de la societat que l'envolta. Molt violenta és la crítica del novel·listaIshmael Reed, que va acusar Spielberg d'haver utilitzat banals estereotips sobre la gent de color.[47] La pel·lícula va rebre onze nominacions per l'Oscar, però cap premi, superada perMemòries d'Àfrica, duent-se com a consol el prestigiós premiIrving G. Thalberg el 1987 i el premiDirectors Guild of America. El mateix any es va casar ambAmy Irving, amb qui té el primer fill anomenat Max.[9]
Spielberg el 1990
Spielberg continua creant pel·lícules de qualitat i socialment compromeses amb la pel·lículaL'imperi del Sol (1987), la qual cosa confirma la seva sortida temporal de l'èxit per dirigir-se a una audiència que aprecia el cinema d'autor; en aquesta ocasió amb la història de la invasió deShanghai pels japonesos, vista a través dels ulls d'un nen orfe. Bé en la crítica, el pitjor resultat a la taquilla, només recapta 22 milions de dòlars. En col·laboració ambRobert Zemeckis iWilliam Dear, Spielberg produeixAmazing Stories, sèrie de televisió antològica del gènere fantàstic: de la sèrie, Spielberg va dirigir dos episodis: el primer, "Ghost Train", i el cinquè, "Mission" (interpretat perKevin Costner). El director també fa el paper de productor i supervisor dels episodis de la sèrie.
El 1989 surt la tercera part de la sèrie dels Indiana Jones:Indiana Jones i l'última croada, ambientada a l'Europa en vigílies de la Segona Guerra Mundial. Coprotagonitzada perSean Connery, (per fi el veritable James Bond), en el paper de pare d'Indiana Jones, segrestat pels nazis en la recerca delSant Grial. La pel·lícula va recaptar a prop de 475 milions de dòlars.
Comercialment, els anys 1990, contràriament als anys 1980, no comencen bé per a Spielberg. El 1989 dirigeixPer sempre, un «remake» de la pel·lículaA Guy Named Joe deVictor Fleming (1944). Malgrat la presència deRichard Dreyfuss i l'última aparició d'Audrey Hepburn, que va donar el seu catxet –un milió de dòlars– a la "UNICEF".[9] El 1989 el director es divorcia de la seva dona, que li havia donat tres fills: Max, Sasha i Sawyer.
Des de 1991, el cineasta es llança a un altre vell projecte: una adaptació dePeter Pan que titulaHook. Va beneficiar-se tanmateix d'actors famosos (Robin Williams,Dustin Hoffman,Julia Roberts) i la pel·lícula té una carrera honorable amb els espectadors, però la crítica no hi troba el costat màgic del cèlebre conte.
No cedint, Spielberg dona un gran cop el 1993 realitzantParc Juràssic, una pel·lícula que marca un gir en la història dels efectes especials, concebuts per la societatIndustrial Light & Magic. Aquesta història dedinosaures ambSam Neill,Laura Dern iJeff Goldblum es convertirà ràpidament en el més gran èxit de la història del cinema. Obté més de 900 milions de dòlars de recaptació i bat així el rècord que fins aleshores teniaET, l'extraterrestre.
El mateix any 1993, realitza un projecte molt més personal:La llista de Schindler. Sobre el fons de l'holocaust, la pel·lícula explica com un industrial alemany, membre delpartit nazi (Oskar Schindler) va salvar una mica més d'un miler d'éssers humans dels camps de la mort. Una obra que l'American Film Institute classifica com la novena principal pel·lícula americana de la història en el seuTop 100 de l'American Film Institute. Al contrari,Jean-Luc Godard en les sevesHistoire(s) du cinéma diu que amb aquesta pel·lícula el radical «això mai més» de la postguerra (sobretot amb les pel·lícules deRoberto Rossellini) s'ha transformat en un «és el que hi ha» molt convenient. Jugant amb la sobrietat del blanc i negre i de les seqüències d'emoció,La Llista de Schindler va guanyar una multitud de premis: setoscars, entre els quals els de l'Oscar a la millor pel·lícula iOscar al millor director.
El 1994 amb els seus dos socisJeffrey Katzenberg (l'antic responsable del departament d'animació deWalt Disney Pictures) i David Geffen (el fundador deGeffen Records) creen una societat de producció i de distribució especialitzada en el cinema, la música i els programes televisats:DreamWorks SKG (per Spielberg-Katzenberg-Geffen).[48] També aquest any crea laShoah Foundation Institute for Visual History and Education que recull els testimoniatges de tots els supervivents de l'holocaust, i els difon als més joves, amb l'objectiu d'evitar un nougenocidi. La fundació ja ha recollit 8.700 testimonis aIsrael.
El 1997 Spielberg realitza la continuació deParc Juràssic, al qual va polir més els efectes especials.El món perdut: Jurassic Park és un èxit. També va dirigirAmistad (ambMorgan Freeman,Anthony Hopkins iDjimon Hounsou) que en canvi no mou les multituds, però per la qual va rebre una nominació alGlobus d'Or al millor director. El tema era difícil, abordava sense giragonses un punt neuràlgic de lahistòria dels Estats Units, l'esclavitud, en una època en què el poble estatunidenc sembla sentir-se poc còmode amb aquest passat, Spielberg és acusat per certs historiadors de deformar la veritat històrica.
El 1998, treu una nova pel·lícula històrica:Salvem el soldat Ryan, rodat per 70 milions de dòlars, que explica la història d'una unitat americana, encarregada de salvar unparacaigudista, els tres germans més grans del qual havien mort en les últimes vint-i-quatre hores d'acció a França, durant l'Operació Overlord.Tom Hanks,Matt Damon iBarry Pepper contribueixen a l'èxit comercial (va recaptar 481 milions de dòlars a tot el món) i de crítica de la pel·lícula, que guanya alguns premis, entre els quals cincOscars, incloent-hi el del millor director per Spielberg. La descripció gràfica, realista de la violència de combat va influir pel·lícules de guerra posteriors comBlack Hawk abatut oEnemic a les portes. La pel·lícula va ser també el primer èxit per DreamWorks, que coproduïa la pel·lícula amb laParamount Pictures. Més tard, Spielberg iTom Hanks produïen una minisèrie per la TV basada en el llibre deStephen AmbroseBand of Brothers. La minisèrie de la cadenaHBO en part seguia la Easy Company del 506è Regiment d'Infanteria de Paracaigudistes de la 101a Divisió Aerotransportada. La sèrie va guanyar alguns premis alsGlobus d'Or i alsEmmys.
El 2000, Steven Spielberg va ser nomenat Cavaller de l'Imperi Britànic per la seva contribució a la indústria cinematogràfica britànica, però en no ser ciutadà de laCommonwealth, no pot fer servir el títol de Sir. En canvi, del Govern alemany ha rebut laBundesverdienstkreuz mit Stern, el més alt honor al mèrit civil d'Alemanya.
Spielberg refusa dirigirHarry Potter i la pedra filosofal, perquè no es trobava motivat per una pel·lícula d'èxit segur a causa de l'enorme popularitat del llibre, i preferiria triar qualsevol història menys coneguda i que per tant pot ser millorada pel seu geni director.[49] Una altra raó és el rebuig de l'autora,JK Rowling, que preferia un director anglès.
El 2001, Spielberg realitzaArtificial Intelligence: A.I. amb la «nen-estrella»Haley Joel Osment iJude Law, un projecte reprès del difunt directorStanley Kubrick. El guió es basa en la novel·laSupertoys Last All Summer Long deBrian Aldiss de la qual Kubrick havia adquirit els drets cinematogràfics.[50] Una pel·lícula futurista basada en la possibilitat que els robots puguin ser tan reals com per a tenir la capacitat de sentir com els humans i que té una bona carrera comercial (taquilla total mundial de 236 milions de dòlars), però aquestPinotxo futurista rep una acollida mitigada de la crítica, alguns la troben magnífica, d'altres massa llarga i avorrida. Principalment, aquesta pel·lícula constitueix una tornada a laciència-ficció per a Spielberg, un gènere que havia abandonat des d'ET, l'extraterrestre. El febrer de 2002 el director se sotmet a cirurgia per extirpar un ronyó.[51]
John Williams, compositor de les bandes sonores de les pel·lícules de Spielberg, excepte El color purpura, Duel i Twilight Zone.L'estrella de Spielberg en el famós passeig de la fama
Steven Spielberg segueix el seu període deciència-ficció el 2002, amb una pel·lícula futurista d'estètica propera aBlade Runner deRidley Scott:Minority Report, segons una novel·la dePhilip K. Dick.Tom Cruise hi fa de capità de policia de Washington DC durant l'any 2054, entrampat en la lògica d'un sistema penal (i polític) autoritzant la detenció dels homicides abans que hagin comès el seu crim. Un guió complex, basat en la intersecció dels «testimoniatges» d'un trio d'endevins, que porten el nom d'escriptors famosos: Agatha (Agatha Christie), Arthur (Arthur Conan Doyle) i Dashiell (Dashiell Hammett) i on els temes de la tragèdia antiga (d'aquí la idea delfatalisme) troben un eco particular en l'escenificació d'un món ultramodern, però no futurista a ultrança. S'aborda la qüestió del respecte de la intimitat i la protecció dels drets dels ciutadans, i fins a quin punt el govern pot violar-los per raons d'ordre públic i seguretat, tema molt debatut als Estats Units arran delsatemptats de l'11 de setembre de 2001, tot i que Spielberg va rodar la pel·lícula abans d'aquests fets.[52]Roger Ebert, que la qualificava la millor pel·lícula de 2002, lloa la seva visió impressionant del futur així com per a la manera com barreja laimatge generada per ordinador amb l'acció viva.[53] Aquesta pel·lícula marca la primera col·laboració entre el director iTom Cruise abans deLa guerra dels mons el 2005. El director també va dir que s'havia inspirat en la direcció deThe Man Who Knew Too Much d'Alfred Hitchcock.[54]
Dos anys més tard, Spielberg realitza una altra pel·lícula, la jovialitat i l'humor de la qual no emmascaren tanmateix el costat compromès:The Terminal, la història d'un immigrant encallat en un aeroport, basada lliurement en la història del refugiatiraniàMehran Nasseri, que el 1988 va passar per un període de bloqueig a laTerminal 1 de l'aeroport deCharles de Gaulle deParís, i interpretada perTom Hanks iCatherine Zeta-Jones.
Una nova col·laboració entreTom Hanks i Spielberg amb un paper protagonista deLeonardo DiCaprio:Catch Me If You Can és una pel·lícula humorística i tendra. La verdadera història de l'impostorFrank Abagnale Jr., que es va fer passar per pilot d'avió, metge i advocat (i que va participar en el guió d'aquesta obra biogràfica) és un èxit comercial que rep també una bona acollida de les crítiques. La pel·lícula va recaptar en taquilla al voltant de 164 milions de dòlars i l'actorChristopher Walken va ser nominat per l'Oscar al millor actor secundari.
El diariLe Monde descriu Spielberg com «maniaco-depressiu».[55] Capaç de passar en un any d'un tema còmic a un de difícil. Després deThe Terminal el 2004, construeix el 2005 una esperada adaptació de la novel·la d'H.G. Wells,La guerra dels mons en la qual «éssers vinguts d'una altra banda» intenten purament i simplement d'exterminar la raça humana.[56] La pel·lícula és un immens èxit comercial. Spielberg hi tracta amb extraterrestres interposats amb els atemptats de l'11 de setembre, mentre que una minipolèmica creix a propòsit de la semblança torbadora del cartell de la pel·lícula amb la coberta del llibreThe Invaders Plan deL. Ron Hubbard,guru fundador de l'Església de la cienciologia de la qualTom Cruise, el principal actor, és adepte. Produïda amb un pressupost de 200 milions de dòlars, inicialment havia de ser rodada el 2006, però els projectes de Spielberg (Munich) i de Cruise (Mission: Impossible III) van fer avançar el rodatge. El film va resultar un dels més taquillers de l'any, i va evidenciar la capacitat de Spielberg per a relatar un extraordinari conte fantàstic, barrejat amb les seves actuals obsessions sobre les relacions humanes, les pors i el terrorisme.
L'endemà de l'estrena americana del film, es va llançar a la realització deMunich, polèmic tema del qual dona una vista subjectiva de les operacions d'un membre delsserveis secrets israelians actuant de manera autònoma per assassinar els socis comanditaris de la tràgicacaptura d'ostatges delsJocs Olímpics d'Estiu de 1972. Després deLa llista de Schindler va ser la seva segona pel·lícula sobre les relacions jueves al món. El guió va ser escrit pel guanyador delPremi PulitzerTony Kushner juntament ambEric Roth. És una adaptació del llibre Vengeance: The True Story of an Israeli Counter-Terrorist Team, del periodista canadencGeorge Jonas. Malgrat els seus orígensjueus, el director va saber mantenir aMunich la neutralitat. Aquesta decisió, li ha implicat sèries crítiques de la comunitat jueva delsEstats Units. És protagonitzada perEric Bana en el paper d'Avner, el líder de l'esquadró de la mort, i perDaniel Craig, el sisèJames Bond. Per aquest film, va ser nominat tant al premiGlobus d'Or com al de l'Acadèmia deHollywood, l'Oscar, en la categoria de millor director; sense obtenir cap dels dos guardons. Aquesta pel·lícula va ser un fracàs comercial amb 47 milions de dòlars al box office estatunidenc per a un pressupost de 70 milions. La pel·lícula, considerada una de les més controvertides de Spielberg[57] va rebre cinc nominacions a l'Oscar, però no va obtenir cap premi. Spielberg, però, va rebre el Lifetime Achievement Award de la CIFF (Chicago International Film Festival) per la seva direcció.
Steven Spielberg declara voler agafar-se un descans després d'haver rodat sense pararLa guerra dels mons iMunich. Hauria aprofitat aquest respir per desenvolupar un projecte de biografia filmada d'Abraham Lincoln, projecte que té al cap des de feia alguns anys (i el personatge del qual fa uncameo aMinority Report.
La història es desenvolupa durant laGuerra Freda i l'aventurer és aquesta vegada enfrontat a un misteri extraterrestre. El guió deDavid Koepp ha estat canviat diverses vegades a causa de problemes de càsting i les dificultats per trobar un argument convincent. La protagonista femenina ésCate Blanchett, en el paper d'una alta funcionària del servei secret soviètic. Com a curiositat, la primera escena de la pel·lícula té lloc en el mateix magatzem on es va guardar i oblidar l'Arca de l'Aliança. Durant la preparació del film, l'ordinador del director amb més de 4.000 imatges de la pel·lícula, va ser robat per Roderick Davis, i després detingut quan intentava vendre les fotografies.[60] La pel·lícula s'estrena en el marc del 61èfestival Internacional de Cinema de Canes el 18 de maig de 2008 on no havia tornat des deEl color púrpura, presentada fora de competició el 1986. La crítica no és gaire benèvola amb aquest quart opus: com a màxim, aquest episodi és considerat sobrer, molts elements són considerats inadaptats a l'esperit de la sèrie com el recurs als efectes especials digitals i gags poc subtils.
L'octubre de 2008 deixa els estudis cinematogràfics americansParamount Pictures per crear un nou estudi, amb la participació del grup de telecomunicacions indiReliance ADA Group. Aquesta estructura, que té l'ambició de produir almenys 35 pel·lícules en els cinc anys a venir hauria de ser dirigida per l'antiga directora de DreamWorks, Stacey Snider.[61]
El 2011, Spielberg signa la seva primera pel·lícula d'animació:Les aventures de Tintín: El secret de l'Unicorn, basat en el cèlebre personatge decòmic creat perHergé. El 1983, el director estatunidenc va tenir l'acord del dibuixant belga, alguns mesos abans de la seva mort, per donar vida aTintin a la pantalla gran. El projecte s'ha endarrerit més de vint anys per finalment treure unaTrilogia Tintin, coproduïda i co-realitzada ambPeter Jackson. S'hi fan servir les últimes tecnologies de lacaptura de moviments i de lesimatges de síntesi deWeta Digital.[62] L'estrena mundial va tenir lloc el 22 d'octubre de 2011 aBrussel·les aBèlgica.[63] Jackson ha anunciat que dirigirà la segona pel·lícula,[64] i que Spielberg la produirà. La pel·lícula es va estrenar el desembre de 2011 als Estats Units, poc abans de la sortida deWar Horse, segons la novel·la homònima deMichael Morpurgo, que és un homenatge als cavalls sacrificats durant laPrimera Guerra Mundial. Steven Spielberg es dedicarà a vells projectes comLincoln i un eventual quart opus de la sagaJurassic Park.
EnLincoln (pel·lícula), la seva pel·lícula sobreAbraham Lincoln de2012 inicialment el paper del setzè president dels Estats Units havia de ser perLiam Neeson, però fou reemplaçat perDaniel Day-Lewis, mentre queSally Field feu de la seva esposa, Mary Todd.Tommy Lee Jones iJoseph Gordon-Levitt van prendre part en la pel·lícula, el primer en el paper de Thaddeus Stevens, líder republicà i membre de la Cambra de Representants que van donar suport a Lincoln en l'abolició de l'esclavitud, i el segon com a Robert Todd Lincoln, fill gran del president[65]
Els arxius del Pentàgon és una pel·lícula històrica estrenada el 2018[69] i inspirada en fets autèntics: elsPentagon Papers, una de les primeresexclusives (scoops) de la història del periodisme estatunidenc al començament de ladècada del 1970. Aquesta expressió anglesa designa sobretot el documentUnited States-Vietnam Relations, 1945-1967: A Study Prepared by the Department of Defense («Relacions entre els Estats Units i el Vietnam, 1945-1967: un estudi preparat pel departament de Defensa»), o sigui més de 7.000 pàginestop secret que descobreixen els orígens de laguerra del Vietnam i provaven que els Estats Units havien provocat deliberadament aquest conflicte políticament i militar.
Ready Player One del 2018 està basada en la novel·la del mateix nom d'Ernest Cline és protagonitzada per Tye Sheridan, Olivia Cooke, Ben Mendelsohn, TJ Miller,Simon Pegg, iMark Rylance.[70] Va rebre crítiques generalment positives, que elogiaven les seves imatges i el seu ritme ràpid, però van criticar la falta de desenvolupament dels personatges i la visió "sorprenentment genial" dels fanàtics de laCultura popular.[71] La pel·lícula segueix els passos del jove Wade Owen Watts, un jugador de l'any 2045 que, com la resta de la humanitat, prefereix el món de realitat virtual OASIS al, cada vegada més ombrívol, món real. En aquest lloc el seu creador va amagar les peces d'un trencaclosques la resolució del qual condueix a una fortuna de mig bilió de dòlars i el control total de l'empresa que manté OASIS. Les claus de l'enigma estan basades en la cultura popular dels 80 i la vida del creador. Durant anys, milions d'humans han intentat trobar-les, sense èxit. Wade aconsegueix resoldre el primer trencaclosques del premi, i, a partir d'aquest moment, competeix contra milers de jugadors i una empresa rival per aconseguir el trofeu.[72]
The Fabelmans del2022 dirigit perSteven Spielberg, amb guió del propi Spielberg conjuntament amb Tony Kushner i protagonitzada perMichelle Williams,Paul Dano,Seth Rogen iGabriel LaBelle[75] i va rebre el reconeixement com a millor pel·lícula i millor direcció alsGlobus d'Or[76] És un film enquadrable en elgènere Coming-of-age i ha estat aclamada com la pel·lícula més autobiogràfica de Spielberg,[77] amb una història d'un adolescent amant del cinema que s'enfronta a la desintegració del matrimoni dels seus pares al mig oest americà de mitjan segle passat.[75]
El 2001, es destaca per a la seva violenta crítica de l'homofòbia. S'oposa igualment a la guerra a l'Iraq. Tanmateix, el 2006, Spielberg dona el seu suport a la reelecció delgovernadorrepublicà deCalifòrniaArnold Schwarzenegger. Es declara l'amic de Schwarzenegger però sobretot sensible a la seva política no-partidista. El dia abans de les primàriesdemòcrates de 2008, Spielberg organitza amb altres demòcrates, com l'actorTom Hanks, una festa celebrant la candidatura deBarack Obama, primer negre candidat a les primàries demòcrates. Spielberg prefereix tanmateix donar suport aHillary Clinton a qui dona 300.000 dòlars però aporta el seu suport a Obama, una vegada Clinton derrotada. Ha donat 300.000 dòlars per la campanya d'Obama i era present el dia de la seva investidura. Spielberg va ser nomenat assessor artístic delsJocs Olímpics de Pequín 2008, però en una conferència de premsa el 13 de febrer de 2008 va renunciar a aquest càrrec en protesta per la política exterior i la manca de respecte dels drets humans del govern de laXina:
«
La Xina hauria de fer més per posar fi als sofriments delDarfour[79][80]
Lacrisi econòmica de 2008 ha fet esclatar l'escàndol planetari de la desviació de capitals per l'home de negocisBernard Madoff. Aquest tema ha revelat el paper delsfeeder funds: fons que acumulen diners abans que aquests siguin confiats a un gestor.[81] Com un bon nombre de personalitats a Hollywood, Spielberg va ser la víctima d'aquesta estafa financera i per la seva fundació Wunderkinder, activa en l'art, l'educació i la medicina[82] Havia invertit una part important dels seus estalvis en els fons de Madoff, fins a un 70%.[83] Spielberg ha perdut doncs diners. A més a més d'aquesta estafa, el cineasta ha de suportar la caiguda del crèdit. Per tal de llançar l'activitat dels estudisDreamworks, s'ha aliat amb els inversors indis del grup Reliance que li han aportat 500 milions de dòlars.[81]
La segona categoria agrupa pel·lícules considerades com més «serioses», més intimistes, basades en fets reals. Spielberg hi filma laSegona Guerra Mundial (L'imperi del Sol,Salvem el soldat Ryan), l'Holocaust (La llista de Schindler), l'esclavitud (El color púrpura,Amistad) i més recentment, sota un angle partidista, el conflicte israelo-palestí (Munich). Totes aquestes pel·lícules són objecte de debats animats pels temes que s'hi aborden, accentuats pels orígens jueus de Spielberg: és acusat, per exemple, de no ser objectiu o de prendre partit sobre temes com el conflicte israelo-palestí. Spielberg es defensa i diu desenvolupar cada vegada més un cinemapacifista. Tanmateix, el seu èxit no es desmenteix, milions de seguidors l'adulen. És sense discussió una institució cultural mundial.
La majoria de les pel·lícules realitzades per Spielberg impliquen un cert nombre de característiques recurrents. Les pel·lícules de Spielberg tenen una relació amb els extraterrestres, però no es desenvolupen en una altragalàxia com faGeorge Lucas, sinó en el nostre planeta. A la seva primera obra d'aquest gènereEncontres a la tercera fase (1977), els extraterrestres es conviden al nostre món. El 1982,E.T., es troba perdut a laTerra i, últimament, enLa guerra dels mons, els extraterrestres s'amaguen sota terra esperant l'evolució de l'home per finalment alimentar-se'n.
En el cinema de Spielberg, la relació entre el fill i el pare, o més generalment entre el nen i l'adult, és sovint un tema important, que rima de vegades amb confrontació. AET, l'extraterrestre, els nens recullen l'extraterrestre, i l'amaguen als seus pares, que jutgen incapaços d'estimar el cèlebre petit ésser. AParc Juràssic, Allan Grant, elpaleontòleg interpretat perSam Neill, detesta els nens, al començament de la pel·lícula. O també, aLa guerra dels mons, Ray, el personatge principal, és incòmode en el seu paper de pare, i entra sovint en conflicte amb el seu fill gran. Alguns veuen en l'origen d'aquest fenomen eldivorci dels pares de Spielberg, que va tenir com a conseqüència l'absència de pare per al futur director.
Les escenificacions de Spielberg es desenvolupen principalment en famílies americanes representatives de laclasse mitjana, que viuen als afores de la ciutat i no tenen verdadera història, sinó la banalitat de les vides dels membres que els componen. Després, cauen a la tempesta de les històries del director i, sovint, la infantesa hi té un lloc important.
La crítica no ha estat sempre suau amb Spielberg, titllat d'utilitzar la pesada màquina de Hollywood per fins mercantils. De vegades es lamenta la seva manca de profunditat i el seu simplisme, però també els seus excessos de «entertainer» i de «money maker» (en altres paraules, Spielberg seria un «home d'espectacle» i un «home de negocis» abans de ser un artista). Spielberg és a més a més considerat per alguns com un director massa comercial, emparentant-se més a un tècnic virtuós que a un verdader creador. L'opinió pública el culpa generalment de només haver canviat –i no gaire– el costat rendible del cinema, continuant considerant-ho com una indústria i no com un art. Ha realitzat en efecte moltsblockbusters i alguns dels més grans èxits de la història del cinema comTauró que ha donat lloc a nombroses continuacions. Les seves pel·lícules són de vegades considerades com violentes i el cinema comercial és justament àvid de violència per atreure un molt ampli públic.
Per acabar, Spielberg realitza continuacions de les seves pròpies pel·lícules (cosa que alguns no consideren molt artístic), com ambParc Juràssic, allò que s'havia negat tanmateix a fer després de l'èxit mundial d'ET, l'extraterrestre, com que considerava que aquesta pel·lícula no tenia continuació.
Entre les línies dels seus guions s'amaguen temes seriosos, com elterrorisme, laclonació, les derives de seguretatamericanes, l'esclavitud, elracisme, o laguerra i el paper de l'exèrcit en general, amb una percepció del món sovint més fina, i menys maniquea, de la que s'espera generalment de part dels directors comercials; fins al punt que algunes de les seves decisions artístiques tenen un cert risc, i són de vegades mal compreses per la crítica. Així el personatge de Schindler sembla més Chuck Tatum, arquetipus hollywoodienc del personatge ben parlat que s'adapta i aprofita un sistema(The Big Carnival,Billy Wilder), que el nazi per convicció que la crítica s'esperava. De forma diferent, la pel·lículaArtificial Intelligence: A.I. pot deixar preocupat el públic per les qüestions ètiques que planteja frontalment (guió deStanley Kubrick).
D'altra banda, en la majoria de les seves pel·lícules, Spielberg defensa una visió personal d'un mónpacífic, i també a les seves obres degran públic. Alguns afirmen fins i tot que Spielberg és un director intimista, en la mesura que les seves pel·lícules tenen sovint per a marc la famíliaestatunidenca de classe mitjana que viu als afores de les grans ciutats. Intimista ho és també, quan, enEl color púrpura (1985), una de les seves pel·lícules principals encara que àmpliament subestimada segons alguns, evoca la vida d'una família afroamericana del començament delsegle xx a través de la mirada d'una dona, Celie, interpretada perWhoopi Goldberg.
Des de l'origen del cinema, set de les deu pel·lícules que han aconseguit vendre més entrades al món han estat realitzades per Steven Spielberg. En total, les seves pel·lícules han recaptat més de 2,17 mil milions de dòlars (1,67 mil milions d'euros el febrer 2007) als Estats Units i més de 10.000 milions al món sencer.[Quan?] cosa que en fa un dels cineastes més rendibles de la història del setè art. Ha estat superat perJames Cameron, que pren el lloc del cineasta més rendible del cinema.
La societat de producció fundada per Steven Spielberg,David Geffen iJeffrey Katzenberg (DreamWorks SKG), hauria assegurat el cèlebre director, productor i guionista per la suma rècord d'1,2 mil milions de dòlars (aproximadament 850 milions d'euros) el juliol de 2001. Aquesta suma hauria de cobrir les pèrdues considerades per la societat en cas de mort del cineasta. El principal èxit comercial de la carrera de Spielberg ésParc Juràssic (1993). L'obra va rebre aleshores la més gran campanya publicitària de la història del cinema (la meitat del pressupost) i va aconseguir 920 milions dedòlars al món sencer, mentre que la pel·lícula «només» va costar 63 milions. La pel·lículaTauró va ser la primera pel·lícula que va superar els 100 milions de dòlars de recaptació, abans d'atènyer 260 milions de dòlars als Estats Units. És doncs el primer «blockbuster» de la història del film. La pel·lícula realitzada per Steven Spielberg que va tenir millor arrencada ésEl món perdut: Jurassic Park. Aquesta obra va superar la barrera dels 100 milions de dòlars d'ingressos en cinc dies.
AlTop 100 de l'American Film Institute, que classifica les cent millors pel·lícules americanes de la història, estan llistades cinc pel·lícules de Spielberg, cosa que fa del director Spielberg el cineasta estatunidenc més citat en aquesta classificació. El 2008, la revistaForbes situa Steven Spielberg al 368è lloc de les persones més riques del món, amb una fortuna considerada de 3.000 milions de dòlars.[84]
Spielberg no és solament reconegut pel seu treball com a director, sinó també per les seves accions de caritat per a organitzacions de laSegona Guerra Mundial i laRighteous Persons Foundation. Aquesta darrera concedeix diners a diversos projectes jueus, especialment organitzacions en memòria de l'Holocaust). També forma part de la junta de consellers de l'Escola de Cinema-Televisió de la California State University.
Spielberg va ser nomenat cavaller de lalegió d'Honor perJacques Chirac el 5 de setembre de 2004[90][91] i promogut oficial perNicolas Sarkozy el 21 de maig de 2008[92] És també Comanador de l'ordre de la Corona del Regne de Bèlgica des del 19 d'octubre de 2011. Ha estat condecorat pel VicePrimer Ministre i Ministre de les Finances belgaDidier Reynders el 22 d'octubre de 2011 a Brussel·les en una recepció organitzada pel Govern belga en ocasió de l'estrena mundial deLes aventures de Tintín: El secret de l'Unicorn.[93]
↑DeCastro, Lavinia. «Haddon Township: Part of a larger whole» (en anglès). Courier-Post, 19-10-2006. [Consulta: 12 desembre 2011]. «"Did you know film director Steven Spielberg lived in Haddon Township as a youngster? Spielberg lived in the township from 1950 to 1953 and he is believed to have seen one of his first movies at the Westmont Theater»[Enllaç no actiu]
↑«Uneven Steven» (en anglès). Metro Newspapers, 29 maig – 4 juny 1957. [Consulta: 12 desembre 2011].
↑Spielberg hauria intentat aparentment conèixer el 1976 el cèlebre cineasta en el seu últim rodatge,Family Plot, la trama, però aquest l'hauria despatxat.
↑Secchi Frau, Fabio. «Telefono… Spielberg?» (en italià). mymovies. [Consulta: 4 març 2012].
↑Lawrence D'Arabia Collector's Edition, Sony - Lawrence d'Aràbia: Una conversa amb Steven Spielberg, dirigida per Laurent Bouzereau (2000)
↑Bonus DVD Indiana Jones Trilogy – 2003 Paramount home – Making of
↑Heitmueller, Karl. «Rewind: Major-Studio flicks that belong in the Grind House». MTV, 03-04-2007. Arxivat de l'original el 2008-10-06. [Consulta: 6 gener 2012]. «Ultimate A-lister Steven Spielberg co-produced this big-budget adaptation of Rod Serling's classic '60s TV show....»
↑Corliss, Richard. «This way to the children's crusade». Time, 07-01-1985. Arxivat de l'original el 2009-10-19. [Consulta: 6 gener 2012]. «he wrote the story and served as an executive producer of The Goonies....»
↑81,081,1 RTL information.Steven Spielberg ruiné à cause du scandale Madoff [Steven Spielberg arruïnat a causa de l'escàndol Madoff] (en francès). RTL information, 2008.
.jpg)
