El sitar té de 18 a 26 cordes d'acer: quatre cordes per a la melodia, tres d'acompanyament harmònic i rítmic, i entre 11 i 19 cordes afinables que vibrenper simpatia i amb la ressonància donen cos i textura al so. Es pot identificar perquè té un so metàl·lic i pels seusglissandos. Totes les cordes són pinçades amb unplectre (mizrab)[3] al dit índex, menys les simpàtiques, que eventualment es toquen amb el dit petit. Els trasts que travessen el mànec són metàl·lics i mòbils, cosa que permet que l'instrument s'adapti a les diferents escales modals oragues.[4]
El sitar és un instrument versàtil amb un so suau i brillant, apropiat per expressar el lent desenvolupament de les ragues així com per servir a la interpretació virtuosa. Es creu que va ser introduït a l'Índia des dePèrsia durant el períodemogol.[5][6]
Aquest instrument ha estat popularitzat a Occident en gran part gràcies al músic indiRavi Shankar.[1]
