![]() | Aquest article o secció nocita les fonts o necessita més referències per a la sevaverificabilitat. |
Guerra de Successió al Principat de Catalunya![]() | |||
---|---|---|---|
Tipus | setge![]() | ||
Data | mitjans de desembre de 1710 a23 de gener de1711 | ||
Coordenades | 41° 59′ 04″ N, 2° 49′ 16″ E / 41.98444°N,2.82111°E /41.98444; 2.82111 | ||
Lloc | Girona![]() | ||
Resultat | victòria filipista | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
Cronologia | |||
Elsetge de Gironade 1711 fou un dels episodis de laGuerra de Successió en què els borbònics prengueren la ciutat deGirona.
Preveient la mort deCarles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el consegüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposaFelip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.
Els austriacistes guanyaren terreny al principi, i el pretendent austríac entrà a la capital catalana el9 d'octubre de1705 enmig de la joiosa rebuda de la poblaciócatalana que el proclamà el seu rei Carles III.
La reacció borbònica no es feu esperar iFelip V llençà un atac directe sobre la capital deCatalunya que finalitzà amb el fracassatsetge borbònic de Barcelona de 1706.
Davant de la derrota de l'exèrcit borbònic, les tropes austriacistes es llençaren a una ofensiva en pinça sobre Castella partint des de Barcelona i des de Portugal, que finalitzà amb l'ocupació austriacista deMadrid.
Carles ocupàMadrid el1707, peròFelip la recuperà, i en la retirada, a labatalla d'Almansa (25 d'abril del1707), les tropesfilipistes van vèncer les de l'Arxiduc i això precipità el signe de la guerra. Elregne d'Aragó i elRegne de València van ser annexionats aEspanya.
L'estiu de 1710, l'exèrcit aliat, reorganitzat, reprèn les accions ofensives i venç als borbònics a labatalla d'Almenar i labatalla de Monte de Torrero, recuperant l'Aragó, i l'Arxiduc torna a entrar aMadrid el 21 de setembre, però la impossibilitat de mantenir-la els fa prendre la decisió de retirar-se a les bases de d'Aragó.
Durant el replegament, les tropes britàniques foren rodejades i es rendiren aBrihuega. La resta de l'exèrcit austriacista aconseguí derrotar les tropes borbòniques a labatalla de Villaviciosa de Tajuña, però amb un cost molt elevat. Arribats a l'Aragó,Guido Starhemberg prengué la decisió de continuar el replegament fins a l'interior de Catalunya, car Lleida continuava sota control borbònic des de1707 i mantenir-se a l'Aragó suposava deixar la rereguarda descoberta.
La contraofensiva austriacista de1710 va deixar Catalunya amb un contingent moderat de tropes que no pogueren aturar l'ofensiva sobre el nord del país, atès que des de França les tropes deAdrien Maurice de Noailles, el duc de Noailles arriben fins aGirona.
Girona és assetjada a mitjans de desembre de 1710, i el 29 de desembre ja capitulava elCastell de Montjuïc, cosa que va permetre aNoailles emplacés bateries d'artilleria al Puig d'en Roca, des d'on bombardejà la ciutat, atac només aturat per les fortes pluges i la crescuda de l'Onyar del 9 al 12 de gener, que immobilitzà les tropes franceses. La ciutat capitulà el 14 de gener de 1711 i el dia 25 varen ser signades les capitulacions, per les que els ciutadans que havien estat mobilitzats no serien castigats.
Amb la capitulació de Girona la resistència catalana a les tropes de Felip V quedava reduïda a les places deCardona iBarcelona. Després de reunir-se els Braços generals es va decidir continuar amb la lluita en defensa pròpia. El març de 1713 les tropes de Felip V, capitanejades pel duc de Berwick, iniciaven elsetge de Barcelona.