Lasabana és unbioma terrestre. És un terme d'origencentreamericà però que s'estén també pels altres continents i que s'adapta a les diferents característiquesbioclimàtiques. En principi es refereix a una extensió degramínies intercalada amb grups d'arbres.[1]
Una sabana és un ecosistema mixt debosc-prat caracteritzat perquè els arbres estan prou espaiats perquè elcobricel arbori no es tanqui. El cobricel permet que arribi prou llum al terra per suportar una capa herbàcia ininterrompuda que consisteix principalment engramínies.[2] Existeixen quatre formes de sabana; bosc de sabana on els arbres i arbustos formen un cobricel lleuger, sabana d'arbres amb arbres i arbustos dispersos, sabanaarbustiva amb arbustos distribuïts, i sabana herbosa on els arbres i els arbustos són majoritàriament inexistents.[3]
Les sabanes mantenen un cobricel obert malgrat comptar amb una gran densitat d'arbres Les sabanes presenten arbres molt espaiats i dispersos. Tanmateix, a moltes sabanes, les densitats d'arbres són més altes i els arbres estan més regularment espaiats que als boscos.[4][5][6] Els tipus de sabana sud-americanscerrado sensu stricto icerrado dense solen tenir densitats d'arbres similars o superiors a les que es troben als boscos tropicals sud-americans,[7][4][6] amb sabanes que oscil·la entre 800 i 3300 arbres per hectàrea i boscos adjacents amb 800–2000 arbres/ha. De la mateixa manera, la sabana guineana té 129 arbres/ha, en comparació amb els 103 delsboscos de ribera,[5] mentre que els boscosesclerofil·les d'Austràlia oriental tenen densitats mitjanes d'arbres d'aproximadament 100 per hectàrea, comparables a les sabanes de la mateixa regió.[8]
La sabana és unapraderia dins unclima tropical. Hi acostuma a haver-hi arbres i arbusts dispersos, però hi domina la vegetació herbàcia.
Elclima calent de la sabana té un dèficit hídric més o menys acusat. Malgrat que la precipitació anual pot ser major que l'evapotranspiració, normalment hi ha una estació seca, que dura un mínim de 8 setmanes, en què la pluviometria és molt baixa o inexistent, i una estació humida en els mesos amb pluja suficient per al creixement de la vegetació. El total de pluja és molt variable, des de 250 a 2.000 litres l'any. Algunes sabanes s'inunden temporalment peldrenatge lent o per la crescuda derius ollacs.
Les temperatures a les sabanes són molt altes sense gaire variació al llarg de l'any (hi ha més variació entre el dia i la nit). Cap al final de l'estació seca, és quan fa més calor. La pluja cau amb una temperatura molt elevada i el que fa baixar més la temperatura és la de major nuvolositat. En alguns casos, es troben en altiplans a alçades de més de 2.000 metres i, aleshores, les temperatures disminueixen aproximadament 0,5 graus Celsius per cada 100 metres d'increment d'altitud.
Les herbes de la sabana són gramínies de dimensions variades i pertanyen a gèneres com araAndropogon,Paspalum,Axonopus, etc., diferents d'altres praderies de clima temperat.Alguns gèneres comuns a les sabanes africanes comHyparrhenia (albellatge) iAndropogon (albellatge distaquí) també es troben, però, a la regió mediterrània, com un record de la flora que hi havia en elterciari (amb, aleshores, un clima tropical).
Els arbres,palmeres iarbusts també pertanyen a famílies i gèneres de distribució exclusivament tropical (Curatella,Bowdichia,Acacia). Alguns arbres perden la fulla en l'estació seca i floreixen una mica abans de l'arribada de l'estació humida.
La vida animal de la sabana està dominada pelsherbívors que poden desplaçar-se en grans migracions a la recerca de pastures fresques, i entre totes les espècies s'estableix una cadena tròfica completa i autosostinguda.
Les sabanes estan molt afectades pelsincendis al final de l'estació seca que, sovint, són d'origenantropocènic per tal que la nova herba creixi adobada amb lescendres. Exemples d'aquestes pràctiques les trobem aAustràlia[9][10] oBrasil.[11]
Algunes sabanes són una formació natural i, aleshores, és un paisatge intermedi entre elbosc tropical i l'estepa, i són originades principalment pel clima. D'altres tenen la seva explicació en la presència d'una capa impermeable a poca profunditat del sòl (com en elsllanos de Venezuela). Finalment, altres sabanes es consideren fetes per mà humana (antròpiques). Ladabana.
Podem distingir simplement la sabana oberta, on predomina l'herba i on els arbres són rars; i la sabana boscosa, on els arbres són més densos, vorejant un bosc o bosc obert. Comprenenecoregions específiques de sabana de diversos tipus:
