El termeroure (oaglaner,aglanera iglaner[1]) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres delgènereQuercus que tenen la fulla caduca (o marcescent). Diferenciant-los així dels Quercus de fulla perenne que seien les alzines, la carrasca o el coscoll.
En el seu ús originari, el terme, derivat delllatírobur, designa espècies europees deQuercus defulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies declimes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. Un bosc on l'espècie predominant és el roure se'n diuroureda.
Roure pènol (Quercus robur), el més notable dels roures europeus i l'espècie forestal dominant al vessant atlàntic d'Europa. Als Països Catalans només n'hi ha a la plana d'Olot i a la Vall d'Aran.
Roure de fulla grossa (Quercus petraea), espècie d'ecologia semblant al roure pènol. Als Països Catalans només es troba a Catalunya: a la zona dels Pirineus, a les muntanyes del prelitoral central, el Moianès i Prades, on té el seu límit sud.
Roure martinenc (Quercus humilis, sinònim deQuercus pubescens). Es distribueix per l'Europa meridional, des del nord-est de la península Ibèrica, passant per Itàlia i els Balcans, fins a l'Àsia Menor.
Roure de fulla petita (Quercus faginea). Té uns requeriments ecològics semblants als de lacarrasca, ja que està adaptats a l'eixut molt millor que els altres roures. De fet, les seves fulles petites i endurides recorden les de les alzines, però en ser caducifolis suporten molt millor les baixes temperatures, i per això a Catalunya es troben les rouredes de roure de fulla petita alPrepirineu occidental, fent de transició entre elscarrascars i les rouredes més humides(vegeuMínimes i màximes absolutes).
Roure cerrioide (Quercus cerrioides). Es considera un encreuament entre el roure martinenc i el roure de fulla petita. Entre altres comunitats, es troba a l'alzinar amb roure cerrioide (Viburno tini-Quercetum ilicis subass.cerrioidetosum), per exemple al vessant obac de laserra de Collserola, on aquesta espècie va ser descoberta.[2]
La seva escorça és fosca i arrugada.Les fulles fan entre 4 i 15 cm de llargada i són més o menys dures segons les espècies.Per l'anvers són de color verd fosc; pel revers alguns tenen petits pèls i són de color verd grisós.
