Rigoberta Menchú Tum (Chimel,Guatemala,9 de gener de1959) és unaactivista socialguatemalenca, membre del grup indígenamaiaquitxé i "ambaixadora de Bona Voluntat" de laUNESCO. El1992 fou guardonada amb elPremi Nobel de la Pau i el 1998 amb elPremi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.[1]
Rigoberta, va néixer el9 de gener del1959 a la població guatemalenca deChimel, situada al departament d'El Quiché, en una comunitat rural on els seus pares gaudien de molt bona reputació: son pare era un activista en favor dels drets dels indígenes i la seva mare experta en medicina tradicional maia.
Molta de la popularitat de la seva obra li vingué del seu llibre autobiogràfic de 1982-1983Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia (en anglèsI, Rigoberta Menchocho). El llibre fou realment escrit per Elisabeth Burgos a partir de les converses amb Rigoberta. En el llibre, Rigoberta explica com va començar a treballar en una finca decafè als cinc anys, en condicions tan pèssimes que foren la causa de la mort de germans i amics seus. Va rebre una educaciócatòlica, cosa que la vincularia més tard a col·laboracions amb l'Església catòlica. Ja adulta, va participar en protestes contra el règim militar pels seus abusos contra elsDrets Humans. LaGuerra Civil de Guatemala tingué lloc entre 1962 i 1996, tot i que la violència esclatà anys abans. La violència la va forçar a l'exili aMèxic l'any1981. Aquell mateix any, el seu pare fou assassinat a l'ambaixadaespanyola a laciutat de Guatemala. L'any 1991 va participar en la preparació de la declaració dels drets dels pobles indígenes per part de lesNacions Unides.
Un cop finalitzada la guerra civil va intentar portar als tribunals espanyols polítics i militars per haver assassinat ciutadans espanyols, i pergenocidi contra el poble maia de Guatemala. Les acusacions van incloure el dictador exmilitar i candidat a la presidènciaEfraín Ríos Montt.
ElPremi Nobel de la Pau de1992 li fou atorgat en reconeixement del seu treball per la justícia social i reconciliació etnocultural basat en el respecte als drets dels indígenes, coincidint amb el cinquè centenari de l'arribada deColom a Amèrica, i amb la declaració de1993 com Any Internacional dels Pobles Indis.
En la lectura del premi, va reivindicar els drets històrics negats als pobles indígenes i va acusar la persecució soferta des de l'arribada dels europeus al continent americà, moment en què va concloure una civilització desenvolupada en tots els àmbits del coneixement; finalment, hi reflectí la necessitat de pau, desmilitarització i la justícia social al seu país, Guatemala, així com el respecte per la natura i la igualtat per a les dones.[2]
El1998 fou guardonada amb elPremi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional, juntament ambFatiha Boudiaf,Fatana Ishaq Gailani,Somaly Mam,Emma Bonino,Graça Machel iOlayinka Koso-Thomaspel seu treball, per separat, en defensa i dignificació de les dones.[3]
Actualment és ambaixadora de "Bona Voluntat" de laUNESCO i treballa a Guatemala, tot i les amenaces de mort, per la millora de les condicions de vida dels pobles indígenes. Recentment s'ha involucrat amb laindústria farmacèutica mexicana com a presidenta de la companyia "Salud para Todos", amb la finalitat de proveir demedecines genèriques els indígenes guatemalencs.
Controvèrsies sobre la seva autobiografia
[modifica]El llibre té inexactituds significatives. El 1999, l'antropòleg David Stoll va descobrir que s'havien alterat o exagerat elements de la seva vida, per tal de fer veure que la família Menchú era radical lluitadora pels drets socials. Per exemple, el seu pare Vicente Menchú va rebre terres del govern de Guatemala; van col·laborar amb les forces de pau dels Estats Units; no estaven en condicions tan pèssimes per ser semiesclavitzats en les grans plantacions de cafè; el seu germà no fou cremat viu enmig d'una plaça sinó que fou mort d'un tret; etc. Així i tot, en cap moment ha negat la legitimitat del premi Nobel ni l'existència de violència militar a Guatemala.
Els seus defensors i ella mateixa atribueixen les inexactituds a la voluntat d'il·lustrar millor la història de la repressió sobre els indígenesmaies per part del govern deGuatemala. El que és absolutament cert és que son pare, sa mare, els seus dos germans, una cunyada i tres nebots, van ser assassinats pels militars.[4][5]
|
|---|
| 1901–1925 | |
|---|
| 1926–1950 | |
|---|
| 1951–1975 | |
|---|
| 1976–2000 | |
|---|
| 2001–actualitat | |
|---|
