| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 juliol 1903 València |
| Mort | 25 novembre 1958 (55 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Membre de | |
Ramon Stolz Viciano (València,13 de juliol de1903 -València,25 de novembre de1958), va ser unpintor muralistavalencià.
El seu avi patern, científic alemany, es va instal·lar aCastelló de la Plana. Son pare,Ramon Stolz Seguí, també era pintor, company deJoaquim Sorolla iJosep Benlliure. Sa mare, Teresa Viciano Martí, era germana de l'escultorJosep Viciano Martí.
Va fer estudis tècnics industrials (1917-1922) i d'aparellador en l'Escola Industrial de València, llicenciant-se finalment en química. La seua formació artística va ser inicialment autodidacta, sota elmestratge i la guia de son pare. Més tard iniciaria els estudis formals d'art, primer a l'Escola de Belles Arts de València i posteriorment, després de la mort de son pare l'any 1924, a l'Escuela Superior de Bellas Artes de San Fernando deMadrid, on va ser company deSalvador Dalí i deixeble deManuel Benedito iAnselmo Miguel Nieto.
Entre 1926 i 1935, va viatjar per Europa estant aFrança,Alemanya iItàlia. AParís va ser on va adquirir gran part dels seus coneixements sobre la tècnica depintura al fresc, que li donaria tant de prestigi.
L'any1936 va aconseguir una plaça de professor interí, com a responsable de les "Pràctiques d'ornamentació" a l'Escola de Belles Arts de Sant Ferran. Aquest mateix any va concórrer a l'Exposició Nacional.
El 23 de novembre de 1939 va contraure matrimoni amb la madrilenya Rosa Cuesta Muñoz. Finalitzada laguerra civil espanyola va treballar en laBasílica del Pilar deSaragossa, en la restauració dels frescos deGoya,Antonio González Velázquez iBayeu També pintà elsmurals en els paraments interiors de les dues naus laterals a l'alçada delretaule major:El miracle de Calanda iLa rendició de Granada. Posteriorment, entre 1950 i 1954, decoraria lavolta el·líptica i elplafó dels dos últims trams dels peus de la nau central. Entre1940 i1941, va treballar en la restauració de la part deteriorada dels frescos d'Antonio Palomino de labasílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València.
L'any1943 va guanyar per oposició la càtedra de "Procediments artístics" de l'Escola de Belles Arts de Sant Ferran. L'any1947 va pintar els frescos del vestíbul delTeatre Principal de València,[1] representantLes Gràcies i les Hores,Les Muses, i a la petita voltaIris,Pegàs iMinerva.
L'any 1949 va rebre la comanda la decoració de la recentment restauradaCapella delReal Cortijo de San Isidro aAranjuez. Va realitzar-ne els frescos amb l'ajuda del seu fill, treballant-hi des de finals de 1948 fins al maig de 1949. En aquests frescos, dedicats als miracles desant Isidre, empra motius, persones i animals inspirats pels paisatges de la rodalia de la capella.
L'any1950 va pintar aPamplona la volta delMonumento a los mártires de la Cruzada, un fresc de vora 700 metres quadrats.
Altres obres seues són: els frescos de l'església de l'Esperit Sant delConsell Superior d'Investigacions Científiques; els frescos del Saló del Tron delGovern Civil de Santander; la sala de recepció de l'Ateneu Mercantil de València, on desenvolupa temes referents a lescorporacions gremials; les pintures murals delSaló dels Furs de l'Ajuntament de València, amb temes sobre els Furs Valencians o els frescos del col·legi de les Mares Irlandeses de Madrid entre d'altres.
Va ser nomenat acadèmic de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid el 23 de febrer de 1958.
Va morir el dia en què va rematar les pintures murals delSaló dels Furs de l'Ajuntament de València.
Sempre signava les seues obres com «Stolz Viciano», tal vegada per a distingir-se de son pare «Stolz Seguí».
Tot i que la seua principal activitat artística va ser la pintura mural, també va deixar nombroses obres a l'oli. Cal destacar que en el segle xx la tècnica del fresc estava gairebé completament oblidada, i que per tant el fet de reviscolar-la i dominar-la correctament, a més de fer-ho de manera autodidacta, suposava un mèrit indiscutible. S'ha qualificat a Stolz Viciani com a «pintor d'ofici»: dominava el dibuix i la tècnica, però sovint la seua obra es va veure limitada als temes d'exaltació històrica i religiosa sol·licitats per les instàncies institucionals. La seua obra a l'oli presenta, pel que fa als temes, un cert contrast amb la pintura mural, amb una major llibertat pel que fa a la selecció temàtica; per exemple va pintar nus de gran sensualitat, tot i que també repeteix les escenes mitològiques, el tema valencià i el bodegó. Segons el crític d'artManuel Muñoz Ibáñez[2] «la pintura de Stolz Viciano es presenta com decorativa i artificiosa, i de vegades amb un aspecte extemporàniament barroc molt al gust institucional, en què la tradició i la grandiositat es corresponen amb els valors assimilables a la ideologia nacional-catòlica vigent»
(Llista no exhaustiva)
