| Tipus | contracte | ||
|---|---|---|---|
| Estat | Espanya | ||
| Llengua original | castellà | ||
ElsPactes de la Moncloa van ser els acords signats alPalau de la Moncloa durant latransició espanyola el25 d'octubre de1977 entre elGovern d'Espanya de lalegislatura constituent, presidit perAdolfo Suárez, els principalspartits polítics amb representació parlamentària alCongrés dels Diputats d'Espanya i les associacions empresarials i el sindicatComissions Obreres,[1] amb l'objectiu de procurar l'estabilització del procés de transició al sistema democràtic, així com adoptar unapolítica econòmica que contingués la fortainflació que arribava al 47%.
Laconjuntura econòmica era greu després que lacrisi del petroli de 1973 arribés de ple a Espanya -a la qual no havia afectat tan ràpidament com als països europeus considerats aliats d'Israel per l'OPEP-, l'atur -que durant elfranquisme quedava ocultat per l'emigració a Europa, i que ara en crisi no acceptava, produint-se en canvi la tornada dels emigrants-, lainflació havia superat la frontera del 40% a mitjan any 1977, i es temia la possibilitat d'arribar a xifres de veritablehiperinflació, com les que posteriorment van sofrir els països iberoamericans. Es parlava defugida de capitals des dels últims anys del franquisme.
Els empresaris, acostumats alcorporativisme i a l'intervencionisme que presidia les relacions econòmiques i socials durant el franquisme, recel·laven de la nova situació política i dels nous interlocutors socials, elssindicats de classe, que exhibien una retòrica reivindicativa que, segons com fos entesa, de vegades era presa per revolucionària.
Amb anterioritat,Adolfo Suárez havia sostingut converses ambFelipe González iSantiago Carrillo, després de constituir-se lesCorts Generals després de les eleccions del15 de juny, amb la finalitat de sondejar la possibilitat d'un acord d'estabilitat, atès que el gabinet mancava demajoria absoluta. A més, les Corts no s'havien plantejat com a constituents, i aquesta era la intenció de l'oposició i per una banda significativa de membres de laUnió de Centre Democràtic, partit del govern. Al mateix temps, Suárez va encarregar alMinistre d'Economia i Hisenda,Enrique Fuentes Quintana, que tractés la possibilitat d'un acord marc amb els nous sindicats legalitzats,UGT i CCOO, per a evitar l'alt nivell deconflictivitat social. La UGT va rebutjar l'acord, i també algunes seccions sindicals de Comissions Obreres.
En elterreny polític es va acordar modificar les restriccions de lallibertat de premsa, quedant prohibida la censura prèvia i deixant alpoder judicial les decisions sobre aquesta; es va modificar la legislació sobre secrets oficials per a permetre a l'oposició l'accés a la informació imprescindible per a complir les seves obligacions parlamentàries; es van aprovar els dretsde reunió, d'associació política i lallibertat d'expressió mitjançant la propaganda, tipificant els delictes corresponents per la violació d'aquests drets; es va crear eldelicte de tortura; es va reconèixer l'assistència lletrada als detinguts; es va despenalitzar l'adulteri i l'amistançament (relació sexual entre home i dona no casats entre si); es va derogar l'estructura delMovimiento Nacional, així com altres mesures sobre la restricció de la jurisdicció penal militar.
Enmatèria econòmica es va reconèixer l'acomiadament lliure per a un màxim del 5 per 100 de les plantilles de les empreses, eldret d'associació sindical, el límit d'increment de salaris es va fixar en el 22% (inflació prevista per a1978), es va establir una contenció de lamassa monetària i ladevaluació de lapesseta (fixant el valor real delmercat financer) per a contenir la inflació; reforma de l'administració tributària davant eldèficit públic, així com mesures de control financer a través del Govern i elBanc d'Espanya davant el risc de fallides bancàries i la fugida de capitals a l'exterior. Els signants van ser finalmentAdolfo Suárez en nom del govern,Leopoldo Calvo Sotelo (perUCD),Felipe González (pelPartit Socialista Obrer Espanyol),Santiago Carrillo (pelPartit Comunista d'Espanya),Manuel Fraga (perAliança Popular),Enrique Tierno Galván (pelPartido Socialista Popular),Josep Maria Triginer (per laFederació Catalana del PSOE),Joan Reventós (perConvergència Socialista de Catalunya),Juan Ajuriaguerra (pelPartit Nacionalista Basc) iMiquel Roca (perConvergència i Unió). Manuel Fraga no va subscriure l'acord polític, però sí l'econòmic. Els acords van ser ratificats posteriorment al Congrés i alSenat.
