Otto Heinrich Warburg (Friburg de Brisgòvia,Alemanya1883 -Berlín,1970) fou unbioquímic imetge alemany guardonat amb elPremi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any1931.
Va néixer el8 d'octubre de1883 a la ciutat deFriburg de Brisgòvia, situada a l'actualestat alemany deBaden-Württemberg. Fou fill delfísicEmil Warburg, que fou professor deJames Franck oHans von Euler-Chelpin.
Va estudiarbioquímica sota les ordres del seu pare,Jacobus van 't Hoff iEmil Fischer, dirigint aquest últim la seva tesi doctoral realitzada l'any1906 sobre elspolipèptids. Posteriorment va estudiarmedicina, graduant-se el1911. L'any1913 fou nomenat director de l'Institut Kaiser Guillem deBerlín, centre de recerca que passà a denominar-se l'any1948Institut Max Planck, càrrec que va ocupar fins a la seva mort l'1 d'agost de1970.
Interessat en elmetabolisme delstumors i larespiració cel·lular, va idear l'any1923 elmanòmetre per tal d'amidar lapressió delsfluids i descobrí com el metabolisme energètic de lescèl·luescancerígenes tenen un augment exagerat deglucòlisi anaeròbica amb una gran formació d'àcid làctic.
A partir de1925 centrà la seva recerca al voltant delcitocrom, que Warburg anomenà "ferment respiratori", descobrint el paper delferro en el transport d'electrons en la respiració cel·lular. Posteriorment va estudiar els processos dedeshidrogenització, va aïllar diversesflavicines (ferments grocs) i va contribuir a aclarir el paper de certesvitamines relacionades ambenzims deshidrogenants, particularment lanicotinamida, que forma part del complex denominatvitamina B.
L'any1931 fou guardonat amb elPremi Nobel de Medicina o Fisiologia “pel descobriment de la naturalesa i el mètode d'acció de l'enzim respiratori”.
