 | Per a altres significats, vegeu «Noguera (desambiguació)». |
| Tipus | comarca de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Lleida | ||||
| Àmbit funcional territorial | Ponent | ||||
| Capital | Balaguer | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 39.781(2024) (22,3hab./km²) | ||||
| Gentilici | Noguerenc, noguerenca | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.784,1 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | Consell Comarcal | ||||
| PIB nominal | 886.900.000 € (2014) | ||||
| PIB per capita | 22.900 € (2014) | ||||
| Codi IDESCAT | 23 | ||||
LaNoguera, històricament anomenadaUrgell Mitjà,[1] és unacomarca de lesTerres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre. Amb capital aBalaguer, s'estén pels territoris de l'anticComtat d'Urgell des de laSerra del Montsec fins a laPlana d'Urgell.
Elriu Segre travessa la Noguera i n'esdevé l'element central i cohesionador. Al llarg del seu curs es troben les tres ciutats més poblades de la comarca,Balaguer,Artesa de Segre iPonts, que són alhora els centres comercials, de serveis i nusos de comunicació més importants.
La base econòmica de la Noguera gira entorn de l'agricultura, la ramaderia i l'elaboració i transformació dels productes agropecuaris. El ric patrimoni històric i natural de la comarca ha fet que els darrers anys el turisme sigui un dels sectors econòmics amb més creixement.
.jpg)
_Catalonia.jpg)
La Noguera compta amb una superfície total de 1.784,06 quilòmetres quadrats, que la converteix en la comarca amb més extensió delsPaïsos Catalans. Limita al nord amb elPallars Jussà i l'Alt Urgell, a l'est amb elSolsonès, laSegarra i l'Urgell, al sud amb elPla d'Urgell i elSegrià, i a l'oest amb laLlitera i laBaixa Ribagorça.
Els principals relleus de la Noguera els constitueix laSerra del Montsec, la muntanya més meridional delPrepirineu, que orientada en direcció est-oest separa laConca de Tremp al nord i laRibera del Segre al sud. Els pics més alts del Montsec sónSant Alís (1676) alMontsec d'Ares, i elTossal de la Torreta (1676) i elTossal de Mirapallars i Urgell (1668) alMontsec de Meià. A la zona del Montsec hi ha laVall d'Àger i laConca de Meià.
A mesura que es va cap al sud hi trobem serres marginals de relleus més moderats, constituint la zona delsAspres del Montsec. Com passa amb elsAspres de l'Empordà o elsAspres del Rosselló, aquest topònim es refereix a la comarca natural que fa de transició entre la plana i la muntanya. La zona dels Aspres s'allarga cap al sud fins a laSerra Llarga, laSerra Blanca i laSerra de Montclar, i està formada pels municipis deles Avellanes,Os de Balaguer,Camarasa,Alòs de Balaguer,Foradada,Artesa de Segre i bona part del municipi deCubells. Al sector més oriental de la comarca,la Baronia de Rialb,Ponts iTiurana constitueixen un espai delSegre Mitjà conegut com aSegre-Rialb, al voltant de l'embassament de Rialb.
Els dos principals rius que drenen fins al Segre pel marge esquerre són elLlobregós i elSió. Són rius que neixen als altiplans de laSegarra i tenen la part baixa dins de la comarca de la Noguera. LaVall del Llobregós inclou els municipis deVilanova de l'Aguda,Cabanabona,Oliola i parcialment el municipi dePonts. ElBaix Sió està format pels municipis dePreixens,Montgai ila Sentiu de Sió, a més d'una part del municipi deBalaguer.
El riu Segre divideix la part baixa de la comarca de la Noguera en dues grans planes. A llevant hi ha laPlana d'Urgell, regada pelCanal d'Urgell, que s'allarga fins a laSerra de Bellmunt i Almenara, i inclou els municipis deBellcaire d'Urgell,Bellmunt d'Urgell,Térmens,Penelles,Vallfogona de Balaguer i una part deBalaguer. A Ponent laSerra Llarga, el riu Segre i el riu Noguera Ribagorçana dibuixen una comarca natural coneguda com elsPlans d'Algerri-Balaguer, plana regada pelCanal Algerri Balaguer, i que inclou els municipis d'Albesa,Algerri,Castelló de Farfanya,Ivars de Noguera,Menàrguens,Torrelameu i part deBalaguer.
La vegetació més habitual de la zona és elpi blanc, elfaig i elroure.
| Municipi | Habitants (2019) |
|---|---|
| Àger | 588 |
| Albesa | 1.556 |
| Algerri | 386 |
| Alòs de Balaguer | 130 |
| Artesa de Segre | 3.432 |
| Avellanes i Santa Linya, les | 449 |
| Balaguer | 17.162 |
| Baronia de Rialb, la | 237 |
| Bellcaire d'Urgell | 1.230 |
| Bellmunt d'Urgell | 185 |
| Cabanabona | 75 |
| Camarasa | 817 |
| Castelló de Farfanya | 536 |
| Cubells | 343 |
| Foradada | 186 |
| Ivars de Noguera | 334 |
| Menàrguens | 806 |
| Montgai | 625 |
| Oliola | 197 |
| Os de Balaguer | 994 |
| Penelles | 452 |
| Ponts | 2.601 |
| Preixens | 432 |
| Sentiu de Sió, la | 406 |
| Térmens | 1.333 |
| Tiurana | 73 |
| Torrelameu | 743 |
| Vallfogona de Balaguer | 1.876 |
| Vilanova de l'Aguda | 197 |
| Vilanova de Meià | 389 |
La comarca és travessada de nord-est a sud-oest pel riu Segre. Els altres grans rius que passen per la comarca sónlaNoguera Pallaresa ilaNoguera Ribagorçana. Com que aquests rius drenen en direcció nord-sud, tallen perpendicularment les serres del Prepirineu, formant estrets congostos. Així, el riuNoguera Ribagorçana forma elCongost de Mont-rebei, elCongost del Seguer, elCongost de Fet i elCongost de Millà. El riuNoguera Pallaresa forma elcongost de Terradets, elCongost del Doll i elCongost de Santa Linya. Finalment el riuSegre forma elCongost de Salgar i elCongost de Mu. Tot plegat fa de la Noguera una comarca amb un fort atractiu natural.
Alguns cops s'han aprofitat aquests congostos per construir-hi embassaments. Actualment la comarca de la Noguera constitueix l'espai més gran d'aigües tranquil·les de Catalunya, amb els embassaments deCanelles i deSanta Anna al riuNoguera Ribagorçana, elpantà de Camarasa a laNoguera Pallaresa i els embassaments deRialb i deSant Llorenç de Montgai alSegre. Això ha configurat espais d'una rica i variada fauna i flora, com la que podem apreciar a lareserva natural de Sant Llorenç de Montgai o a l'aiguabarreig del Segre amb el Noguera Pallaresa.
Els altres rius de la comarca afluents del Segre són el riuLlobregós, el riuBoix, el riuSió i el riuFarfanya.
El clima de la Noguera ésmediterrani continental sec, si bé, a l'àrea del Montsec és de tipus Prepirinenc. La precipitació mitjana anual a gran part de la comarca és escassa, entre 400 mm i 550 mm. Els valors més baixos es donen a la banda meridional i els més alts a la meitat nord. Fins i tot, els valors assoleixen els 700 mm a laSerra del Montsec.
Les estacions més plujoses de l'any són les equinoccials, sobretot la primavera. Els hiverns són freds, amb mitjanes de 3 °C a 5 °C, i els estius calorosos, entre 23 °C i 25 °C. Al Montsec aquests valors són més baixos. El període lliure de glaçades comprèn els mesos de maig a setembre.[2]
El topònimla Noguera referit a l'actual comarca és una creació de laDivisió territorial de Catalunya de l'any 1936, i va ser oficial de 1936 a 1939. L'abolició de laGeneralitat el 1939 no va permetre una revisió de la proposta. El topònim fou restablert l'any 1987 amb la promulgació de la Llei d'Organització Comarcal, moment en què es reinstauraren administrativament les comarques amb els mateixos noms que s'havien aprovat per part de laGeneralitat republicana.
En tractar-se d'un nom sense cap tradició, amb la recuperació del mapa comarcal va aparéixer un cert moviment favorable al canvi de nom de la comarca. Des de les instàncies del mateix Consell Comarcal es va proposar el nom deComtat d'Urgell, nom que fou descartat perquè l'actual comarca només ocupa una petita part de l'antic comtat, i hi ha municipis que mai hi pertangueren. D'altres noms que s'han proposat per a la comarca són l'Urgell Mitjà, laRibera del Segre o elsAspres del Montsec.
Aquest mateix topònimAspres del Montsec oAspres d'Urgell és el topònim més antic per referir-nos a la comarca. Ja és esmentat en documents durant la conquesta cristiana, amb els noms de Mons d'Aspres i els Aspres. És el topònim comarcal que apareix a pràcticament tota la cartografia catalana des de l'edat mitjana fins al segle xviii per referir-se a la comarca natural que va des del Montsec fins a la Plana d'Urgell. Al primer mapa comarcal català, la Geografia de Catalunya del jesuïtaPere Gil, també s'anomena la comarca de Balaguer amb el nom dels Aspres, si bé els límits no coincideixen amb els de la comarca actual.[3]
Fins a la creació de les comarques l'any 1936 el topònimla Noguera feia referència exclusivament a les poblacions riberenques dela Noguera Ribagorçana. Alguns autors anomenen avui en dia aquest territori comla Noguera estricta. Recordem que a la comarca de la Noguera de 1936 hi pertanyien els municipis deTragó de Noguera,Ivars de Noguera,Alfarràs,Albesa ila Portella, i potser per això es va optar per batejar la comarca amb aquest nom. Si busquem els orígens del topònim, elPere Gil a la seva geografia ja inclou la comarca de la Noguera, però en limita l'abast a la part central del riuNoguera Ribagorçana, al voltant de la població d'Areny de Noguera. Així, a la seva geografiala Noguera correspon al territori que avui coneixem com laTerreta Ribagorçana ola Clotada d'Areny, l'espai comprès al nord delCongost de Mont-rebei i fins alcongost d'Escales.
En qualsevol cas, el fet que el riuNoguera Ribagorçana ocupi una petita part de la comarca fa que el nom Noguera no s'hagi consolidat fins aquests darrers anys. Encara hi ha sectors que reclamen un nom que inclogui el termeUrgell. I d'altres que creuen que si la comarca ha de fer referència a un riu, aquest ha de ser elSegre, i no la Noguera. Finalment el Consell Comarcal ha optat per impulsar el territori amb la marca turísticaMontsec[4] i abandonar l'antiga marcaRutes dels Comtes d'Urgell.
La Noguera està constituïda per 30 municipis, inclou 122 entitats de població, i té una població total de 38.770 habitants (2019),[5] repartits de forma irregular per la comarca. Més de la meitat de la població està concentrada als dos municipis més poblats,Balaguer iArtesa de Segre. Per contra, més de la meitat de municipis de la comarca no arriben als 500 habitants.
Balaguer té 16.479 habitants. Si hi incloemGerb, l'Hostal Nou ila Ràpita laconurbació de Balaguer arriba als 17.806 habitants. En un segon nivell ens trobem els nuclis d'Artesa de Segre iPonts, que són capitals de les respectives rodalies. El municipi d'Artesa de Segre té 3.614 habitants, i laRodalia d'Artesa de Segre, que inclou els municipis deForadada,Alòs de Balaguer,Vilanova de Meià iCubells puja fins als 4.713. El municipi de Ponts té 2.632 habitants,i laRodalia de Ponts arriba als 3.482, incloient els municipis deTiurana,Baronia de Rialb,Oliola,Vilanova de l'Aguda iCabanabona. Els únics municipis que arriben a mil habitants, a banda de Balaguer, Artesa de Segre i Ponts sónVallfogona de Balaguer,Albesa,Térmens iBellcaire d'Urgell.
Del total de població, 32.790 tenen nacionalitat espanyola i 6.319 nacionalitat estrangera. Pel que fa als moviments migratoris, l'any 2014 la noguera va acollir 418 nous immigrants estrangers, dels quals 159 eren de la Unió Europea i 259 de la resta del món. Al mateix temps hi va haver un total de 457 emigracions cap a l'estranger, 78 migracions cap a Catalunya i 8 cap a la resta de l'Estat. Durant l'any 2014 hi va haver 257 naixements i 455 defuncions.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
La comarca de la Noguera ha pres les armes de laCasa d'Urgell com abandera iescut, i és l'única comarca que les pren netes, és a dir, sense cap afegitó, pel fet que Balaguer fou la capital delComtat d'Urgell, i la comarca ocupa majoritàriament l'espai central d'aquest comtat. L'escacat d'or i de sable és la bandera oficial de la comarca des de 1989.
ElConsell Comarcal de la Noguera[6] és un organisme públic de l'administració local que agrupa els trenta municipis que en l'actualitat pertanyen a la comarca. Es va constituir a partir de l'aprovació de la Llei sobre l'organització comarcal de Catalunya, l'any 1987.
Després de les eleccions locals de 2019, el Ple del Consell Comarcal està format per deu consellers d'ERC-AM, vuit consellers de JuntsxCat i un conseller de CP (PSC), amb Miquel Plensa Martínez d'ERC-AM com a president.[7][8]
Té la seu a l'edifici barroc de l'anticConvent de Sant Francesc de Balaguer.
Cap de les principals autovies catalanes passa per la Noguera, tot i que és la comarca que ocupa l'espai central de la Vall del riu Segre, i fa de nexe d'unió entre les terres de muntanya i les de la plana. Ara bé, la comarca és travessada per diferents carreteres comarcals, i per tres dels grans eixos del país.
La via principal de la Noguera és l'Eix del Segre, l'eix que comunica Lleida ambPuigcerdà iPerpinyà, i que enllaçaBalaguer,Artesa de Segre iPonts. Codificada antigament com la C-1313, actualment està codificada amb diferents numeracions (C-13, C-26, C-14, N-260). S'ha començat a desdoblar un petit tram al municipi deTérmens. Una altra via important és l'Eix de Ponent. Enllaçant amb l'Autovia A-2 que ve deBarcelona, comunicaTàrrega ambBalaguer,Alfarràs,Tamarit de Llitera iBinèfar. Es tracta de l'antiga C-148 que en l'actualitat té trams com a C-53 i trams com a C-26. La tercera gran via és l'Eix del Pallars, que comunica Lleida amb Balaguer,Tremp,Sort iEsterri d'Àneu. Compta amb dues branques que són la C-12/C-161 perMenàrguens iÀger, i la C-13 perCamarasa.
Des deTremp i pelColl de Comiols la C-74 enllaça ambArtesa de Segre iAgramunt i la C-361/C-14 enllaça amb Ponts iGuissona. La xarxa viària de la comarca es completa amb l'Eix del Sió o C-352 entreBalaguer iAgramunt i l'Eix del Pla d'Urgell o C-73 entreBellcaire d'Urgell iles Borges Blanques.
La línia ferroviària delTren dels Llacs de Lleida a laPobla de Segur travessa la comarca i té parades aTérmens,Vallfogona de Balaguer,Balaguer,Gerb,Llorenç de Montgai,Vilanova de la Sal,Santa Linya iÀger. La infraestructura és propietat deFGC i el 70% del volum d'usuaris es concentra en el tram de Lleida a Balaguer.
Un nombrós nombre de línies d'autobusos completen el transport de la comarca.
La Noguera és una comarca agrícola i industrial. Balaguer és el centre del conreu de l'arbre fruiter, que s'estén per la Plana d'Urgell. Entre els conreus de secà que predominen a la zona dels Aspres del Montsec es troben l'olivera, l'ametller, la vinya i el blat. Per la seva banda, la indústria se centra essencialment a Balaguer (alimentària i metal·lúrgica), a Artesa (tèxtil) i a Balaguer, Artesa i Ponts (de la fusta).
L'activitat econòmica de bona part de la comarca ha estat lligada històricament al conreu de la vinya. La zona vitivinícola de laRibera del Segre, que inclou localitats comAlentorn,Anya,Baldomar iVernet, ja va ser destacada per la qualitat del seus vins en el diccionari geogràfic dePascual Madoz[9] de 1847. No obstant això, la crisi de lafil·loxera pràcticament va fer desaparèixer la vinya entre el 1878 i el 1895. L'antiga cultura vitivinícola s'ha mantingut gràcies a petites vinyes disseminades, alguns cops centenàries, amb ceps d'una desena de varietats que s'estan recuperant dins delProjecte Vinyes Trobades.[10]
El terreny i el clima han permès de mantenir i recuperar part d'aquest conreu, constituint la subzona Artesa de Segre de laD.O. Costers del Segre. El clima de contrastos de temperatura i la poca pluviometria fa que surtin uns vins negres molt apreciats, intensos de gust i color. També els blancs tenen uns aromes característics i amb excel·lent acceptació. Els cellers de la Noguera que elaboren vi són Vall de Baldomar, Celler del Montsec, Les Pletes, Celler Mas Ramoneda i Vinya l'Hereu al municipi d'Artesa de Segre, Rubió de Sòls aForadada, Castell del Remei aPenelles, Costers del Sió aBalaguer, Celler Casa Patau aMenàrguens, Celler Cal Cinto i Monestir de les Avellanes aOs de Balaguer, Celler la Figuera aAlgerri, i Lagravera aAlfarràs -però amb les vinyes aAlgerri i aCastelló de Farfanya-.
La característica que defineix més bé la cuina de la Noguera és la seva senzillesa, compensada per la qualitat de les seves fruites i verdures. Els embotits i confitats de porc són excel·lents. La caça és la base de suculents plats com ara la perdiu a la caçadora. Elspanadons, elscaragols i lacassola de tros són d'altres plats característics de la zona de la Ribera del Segre i el Montsec.
Capítol a part mereix lacoca de recapte, coneguda a la Noguera comcoca amb samfaina, que ha agafat tanta anomenada queJosep Pla escrigué a la seva obraEl que hem menjat[11] que era originària de la Noguera. La veritat és que la comarca acull cada any laMostra Nacional de Coques de Recapte i Samfaina que se celebra el darrer cap de setmana d'abril en el marc de la Fira de Balaguer.
La comarca de la Noguera és la comarca més extensa i conserva l'espai d'aigües tranquil·les més gran de Catalunya. Com que no ha patit una gran transformació encara conserva tots aquests elements paisatgístics i naturals, fet que la converteix en una de les comarques privilegiades per a la pràctica del senderisme, l'escalada, l'espeleologia o el ciclisme. LaVall d'Àger i laSerra del Montsec són indrets ideals per a la pràctica del parapent i l'ala delta. D'altres pràctiques esportives populars a la comarca són el kayak, la pesca i l'equitació.
_-_8.jpg)
Diferents rutes enllacen els diferents elements del patrimoni de la comarca. De l'època prehistòrica i antiga hi trobem laCova Gran de Santa Linya, laRoca dels Bous deLlorenç, les pintures rupestres de laCova dels Vilars d'Os de Balaguer, el Túmul megalític deSeró o lavil·la romana del Romeral a Albesa.
De l'època medieval hi ha castells i ermites romàniques a pràcticament tots els municipis, i destaquen els monestirs deBellpuig de les Avellanes, el deSanta Maria de Gualter oSanta Maria de les Franqueses de Balaguer i les col·legiates deSant Pere d'Àger,Sant Pere de Ponts i deSanta Maria i tot elcentre històric de Balaguer. Entre els nombrosos castells de la comarca hi ha elCastell de Montsonís, les restes delCastell Formós, elCastell de Preixens o elCastell d'Alòs de Balaguer.
D'altres punts d'interès són elParc Astronòmic del Montsec d'Àger, els salins deVilanova de la Sal, elCentre de l'Or del Segre de Balaguer, elMuseu de les campanes d'Os de Balaguer o elCastell del Remei, a Penelles.
 | Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a:Noguera |
| Catalunya | Alt Camp · Alt Empordà · Alt Penedès · Alt Urgell · Alta Ribagorça · Anoia · Bages · Baix Camp · Baix Ebre · Baix Empordà · Baix Llobregat · Baix Penedès · Barcelonès · Berguedà · Cerdanya · Conca de Barberà · Garraf · Garrigues · Garrotxa · Gironès · Lluçanès · Maresme · Moianès · Montsià · Noguera · Osona · Pallars Jussà · Pallars Sobirà · Pla de l'Estany · Pla d'Urgell · Priorat · Ribera d'Ebre · Ripollès · Segarra · Segrià · Selva · Solsonès · Tarragonès · Terra Alta · Urgell · Vallès Occidental · Vallès Oriental |  |
|---|---|---|
| Catalunya del Nord | ||
| Altres | ||
Municipis de laNoguera | ||
|---|---|---|
Àger · Albesa · Algerri · Alòs de Balaguer · Artesa de Segre · les Avellanes i Santa Linya · Balaguer · la Baronia de Rialb · Bellcaire d'Urgell · Bellmunt d'Urgell · Cabanabona · Camarasa · Castelló de Farfanya · Cubells · Foradada · Ivars de Noguera · Menàrguens · Montgai · Oliola · Os de Balaguer · Penelles · Ponts · Preixens · la Sentiu de Sió · Térmens · Tiurana · Torrelameu · Vallfogona de Balaguer · Vilanova de l'Aguda · Vilanova de Meià |  | |
