Navàs (ca) | |||||
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Comarca | Bages | ||||
| Capital | Navàs | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.185(2024) (76,74hab./km²) | ||||
| Llars | 55 (1553) | ||||
| Gentilici | navassenc, navassenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 80,6 km² | ||||
| Banyat per | Cardener iLlobregat | ||||
| Altitud | 370 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Patrocini | Genís d'Arle | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Jaume Casals i Ció(2023–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 08670 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08141 | ||||
| Codi IDESCAT | 081419 | ||||
| Lloc web | navas.cat | ||||
Navars[1][2] (oficialmentNavàs) és una vila situada en un extens pla, al marge dret del riu Llobregat, a l'extrem est del municipi del mateix nom i a una distància de 23 km respecte al centre deManresa i de 25 km respecte al centre deBerga. La vila té una configuració urbana moderna i espaiosa amb una trama urbana reticular i quadriculada. Anteriorment aquest municipi s'havia anomenatCastelladral.[3]
La primera forma escrita del topònim del municipi ésNabares (segle ix), que potser significa "poblat de navarresos".[4] Actualment, Navàs és el topònim oficial, però l'Institut d'Estudis Catalans ha defensat sempre la forma Navars.[2]
El municipi de Navars és el segon més gran en extensió de lacomarca delBages. Els seus 80,6 km² s'estenen de riu a riu per l'ample interfluviLlobregat -Cardener, al sector nord de la comarca, en contacte amb elBerguedà. És drenat a llevant pelLlobregat, que li fa de frontera amb el municipi veí deGaià; pel cantó de ponent el terme ultrapassa elCardener i s'enfila per laserra de les Garrigues, on assoleix la màxima altitud: el puig de Comabella (664 metres). L'extens territori és solcat per les rieresde Valldeperes, d'Hortons, de Tordell (o de Sant Cugat), afluents de l'esquerra delCardener, i la riera del Mujal, tributària per la dreta delLlobregat. Laserra de Castelladral constitueix el sistema central del terme i també la cota més alta (711 metres). En paral·lel a la serra de Castelladral, al sector occidental del terme, hi ha labaga Negra, bosc prop del Cardener.[5]
Els nuclis que s'inclouen dins del municipi són Navars (cap de municipi),el Mujal,Sant Cugat del Racó,Castelladral,Valldeperes,el Palà de Torroella iSant Salvador de Torroella. Fins a l'any 2002, la ColòniaValls de Torroella també formava part del municipi de Navars; actualment però és del municipi deSant Mateu de Bages.
| Entitat de població | Habitants (2024) |
| Navàs | 5.804 |
| el Palà de Torroella | 203 |
| el Mujal | 61 |
| Castelladral | 57 |
| Sant Cugat del Racó | 30 |
| Sant Salvador de Torroella | 20 |
| Valldeperes | 8 |
| Font:Idescat | |
| Viver i Serrateix | Viver i Serrateix | Puig-reig |
| Cardona,Sant Mateu de Bages iPinós (alSolsonès). |  | Gaià |
| Sant Mateu de Bages | Súria iCastellnou de Bages | Balsareny |
Fins a l'any 1960, el municipi s'anomenavaCastelladral, ja que prenia el nom del principal nucli del terme municipal. L'extraordinari desenvolupament delbarri riberenc de Navars, el qual ni tan sols constava al nomenclàtor de 1857,[cal citació] feu que primer s'hi instal·lessin els serveis municipals i, després, que se'n canviés elnom. L'origen del topònim de Navars es remunta al982, quan s'esmenta l'alou anomenatNabares. Una butlla delpapaSergi IV torna a parlar de l'alouNabars i la riera deNavarons. Una explicació, massa ingènua, de l'etimologia del topònimNavars diu que ve de l'expressió "anar a baix". De fet, sembla que el nom és d'origen preromà, segurament bascoide.
La població i el poblament mostren un ritme demogràfic molt diferent. Mentre que els nuclis riberencs, nascuts a conseqüència de l'aprofitament industrial dels rius al final del segle xix, han experimentat un creixement extraordinari, els pobles i els masos de l'interfluvi muntanyós són un exemple de despoblament continu. Només resten algunes famílies de propietaris rurals, mentre que les masoveries han quedat pràcticament desertes.
El terme és ocupat majoritàriament per boscos, brolles, pinedes de pi blanc i de pinassa que progressivament han anat colonitzant les vinyes que hom abandonà al final del segle xix. Les pagesies han basat llur economia en l'explotació agropecuària. Allò que en altres temps foren tines i cellers, exigits per la intensa producció vitícola, ara són corts, sitges i estables per al bestiar. Els principals conreus són el blat, l'ordi, el blat de moro i la vinya. Durant la dècada del 1980 es va estendre la ramaderia, sobretot la cria de porcs.
La principal base econòmica del terme és la indústria, principalment tèxtil,malgrat els successius tancaments. Durant els primers 30 anys del segle xx, el poble inicià la seva etapa industrial. Una de les primeres fàbriques tèxtils que s'instal·là al municipi al final del segle xix fou la de lafamília Forcada, que el 1918 prengué el nom de Filatures Forcada. L'empresa, que fou la impulsora de l'arribada de subministrament de l'enllumenat elèctric i d'aigua potable al terme, tancà a la meitat de la dècada del 1990. Una segona empresa tèxtil fou la que el 1922 establí Marià Graells, amb el nom de Fàbrica Nova, que el 1930 passà a mans dels germans Vidal i funcionà com a empresa dependent de la colòniaCal Vidal dePuig-reig fins a l'any 1968. Altres fàbriques foren laColònia del Palà Vell, delPalà Nou (actualment dins el municipi de Sant Mateu de Bages) i la Mas Molas, totes tancades.
Aquesta església és el monument més destacat del municipi i una joia delromànic català. Es localitzaren restes de l'edifici preromànic del segle x. L'església actual és del segle xi.
És una construcció força ben conservada del segle xi, de planta de creu grega icimbori circular, característiques que la fan única a Catalunya. Situada en un turó enlairat prop del poble deCastelladral té una vista esplèndida d'horitzons molt amplis, en un entorn de boscos i pagesies escampades.
Plaça porxada que acull l'edifici consistorial, construït l'any1957.El 1978 es va inaugurar la urbanització definitiva, amb bancs, zones enjardinades i la font lluminosa, dissenyada per l'equip deCarles Buïgas. Amb motiu de la passada festa major de l'any 2009, es va rehabilitar l'enllumenat de la font.Cal destacar que actualment la plaça no es troba del tot tancada perquè falta edificar-ne el costat nord.Aquest espai ha esdevingut un dels punts emblemàtics del poble, és el lloc on se celebra el gros dels actes que es realitzen a l'aire lliure al poble de Navars.
Erigida l'any1897. Originàriament el seu interior era d'estil neoclàssic, però després dels incendis de1934 i1936 es reformà, ampliant-la per la capçalera.En destaca la imponent cúpula i el seu característic campanar, dels anys 1928-31, obra de l'arquitecte modernista Bernadí Martorell i les pintures murals de Joan Baptista Torras i Vives, fetes en els anys 1950 i 1960.
L'església deSanta Fe de Valldeperes apareix documentada des de1139 com Santa Fe de "Vall de Peres". La capella respon a l'esquema, tan generalitzat dins de l'àmbit rural, d'una nau amb absis.
L'edifici només es pot considerar romànic en part, ja que l'estructura original va ser alterada posteriorment amb la incorporació de capelles laterals (la de la dreta, anomenada del migdia, va ser acabada l'any 1658; la de l'esquerra no té cap inscripció que pugui datar la seva finalització), amb la construcció de la nau i de l'absis i amb la remodelació del mur frontal.
S'hi conserven dos interessantsretaulesbarrocs del segle XVII: el del Roser, amb un conjunt de teles pintades, i el de Sant Isidre i Sant Galderic, els dos patrons que ha tingut la pagesia catalana.
A uns tres quilòmetres de Navars, seguint la carretera cap aSerrateix, es troba aquesta capella. En altre temps havia estat l'església dels masos del pla de Navars i avui és particular del mas Sant Genís. És un edifici romànic del segle xii, molt transformat; cal destacar-ne la porta originària.
Aquesta església és fruit de dues èpoques; es tracta d'un edifici romànic del segle xi profundament transformat a principis del segle xvii.La major part de les parets exteriors són romàniques; en destaquen unes arcuacions llombardes a migdia. Per dins és d'estil gòtico-renaixentista.A mitjan segle xviii s'aixecà el seu campanar.
Aquesta àmplia artèria és un dels espais emblemàtics de la població. Fou projectat ja el1911 per Pau Duarri amb una clara visió de futur. Ha estat sempre l'escenari de la Fira de Primavera.
La plaça Antoni Gaudí va ser inaugurada el juliol del2002 i va suposar l'ordenació urbanística de la zona sud del passeig de Ramon Vall i rodalia.Aquesta obra es va culminar amb la inauguració, el maig del 2003, del monument dedicat al genial arquitecte, en commemoració del 150 anys del seu naixement.És un monument que recull els trets més importants de l'obra d'Antoni Gaudí: un banc de forma circular que fa la funció de recipient per a un petit estany amb un petit sortidor central.Damunt hi ha una cúpula, realitzada amb la tècnica de l'arc catenari, recoberta de trencadís de colors blau i blanc, fent un degradat.La part superior té una teiera de ferro amb una flama de foc encesa.L'autor del projecte ha estat Ramon Espel Rosell.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El2002 es va segregar laColònia Valls per agregar-se aSant Mateu de Bages.
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Jaume Pons Serrat | Independents | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Josep Sifres Molina | CIU | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Claudi Plans Sabata | CIU | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Jaume Pons Serrat | Independents | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | M. Àngels Estruch Carbonell | CIU | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | M. Àngels Estruch Carbonell | CIU | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | M. Àngels Estruch Carbonell | CIU | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | M. Àngels Estruch Carbonell / Josep Oliva Santiveri | CIU | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Jaume Casals Ció "Tai" | CUP | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Jaume Casals Ció "Tai" | CUP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Genís Rovira Barat / Salvador Busquets Gubianas | CUP /ERC | 15/06/2019 | Genís Rovira Barat renuncia temporalment (2 anys) a l’alcaldia per malaltia el 26/10/2019. |
| Des de 2023 | Jaume Casals Ció "Tai" | CUP | 17/06/2023 | -- |
El cens fou de 4 632 persones amb una participació del 58,26 % i una abstenció del 41,73 %.[13] Els vots totals emesos foren 2 699.[14]
| Candidatura | Vots | % vots | Regidors |
|---|---|---|---|
| Candidatura d'Unitat Popular (CUP-AMUNT) | 999 | 38,02 % | 5 |
| Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM) | 745 | 28,35 % | 4 |
| Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-CP) | 459 | 17,47 % | 2 |
| Junts per Navàs (JxNAVÀS) | 348 | 13,24 % | 2 |
| Vots en blanc | 76 | 2,89 % | -- |
| Vots nuls | 72 | 2,66 % | -- |
El cens fou de 4 611 persones amb una participació del 72,18 % i una abstenció del 27,82 %.[15][16] Els vots totals emesos foren 3 328.[14]
| Candidatura | Vots | % vots | Regidors |
|---|---|---|---|
| Candidatura d'Unitat Popular (CUP-AMUNT) | 1170 | 35,62 % | 5 |
| Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM) | 1167 | 35,53 % | 5 |
| Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-CP) | 580 | 17,66 % | 2 |
| Junts per Navàs (JxNAVÀS) | 277 | 8,43 % | 1 |
| Vots en blanc | 91 | 2,77% | -- |
| Vots nuls | 43 | 1,29% | -- |
| Candidatura | Vots | % vots | Regidors |
|---|---|---|---|
| Candidatura d'Unitat Popular | 1552 | 51,41% | 7 |
| Esquerra Republicana de Catalunya | 733 | 24,26% | 3 |
| Convergència i Unió | 389 | 12,84% | 2 |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 273 | 9,04% | 1 |
| Vots en blanc | 74 | 2,45% | -- |
| Vots nuls | 53 | 1,72% | -- |
El cens fou de 4 692 persones amb una participació del 64,09 % i una abstenció del 35,91.[17] Els vots totals emesos foren 3 007.[14]
| Candidatura | Vots | % vots | Regidors |
|---|---|---|---|
| Convergència i Unió (CIU) | 1001 | 34,00 % | 5 |
| Candidatura d'Unitat Popular (CUP-PA) | 746 | 25,34 % | 4 |
| Esquerra Republicana de Catalunya (ERC-AM) | 681 | 23,13 % | 3 |
| Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-CP) | 360 | 12,23 % | 1 |
| Vots en blanc | 156 | 5,3 % | -- |
| Vots nuls | 63 | 2,1 % | -- |
| Consulta sobre la independència del 13 de setembre de 2009 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Opcions de vot | Vots | Percentatge | ||
 Sí | 1386 | 97,19 | ||
 No | 24 | 1,68% | ||
| Blanc | 16 | 1,12% | ||
| Vots vàlids | 1426 | 99,79% | ||
| Vots invàlids | 3 | 0,21% | ||
| Vots totals | 1429 | 100% | ||
| Participació | 27,34% | |||
| Electors | 5227 | |||
| Fonts:[18][19] | ||||
| Candidatura | Vots | %Vots | Regidors | |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió (CiU) | 1224 | 37,06 | 5 | |
| Esquerra Republicana de Catalunya -Acord Municipal (ERC-AM) | 893 | 27'04 | 4 | |
| Més Navàs (+N) | 582 | 17,62 | 2 | |
| Partit dels Socialistes de Catalunya -Progrés Municipal (PSC-PM) | 496 | 15,02 | 2 | |
| vot en blanc | ? | ? | - | |
Municipis delBages | |
|---|---|
Aguilar de Segarra · Artés · Avinyó · Balsareny · Callús · Cardona · Castellbell i el Vilar · Castellfollit del Boix · Castellgalí · Castellnou de Bages · Fonollosa · Gaià · Manresa · Marganell · Monistrol de Montserrat · Mura · Navarcles · Navàs · el Pont de Vilomara i Rocafort · Rajadell · Sallent · Sant Fruitós de Bages · Sant Joan de Vilatorrada · Sant Mateu de Bages · Sant Salvador de Guardiola · Sant Vicenç de Castellet · Santpedor · Súria · Talamanca |
