Actualment (2023), Mura és un important centre d'atractiu turístic gràcies a la promoció d'una estètica "medievalista" i la bellesa intrínseca a la seva situació privilegiada dins dels límits marcats pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, establert l'any 1972. Malgrat l'augment notable en l'activitat comercial local, el municipi ha de fer front als problemes logístics derivats de la massificació turística amb el fi d'evitar repercussions negatives que puguin interferir en la vida quotidiana dels seus habitants.
Llista de topònims de Mura (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El municipi de Mura té un territori trencat per serres i fondalades, amb boscos abundants de pins, alzines i roures, fonts nombroses i indrets pintorescos. La població s'agrupa majoritàriament en el poble de Mura, presidit per l'església de Sant Martí,romànica i ben restaurada, de la qual destaquen elsabsis per les seves arcuacions ornades ambcapitells.Mura forma un conjunt agradable de placetes i carrerons empedrats, i de cases de pedra, moltes de les quals han estat preparades per a vacances o estades de cap de setmana, a causa de l'interès de l'entorn i de les possibilitats que ofereix l'immediat parc natural. Prop de Mura, en un marc de masies escampades, destaca l'insòlit paratge delpuig de la Balma, amb edificis construïts dins d'una gran balma que acull un petit museu i un centre agroturístic.
Als afores del poble hi ha l'església deSanta Creu de Palou, d'estil romànic.
Comença la descripció del perímetre municipal a l'extrem nord-est del terme, just al nord delColl Blanc i de laCarena de les Elies, a l'extrem meridional delSerrat del Rossinyol, la línia de terme travessa cap a l'oest la carreteraB-124 i s'enfila a un breu turonet del costat de ponent de la carretera, on es troba la fita tritermenal entreGranera, Monistrol de Calders i Mura.
Des del punt suara esmentat, el termenal amb Mura s'adreça cap al nord-nord-est, emprèn el Serrat del Rossinyol, que va fent un arc cap al nord i després cap al nord-nord-oest, fins a arribar al punt més alt d'aquest serrat on, formant un angle recte, trenca cap a l'oest-sud-oest, cap alColl de Lligabosses, al nord-est del qual travessa la carretera B-124, després travessa elCamí de Mussarra al Coll de Lligabosses, i en el vessant sud-est d'un turonet, al nord-oest d'una cruïlla de camins que forma un triangle, es troba la fita tritermenal entre Mura,Talamanca i Monistrol de Calders.
És un traçat d'1,4 quilòmetres, pràcticament del tot en terres de la masia del Rossinyol, a banda i banda del límit municipal.
Des delSerrat dels Tres Senyors el termenal s'adreça cap al nord, fent ziga-zagues per tal de seguir la carena. Discorre per tota laCarena de les Elies, quasi sempre pel costat de llevant de la carreteraB-124, fins que al nord delColl Blanc arriba al turonet de ponent de la carretera on ha començat aquesta descripció.
Es tracta d'un recorregut de prop de 2,5 quilòmetres quasi íntegrament per terres del Rossinyol, llevat dels trossos inicials, on toca amb terres de les masies deles Elies,el Soler iSaladelafont.
↑Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5726 – 1.10.2010, pàg. 71692: Documentació oficial de la delimitació de termes.
↑AADD.Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87.ISBN 84-393-5437-1.