Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Mura

Coord.:41° 41′ 59″ N, 1° 58′ 35″ E / 41.6998°N,1.9765°E /41.6998; 1.9765
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «riu Mura».
Plantilla:Infotaula geografia políticaMura
Imatge
Tipusmunicipi de CatalunyaModifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a WikidataMap
 41° 41′ 59″ N, 1° 58′ 35″ E / 41.6998°N,1.9765°E /41.6998; 1.9765
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBagesModifica el valor a Wikidata
CapitalMuraModifica el valor a Wikidata
Població humana
Població232(2024)Modifica el valor a Wikidata (4,85hab./km²)
Llars16 (1553)Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalàModifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície47,8 km²Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriera de MuraModifica el valor a Wikidata
Altitud454 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• AlcaldeJosep Canals Palau{2023- }
Identificadors descriptius
Codi postal08279Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08139Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081398Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmura.catModifica el valor a Wikidata

Mura és un poble, cap delmunicipi del mateix nom, al sud-est de lacomarca delBages, ja en contacte amb elMoianès i elVallès Occidental. Situat a 454 m d'altitud, és una de les principals portes d'entrada delParc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Història

[modifica]

Durant laguerra de Successió Espanyola,Antoni Desvalls i de Vergós va presentar batalla als borbònics el 7 de maig de1713 en elCombat de Mura, on va derrotar la columna deDiego González,[1] després de fer unaincursió sobre Manresa en què va derrotar el regiment borbònic napolità de Félix de la Escalera. Posteriorment va dirigir-se cap aTerrassa, i pel camíva ser atacat el dia 9 aEsparreguera per un destacament sortit deMartorell.[1]

Actualment (2023), Mura és un important centre d'atractiu turístic gràcies a la promoció d'una estètica "medievalista" i la bellesa intrínseca a la seva situació privilegiada dins dels límits marcats pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, establert l'any 1972. Malgrat l'augment notable en l'activitat comercial local, el municipi ha de fer front als problemes logístics derivats de la massificació turística amb el fi d'evitar repercussions negatives que puguin interferir en la vida quotidiana dels seus habitants.

Geografia

[modifica]
  • Llista de topònims de Mura (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El municipi de Mura té un territori trencat per serres i fondalades, amb boscos abundants de pins, alzines i roures, fonts nombroses i indrets pintorescos. La població s'agrupa majoritàriament en el poble de Mura, presidit per l'església de Sant Martí,romànica i ben restaurada, de la qual destaquen elsabsis per les seves arcuacions ornades ambcapitells.Mura forma un conjunt agradable de placetes i carrerons empedrats, i de cases de pedra, moltes de les quals han estat preparades per a vacances o estades de cap de setmana, a causa de l'interès de l'entorn i de les possibilitats que ofereix l'immediat parc natural. Prop de Mura, en un marc de masies escampades, destaca l'insòlit paratge delpuig de la Balma, amb edificis construïts dins d'una gran balma que acull un petit museu i un centre agroturístic.

Als afores del poble hi ha l'església deSanta Creu de Palou, d'estil romànic.

Termes municipals limítrofs:

El Pont de Vilomara i RocafortTalamancaMonistrol de Calders
Sant Vicenç de CastelletMonistrol de Calders,Granera
iSant Llorenç Savall
RellinarsVacarisses iTerrassaMatadepera

El perímetre del terme municipal

[modifica]

Termenal ambMonistrol de Calders

[modifica]

Comença la descripció del perímetre municipal a l'extrem nord-est del terme, just al nord delColl Blanc i de laCarena de les Elies, a l'extrem meridional delSerrat del Rossinyol, la línia de terme travessa cap a l'oest la carreteraB-124 i s'enfila a un breu turonet del costat de ponent de la carretera, on es troba la fita tritermenal entreGranera, Monistrol de Calders i Mura.

Des del punt suara esmentat, el termenal amb Mura s'adreça cap al nord-nord-est, emprèn el Serrat del Rossinyol, que va fent un arc cap al nord i després cap al nord-nord-oest, fins a arribar al punt més alt d'aquest serrat on, formant un angle recte, trenca cap a l'oest-sud-oest, cap alColl de Lligabosses, al nord-est del qual travessa la carretera B-124, després travessa elCamí de Mussarra al Coll de Lligabosses, i en el vessant sud-est d'un turonet, al nord-oest d'una cruïlla de camins que forma un triangle, es troba la fita tritermenal entre Mura,Talamanca i Monistrol de Calders.

És un traçat d'1,4 quilòmetres, pràcticament del tot en terres de la masia del Rossinyol, a banda i banda del límit municipal.

Termenal ambGranera[2]

[modifica]

Des delSerrat dels Tres Senyors el termenal s'adreça cap al nord, fent ziga-zagues per tal de seguir la carena. Discorre per tota laCarena de les Elies, quasi sempre pel costat de llevant de la carreteraB-124, fins que al nord delColl Blanc arriba al turonet de ponent de la carretera on ha començat aquesta descripció.

Es tracta d'un recorregut de prop de 2,5 quilòmetres quasi íntegrament per terres del Rossinyol, llevat dels trossos inicials, on toca amb terres de les masies deles Elies,el Soler iSaladelafont.

Festes

[modifica]
  • 11 de novembre, festa major, Sant Martí.
  • 25 de març, Sant Marc.
  • Últim dissabte d'agost, concurs de disfresses.
  • Primer dissabte després de la Mare de Déu de Montserrat: Caminada Popular Mura-Montserrat
  • Finals d'agost, arrossada popular.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
121416231305887751731615477

1920193019401950196019701981199019921994
502478354331308193179193278278

1996199820002002200420062008201020122014
218218217207212233237233227
211

2016201820202022202420262028203020322034
219
223
220
232
232
-----

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata
Puig de la Balma

Llocs d'interès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,01,1Albertí, Santiago.Diccionari biogràfic. vol.2 (D-L). Albertí, 1969, p. 44. 
  2. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5726 – 1.10.2010, pàg. 71692: Documentació oficial de la delimitació de termes.
  3. AADD.Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 87.ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Mura
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis delBages
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mura&oldid=33769735»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp