Elsmots encreuats són unpassatemps que combinen l'aspecte visual d'untrencaclosques (s'ha d'omplir un enreixat) amb el funcionament deljoc de mots. Es tracta de completar un tauler amb els mots definits, directament o amb pistes, de manera que encaixin els uns amb els altres. El domini delvocabulari és essencial per endevinar les paraules amagades.[1]
El tauler pot ser quadrat, amb quadres negres que separen les paraules, o seguir formes i dibuixos de caràcter més lúdic. Els mots encreuats apareixen en les revistes d'entreteniment i en la majoria de diaris.
La frase "mots encreuats" va ser escrita per primera vegada el1862 per la revista juvenilOur Young Folks alsEstats Units. El 1873, a la revistaSt. Nicholas, un tal Hyperion va començar a publicar els «Double Diamond Puzzles» (Trencaclosques de Doble Diamant), que eren una mena de mots encreuats on no es proporcionaven els quadrets, sinó que l'usuari havia de entrellaçar les paraules per si mateix, en un paper a part.[4] Segurament va seguir publicant aquests mots encreuats durant diversos anys.[5]
El14 de setembre de1890, en la revista italianaIl Secolo Illustrato della Doménica Giuseppe Airoldi es va publicar un altre tipus de mots encreuats, basat en elQuadrat Sator (aquest cop substituint el llatí per l'italià), i titulat «Per il tempo passare» ('Per passar el temps'). Es tractava d'una graella de quatre per quatre lletres, sense quadrets ombrejats. Incloïa «pistes» per trobar les paraules horitzontals i verticals, que corresponien a les paraulesripa, oder, sera, amen yrosa, idem, pere, aran. No va tenir cap èxit, així que no va tornar a publicar-ne cap nova versió.[6]
Els mots encreuats a Anglaterra durant el segle xix eren més aviat bàsics, aparentment basats en elquadrat de paraules, un grup de paraules disposades de manera que les lletres es llegeixen igual en vertical i en horitzontal, i s'imprimien en llibres de passatemps per a infants i en diverses publicacions periòdiques.
Recreació del mots encreuats original d'Arthur Wynne de 1913
El 21 de desembre de 1913,Arthur Wynne, un periodista immigrant deLiverpool (Anglaterra), va publicar al diariNew York World (Estats Units) un passatemps anomenat «word-cross» ('paraula creu'), que es diu sovint que fou el primer mots encreuats, i Wynne que és l'inventor d'aquest. Més tard, un il·lustrador va canviar el nom de "word-cross" ('creu de mots) pel de "crossword" ('Mots encreuats').[7][8][9]
Els mots encreuats es van convertir en un article setmanal habitual delNew York World, i es van estendre a altres diaris; elPittsburgh Press, per exemple, ja als publicava l'any 1916[10] i elBoston Globe el 1917.[11]
Els primers mots encreuats en català daten del 25 de juliol de 1925, i es van publicar a la plana 247 del nombre 186 (any IV) de la revista infantilVirolet, que apareixia com a suplement de la revistaEn Patufet. Eren uns mots encreuats anònims, titulats 'mots creuats' amb una graella de set quadrícules verticals i set d'horitzontals, acompanyada d'unes instruccions d'ús.
En la dècada de 1920, el fenomen dels mots encreuats començava a fer-se notar. L'octubre de 1922, els diaris van publicar una tira còmica de Clare Briggs titulada "Pel·lícula d'un home fent mots encreuats". En el primer número deThe New Yorker, publicat el 1925, la secció "Jottings About Town" escrivia: "A jutjar pel nombre de persones que resolen els mots encreuats al metro i als trens de la línia "L", els mots encreuats està destinat a convertir-se en una moda entre els novaiorquesos".[12] En 1925, laBiblioteca Pública de Nova York va informar que "l'última moda que afecta les biblioteques és el mots encreuat ", i es va queixar que quan "els 'aficionats' als mots encreuats pul·lulen pels diccionaris i enciclopèdies per espantar els lectors i estudiants que necessiten aquests llibres en el seu treball diari,¿pot haver algun dubte sobre el deure de la Biblioteca de protegir als seus legítims lectors?".[13]
El primer llibre de mots encreuats va ser publicat per l'editorialSimon & Schuster l'any 1924, després d'un suggeriment que li va fer la tieta del cofundador Richard Simon. L'editorial es va mostrar inicialment escèptica sobre l'èxit del llibre, i només va imprimir una petita sèrie inicial. El llibre es va promocionar amb un llapis inclòs, i va a ser un èxit instantani,[14] fent que els mots encreuats es convertissin en una moda el 1924. Per ajudar a promocionar els seus llibres, Simon & Schuster també van fundar l'Amateur Cross Word Puzzle League of America ('Lliga Amateur de Mots encreuats d'Amèrica'), que va iniciar el procés de desenvolupament de normes per al disseny dels mots encreuats.[15]
El terme "crossword" ('mots encreuats' en anglès) va aparèixer per primera cop aOxford English Dictionary l'any 1933.[16]
↑inventions, Mary Bellis Inventions Expert Mary Bellis covered;films, inventors for ThoughtCo for 18 years She is known for her independent;documentaries. «History of Crossword Puzzles» (en anglès). [Consulta: 16 juliol 2021].
↑Elquadrat sator no era un «joc» perquè un usuari ho completés (com és en el mots encreuats): el creador del quadrat no deixava cap aspecte sense completar, a diferència dels mots encreuats, en què el creador deixa al jugador el desafiament de completar-lo.
↑Página 719, en la sección «The Riddle Box»] (caja de acertijos) de la revistaSt. Nicholas (en inglés), que incluye el rompecabezas «double diamond puzzle». Publicado en el sitio web University of Florida Digital Collections. Consultado el 6 de diciembre de 2013.
↑Eneste número de la revistaSaint Nicholas, de mayo a octubre de 1885, aparece otro «double diamond puzzle».
↑"crossword."OED Online. March 2017. Oxford University Press. {{format ref}} http://www.oed.com/view/Entry/44952?redirectedFrom=crossword& (accessed April 28, 2017).
Alan Connor (2015).The Crossword Century: 100 Years of Witty Wordplay, Ingenious Puzzles, and Linguistic Mischief.ISBN 978-1592409389. Error en ISBN: caràcter no vàlid
