«One people, one goal, one faith» «Един народ, една цел, една вяра» «Ein Volk, ein Ziel, ein Glaube» «ߡߌ߬ߙߌ߲߬ߘߌ߬ ߞߋߟߋ߲߫ ߸ ߟߊ߬ߢߌߣߌ߲߫ ߞߋߟߋ߲߫ ߸ ߘߍ߲߬ߞߣߍ߬ߦߊ߬ ߞߋߟߋ߲߫» «شعب واحد، هدف واحد، إيمان واحد» «Un pueblo, una meta, una fe» «En narod, en cilj, ena vera» «Mɔgɔ kelen, laɲini kelen, dannaya kelen» «Un peuple, un but, une foi» «Un bobl, un nod, un ffydd»
Constituïda per vuit regions, Mali té les seves fronteres del nord en el centre delSàhara, mentre que la regió meridional, on viu la major part dels seus habitants, està propera als rius delNíger i elSenegal. L'estructura econòmica del país se centra en l'agricultura i lapesca. Malgrat que alguns dels seus recursos naturals són l'or, l'urani i lasal, és considerat un dels països més pobres del món.
L'actual territori de Mali va ser seu dels tres imperis de l'Àfrica Occidental que controlaven el comerç transsaharià: l'Imperi de Ghana, l'Imperi de Mali (del que Mali pren el seu nom) i l'Imperi Songhai. Al 1880 va caure sota el control deFrança i va passar a formar part de la colònia del Sudan francès. El1959 va aconseguir la seva independència juntament amb elSenegal, convertint-se així en la Federació de Mali, la qual es desintegraria un any després. Després d'un temps en el qual només existia un partit polític, uncop d'estat el1991 va portar a la redacció d'una novaconstitució i a l'establiment de Mali com una nació democràtica amb un sistemapluripartidista. Al voltant de la meitat de la població viu sota el llindar de la pobresa internacional, establert en 1,25 dòlars per dia.[1]
A partir de la invasió dels francesos el1880, Mali va esdevenir una colònia (elSudan francès). El4 d'abril de1959 es va crear la Federació de Mali amb elSenegal (independent al juny de1960), però que fou dissolta l'any següent i la república de Mali fou proclamada per Modibo Keita el22 de setembre de1960.
El 1968 el govern de Modibo Keita va ser víctima d'uncop d'estat dirigit per un grup d'oficials encapçalats per Moussa Traoré, que va instaurar una dictadura que es mantingué fins al1991. Aquest règim fou enderrocat pel general Amadou Toumani Touré, qui després d'un període de transició restaurà lademocràcia amb un govern provisional que es va establir per organitzar la transició. La nova constitució va ser aprovada per referèndum el 14 de febrer del 1992. Alpha Oumar Konaré és el vencedor de les primeres eleccions lliures des de la independència.
Al febrer de 1993 Moussa Traoré és condemnat a mort, serà alliberat d'aquesta condemna el 1997. Aquest mateix any Konaré serà reelegit a les eleccions del maig del 1997. El maig del 2002, el general Amadou Toumani Touré, candidat de l'oposició, és triat a la segona volta president de la república.
Recentment, el govern de Mali, a causa d'afrontar diverses rebel·lions delstuaregs producte de la repressió i la marginalitat en què aquests han estat obligats a viure, es va produir una gran rebel·lió entre 1990 i 1995, però el 1994 amb els acords de pau el govern va assolir integrar a les seves tropes a 1.500 rebels i altres 4.860 van tornar a la vida civil. Malgrat això, els acords no van ser respectats i una nova rebel·lió es va produir entre el 2007 i el 2009 que va costar 20.000 vides al Níger i a Mali.
Cop d'estat d'agost del 2020
El dimarts 18 d'agost del 2020 el president Ibrahim Boubacar Keita i Boubou Cisse, el primer ministre del país foren detinguts per militars rebels que rebien el suport de manifestants que feia mesos que demanaven la seva dimissió. Van ser presos al palau presidencial i van ser portats aKati, a 15 quilòmetres de Bamako.[2][3]Moussa Faki Mahamat, president de la comissió de laUnió Africana iEmmanuel Macron, president francès, han criticat aquest cop d'estat i han demanat que es tornin a posar al poder als membres del govern deposats pels rebels militars.[2] Entre el 10 i 15 de juiol del mateix del 2020 hi va haver al Mali greus disturbis sagnants després d'una manifestació convocada pel Moviment del 5 de juny. Ja al 21 de març del 2012 hi havia hagut una rebel·lió de militars al campament de Kati degut a que el govern que hi havia en aquell moment no havia pogut frenar als rebelstuaregs ni l'arribada al país dejihadistes. Aquest anterior cop d'estat va significar la caiguda de l'ex-presidentToumani Touré i que el nord del país fos ocupat per grups islamistes armats durant nou mesos fins que van ser expulsats per una intervenció armada internacional capitanejada per França el gener del 2013.[2]
El poder executiu és representat pelpresident, qui regeix per un mandat de cinc anys i està limitat a dues legislatures. El president exerceix també decap d'Estat icomandant en cap de les forces armades. Elprimer ministre, designat pel president, exerceix el paper decap de govern i nomena al seu torn als integrants del Consell de Ministres. L'Assemblea Nacional unicameral és l'únic cos legislatiu de Mali i està integrat per 160 diputats triats per a un mandat de 5 anys. Després de les eleccions de 2007, l'Aliança per la Democràcia i Progrés va aconseguir 113 dels 160 escons de l'assemblea.[4] L'assemblea celebra dues sessions regulars cada any durant les quals es debaten i voten les legislacions presentades per un membre de la cambra o pel govern.
Laconstitució de Mali estableix laindependència judicial, però el poder executiu exerceix influència sobre el poder judicial en virtut de la seva facultat de designar jutges i supervisar tant les funcions judicials com l'aplicació de lleis. Els tribunals de major jerarquia són la Cort Suprema, que té competències judicials i administratives, i unTribunal Constitucional independent que proporciona control jurisdiccional dels actes legislatius i serveix com a àrbitre electoral. Existeixen diversos tribunals menors, encara que els caps dels llogarets i els ancians s'encarreguen de resoldre els conflictes locals en els llogarets.
Relacions exteriors i forces armades
L'expresident de Mali Amadou Toumani Touré amb l'expresident nord-americàGeorge W. Bush.
Després de la independència assolida el 1960, Mali va seguir el camí delsocialisme i va estar alineada ideològicament amb elbloc comunista, però amb el pas del temps, la seva política de relacions exteriors ha passat a ser cada vegada més pragmàtica i pro-occidental. Des de l'establiment d'una forma democràtica de govern l'any 2002, les relacions amb l'oest en general i amb elsEstats Units en particular, han millorat significativament. El país té una llarga relació ambFrança, expotènciacolonial, però és ambivalent.
Participa activament en organitzacions regionals com laUnió Africana. Una de les principals metes de la política de relacions exteriors de Mali és treballar per controlar i resoldre conflictes regionals en països comCosta d'Ivori,Libèria iSierra Leone. La població se sent amenaçada pel potencial de propagació de conflictes en els estats limítrofs i les seves relacions amb aquests són sovint reticents. La inseguretat general respecte a les fronteres del nord, incloent elbandolerisme i elterrorisme transfronterer, és un tema preocupant en les relacions regionals.
Les sevesforces armades estan constituïdes per lesforces terrestres i laforça aèria, així com la Gendarmeria paramilitar i la Guàrdia republicana, tots aquests sota el control del Ministeri de Defensa i Veterans, comandat per un civil. Els militars estan mal pagats, pobrament equipats i sotmesos a un règim de racionament.
L'organització de l'exèrcit va ser modificada amb la incorporació de forces irregularstuaregs en l'exèrcit seguint un acord signat el 1992 entre el govern i les forces rebels tuaregs. Els militars no van influir en la política nacional des de la transició democràtica de 1992. Però cal tenir en compte que l'expresident, Amadou Toumani Touré, era un exgeneral de l'exèrcit i, segons sembla, gaudia de suport militar generalitzat. Durant l'informe anual de drets humans realitzat el 2003, el Departament d'Estat dels EUA va qualificar el control civil de les forces de seguretat com a eficaç, però va prendre nota d'alguns "casos en els quals els elements de seguretat van actuar sense permís de l'autoritat governamental".
No obstant això, el 22 de març de 2012 les forces militars de Mali van donar un noucop d'estat, van dissoldre les institucions i van assumir el control del país al·legant una falta de fermesa del govern per combatre la insurrecció tuareg al país des de gener de 2012. Cheick Modibo Diarra, Primer Ministre transitori de Mali, va ser arrestat pels soldats que van participar en el cop d'estat del passat mes de març, liderat pel militar Amadou Sanogo. Després de la seva detenció, Modibo Diarra va presentar la seva dimissió i la de tot el seu equip de govern.[5]
Organització territorial
Regions de Mali.
Mali està dividit en deu regions administratives i un districte. Aquestes divisions porten el nom de la ciutat principal de cada zona. Les cinc regions del nord,Gao,Kidal,Ménaka,Tombuctú,Taoudénit representen dos terços de la superfície del país, amb només el 10% de la seva població. El sud del país està dividit a les regions deKayes,Kulikoró,Mopti,Segú,Sikasso i el districte deBamako.[6] Cada regió té un governador, i al seu torn, les deu regions es subdivideixen en 56 cercles i 703 comunes.[7]
La divisió territorial heretada de la colonització es va reformar i descentralitzar per transferir les competències a les col·lectivitats administratives amb la finalitat que els interessos locals siguin gestionats el més a prop possible de la població, amb una consulta popular que ha permès la creació decomunes, les quals reuneixen diversos pobles i fraccions de territori seguint criteris ben definits.[8]
El govern de Mali va crear una direcció nacional de les col·lectivitats territorials en el si del Ministeri de l'Administració Territorial i de la Col·lectivitats Locals (MATCL). Aquesta institució està encarregada del seguiment i engegada de la descentralització i el reforç de les capacitats col·lectives territorials, així com dels dispositius de suport tècnic i de suport financer.
Mali és un estat sense litoral situat a l'Àfrica Occidental, al sud-oest d'Algèria. Amb una superfície d'1.240.000 quilòmetres quadrats, es troba en el lloc número 24 de lallista de països per superfície, i la seva grandària és similar al deSud-àfrica iAngola. La major part del país forma part del sud delSàhara, per la qual cosa és calorós i, comunament, es formen les tempestes de sorra durant les estacions seques. El país s'estén al sud-oest a través delSahel fins a lasabana sudanesa. El territori de Mali és en la seva majoria pla, encara que a vegades aquesta planúria és interrompuda per pujols rocosos. L'Adrar dels Iforas es troba en el nord-est, i els relleus més importants són els Monts de Hombori -que sobrepassen els 1.000 metres d'altitud- al sud-est i els Monts Bambouk iManding, al sud-oest.
El clima del país varia desubtropical en el sud aàrid en el nord. La major part del país pateix d'insignificants precipitacions, per la qual cosa lessequeres són freqüents. Des de final dejuny a principi dedesembre és la temporada plujosa. Durant aquest lapse de temps les inundacions delriu Níger són comunes.
Els principalsbiomes presents a Mali són eldesert, al nord, i lasabana, al sud. SegonsWWF, les principalsecoregions de Mali són, de nord a sud:
A més, estan presents la muntanya xeròfila del Sàhara occidental a les muntanyes del nord (Adrar dels Iforas), i la sabana inundada del delta interior del Níger-Bani en la confluència d'aquests dos rius, en el centre del país. En el nord, laflora ifauna de Mali, és distintiva delclima desèrtic: plantesxeròfiles, petitsarbusts,rèptils i algunsinsectes. Més al sud, gràcies a la influència delriu Níger, la flora i fauna típica de lessabanes predomina amb plantes com lesacàcies i lasericura. A més, en aquesta zona es troba una major diversitat d'animals, des d'aus i petitsmamífers, fins a animals com elselefants.[9]
Mali és un dels països més pobres del món, amb el 65% del seu territori cobert perdesert o semidesert, a més d'una pèssima distribució de la riquesa. L'activitateconòmica es concentra a la vall delriu Níger. Amb un ingrésper capita mitjà de 1.500dòlars anuals.[10] Entre 1992 i 1995, el govern va implementar un programa d'ajust econòmic que va resultar en el creixement de l'economia i la reducció de balanços negatius. El pla va incrementar les condicions econòmiques i socials, i li va permetre unir-se a l'Organització Mundial del Comerç el 31 de maig de 1995. Elproducte intern brut (PIB) s'ha elevat des de llavors: per 2002 ascendia a 3.400.000.000 dòlars, i el 2005 es va incrementar a 5.800.000.000 dòlars, donant com a resultat una taxa de creixement anual del 17,6%, aproximadament.
La clau de l'economia de Mali és l'agricultura. Elcotó és la collita més exportada del país, i s'exporta alSenegal i aCosta d'Ivori.[11] Durant el 2002 es van produir 620.000 tones de cotó, però els preus d'aquest cultiu van disminuir significativament des del 2003. A més de cotó, es produeixarròs,mill,blat de moro,verdures,tabac i collites d'arbre. L'or, elbestiar i l'agricultura sumen el 80% de les exportacions. El 80% dels treballadors són emprats en l'agricultura, mentre que el 15% ho fan en elsector de serveis. No obstant això, les variacions estacionals deixen sense ocupació temporal a molts dels treballadors agropecuaris.
El 1991, amb l'ajuda de l'Associació Internacional de Foment, Mali va relaxar el compliment dels codis d'explotació minera, la qual cosa va portar a un interès renovat i inversió estrangera en la indústria minera. L'or s'extreu a la zona sud, la qual té la tercera taxa de producció d'or més gran d'Àfrica (després deSud-àfrica iGhana). L'aparició de l'or com el principal producte d'exportació des de 1999 va ajudar a mitigar l'impacte negatiu de la crisi del cotó i deCosta d'Ivori. Altres recursos naturals són elcaolí, lasal, elfosfat i lacalcària.
L'electricitat i l'aigua són mantinguts per Energie du Mali, o EDM, i els tèxtils són produïts per la Industry Textile du Mali, o ITEMA. Mali fa un ús eficient de lahidroelectricitat, que proveeix més de la meitat de l'energia elèctrica del país. El 2002 es van generar més de 700kWh d'energia hidroelèctrica.
El govern estimula en la inversió estrangera, en els camps del comerç i laprivatització. Mali va començar la seva reforma econòmica signant acords el 1988 amb elBanc Mundial i elFons Monetari Internacional. Entre 1988 i 1996 el govern de Mali va reformar gran part de les empreses públiques. Des de l'acord, setze empreses van ser privatitzades, dotze parcialment privatitzades i vint liquidades. El 2005 el govern de Mali li va atorgar una empresa de ferrocarrils a la companyia nord-americana Savage Corporation. És membre de l'Organització per a l'Harmonització a l'Àfrica del Dret Mercantil (OHADA).[12]
Demografia
Evolució de la població entre 1961 i 2003.
Al juliol de 2009, la seva població total estava estimada en 13.000.000 d'habitants, amb un creixement anual del 2,7%.[13] La població és predominantmentrural (68% el2002), i entre el 5% i el 10% ésnòmada. Més del 90% de la població viu en el sud del país, especialment aBamako, lacapital i la ciutat més gran del país, amb més d'un milió d'habitants.
El 2007, al voltant del 48% dels malians tenia menys de 15 anys, el 49% entre 15 i 64 anys, i el3 % restant 65 o més. L'edat mitjana era de 15,9 anys. Lataxa de natalitat el 2007 va ser de 49,6 naixements per cada 1.000 habitants, i lataxa de fertilitat 7,4 naixements per dona. Lataxa bruta de mortalitat aquest mateix any va ser de 16,5 morts per cada 1.000 habitants. L'esperança de vida en néixer és de 49,5 anys (47,6 per als homes i 51,5 per a les dones). El país compta amb una de les taxes demortalitat infantil més altes del món, amb 106 morts per cada 1000 naixements.
Una nena bozo a Bamako.
La població de Mali abasta un gran nombre de grups ètnicssubsaharians, dels quals la majoria posseeixen concordances històriques, culturals, lingüístiques i religioses. Elbambara, per lluny, és el grup ètnic més extens, conformant el 36,5% de la població. En conjunt, els bambaras, elssoninkés, elskhassonkés i elsmalinkés (tots ells part del grupmandé) constitueixen el 50% de la població. Altres grups significatius són elpeul (17%), elvoltaic (12%), elsonghai (6%) i elstuaregs imoros (10%). Històricament, Mali ha gaudit de bones relacions interètniques; no obstant això, existeixen tensions entre els songhai i els tuaregs.
L'idioma oficial de Mali és elfrancès, però una quantitat nombrosa (quaranta o més) dellengües africanes són àmpliament usades per diversos grups ètnics. Prop del 80% de la població de Mali es pot comunicar enbambara, que és la principalllengua vehicular i l'idioma del comerç. En el nord del país (Azawad) són demogràficament importants les llengües songai i les llengües tuaregs.
Religió
Religió a Mali.
El 90% dels malians són, segons estimacions,musulmans i la major part d'aquests sónsunnites; aproximadament el 5% de la població és cristiana (dos terços de l'església catòlica i un altre terçprotestant); el 5% restant correspon a creencesanimistes tradicionals o indígenes.[14] L'ateisme i l'agnosticisme no són molt comuns entre els malians, dels quals la majoria practica la seva religió diàriament.
D'acord amb l'estudi anual delDepartament d'Estat dels Estats Units sobre llibertat religiosa, l'Islam practicat al país pot ser considerat moderat, tolerant i adaptat a les condicions locals. Les dones participen en activitats econòmiques, socials i polítiques, i generalment no utilitzen elburka. La constitució estableix que Mali és unEstat laic i proporcionallibertat religiosa, i el govern respecta en gran part aquest dret. La relació entre musulmans i practicants de minories religioses pot considerar-se amigable i els grups de missioners estrangers (tant musulmans com no musulmans) són tolerats. Les festivitats cristianes, igual que les musulmanes, estan reconegudes oficialment i se celebren sense cap mena de problema.
Educació
Estudiants de secundària a Kati, Mali.
L'educació és gratuïta i obligatòria durant nou graus, entre els set i els setze anys. El sistema abasta sis anys d'educació primària, que comencen als set, seguits de sis anys d'educació secundària. No obstant això, la taxa d'inscripcions a l'escola primària és baixa, en gran part perquè les famílies no tenen els recursos necessaris per cobrir el cost d'uniformes, llibres i altres requisits necessaris per assistir a classes. L'any escolar 2000-2001, la taxa d'inscripció a l'escola primària era del 61% (71% en nens i 51% en nenes); a la fi de la dècada de 1990, la quantitat d'inscrits a l'educació secundària era tan sols del 15% (20% en homes i 10% en dones). El sistema educatiu sofreix de manca d'escoles en zones rurals, així com de l'escassetat de materials i professors. Estimacions revelen que entre el 27% i el 46,4% dels habitants pateixen d'analfabetisme, amb un descens significatiu d'aquest percentatge en les dones respecte als homes.
Salut
Mali fa front a nombrosos desafiaments en l'àmbit de la salut relacionats amb lapobresa, ladesnutrició, lahigiene i el sanejament ambiental inadequat. Els indicadors de salut i desenvolupament de Mali es troben entre els pitjors del món. L'any 2000, només el 63% de la població tenia accés a aigua potable i el 69% a algun tipus de servei sanitari. El 2001, la suma de les despeses del govern en salut va ser de mitjana 4dòlars per capita. Les instal·lacions mèdiques malienques són molt limitades i la disponibilitat de medicines és molt escassa. Lamalària i altres malalties transmeses perartròpodes són freqüents al país, així com el nombre demalalties infeccioses com elcòlera i latuberculosi. La població també sofreix d'una alta taxa de desnutrició infantil i una baixa taxa d'immunització. Segons una estimació, aquest any l'1,9% de la població adulta i infantil estava afectada per laVIH/Sida, una de les taxes més baixes d'Àfrica.
El duo musicalAmadou & Mariam és conegut internacionalment per fer música combinant influències malienques i internacionals.
Les tradicions musicals de Mali deriven delsgriots (oDjeli), coneguts com a "Guardians de la memòria",[17] que exerceixen la funció de transmetre la història del seu país. La música de Mali és diversa i posseeix diferents gèneres. Alguns músics influents sónToumani Diabaté iMamadou Diabaté, intèrprets dekora, el guitarristaAli Farka Touré, qui combinava música tradicional de Mali ambblues, el grup musical tuareg anomenatTinariwen i diversos artistes afropop comSalif Keïta, el duoAmadou & Mariam,Oumou Sangaré iHabib Koité.
Encara que la literatura d'aquest país és menys coneguda que la seva música, Mali ha estat sempre un dels centres intel·lectuals més actius d'Àfrica. La tradició literària de Mali és divulgada principalment de manera oral, ambjalis recitant o cantant històries de memòria.Amadou Hampâté Bâ, el seu historiador més conegut, va passar molt temps de la seva vida escrivint aquestes històries perquè el món les conservi. La novel·la més coneguda d'un autor malià ésLe devoir de violence, escrita perIambe Ouologuem, que va guanyar el 1968 elPremi Renaudot, encara que el seu llegat va ser danyat per acusacions deplagi. Altres escriptors coneguts sónBava Traoré,Modibo Sounkalo Keita,Massa Makan Diabaté,Moussa Konaté iFily Dabo Sissoko.
La variada cultura diària dels malians reflecteix la diversitat ètnica i geogràfica del país. La majoria dels seus habitants usen vestits fluids i colorits anomenatsboubou, que són típics de l'Àfrica Occidental. Els malians participen freqüentment en festivals, danses i celebracions tradicionals. L'arròs i elmill són importants en la cuina de Mali, que es basa principalment en grans de cereal. Els grans són preparats generalment amb salses fetes amb fulles, com les de l'espinac o elbaobab, ambtomàquet o amb salsa demaní, i poden estar acompanyats de carn rostida (típicamentpollastre,be,vaca icabra). La cuina de Mali varia regionalment.
Llengües
Les llengües nacionals o oficials són el francès, el bamanankan, el bomu, el tieyaxo, el bozo, el toro so dogon, el maasina fulfulde, l'àrab hasanya, el mamara senoufo, el kita maninkakan, el soninke, el koyraboro senni songhay, el tamasheq i el xaasongaxango. El SIL Internacional ha llistat un total de 50 llengües a Mali, totes vives:[18]
African Development Bank (2001). African Economic Outlook. OECD Publishing.ISBN 9264197044.
Campbell, Bonnie (2004). Regulating Mining in Africa: For Whose Benefit? Uppsala, Suècia: Nordic African Institute.ISBN 978-0761475712.
Cavendish, Marshall (2007). World and Its Peoples: Middle East, Western Asia, and Northern Africa. Tarrytown, Nova York: Marshall Cavendish.ISBN 978-0761475712.
DiPiazza, Francesca Davis (2006). Mali in Pictures. Minneapolis, Minnesota: Learner Publishing Group.ISBN 978-0822565918.
Federal Research Division (2005). Mali country profile (PDF)
Gobierno de Mali (1992). La Constitution du Mali (PDF)
Hudgens, Jim; Trillo, Richard; Calonnec, Nathalie (2003). The Rough Guide to West Africa. Rough Guides.ISBN 1-84353-118-6.
Martin, Phillip L. (2006). Managing Migration: The Promise of Cooperation. Lanham, Maryland: Lexington Books.ISBN 978-0739113417.
May, Jacques Meyer (1968). The Ecology of Malnutrition in the French Speaking Countries of West Africa and Madagascar. Nova York: Macmillan Publishing Company.ISBN 978-0028489605.
Nota:Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. VegeuLlista d'estats independents i territoris dependents
_-_MLI_-_UNOCHA.svg%26amp%3blang%3dca)
.svg%26amp%3blang%3dca)
.jpg)
