Dos DJ de hip-hop creant música nova barrejant cançons de diversos reproductors de discos. A la foto hi ha DJ Hypnotize (a l'esquerra) i Baby Cee (a la dreta).MC Hero fa ritmes rítmics coneguts com "rapejar" a Huntsville, Alabama.
Lamúsica rap omúsica hip-hop és ungènere musical que sorgeix als barrisnegres delsEstats Units a ladècada de 1970 i que consisteix en música rítmica estilitzada que generalment s'acompanyarapejant, un discurs rítmic amb rimes que es canta.[1] Es va desenvolupar a part de la cultura delhip-hop, unasubcultura definida per quatre elements estilístics claus:MC/rapejar,DJ/scratch amb platets,break dance, igrafiti.[2][3][4] Inclou altres elements com el toc de mostreig o la línia de baixos a partir d'enregistraments o sons delsintetitzador, així com laimitació de sons amb la boca de manera rítmica. Tot i que sovint s'utilitza per referir-se exclusivament al rap, hi ha quin considera que el hip-hop denota més correctament la pràctica detota la subcultura.[5][6] El terme "hip-hop" s'utilitza de forma sinònima amb el terme rap,[1][7] encara que rapejar no és un component imprescindible de la música hip-hop; el gènere també pot incorporar altres elements de la cultura del hip-hop, com ara el DJ,turntablism,scratch,beatboxing i pistes instrumentals.[8][9]
El hip-hop va conformar un gènere musical i una cultura durant ladècada del 1970, quan elsblock party, les festes per barris, guanyaren popularitat aNova York, particularment entre els joves afroamericans que residien alBronx. Tanmateix, la música hip-hop no va arribar a difondre's amb normalitat per ràdio o televisió fins al 1979, en gran manera a causa de la pobresa durant el naixement del hip-hop i la manca d'acceptació fora de barris molt concrets.[10] En elsblock party, els DJ tocaven ambinstruments de percussió algunes cançons populars fent servir dos platines i un mesclador de DJ per poder jugar a partir de dues còpies del mateix disc, alternant d'una a l'altra i ampliant el "break".[11] La primera evolució del hip-hop es va produir quan la tecnologia de mostreig i lacaixa de ritmes esdevingueren populars i assequibles. Es van desenvolupar tècniques de turntablism com ararascar els discos ibeatmatching, juntament amb els trencaments i eltorrat jamaicà, un estil vocal. El rap es va desenvolupar com un estil vocal en què l'artista parla o canta de manera rítmica amb un ritme instrumental otemps sintetitzat. Els artistes notables en aquest moment inclouenDJ Kool Herc,Grandmaster Flash and The Furious Five,Fab Five Freddy,Marley Marl,Afrika Bambaataa,Kool Moe Dee,Kurtis Blow,Doug E. Fresh,Whodini,Warp 9,The Fat Boys, iSpoonie Gee. La canço de 1979 deThe Sugarhill Gang anomenada "Rapper's Delight" es considera com el primer disc que va guanyar una àmplia popularitat i es va difondre àmpliament.[12] Ladècada del 1980 va marcar la diversificació del hip-hop a mesura que el gènere desenvolupava estils més complexos.[13] No obstant això, durant la dècada del 1980, es va estendre a dotzenes de països, molts dels quals van barrejar el hip-hop amb estils locals creant nous subgèneres.
En la dècada de 1990, el hip-hop va començar a diversificar-se amb altres estils regionals, com elrap del sud i elhip-hop d'Atlanta. Al mateix temps, el hip-hop va continuar sent assimilat a altres gèneres de la música popular, com elneo soul (per exemple:Lauryn Hill,Erykah Badu) i elnu metal (per exemple:Korn,Limp Bizkit). El hip-hop es va convertir en un dels gèneres més venuts a mitjans de la dècada de 1990 i el gènere més venut cap a l'any 1999. La popularitat de la música de hip-hop va continuar durant els anys 2000, amb influències del hip-hop cada vegada més populars. Als Estats Units també van tenir èxit estils regionals com aracrunk (per exemple:Lil Jon & the East Side Boys, theYing Yang Twins), un gènere del sud que va emfatitzar els cops i la música més que les lletres. A principis de 2005, les vendes de música de hip-hop als Estats Units van començar a disminuir considerablement. Durant la dècada del 2000, el hip-hop alternatiu va aconseguir posar-se al centre de les vendes, degut en part a l'èxit d'artistes comOutKast iKanye West.[16] Durant la dècada del 2000 i principis del 2010, els rapers comDrake,Nicki Minaj,J. Cole, oKendrick Lamar esdevingueren molt populars. Eltrap rap, un subgènere del hip-hop, també arribà a ser popular durant ladècada del 2010 amb artistes i grups de música hip-hop comMigos,Travis Scott, iKodak Black.
La creació del termehip-hop acostuma a atribuir-se a Keith 'Cowboy' Wiggins, raper que col·laborava ambGrandmaster Flash and the Furious Five.[17] No obstant això, Lovebug Starski, Keith Cowboy iDJ Hollywood empraven el terme com una "crossa" verbal quan improvisaven al micròfon, en un temps on a aquesta música se la coneixia encara com adisco rap. Es creu que Cowboy va crear el terme quan feia broma amb un amic que acabava d'allistar-se a les Forces Armades dels EUA, quan cantava fentscat les paraules "hip/hop/hip/hop" de forma que imitava la cadència rítmica dels soldats quan marxaven.[17] Més tard, Cowboy va desenvolupar la cadència de la seva rima "hip-hop" com a part de la seva actuació en directe, la qual cosa aviat fou utilitzada per altres artistes comThe Sugarhill Gang a "Rapper's Delight".[17]
Afrika Bambaataa, fundador deUniversal Zulu Nation, està reconegut com el primer en utilitzar el terme per descriure unasubcultura a la qual pertanyia aquesta música. Hom ha suggerit també que aquest era un terme que s'emprava per referir-se de forma pejorativa a aquest estil.[18] El primer ús imprès del terme fou aThe Village Voice,[19] per part d'Steven Hager, autor més endavant d'una història del hip-hop el 1984.[20]
Mapa d'alguns subgèneres delRap originats a Nord-amèrica.[21]
El hip-hop ha tingut un considerable impacte social des dels seus inicis en la dècada de 1970.[22]Orlando Patterson, professor de sociologia a laUniversitat Harvard, ajuda a descriure el fenomen de la ràpida propagació del hip-hop al voltant del món. El professor Patterson sosté que la comunicació de masses és controlada pels rics, el govern i les empreses en nacions tercermundistes i països de tot el món.[23] També acredita la comunicació de masses amb la creació d'una escena cultural del hip-hop a nivell mundial. Com a resultat, els joves absorbeixen i són influenciats per l'escena del hip-hop nord-americà i comencen a desenvolupar-ne la seva pròpia versió. Patterson creu que la revitalització de la música hip-hop es produirà en tot el món amb la barreja dels valors tradicionals i les formes musicals del hip-hop nord-americà, i darrerament un procés de canvi i desenvolupament global dels joves de tot el món que permet ser més influenciats per alguna de les formes musicals del hip-hop. També s'ha argumentat que la música rap s'ha format com una "resposta cultural a l'opressió històrica i el racisme, un sistema de comunicació entre les comunitats negres i més endavant llatines als Estats Units".[24] Això es deu al fet que la cultura reflecteix la situació social, econòmica i la realitat política dels joves privats dels seus drets.[25] A laPrimavera àrab el hip-hop va exercir un paper important en la provisió d'un canal perquè els joves poguessin expressar les seves idees.[26]
El vestuari ha estat sempre una part important de l'impacte social i cultural del hip-hop, i com la popularitat del gènere va augmentar, també ho va fer l'efecte de la seva moda. Si bé no van ser part dominant dels elements del hip-hop al principi, i encara que rapers com Run-DMC demostraven afinitat amb algunes marques en aquest casAdidas o igualment laWu-Tang Clan ambWallabees Clark's, no va ser fins al seu auge comercial, que la moda hip-hop es va convertir veritablement influent i ineludible. En realitat l'origen de la roba ampla es troba en la pobresa que afectava els barris on neix el hip-hop i en la necessitat de reutilitzar la roba, que en el jovent sovint era de germans més grans. L'origen de l'ús dels xandalls i les vambes de bàsquet està en la comoditat que suposen per practicar elb-boying. Entre mitjans i finals dels 90, la cultura hip-hop va abraçar alguns dels principals dissenyadors i va establir una nova relació amb la manera clàssica en què es vestien els rapers. Marques comRalph Lauren,Calvin Klein iTommy Hilfiger van guanyar un impuls econòmic a l'endinsar lleugerament en la cultura hip-hop i van cedir molt poc al canvi conservant l'autenticitat.[27]
Entrant en el nou mil·lenni, la moda hip-hop va consistir en camises folgades, pantalons i samarretes amples. Homes comPharrell iJay-Z van dirigir les seves pròpies línies de roba i altres comKanye West es van vincular amb dissenyadors comLouis Vuitton, la roba va passar a ser més cenyida al cos, més clàssic del que és moda pròpiament, i augmentat el seu valor econòmic. Fent èmfasi en la recentment descoberta moda de la cultura hip-hop, el disseny va conduir inevitablement a una redefinició de la masculinitat en la cultura i una disminució important en l'homofòbia característica del gènere. En l'actualitat s'observen rapers amb un estil clàssic, pantalons folgats, en cert casdessuadores pintades a mà, es caracteritzen per l'ús excessiu de joies, cadenes i brillantors, gorra plana, trenes per tot el cap i sabatilles de marca, usualment són tipus Vans i DC's.
Com que el hip-hop expressa la masculinitat dels seus artistes mitjançant la moda, la violència i la intimidació, presumint de la riquesa i l'esperit empresarial, també ha estat testimoni de l'aparició de nous conceptes que permeten demostrar-la mitjançant la humilitat, i l'obtenció de respecte per mèrit i talent.[28] L'artista de hip-hop d'avui en dia ja no es limita a la música que serveix com la seva única ocupació o font d'ingressos. Al començament de 1990, les principals companyies de roba "s'havien adonat del potencial econòmic de colpejar lleugerament en la cultura hip-hop. Artistes de hip-hop són creadors de tendències i del gust de les masses. Els seus fanàtics van dels grups minoritaris que poden relacionar-se amb les seves lluites pròpies als grups majoritaris que no poden realment relacionar, però els agrada "consumir la fantasia de viure una vida més masculina"[29] els rapers proporcionen "la imatgecool" i les empreses lliuren el producte, la publicitat, i els actius financers.
Els artistes utilitzen avui marques com a mitjà d'ingrés suplementari a la música o estan creant i expandint les seves marques pròpies que es converteixen en la seva principal font d'ingressos. Com explica Harry Elam, s'ha produït un moviment, el de la incorporació i la redefinició de les tendències existents en el disseny i la comercialització de productes, com succeeix amb la moda del hip-hop.
El hip-hop compta amb diverses tendències avui dia pel que fa a la forma de vestir, des de la popular Old School que consisteix regularment en roba ampla, fins a la New School, roba més cenyida al cos, o estils alternatius com elSwag entre d'altres.[30]
L'expansió del hip-hop a la societat moderna ha donat lloc a la creació de la figura del "Toyako" o "toy". Aquesta paraula usada com insult fa referència a un fals MC, una persona que s'uneix al hip-hop amb l'única intenció d'obtenir diners i popularitat generalment per mitjà de tàctiques mal vistes pels amants reals del hip-hop, com parlar malament d'un MC a l'esquena o en cançons per aconseguir polèmica entre altres coses. Els toyakos són odiats dins de la cultura urbana i en centenars de cançons es fa referència a això.
Moltes organitzacions, escoles i universitats estan oferint espais i programes perquè les comunitats puguin explorar i aprendre sobre el domini hip-hop. Educar a través del hip-hop significa molt més que ensenyar als joves com es compon un rap o es produeix una cançó. És donar-los l'oportunitat d'informar-se, d'ampliar la seva visió del món, conèixer els seus drets com a éssers humans, conèixer-se a ells mateixos. Segons la "Guía para la prevención con jóvenes hacia políticas de cohesión social y seguridad ciudadana" deONU-HABITAT (Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans), l'ús del hip-hop com a eina per a la cohesió social i la prevenció de la violència juvenil en entorns marginals és molt efectiu. Això succeeix perquè a través del hip-hop, els joves afinen una habilitat en forma contestatària a través de la creació d'un nou producte, sigui música gravada, dansa o altres expressions múltiples; i mitjançant aquestes pràctiques creatives, les formes i sentiments contestataris es converteixen en elements constructius per desenvolupar una societat democràtica, dinàmica, i sana, ja que la democràcia es basa en la coordinació de les diferències d'opinió i en respondre a les condicions demogràfiques, econòmiques naturals que canvien constantment.[31]
L'ús del hip-hop en l'educació és habitual als Estats Units (on es defineix amb el concepte Hip Hop Based Education o HHBE), i es va implantant a poc a poc a altres territoris. Alguns exemples d'escoles i universitats que ofereixen programes sobre el hip-hop són elslaboratoris de la PMI aRegina,Saskatchewan,Canadà. Molts estudis de dansa i universitats ara ofereixen lliçons de hip-hop costat de les declaqué iballet, així com conferències,KRS-ONE ensenyament sobre el hip-hop a laUniversitat Harvard.
Addicionalment, arreu del món existeixen acadèmies que instrueixen sobre els quatre elements, com també història i temes relacionats amb la cultura.
Cal considerar la potencialitat del llenguatge tant en la música, com singularment en el rap i així mateix en la cultura hip-hop, com un mitjà de retòrica que pot influir la ideologia d'un sector de la societat. D'aquesta manera, la importància com a cultura i mitjà de difusió retòrica permeten debatre el hip-hop com una eina educativa que pot ser explorada més a fons.
Pete Rock en una actuació a Razel and Friends – Brooklyn Bowl, 2016
La música hip-hop ha entrat a formar part dels corrents culturals del món, i ha sofert evolucions i transformacions arreu.[34] La música hip-hop es va expandir més enllà dels Estats Units, sovint combinant estils locals amb hip-hop. El hip-hop s'ha globalitzat en moltes cultures de tot el món, com és evident a través de l'aparició de nombroses escenes regionals. Ha sorgit mundialment com un moviment basat en els principis principals de la cultura del hip-hop. La música i l'art segueixen abraçant, fins i tot celebrant, les seves dimensions transnacionals i es mantenen fidels a les cultures locals a les quals està arrelada. L'impacte del hip-hop varia en funció de cada cultura. Tot i això, l'única cosa que tenen pràcticament tots els artistes de hip hop a tot el món són que reconeixen el seu deute amb aquells afroamericans de Nova York que van llançar el moviment global.[35]
Els llatins i els caribenys van tenir un paper integral en el desenvolupament primerenc del hip-hop a Nova York, i l'estil es va estendre a gairebé tots els països d'aquesta regió. El hip hop es va desenvolupar per primera vegada al sud de Bronx, que tenia una població alta i llatina, especialment porto-riquenya en la dècada de 1970.[36] Alguns rapers famosos de la ciutat de Nova York d'origen porto-riqueny sónBig Pun,Fat Joe, iAngie Martinez. Amb grups de rap llatins comCypress Hill a les llistes americanes, grups de rap de Mèxic, com araControl Machete, van créixer a la seva terra natal.
En molts països d'Amèrica Llatina, de la mateixa forma que als EUA, el hip hop ha esdevingut una eina mitjançant la qual les persones marginades poden lluitar contra els motius de la seva exclusió social. El hip hop va créixer de manera sostinguda aCuba durant les dècades de 1980 i 1990, coincidint amb elPeríode Especial cubà que va sorgir amb la caiguda de laUnió Soviètica.[37] Durant aquest període de crisi econòmica, que va colpir especialment la població negra i empobrida, el hip hop va esdevenir una forma de què de la població afrocubana abracés les seves arrels africanes i articulés una demanda d'igualtat racial per a la gent negra a Cuba.[38] La idea de consciència negra i alliberació no sempre era compatible amb els objectius del govern cubà, que encara defensava la idea d'una societat sense races per tal d'assolir una correcta realització de la Revolució Cubana. Amb el sorgiment del hip-hop, el govern cubà es va oposar a la imatge vulgar que dibuixaven els rapers, però més tard va acceptar que potser seria millor tenir el hip-hop sota la influència del Ministeri de Cultura com una expressió autèntica de la cultura cubana.[39] Els rapers que parlen explícitament sobre raça o racisme a Cuba encara estan sota supervisió del govern.[40] Un esdeveniment anual de hip hop, iniciat el 1995, i que té lloc aAlamar (l'Havana), ha ajudat a popularitzar el hip hop cubà. Alguns grups cubans de rap sónKrudas Cubensi i Supercrónica Obsesión.
AlRegne Unit, a principi de la dècada dels 2000 va sorgir l'estilgrime, un tipus de música derivat delUK Garage i eldrum and bass, amb artistes comDizzee Rascal com a màxim exponent. Encara que és molt popular, molts polítics britànics critiquen aquesta música perquè, segons ells, promouen els robatoris i els assassinats, de la mateixa manera que elgangsta rap als EUA. Aquestes crítiques han estat qualificades de racistes per la majoria dels artistes negres de la indústria delgrime. Tot i la seva naturalesa controvertida, elgrime ha tingut un efecte destacat sobre la moda i la música pop britàniques, amb molts joves de classe treballadora emulant la manera de vestir de les estrelles delgrime com Dizzee Rascal i Wiley. Existeixen diversos subgèneres delgrime, com el "Rhythm and Grime," una barreja de R&B igrime, o elgrindie, una mescla d'indie rock igrime popularitzat per la banda d'indie rockHadouken!
El raper alemanyFler ha causat una controvèrsia notable amb la seva música
AAlemanya iFrança, elgangsta rap s'ha convertit en popular entre els joves als qui agraden les lletres violentes i agressives. Alguns rapers alemanys coquetegen obertament o còmicament amb el nazisme; per exemple,Bushido (nascut Anis Mohamed Youssef Ferchichi) rapeja "Salutiert, steht stramm, Ich bin der Leader wie A" (Salut, estigueu atents, sóc el líder com la "A") iFler va tenir un èxit amb el disc Neue Deutsche Welle (Nova Onada Alemanya) completada amb el títol escrit en tipus de lletra gòtic del Tercer Reich i anunciat amb una cita d'Adolf Hitler. Aquestes referències també van generar una gran controvèrsia a Alemanya. Mentrestant, a França, artistes comKéry James' Idéal J mantenien una actitud radical i antiautoritària i llançaven cançons comHardcore que atacaven el creixement de la dreta francesa. A Holanda, MCBrainpower va passar de ser un raper de batalla dels baixos fons al reconeixement general delBenelux, influenciant així nombrosos artistes de rap a la regió. A Israel, el raperSubliminal arriba als joves israelians amb lletres de temàtica política i religiosa, generalment amb un missatgesionista.
La incorporació del català a la música rap va trigar a fer-se present, tot i que va comptar amb algun apropament experimental: la cançó «Un parell d'ous», dels Slips, va formar part de la banda sonora original de la pel·lículaTots esteu en el menú, dirigida l'any 1985 perFrancesc Bellmunt.[41]
La primera data important del rap en català és el 1999 quan el raper Dísop, amb el productor AeRReeSe, va llançar la pista «Jo no sóc polac, sóc català»,[42] que va tenir una bona acollida i va arribar a fer història. Va sonar a les radiofórmules dia rere dia, enprime time i a totes hores, i també se'n va parlar a la premsa i a la televisió. Anys després, el 2003, es va editar el primer disc de rap recitat íntegrament en català,Odi en un gest, de l'artista Crim,[43] i es va publicar el recopilatoriAdvertències i advertiments (Propaganda pel fet!, també del 2003), on s'incloïen propostes que incorporaven el rap com La Pupil·la,Pirat's Sound Sistema, Lama-Nasa, Gato-El-Qiman o Tret de Gràcia.
Corvino, Daniel and Livernoche, Shawn (2000).A Brief History of Rhyme and Bass: Growing Up With Hip Hop. Tinicum, PA: Xlibris Corporation/The Lightning Source, Inc.ISBN 1-4010-2851-9
Hess, Mickey (2009).Hip Hop in America: A Regional Guide: Volume 1: East Coast and West Coast Greenwood.ISBN 0313343233
Potter, Russell (1995)Spectacular Vernaculars: Hip-Hop and the Politics of Postmodernism. Albany:SUNY Press.ISBN 0-7914-2626-2
Light, Alan (ed). (1999).The VIBE History of Hip-Hop. New York: Three Rivers Press.ISBN 0-609-80503-7
George, Nelson (2000, rev. 2005).Hip-Hop America. Nova York: Penguin Books.ISBN 0-14-028022-7
Fricke, Jim and Ahearn, Charlie (eds). (2002).Yes Yes Y'All: TheExperience Music Project Oral History of Hip Hop's First Decade. New York: Da Capo Press.ISBN 0-306-81184-7
Kitwana, Bakar (2004).The State of Hip-Hop Generation: how hip-hop's culture movement is evolving into political power. Consultat 4 desembre 2006. Base de dades Ohio Link
Chang, Jeff (2005).Can't Stop Won't Stop: A History of the Hip-Hop Generation. Picador,ISBN 0-312-42579-1.
