Literatura juvenil és aquella especialment adreçada a lectors que viuen la sevajoventut, si bé no exclusivament.[1] Aquest concepte va sovint unit al deliteratura infantil, anunciant-se com literatura infantil i juvenil, tot i que guarden algunes característiques diferenciadores. A aquest tipus de literatura se li ha volgut donar tradicionalment unes funcions tant d'entreteniment, com de didàctica i de formació de l'hàbit lector.[2]
Els temes tractats en la literatura juvenil no difereixen en molt dels de la literatura d'adults (amor, tragèdia, guerra, etc.) si bé se'ls dona un tractament força més lineal tant a aquests com als personatges, sent aquests últims de poca variabilitat psicològica. Aquesta interiorització es minimitza donant major importància a l'acció que a la caracterització psicològica dels personatges. Així mateix, els personatges solen ser creats perquè el públic lector pugui identificar-se amb ells, especialment els protagonistes.[3] No obstant això, alguns autors han assenyalat que aquesta literatura, pel seu caràcter d'experiència i la influència que té en els lectors, ha de triar amb cura els seus temes. Se sol assenyalar com a tema genèric la recerca d'identitat del protagonista, alhora que la identificació del lector amb ell.[4]
El vocabulari d'aquest tipus de literatura és ampli, i sol defugir de paraules allunyades de l'ús quotidià, així com de recursos literaris difícils. Aquest lèxic adequat pot, a més, incidir en el seu aspecte més didàctic en la formació del vocabulari del lector.[2] Sovint les editorials divideixen les seves col·leccions de literatura juvenil per edats, atès a aquest factor. L'objectiu de la literatura juvenil és l'escapisme, la gratificació instantània, la nostàlgia i passar l'estona.
