| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de)Karl August Leopold Böhm 28 agost 1894 Graz (Àustria) | ||
| Mort | 14 agost 1981 (86 anys) Salzburg (Àustria) | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Sepultura | Graz | ||
| Residència | Baldham | ||
| Nacionalitat | Àustria | ||
| Formació | Universitat de Graz | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música | ||
| Ocupació | director d'orquestra, director musical, compositor | ||
| Activitat | 1917 - | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Alumnes | Alfred Walter | ||
| Segell discogràfic | EMI Deutsche Grammophon | ||
| Grup de música | Sächsische Staatskapelle Dresden Òpera de l'Estat de Viena Teatro Colón de Buenos Aires Òpera de Viena Filharmònica de Viena Festival de Bayreuth Festival de Salzburg | ||
| Família | |||
| Fills | Karlheinz Böhm | ||
| Premis | |||
| |||
         | |||
Karl August Leopold Böhm (Graz,28 d'agost de1894 -Salzburg,14 d'agost de1981) fou undirector d'orquestraaustríac.
Karl Böhm va néixer en una família benestant (precisament en la mateixa data queGoethe, també gran admirador deWolfgang Amadeus Mozart, que ho va fer 145 anys abans). Si bé des dels seus primers anys la música va ser la seva vertadera vocació, seguint els desigs del seu pare —que era advocat i desitjava per a ell una professió segura— va estudiar inicialmentdret,[1] i n’obtingué el doctorat. Igual com va succeir ambRichard Strauss i ambWilhelm Furtwängler, els músics alemanys no es dirigien a ell com a "Herr Generalmusikdirektor", sinó com a "Herr Doktor".
Posteriorment al seu doctorat, va estudiar música al conservatori de Graz[1] i, després d'això, teoria de la música, aViena, ambEusebius Mandyczewski, gran amic deJohannes Brahms;[1] i també va ser deixeble deKarl Muck, que havia estat un director excel·lent i exigent de l'Orquestra Filharmònica de Viena, a la qual es diu que va dirigir "amb batuta d'acer". Aquests dos mestres el van introduir al món de la música deWagner i de Brahms, si bé Böhm va trobar més tard, per la seva banda, altres camins, fonamentalment el deMozart.
Després d'haver treballat com a director assistent en l'òpera de la seva ciutat natal, el1921, i per recomanació de Muck —que va reconèixer tot seguit el talent del seu alumne— va ser contractat perBruno Walter per treballar en l'Òpera Estatal de Baviera. AMúnic es va exercir sota la tutela de Walter, de primer com a quart director debutant, encarregat del cor, però en pocs anys va arribar a primer director. Posteriorment, el1927, va ser contractat per l'Orquestra deDarmstadt, on —malgrat la seva formació, comprensió i profund amor per les obres clàssiques— va posar en escena obres d'avantguarda d'Alban Berg i dePaul Hindemith. El1931 va ser contractat per l'Orquestra d'Hamburg, on va entrar en contacte ambRichard Strauss, les òperes del qual ja havia dirigit a Múnic i Darmstadt.
La situació de les orquestres aAlemanya, després de l'arribada al poder delPartit Nazi, es podia considerar com a caòtica, a conseqüència de l'abandonament del país per part dels seus directors, davant de l'alternativa a haver d'afrontar discriminacions de caràcter polític o racial. Després de l'abandonament del país, per aquestes raons, deFritz Busch, Böhm va ser cridat per substituir-lo en la direcció de l'Òpera de Dresden, aleshores la segona més important d'Alemanya, després de la deBerlín. Allà va dirigir diverses orquestres, però fonamentalment laStaatskapelle, titular del teatre. Va romandre en el càrrec prop de nou anys i va ser durant aquest temps quan va desenvolupar la seva profunda amistat i col·laboració ambRichard Strauss, del qual va estrenar moltes de les seves obres i del que ha estat considerat un extraordinari intèrpret. Va ser substituït en aquest càrrec pel suecEvert Sixten Ehrling.[2]
El1943 va ser elegit director musical de l'Òpera de l'Estat de Viena, que, malgrat la guerra i per motius propagandístics del règim nazi, va continuar oferint les seves temporades d'òpera. Malgrat el curt període en què va romandre en aquest càrrec, a causa del desenvolupament de laSegona Guerra Mundial, Böhm va fer renéixer aquesta institució, del baix nivell en el qual havia caigut en els últims anys. A la fi de laSegona Guerra Mundial, va ser llistat a laGottbegnadeten-Liste d'artistes considerats com a irreemplaçables que eren exempts de serveis al front per a protegir l'heritatge cultural alemany.
Després del final de la guerra i d'alguns anys d'inactivitat, el1951 va obtenir la direcció de la programació d'òpera alemanya delTeatro Colón deBuenos Aires, en aquella època un dels més rics i prestigiosos del món. Allà va romandre fins al1953, preparant-se així per reprendre el seu antic càrrec aViena, mentre durava la reconstrucció del teatre.
El1954 va reinaugurar l'Òpera de Viena, que va dirigir fins al1956, any en què la va abandonar, per consagrar-se a la seva carrera internacional com a director d'orquestra, la qual cosa li permetria desfer-se de les responsabilitats de tota classe que implicaven la direcció d'una institució d'òpera, amb les seves tasques administratives, de gestió de personal, etc. Aviat va ser elegit director convidat principal de laFilharmònica de Viena, càrrec que va mantenir fins a la seva mort, contribuint a portar aquesta orquestra al cim mundial. La seva col·laboració va ser extraordinàriament fructífera i encara és qui l'ha dirigit més vegades, després del final de la guerra i fins als nostres dies.
Considerat universalment com un dels millors directors del món, de la seva època, el1962 va assumir el càrrec de director musical delFestival de Bayreuth,[1] que va mantenir fins al1970. Durant aquest període va produir nombroses actuacions i enregistraments de la músicawagneriana.
Al llarg de la seva dilatada carrera, i a part de les ja esmentades, va dirigir a les principals sales d'òpera i de concert de tot el món, a les orquestres més prestigioses, com ara laFilharmònica de Berlín i de Viena, l'Orquestra Simfònica de Londres i va ser director delFestival de Salzburg i del deBayreuth. El seu repertori va incloure un ampli ventall d'autors com araWagner,Brahms,Bruckner,Schubert,Beethoven,Wolfgang Amadeus Mozart,[1]Richard Strauss,[1]Berg,Arnold Schönberg i molts d'altres.
D'aquests autors va dirigir la pràctica totalitat de l'obra de Mozart, orquestral i operística,L'Anell del Nibelung, a Bayreuth el1966 i1967, així comTristany i Isolda de Wagner,Ariadne auf Naxos,Die schweigsame Frau,Daphne,Der Rosenkavalier,Elektra,Arabella,Die Frau ohne Schatten iSalomé, totes deRichard Strauss. L'òperaFidelio i totes les simfonies deLudwig van Beethoven,Johannes Brahms,Anton Bruckner iFranz Schubert, així com les òperesWozzeck iLulu deBerg.
Els crítics sempre van subratllar la precisió rítmica de la direcció de Böhm i es deia que amb ell, sempre es podia percebre el valor de les notes, d'altres entenien que dirigia amb una batuta excessivament "metronòmica", fent referència a l'exagerada precisió amb què mantenia el ritme.
Al llarg de la seva vida se li van tributar nombrosos honors, entre d'altres l'haver estat nomenat, en1964, el primer Generalmusikdirector d'Àustria. Es va mantenir actiu fins a pocs anys abans de la seva mort, i dedicà l'última part de la seva vida a aprofundir en el gran repertori de la música alemanya, amb predilecció perWolfgang Amadeus Mozart iLudwig van Beethoven, del qual va gravar l'edició integral de les seves simfonies.
Va deixar una gran quantitat d'enregistraments discogràfics, editades en bona part per laDeutsche Grammophon, dirigint sempre a les millors orquestres europees, com les Filharmòniques deViena i deBerlín.
Va ser pare de l'actorKarlheinz Böhm, conegut principalment pels seus papers comFrancesc Josep I d'Àustria, a les pel·lícules del cicle deSissí i també aEl fotògraf del pànic, deMichael Powell.
.jpg)
