L'Imperi Part oImperi Arsàcida[1] fou una gran potència política i culturalirànica que existí entre el247 aC i el224[2] a la regió centrada en l'antic Iran. Era l'etern enemic oriental deRoma. El seu rei s'anomenava «rei de reis» i per això el nom d'imperi que sovint se li dona es pot considerar encertat. Elsparts eren un poble que va fundar alsegle iii aC un imperi en el territori del que avui en dia és l'Iran. La regió dePàrtia quedava al nord-est de l'Iran, conegut sobretot per haver estat la base política i cultural de laDinastia Arsàcida. El nomllatíParthia deriva de l'antic persaParthava oPartawa, que era la designació que es donaven a si mateixos els parts en idioma part, que significava «dels parts».
Els parnis o aparnis eren una tribu nòmada de l'Àsia central, d'origenescita. Cap a la meitat del van entrar a laSelèucia del Tigris i s'hi van establir creant la regió de laPàrtia, un petit regne governat perArsaces I a partir de249 aC, quan va deposar elsàtrapaAndràgores. A Arsaces el va succeir poc després el seu germà Tiridates que es convertiria en Arsaces II, i per aquest motiu la dinastia s'anomenaarsàcida. Cap a l'any237 aC es van apoderar de laHircània afavorint la independència del poble delsamardis, nòmades dedicats al bandidatge.
Arsaces II va morir el214 aC i el va succeir el seu fillArtàban I, que regnaria amb el nom d'Arsaces III. L'any209 aC elselèucidaAntíoc el Gran va fer una brillant campanya militar aPàrtia, va ocupar la capitalHecatòmpilos, i va obligar Artaban a respectar la seva autoritat. Artaban va morir cap al196 aC i el va succeir el seu fillFriapaci. Però el domini de l'Imperi Selèucida no va durar, i l'any189 aC els selèucides van patir una derrota decisiva a labatalla de Magnèsia i el188 aC es va signar elTractat d'Apamea. Això va suposar de fet el restabliment de la independència del regne dePàrtia.
Posteriorment els intents del rei selèucida per dominar-los no van reeixir. El rei Friapaci va morir cap a l'any181 aC i el va succeir el seu germàFraates I. El178 aC elsamardis van quedar subjectes als parts i al mateix temps es van expandir cap al regne oriental deBactriana. Fraates I va morir cap al173 aC i el va succeir el seu germàMitridates I el Gran.
Moneda d'Andràgores, l'últim sàtrapa selèucida de Pàrtia, que va proclamar la seva independència al voltant de l'any 250 aC
A la mort del rei Fraates I el173 aC el seu germà Mitridates I el va succeir. Entre el163 aC i el155 aC va envair els dominis d'Eucràtides I de Bactriana, molt debilitat com a resultat de les seves guerres contra els veïns deSogdiana,Drangiana i elRegne Indogrec,[3] i es va apoderar de la part occidental deBactriana, ambAlexandria d'Aria.[4] Mitridates va envairMèdia menys la conca de l'Indus i elKabulistan i va ocuparEcbàtana el148 aC o el147 aC quan la regió es va tornar inestable després queDemetri I Soter reprimís la rebel·lió deTimarc el160 aC,[5] i Mitridates va nomenar el seu germàBagasis com a governador.[6] Aquesta victòria va ser seguida per la conquesta d'Atropatene.[7] L'any141 aC la frontera ja era alTigris i a l'Eufrates i Mitridates va capturarBabilònia, va fer encunyar monedes aSelèucia del Tigris i va celebrar una cerimònia oficial d'investidura.[5] Va introduir una desfilada del festival d'Any Nou aBabel, i va dur en processó una estàtua de l'antic déu mesopotàmicMarduk des d'Esagila, agafant les mans de la deessaIshtar.[8] Amb Mesopotàmia en mans dels Parts s'hi va traslladar el centre administratiu de l'imperi en comptes de l'est de l'Iran.[9] Mitridates es va retirar a Hircània, mentre les seves forces van sotmetreElimaida iCaracene i ocupavenSusiana.[5] En aquest moment, l'autoritat part s'estenia a l'est fins a l'Indus.[10]
Mitridates I va establir residències reials a Selèucia del Tigris, Ecbàtana,Ctesifont iMithradatkert, on es van construir les tombes dels reis arsàcides.[11] Ecbàtana, que havia servit com a capital dels medes i com a capital d'estiu de l'Imperi Aquemènida[12] es va convertir en la principal residència estival de la reialesa arsàcida. Els selèucides no van poder contraatacar immediatament ja queDiòdot Trifó es va revoltar aAntioquia l'any142 aC.[13] Cap al 140 aC Mitridates es va veure obligat a marxar cap a l'est per contenir una invasió delssaces[14] iDemetri II Nicàtor va recuperar Babel i mantenir el territori de laCaracene, però l'any següent els parts van recuperar Babel i van arribar aDura Europos. Demetri II va ser fet presoner en les lluites i el van tractar amb gran correcció. Es va casar amb la princesaRodoguna de Pàrtia.[15] Potser aquest any van fundarCtesifont. En aquest moment, el139 aC aproximadament,Judea el territori dels jueus iOsroene es van independitzar dels selèucides. Al voltant del mateix període, Mitridates I va conquerir la regió del sud-oest iranià de Pèrsis i va instal·larWadfradad II com afrataraka, a qui va concedir més autonomia, molt probablement en un esforç per mantenir relacions saludables amb Persis, ja que l'Imperi Part estava en conflicte constant amb els saces, selèucides i els messenis de Caracene.[16]
El129 aC els parts van iniciar una ofensiva a Mesopotàmia i Antíoc VII va ser derrotat en labatalla d'Ecbàtana, en la que va morir i el seu fill Seleuc va ser fet presoner.[17] L'hegemonia de Pàrtia sobre Mesopotàmia era ja indiscutible iOsroene es va independitzar.[18] Va ocuparBabel cap a l'any126 aC al sàtrapa deCaracene que s'havia fet independent, junt amb tot el nord d'aquest regne, mentre un sàtrapa part es va establir aMesene, cosa que va donar origen a dos regnes feudataris de l'imperi que subsistiran molts anys.
El127 aC Fraates II va morir en la lluita contra la devastadora invasió delssaces[19] i el va succeir el seu oncleArtàban II germà deMitridates I. El124 aC el nou rei va organitzar una expedició contra elstocaris i va morir en els combats. El va succeir el seu fillMitridates II que va haver de fer front als atacs dels Saces des Bactriana. Mitridates va organitzar les seves forces i va derrotar els saces i va obligar el seu rei (anomenat pels partsSahanu Sahi, és a dir «rei de reis») a fer-se vassall dels parts. El123 aC el sàtrapa part de Mesene, Hímer, es va revoltar i es va voler independitzar, i el sàtrapes selèucides d'Adiabene iCorduena va fer el mateix el122 aC. Mitridates va sotmetre a Hímer i al rei de Caracene Hispaosines. El119 aC Mitridates havia netejat de saces el país i els havia reduït a la regió del Sakastan (Sistan) com a teòrics vassalls, tot i que el reiAzes I es va alliberar d'aquesta tutela uns anys després.
Cap a l'any90 aCGotarces I un membre de la famíliaarsàcida es va revoltar i es va proclamar rei i va dominar una part de l'Imperi. La guerra civil va durar uns cinc anys.Tigranes II d'Armènia va aprofitar aquest fet, va sotmetre els reis deCorduena,Adiabene,Atropatene i va adquirir algun territoris abans perduts. L'any87 aC va morir Mitridates II en un combat contra els armenis a la riba de l'Araxes, i no va deixar fills.Maukisres o Muaskires, oncle de Mitridates de 90 anys (germà de Mitridates I i d'Artaban II), es va proclamar rei, però contra ell es va alçarSanatroces, germà de Fraates II.
Gotarces I de Pàrtia va morir el80 aC però el seu fillOrodes I va continuar la lluita. Sanatroces, ja d'edat avançada, va derrotar l'encara més vell Maukisres i va prendre el poder a la part de l'imperi que dominava associant de seguida al seu fill Fraates III. Sanatroces va restablir el poder del rei part, va imposar-se a Orodes i va sotmetre a vassallatge al rei sacaAzes II (que uns mesos abans havia succeït al seu pareMaues). Sanatroces va morir el69 aC i el seu fill i col·laboradorFraates III va quedar com únic rei. La seva aliança ambTigranes II d'Armènia contra Roma va arribar tard i elrei d'Armènia va ser derrotat. Però aquesta derrota va servir perquè el rei d'Adiabene hagués de reconèixer la sobirania del rei part (65 aC). Però no Corduena que es va mantenir subjecta aArmènia tot i les reclamacions dels parts. Atropatene estava lligada també a Armènia per vincles de parentesc però des de llavors la influència principal fou la de l'imperi Part.
Fraates III va ser assassinat pel seu fillMitridates III que es va proclamar rei. El nou rei es va imposar a l'Atropatene i va obligar el rei de Corduena a pagar tribut.Osroene també va haver de reconèixer la sobirania del rei part. Mitridates es va mostrar cruel amb els notables del regne i aquestos van decidir eliminar-lo, aixecant bandera pel seu germàOrodes II. Mitridates va quedar relegat a la zona de Babilònia i Selèucia. L'any52 aC Orodes II va entrar aBabilònia i va capturar Mitridates III, que va morir executat. El40 aC els parts van fer una expedició a territori romà i van guanyar combats a Apamea i Antioquia. Els governs locals deSíria iFenícia (menysTir) es van sotmetre al rei part, que va arribar fins aCilícia. AJudea el candidat part, Antígon, va obtenir el tron enderrocantHircà II. El general rebel romàQuint Labié, aliat dels parts, va ser derrotat i mort (39 aC) als passos delAmanos aCilícia pel generalPubli Ventidi Bas, i els parts van haver d'evacuar els territoris ocupats l'any anterior. El38 aC el candidat romà al regne deJudea,Herodes el Gran, es va imposar a Antígon amb l'ajut de les tropes romanes sota comandament deSul·la. A Síria els parts van patir una derrota decisiva a la batalla de la fortalesa de Guindaros (9 de juny de l'any38 aC) en la que a més va morir l'hereu partPacoros que havia estat associat al poder pel seu pare. Després d'aquestes derrotes Orodes va abdicar el37 aC en favor del seu fillFraates IV.
L'any35 aC elregne d'Armènia, un noble part rebel de nom Monoses i els romans van atacar als parts per la banda de l'Atropatene.Opi Estacià va assetjar la capital, Fraaspa. El rei d'Atropatene, Artavasdes, amb ajut dels parts va poder rebutjar l'atac. Tot seguit els parts van entrar a Armènia i van col·locar al tron a un príncep de la nissaga arsàcida,Arxak I, fill de Fraates IV, que aviat ma morir assassinat i Artavasdes III va recuperar el poder però va haver de reconèixer la sobirania del rei part. Això va provocar la reacció romana el34 aC quantMarc Antoni va deposar Artavasdes III d'Armènia i va proclamar rei al seu fillArtaxes II fins que al cap d'uns mesos Marc Antoni cedí al tron al seu propi fill infantAlexandre Heli (Helios) i Artaxes II va fugir a Pàrtia. En canvi Artavasdes d'Atropatene, davant l'amenaça romana, es va aliar a Roma i va permetre l'entrada al país de soldats romans que una vegada dins el van deposar i van donar el regne també a Alexandre Heli nominalment sota control dels generals lleials aMarc Antoni. Els parts van recuperar Atropatene l'any33 aC i van entrar a Armènia on van massacrar la guarnició romana però es van retirar.
El32 aC Roma va donar suport a les reclamacions del tron part fetes perTiridates II. Va entrar al país i va ser reconegut en alguns territoris. El30 aCArtaxes II d'Armènia va recuperar el tron ajudat per un exèrcit part. L'any següent Fraates IV va fer fugir Tiridates, però va tornar amb ajut romà el28 aC. El20 aC els romans van imposar el seu candidatTigranes III a Armènia, expulsant a son germà Artaxes II.
L'any2 aC Fraates va morir assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa. (una italiana no romana). Fraataces es va proclamar rei amb el nom deFraates V.
L'any2 es va signar un tractat entre l'Imperi Romà iPàrtia (Tractat de l'Eufrates) pel qual Armènia quedaria sota influència romana. La corona se li va donar a un príncep capadoci de nomAriobarzanes, però el país es va rebel·lar l'any següent i va buscar l'ajut dels parts. El rei va morir l'any4 en les lluites contra una tribu de l'est del país i el seu fillArtavasdes VI es va declarar lleial a Roma. Els parts davant la potència de l'exèrcit romà va haver d'acceptar, però la noblesa armènia va resistir i va cridar al govern a l'exreinaErato.Gai Agripa, net d'August, va morir d'una ferida rebuda a traïció durant el setge d'Artagera (?) governada per Addon i la rebel·lió d'Erato es va estendre.
L'any5 una revolta popular va enderrocarFraates V i va ser nomenat rei un parent de nomOrodes III del que es desconeix la relació amb els altres reis. Orodes es va trobar també amb disturbis i motins i finalment va ser assassinat l'any7. Es va proclamar rei aVonones I, fill de Fraates IV que era a Roma i estava romanitzat, però no va arribar a Pàrtia fins a l'any següent i aviat es va enemistar amb la noblesa pels seus costums romans. Artaban, d'una línia col·lateral femenina, que ara era rei de la Mèdia Atropatene, es va rebel·lar l'any10 i Vonones, que no tenia suport popular o nobiliari, va fugir a Armènia i va abdicar l'any següent.
L'any18 Artaban va signar un tractat ambGermànic, nebot deTiberi, per compte d'aquest, on se'l reconeixia amic i aliat deRoma, però renunciava a mantenir al seu fill Orodes com arei d'Armènia, regne que va passar a Zenó del Pont fill del reiPolemó I, que ja governava una part d'Armènia (la part de l'Armènia Menor als límits delPont).
A la mort de Zenó oArtaxes III d'Armènia l'any34 va tornar la qüestió d'Armènia. El rei Artaban va posar al tron al seu propi fill Arsaces (Arxak I d'Armènia) però aquest va ser mort pel candidat romà, el príncep d'IbèriaMitridates l'any35. Llavors els romans van donar suport a un candidat al tron part, Fraates, fill de Fraates IV (probablement l'exrei Fraates V) però aquest va morir abans de poder actuar. El36 va tornar a provar de dominar Armènia enviant al seu fill Orodes (36) que ja n'havia estat rei, però Mitridates, amb ajut de mercenaris albans isàrmates el va rebutjar i Orodes va morir a la lluita. Això havia de portar a la guerra amb Roma, i els nobles parts van decidir enderrocar el rei i van demanar a l'emperador romàTiberi el nomenament d'un nou rei de la nissaga delsarsàcides, i Tiberi va nomenar el net de Fraates IV,Tiridates III, i va enviarLuci Vitel·li (el pare del futur emperadorVitel·li) a posar-lo al tron. Luci Vitel·li va fer les operacions el mateix any36 i ràpidament, amb el suport de la noblesa, i molt poca lluita, va col·locar al tron de Ctesifont a Tiridates III, però Artaban va fugir a Hircània i, a la part oriental de l'imperi, va aixecar els nòmadesescites en favor seu i va retornar al cap de pocs mesos. Tiridates III (que havia elegit malament els seus consellers i ministres i practicava costums romans) va perdre el suport i Artaban va recuperar el poder. Va intervenir a la ciutat autònoma grega deSelèucia del Tigris, favorable a Tiridates, en favor del partit oligàrquic partidari seu, i va reconèixer un estat format per bandits jueus a Neerda, als pantans de Babel probablement com una forma de debilitar el seu rival.
L'any37Calígula, en una de les seves bogeries, va cridar elrei d'Armènia Mitridates a Roma, i el va declarar desposseït, i l'Armènia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el país i se'l van annexionar. Els romans van reiniciar les operacions a la zona deMesopotàmia, i el rei dels parts una vegada més va perdre el suport dels nobles, que no volien la guerra amb Roma. Va ser derrocat en un cop d'estat i proclamat rei el nobleCinmamos. Artaban va fugir a la cort del rei Izates II d'Adiabene, que, després de fer moltes promeses al nobles, va aconseguir l'abdicació de Cinmamos i la restauració d'Artaban (40).Nisibe, que era domini reial part, es va cedir a Adiabene en agraïment. Molt poc després Artaban va adoptar com a fillGotarces, fill de Gev (germà deVonones I de Pàrtia) però aquest rei, que era ambiciós, va fer matar Artaban, el fill del rei, i això va aixecar tothom contra ell, i el rei el va desheretar (41). Artaban III va morir el42 i el va succeir el seu fillVardanes I. El mateix any42, el regne d'Armènia governat per la noblesa nacional amb aliança amb l'imperi Part va ser ocupat pels romans. L'emperadorClaudi va enviar al rei deposat Mitridates cap a Armènia i el va establir al poder (42). Una guarnició romana es va instal·lar aGarni, prop d'Erevan.
La ciutat deSelèucia del Tigris s'havia revoltat en temps d'Artaban, i després d'uns set anys es mantenia rebel. El nou rei va marxar contra la ciutat al començar el seu regnat. L'atac a Selèucia es va veure frustrat per la rebel·lió de Gotarces. Vardanes va derrotar Gotarces prop d'Ecbàtana i Gotarces va fugir a la regió deBukharà. A finals d'any (desembre) Vardanes va tornar contra Selèucia, però Gotarces havia reunit un nou exèrcit la primavera del43 i altra vegada Vardanes va haver de deixar el setge de Selèucia. Com que la força dels dos exèrcits era anivellada, els dos rivals van acordar un repartiment: Gotarces va rebre Hircània i la part oriental i Vardanes la resta. Finalment Vardanes va tornar contra Selèucia que va ser ocupada el juliol del43.
Genet part
L'any45 Vardanes, va voler reconquerir Armènia peròGotarces II d'Hircània es va rebel·lar altre cop aliat a Izates II d'Adiabene. Vardanes va marxar contra el rebel i el va derrotar a la riba del riu Carinda (a la costa sud de lamar Càspia). Gotarces va fugir al territori dels escites dahan, i Vardanes el va empaitar i va obtenir diverses victòries però no el va poder atrapar. El46 el rei preparava una expedició contra Adiabene quan els nobles i mags el van assassinar. Però llavors els assassins es van dividir en faccions cada una afavorint a un candidat diferent: Meherdates o Mitridates, fill d'un ex rei, que era ostatge a Roma, afavorit pels romans, va obtenir el major suport, però Gotarces, que ja era al país amb l'exèrcit escita es va fer reconèixer per la noblesa. Però entre la noblesa va restar un fort partit partidari de l'altre candidat,Meherdates, fill de Vonones I de Pàrtia, que era ostatge a Roma. Meherdates, amb permís de Roma, es va presentar a la frontera de Pàrtia a l'Eufrates i fou proclamat rei pels seus partidaris (49) entre ells el rei Abgar V d'Osroene que era en secret fidel a Gotarces. Abgar V va aconsellar al pretendent que en lloc de marxar directament contra Selèucia iCtesifont, passés perNínive i la riba esquerra del Tigris. Gotarces, informat per Abgar, va sorprendre a Mitridates prop de Nínive, el va derrotar i el va fer presoner. Li va fer tallar les orelles, cosa que l'inhabilitava per a ser rei. Mort Gotarces (51) sense fills, els nobles van proclamar rei a Vonones II que era rei d'Atropatene, regne que davant la seva renúncia passaria al seu fillPacoros.
A la seva mort al cap de dos mesos el va succeir el seu fillVologès I. A la part oriental, a la Pàrtia pròpia (a l'actual regió de Merw) s'han trobat monedes d'un rival de nomSanabares datades entre el51 i el65, és a dir durant quasi tot el regnat de Vologès. El rei Vologès I de Pàrtia va reiniciar la reclamació del regne d'Armènia i va envair aquest país l'any53, va conquerirArtaxata i va proclamar rei al seu germàTiridates I (any53), però a l'hivern, es van retirar els soldats parts per una epidèmia i el rei armeniRadamist va recuperar el poder. Una revolta dels nobles favorables als parts va triomfar i Tiridates va tornar a ser rei l'any55. El mateix any es va rebel·lar Vardanes, fill de Vologès I, que es va proclamar rei (Vardanes II) però al cap de tres anys (58), va ser derrotat. La primavera del 58 el generalCorbuló, amb plens poders, va entrar a Armènia des deCapadòcia i va avançar cap a Artaxata, mentre que Farasmanes oPharsman I d'Ibèria atacava pel nord, i Antíoc deCommagena atacava pel sud-oest. Tiridates va fugir de la seva capital que Corbuló va ocupar i incendiar. A l'estiu Corbuló va avançar cap aTigranocerta, en una marxa molt penosa, i van arribar a la ciutat que els va obrir les portes, menys la ciutadella que va resistir, i va ser pressa a l'assalt. Roma va poder imposar el seu candidat a Armènia.
La guerra es va reiniciar aviat i el governador de Capadòcia,Luci Juni Cesenni Petus, va ser derrotat pels parts aRhandeia, a la vora delArsanies (avui Murad Su), i assetjat a la fortalesa va haver de signar un tractat pel qual els romans evacuaven Armènia (62). Aquest tractat va ser modificat, però signat altra vegada a Rhandeia, amb Corbuló, l'any63, i el pro-romàTigranes VI va haver de renunciar a la corona que va retornar a Tiridates. El pacte establia un reiarsàcida a Armènia però client dels romans; només es mantindria al país una guarnició romana, situada a la Sofene, iArtaxata (destruïda) seria reconstruïda.
L'any72 elsalans van fer una assoladora incursió a la Mèdia Atropatene. Pacoros II, rei d'Atropatene, va fugir a la cort del seu pare Vologès I. L'any77 va morir Vologès i el va succeir el seu fillVologès II. Pacoros, potser el mateix rei d'Atropatene, es va rebel·lar i va obtenir el suport de bona part de la noblesa. Després de dos anys de guerra civil Vologès II va ser derrocat i Pacoros va ser proclamat rei (78-105). Va tenir dos rivals al tron, només coneguts per les monedes que han quedat: Artaban III, cap als anys 80–90 i Vologès III, cap al 105. Pacoros va morir el105 i el va succeir son germàOsroes I (Khusro I).
Ja abans de la mort del rei Pacoros s'havia alçat contra ellVologès III, a la part oriental. L'any111 un nombre important de nobles van oferir el suport a Vologès III. El113 el reiAxidares d'Armènia, possible fill de l'antic rei part Pacoros II de Pàrtia, que no satisfeia ni a parts ni a romans, va ser deposat per Osroes I que va nomenar un nebot seu,Partamasiris, que seria germà d'Axidares. Però aquesta decisió no va ser ben acollida a Roma que el114 va declarar la guerra aPàrtia i va annexionar Armènia convertida enprovíncia. Tanmateix va dominarAlbània del Caucas, Atropatene, Adiabene i altres regions, com el Pont oriental.
El115Trajà va entrar en territori part, va baixar elTigris i va atacarHatra (actual Al-Hadhr) on governava un príncep local àrab que va oposar forta resistència. Després va ocuparHit, Babel i altres ciutats i va arribar alGolf Pèrsic. Totes aquestes regions es van convertir en una província romana (Mesopotàmia). Mitridates IV, germà d'Osroes, es va proclamar rei junt amb el seu fillSanatrocs II (que també es va titular rei) i van combatre sense massa èxit els romans.Trajà va entrar aSelèucia del Tigris iCtesifont el116, quan el rei Osroes II ja havia fugit. Els romans van proclamar reiPartamaspades, que se suposa era net de l'antic reiPacoros II i fill d'Axidares d'Armènia. Aquest rei, amb ajut romà va entrar aCtesifont.
Reproducció d'un arquer part tal com està representat a laColumna de Trajà.
L'any117Trajà va tornar aHatra per reduir el principat però es va posar malalt durant l'atac i va haver d'abandonar el setge. Va arribar fins aSelinunt on va morir el8 d'agost del117. El seu successor i fill adoptiu,Hadrià, pacifista i homosexual, va signar immediatament un tractat amb Osroes I pel qual els romans evacuaven les regions ocupades menys Osroene. Partamaspades, abandonat dels romans, va ser derrotat i Osroes va recuperar la seva capital. Partamaspades va fugir a territori romà i Hadrià li va concedir (118) el vacant tron d'Osroene.
Osroes va morir el129 i la noblesa s'inclinava pel reconeixement deVologès III que dominava la part oriental, peròMitridates IV es va tornar a alçar i durant 20 anys va dominar algunes regions occidentals. Va morir el140 durant un atac a la província romana de Commagena. El seu fillSanatroces II el va precedir en la mort, també lluitant contra els romans. Llavors la noblesa va reconèixer rei Vologès III de la Pàrtia Oriental on s'havia proclamat rei abans del105, i per set anys va reunificar l'imperi.Vologès IV, fill deMitridates V va donar un cop d'estat el147,[20] marcant l'establiment d'una nova branca de la dinastia arsàcida al tron part.[21] Cap a l'any150 va sotmetre el regne deCaracene que probablement es mantenia independent des del115 o116. Consolidat al poder, el161 es va decidir a entrar a Armènia, on va deposarSohemus, rei que era senador icònsol de Roma i va col·locar al tron al seu fillPacoros. Això va suposar la guerra amb Roma. El162 el governador deCapadòcia,Marc Sedaci Severià va envair Armènia però va caure derrotat aElegeia i es va suïcidar.[22] El163 un rei de nom Wael va prendre el poder a Osroene i va rebre suport part. El mateix any l'emperadorMarc Aureli va enviar al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir Pacoros i va restablir Sohemus. Artaxata va ser destruïda i substituïda per una nova ciutat no gaire lluny anomenadaCenèpolis, que podria correspondre aValarshapat (segonsMoisès de Khoren). Allí s'hi va instal·lar una guarnició romana que almenys hi va ser fins al185. Tot seguit, el165, els romans va ocupar Osroene i Manu VIII va ser restablert com a rei. El 166 els romans dirigits perAvidi Cassi van entrar a Mesopotàmia creuant l'Eufrates i després elTigris, arribant fins aSusa. Va ocuparSelèucia del Tigris i l'exèrcit romà va entrar a la capitalCtesifont, que va saquejar. Els regnes del nord (Armènia, Osroene i Adiabene) queden sota domini romà. Però aquesta victòria costarà cara a Roma, perquè leslegions van agafar la pesta i la van portar aItàlia romana i a altres llocs de l'Imperi. Cap a l'any190 es va rebel·lar Orodes II a l'Atropatene, però a la mort del rei el191 el seu fillVologès V es va fer amb el tron i es va imposar a Orodes II.
Vologès V (191-208) va passar a l'ofensiva potser l'any193 i els parts van entrar a Mesopotàmia i la van arrabassar als romans que només van conservar l'Osroene. Van ocupar Armènia i van col·locar al tron un rei arsàcida de nomSanatruk II d'Armènia (Sanatroikes). El195Septimi Sever va entrar a Mesopotàmia, la va reconquerir fàcilment i la va convertir en província amb capital a Nísibis. El197 els romans van tornar a Mesopotàmia, i van derrotar els parts ocupant altra vegada Ctesifont iSelèucia del Tigris. El rei d'ArmèniaSanatruk (Sanatroikes) no va intentar ajudar els parts i va morir aquell mateix any i llavors va ser nomenat rei el seu fillValarsaces o Valarshak (que segonsMoisès de Khoren era qui va rebatejar Kainèopolis com Valarshapat), i que es va posar al costat dels parts, fins a la seva derrota i llavors va haver d'oferir ostatges i tributs a Roma. La guerra amb els parts va seguir fins al202 i va deixar Mesopotàmia sota control romà, eixamplant la província romana.
Vologès V va morir el208 o209 i el va succeir el seu fill granVologès VI, però un altre fill,Artaban V es va revoltar i es va apoderar de la part occidental deixant a Vologès la part oriental.
El216 l'emperadorCaracal·la va demanar a Artaban la mà de la seva filla, però Artaban va desestimar la petició. Això va irritar a Caracal·la que amb diversos pretexts va buscar la guerra amb els parts, i va entrar en el seu territori devastant la província d'Assíria i la de Mèdia Atropatene. Caracal·la va ser assassinat el8 d'abril del217 i des de llavors els parts van passar al contraatac. La granbatalla de Nísibis, va durar dos dies i els parts van obtenir dues victòries seguides. El nou emperadorMacrí va comprar la pau per cinquanta milions dedracmes.
Artaban va afavorir la rebel·lió de la famíliapersa de Sassan a la Pèrsida iniciada cap a l'any209, i va perdre la Caramània potser el224 contra el rebelArdashir I de Pèrsia a labatalla d'Hormazan qui va fomentar una rebel·lió de nobles a l'Atropatene. Artaban finalment va ser mort a labatalla d'Hormizdegan prop d'Ormuz, entre Bebehan i Shushtar (Sosirate) a finals del226. Es va proclamar rei el seu fill Artavasdes o Artabaces que va rebre el suport del rei àrab de Hatra (amb el que estava emparentat) però va acabar perdent també la Bactriana cap al228 i en pocs anys el rebelArdashir I de Pèrsia es va apoderar de la resta de l'imperi Part i va fundar l'imperi Sassànida.
Políticament es tractava d'un estat feudal on es van instaurar comtats dinàstics. El govern central tenia poca importància i el poder dels nobles era important. La manca d'autoritat sobre l'Imperi per part del rei va comportar la inestabilitat al tron i les lluites internes eren constants. En l'àmbit cultural els parts eren tolerants i estaven oberts sobretot a la cultura hel·lenística, encara que amb el començament de la nostra era van començar a donar més importància a la influència irània.
Els parts parlavenpart, unallengua iraniana nord-occidental relacionat amb el mede. No sobreviu res de la literatura parta anterior al períodesassànida en la seva forma original, i sembla que han posat per escrit només una petita part. Els parts però, van tenir una cultura oral de poetes joglars oral, fins al punt que la seva paraula per joglar - gosan - sobreviu fins a l'actualitat en molts idiomes iranians. Aquests professionals eren evidents en cada faceta de la vida quotidiana parta, des del bressol fins a la sepultura, i entretenien el mateix als reis que el poble, proclamant la riquesa dels seus mecenes a través de l'associació amb herois i governants mítics. Aquests poemes heroics parts, coneguts «principalment a través de redaccions perses i àrabs del perdut Xwaday-namag en persa mitjà, i notablement a través de l'obra deFirdawsiShahnameh, estaven sense dubtes no perduts per complet en el Jorasan de l'època deFirdawsi».
A la mateixaPàrtia, l'ús documentat del part escrit està limitat a gairebé 3.000òstracon trobats (en el que sembla un celler de vi) a Nisa, en el que avui ésTurkmenistan. Un grapat d'altres evidències del part escrit s'ha trobat també fora dePàrtia, la més important d'aquestes és la part d'un document de venda de terra trobat en Avroman (en el que avui és elKurdistan Iranià), i més òstracon, el fragment d'una carta de negocis trobada a Dura (en el que avui ésSíria).
Elsarsàcides parts no semblen haver fet servir el part fins relativament tard, i el llenguatge apareix per primera vegada en monedesarsàcides durant el regnat de Vologès I (51-58). Evidència que l'ús del part va ser de totes maneres ampli ve dels primers tempssassànides, les declaracions dels primers reis perses van ser, a més del seupersa mitjà nadiu, també inscrites enpart.
Les ciutats estat de «certa grandària considerable» existien ja aPàrtia tan aviat com el I mil·lenni a. C., «i no només des de l'època delsaquemènides o elsselèucides». No obstant això, en la seva major part, la societat era rural, i estava dominada per grans terratinents amb gran nombre de serfs, esclaus i una altra mà d'obra contractada a la seva disposició. Les comunitats amb camperols lliures també existien.
Per a l'època arsàcida, la societat parta estava dividida en quatre classes d'homes lliures. A la part alta hi havia els reis i els membres propers de la seva família. Els seguien els nobles menors i el sacerdoci general, seguits per la classe mercantil i els funcionaris de rang menor, i amb grangers i ramaders a la base.
Poc se sap de l'economia parta, però l'agricultura ha d'haver tingut el més important paper en ella. El comerç significatiu va passar per primera vegada amb l'establiment de la ruta de la seda el 114, quan Hecatòmpilus es va convertir en un important encreuament de camins.
↑5,05,15,2Curtis, Vesta Sarkhosh. «The Iranian Revival in the Parthian Period». A: Vesta Sarkhosh Curtis, Sarah Stewart.The Age of the Parthians: The Ideas of Iran, vol. 2 (en anglès). London & New York: I.B. Tauris & Co Ltd., 2007, p. 10-11.ISBN 978-1-84511-406-0.
↑Canepa, Matthew P. «The Rise of the Arsacids and a New Iranian Topography of Power». A:The Iranian Expanse: Transforming Royal Identity through Architecture, Landscape, and the Built Environment, 550 BCE–642 CE. (en anglès). University of California Press, 2018, p. 70.ISBN 9780520964365.
↑Bivar, A.D.H.. «The Political History of Iran under the Arsacids». A: Yarshater, Ehsan.The Cambridge History of Iran. Vol. 3(1): The Seleucid, Parthian and Sasanian Periods. Cambridge: Cambridge University Press, 1983, p. 34.ISBN 0-521-20092-X.
↑Schippmann, K. «Arsacids ii. The Arsacid dynasty». A:Encyclopaedia Iranica (en anglès). Vol. II, Fasc. 5, 1986, p. 525-536.
↑Assar, G.R. Farhad.A Revised Parthian Chronology of the Period 165-91 BC (en anglès). Electrum, 2006, p. 88-112.
↑Curtis, Vesta Sarkhosh; Stewart, Sarah.The Age of the Parthians, Ideas of Iran, vol. 2, (en anglès). Londres: I. B. Tauris, 2007, p. 11.
↑Dąbrowa, Edward. «The Arsacid Empire». A: Daryaee, Touraj.The Oxford Handbook of Iranian History (en anglès). Oxford University Press, 2012, p. 391–392.ISBN 978-0-19-987.
↑Gregoratti, Leonardo «Epigraphy of Later Parthia» (en anglès). Voprosy Epigrafiki: Sbornik statei, 7, 2013, pàg. 281.
Boyce, Mary. «Parthian writings and literature». A:Cambridge History of Iran. 3.2. Cambridge UP, 1983, p. 1151-1165..
Cook, J.M.. «The Rise of the Achaemenids and Establishment of their Empire». A:Cambridge History of Iran. 2. Cambridge University Press, 1985, p. 200-291..
Diakonoff, I.M.. «Media I: The Medes and their Neighbours». A:Cambridge History of Iran. 2. Cambridge University Press, 1985, p. 36-148..
Lecoq, Pierre. «Aparna». A:Encyclopaedia Iranica. 2. Nova York: Routledge & Kegan Paul, 1987, p. 151..
Lukonin, Vladimir G. «Political, Social and Administrative Institutions». A:Cambridge History of Iran. 3.2. Cambridge University Press, 1983, p. 681-747..
Mallowan, Max. «Cyrus the Great». A:Cambridge History of Iran. 2. Cambridge University Press, 1985, p. 392-419..
Olbrycht, Marek Jan. «Mithradates I of Parthia and His Conquests up to 141 B.C.». A:Hortus Historiae. Studies in Honour of Professor Jozef Wolski on the 100th Anniversary of His Birthday (en anglès). Towarzystwo Wydawnicze Historia Iagellonica, 2010.
Schippmann, Klaus. «Arsacids II: The Arsacid Dynasty». A:Encyclopaedia Iranica. 2. Nova York: Routledge & Kegan Paul, 1987, p. 525-536..
Shayegan, M. Rahim.Arsacids and Sasanians: Political Ideology in Post-Hellenistic and Late Antique Persia (en anglès). Cambridge University Press, 2011.ISBN 9780521766418.
Yarshater, Ehsan. «Iran ii. Iranian History: An Overview». A:Encyclopaedia Iranica. 13. Nova York: iranica.com, 2006..
