| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | valor desconegut | ||
| Mort | 13 gener 1238 Almeria | ||
| Causa de mort | homicidi | ||
| Sepultura | Castillo del Puerto de la Cadena, de la Asomada o del Morrón(1238–valor desconegut) | ||
| Emir de Múrsiya | |||
4 agost 1228 – 1238 –Al-Wathiq(en) → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Islam | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | monarca | ||
| Activitat | 1217 - 13 gener 1238 | ||
| Altres | |||
| Títol | Amir al-muslimín(1228–) | ||
| Família | Banu Hud | ||
| Fills | Al-Wathiq, Abu-Bakr ibn Hud | ||
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah (àrab:أبو عبد اللة محمد بن يوسف بن هود الجذامي المتوكل على الله,Abū ʿAbd Allāh Muḥammad ibn Yūsuf ibn Hūd al-Juḏāmī al-Mutawakkil alà-Llāh), més conegut simplement com aIbn Hud o per part del seulàqab com aal-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fouemir deMúrsiya (1228-1238).
Ibn Hud apareix per primera vegada conquerint en1218 el castell dePeñas de San Pedro, comandant una partida militar, i aquest soldat de frontera va ampliant el control del territori,[1] fins que les lluites internes delsalmohades i el trasllat de les tropes alMagrib creen un buit de poder a l'Àndalus.
Així, en1227, una sequera prolongada porta una carestia de queviures que augmenta el descontentament de la població i provoca diversos avalots contra els almohades. En aquesta situació apareix Ibn Hud, pretès descendent delsBanu Hud, que es col·loca sota el poderabbàssida i en 1228 ocupaMúrcia.
En1230 el territori controlat per Ibn Hud incloïa la quasi totalitat de l'Àndalus: Múrcia,Sevilla,Còrdova, Almeria,Màlaga,Granada,Jaén,Xàtiva,Alzira,Dénia. NomésValència iNiebla no van reconèixer la seva autoritat.[2] En1234 el soldà d'Arjona,Muhàmmad ibn Nasr, que en 1238 inicia des de Granada ladinastia nassarita, i controlava aleshores la zona de Jaén,Guadix iBaza, se sotmet a la seva autoritat.
El29 de juny de1236 Ibn Hud perd la ciutat de Còrdova a mans deFerran III de Castella, ajudat aquest per Muhàmmad ibn Nasr, i la població andalusina el fa responsable, i es mostra descontenta pels enormes tributs que havien de pagar el rei castellà.[3]
A les darreries de1236, el governador de Xàtiva,Abu-l-Hussayn al-Khazrají, amenaçada la ciutat per l'avanç deJaume I, demana ajuda a Ibn Hud, i al governador que té a Múrcia,Abu-Bakr Aziz ibn Khattab, però aquests no li donen una solució, sols promeses.
Des de setembre de 1236 a desembre de1237 Ibn Hud realitza petites expedicions militars sense transcendència i mana fer inspeccions de les terres d'Almeria i de la zona oriental deGranada per reduir la inseguretat provocada pel descontentament social i pel desgovern d'algunes ciutats.
Durant l'any 1237Zayyan ibn Mardanix, governador deValència, i davant els atacs de Jaume I, reconeix l'autoritat d'Ibn Hud, amb l'esperança d'aconseguir ajuda militar, però l'emir sols pot subsistir, amb un desencant generalitzat i una greu situació econòmica i social.
Acabant l'any 1237 el poder d'Ibn Hud es troba sota mínims, amb una desconfiança en els seus governadors, una moral baixa de la població i de l'exèrcit, i un ambient de desafecció. Amb aquesta caòtica situació, Ibn Hud és assassinat la nit del 13 de gener de 1238 pel governador d'Almeria, Ibn al-Ramini, fins aleshores, un dels seus més fidels seguidors.[4]
