Guinea, oficialmentRepública de Guinea és una república de l'Àfrica nord-occidental, també coneguda com aGuinea Conakry per diferenciar-la dels altres dos estats homònims:Guinea Bissau iGuinea Equatorial. L'estat guineà limita al nord-oest amb Guinea Bissau, al nord amb elSenegal, al nord-est ambMali, al sud-est amb laCosta d'Ivori, al sud ambLibèria iSierra Leone i a l'oest amb l'oceà Atlàntic.
Guinea és un país predominantmentmusulmà, on els musulmans representen el 85% de la població.[1][2][3] Hi ha vint-i-quatre grups ètnics diferents. El francès, llengua oficial, és la llengua principal de comunicació a les escoles, a l'administració governamental i als mitjans de comunicació, però hi ha més de 24 llengües nacionals, com elmalinkés, elful, el susu, el kpelle, el toma i elkissi.
L'economia de Guinea depèn en gran manera de l'agricultura i la producció de minerals.[4] És el segon productor mundial debauxita i té rics dipòsits de diamants i or.[5] El país va estar al centre delbrot d’Ebola del 2014. Els drets humans a Guinea continuen sent un tema controvertit. El 2011, el govern dels Estats Units va afirmar que la tortura per part de les forces de seguretat i l'abús de dones i nens (per exemple, la mutilació genital femenina) eren abusos continus dels drets humans.[6]
El5 d'agost de1849 els francesos van proclamar el protectorat sobre la zona costanera amb el nom d'Établissements des Riviéres du Sud administrat des de Senegal. El12 d'octubre de1882 es va convertir en el territori de lesRiviéres du Sud i l'1 d'agost de1889 va esdevenir colònia. Després dels tractats de Kenieba-Koura (març de1886) i de Bissadougou (1887) que afectaven alSudan Francès, ambSamory Touré, aquest va demanar el protectorat francès. Però les hostilitats amb França es van iniciar aviat (1891). L'1 d'agost de1891 va prendre el nom de Colònia Francesa dels Rius del Sud (Colonie Française des Rivières du Sud) convertit a Colònia Francesa de Guinea (Guinée) per decret de17 de desembre de1891. La colònia fou regulada el10 de març de1893 (Colònia de Guinea Francesa) i el16 de juny de1895 va ser inclosa administrativament a l'Àfrica Occidental Francesa.
AFuta Djalon, els francesos van derrotar l'almamy Biro a la batalla de Poredaka (novembre de1896) i Biro va morir. De fet, el francesos van annexionar el país, però nominalment 8 del les 11 províncies del regne foren declarades independents i convertides de fet en cercles colonials. Les províncies de Timbo, Buria i Kalen restaren sota l'autoritat d'unalmamy sense poder. Tant l'almamy com els caps provincials fulbes van restar com autoritats tradicionals durant el període colonial, però foren suprimits pel consell de govern en virtut de la llei quadre a l'estiu de1957. El1898 Samory fou capturat per la columna Gourard i deportat al Gabon, on va morir dos anys després.
Era territori d'Ultramar quan, a proposta del cap nacionalistaSekou Touré, va votar «no» al referèndum proposat per França per avançar limitadament en l'autogovern, optant doncs per assolir la independència completa (28 de setembre de1958) que es va proclamar tot seguit el2 d'octubre de1958.[7] L'11 de novembre de 1958 va formar una confederació ambGhana (Els Estats Units d'Àfrica Occidental, rebatejada Unió d'Estats Africans Independents el2 de maig de1959), a la que el24 de desembre de1960 es va afegir la República deMali. La confederació va desaparèixer de fet quan Mali va deixar de participar-hi (1962), i definitivament després del cop d'estat a Ghana el24 de febrer de1966.
El règim de Touré fou una dictadura suposadament progressista; l'1 de gener de1979 va proclamar la República Popular Revolucionaria de Guinea. Va morir el27 de març de1984 i el va succeir el seu primer ministre i delfíLouis Lansana Beavogui, però un cop d'estat el va enderrocar al cap de pocs dies (3 d'abril de1984) i va pujar al poder un Comitè Militar de Restauració Nacional presidit pel comandantLansana Conté, que va assolir la presidència de la República dos dies després. Conté va retornar al país el seu nom de República de Guinea (25 de maig de1984), va prometre democràcia i lliure mercat, però va actuar com un dictador i va haver d'enfrontar una revolta que va arribar a dominar part del país el2003 i2004. Va fer les primeres eleccions democràtiques el1993 però la claredat d'aquestes i posteriors eleccions fou contestada i Conte i els militars conservaven el poder real.
El22 de desembre del2008 el president Conté va morir als 74 anys per causes desconegudes. El successor legal era Aboubacar Somparé president del Parlament, però l'endemà (23 de desembre) l'exèrcit va donar un noucop d'Estat i va suspendre la Constitució del país.[8] El Govern va cridar a la població a no acceptar la sublevació i es va considerar el govern legítim. LaUnió Europea i laUnió Africana van criticar l'aixecament militar. Els golpistes encapçalats pel capitàMussa Dadis Camara, van formar un Consell Nacional per la Democràcia i el Desenvolupament i van prometre eleccions democràtiques l'any2010.[9] El govern del Primer MinistreAhmed Tidiane Souaré es va entregar el dia25 de desembre. El30 de desembre es va nomenar nou primer ministre aKabiné Komara. El règim de Camara es va consolidar.
Guinea és una república popular i revolucionària amb el president com a cap d'Estat, escollit pel poble per a un mandat de set anys, i el primer ministre, designat pelcap d'Estat. Malgrat el càrrec de president només es pot ocupar durant dos mandats de set anys, el darrer president,Lansana Conté, ocupà el poder des del 5 d'abril del 1984. Fou reescollit per a uns altres set anys el 21 de desembre del 2003, amb un 95% dels vots. Després de la seva mort el 22 de desembre del 2008 l'hauria d'haver reemplaçat el president de l'Assemblea Nacional Popular,Aboubacar Somparé, qui hauria de convocar eleccions en un període de 60 dies. Però sis hores després de l'anunci de la mort del president, s'anuncià un aparent cop d'estat. Un grup de militars, capitanejats per Moussa Dadis Camara, prengué una emissora de ràdio i llegí un comunicat pel qual es dissolien les institucions republicanes, inclosa la Constitució. Es crearia un Consell Nacional per al Desenvolupament i la Democràcia i es nomenaria un militar com a president i un civil com a primer ministre. Somparé declarà que la major part de l'exèrcit era lleial a la Constitució i que s'havien començat negociacions amb els colpistes, destacant-ne a més la seva preocupació pel país.[10]
Després del triomf del cop, Somparé desaparegué de la vida pública. Reaparegué el 7 de desembre en una reunió amb el nou presidentMoussa Dadis Camara. Després de la instauració del multipartidisme l'abril del 1992, es van reconèixer una quarantena de nous partits, tot i que molts d'ells han estat vetats per concórrer a les eleccions més recents, incloent-hi el FRAD, principal opositor, que ha denunciat la falta de garanties democràtiques en les eleccions del país. Camara declarà el desembre del 2008 que el seu govern seria transitori fins a la celebració d'unes eleccions presidencials en què ell no prendria part. Tanmateix, el setembre del 2008 anuncià la seva intenció de presentar-s'hi, la qual cosa motivà fortes protestes que acabaren amb les atrocitats del 27 de setembre del 2008 a l'Estadi Nacional.
El 3 de desembre del 2009, Camara va ser víctima d'un intent d'assassinat d'un tret pel seu ajudant de camp, Aboubacar Diakité, cap de la guàrdia presidencial. Diakite havia de ser detingut, acusat d'ésser el responsable de la matança de manifestants al setembre. Camara fou traslladat alMarroc per al tractament i Sékouba Konaté fou posat al càrrec del país. Amb Camara encara en rehabilitació, el govern dels Estats Units va expressat el seu desig que Camara es mantingués fora de Guinea i que Konaté fos designat cap de la Junta. El 2010Sékuba Konaté, tal com ho havia promès, convocà les eleccions generals de Guinea, les últimes lliures i no fraudulentes des de la independència del país. Les guanyàAlpha Condé, qui assumí el poder el 21 de desembre del 2010.
L'extensió és de 245,857 km² i la població d'uns vuit milions d'habitants. La capital ésConakry, amb més d'un milió i mig d'habitants. Passen dels cent mil habitants les ciutats deNzérékoré,Kindia iKankan.
El país es divideix en quatre regions geogràfiques: una estreta faixa costanera, les terres altes del massís de Fouta Djallon, la sabana septentrional i la regió sud-oriental de bosc tropicals. ElNíger, elGàmbia i elSenegal són tres dels 22 rius de l'Àfrica occidental que neixen a Guinea.
El clima és tropical, amb una temporada de pluges que va d'abril a novembre, temperatures relativament altes i uniformes i humitat alta. La regió nord-oriental, més acostada alSahel, té una estació de pluges més curta i grans variacions de temperatura entre el dia i la nit.
La població de Guinea s'estima en 9.947.814 persones. Conakry, la capital i la ciutat més gran, constitueix l'eix central de l'economia, comerç, ensenyament i cultura del país.
Lareligió musulmana compta amb més adherents al país, amb un 85% de la població total. Segueix elcristianisme, principalment elcatolicisme, amb un 8% i després les creences indígenes amb un 7%.
La llengua nacional o oficial de la República de Guinea és elfrancès. El kissi septentrional, el maninkakan oriental, el pular, el susu i el toma són llengües regionals. El SIL Internacional ha llistat 34 llengües, de les quals dues estan extintes:[11]
L'economia de la República de Guinea és la d'un dels països més pobres del món i depèn de l'ajuda internacional, malgrat tenir importants reserves minerals, d'energia hidroelèctrica i agrícoles. De fet, elproducte interior brut va disminuir un 16% durant ladècada de 1990.
Nota:Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. VegeuLlista d'estats independents i territoris dependents
.svg%26amp%3blang%3dca)
