| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1909 Austin (Texas) | ||
| Mort | 3 juliol 1977 (68 anys) Chicago (Illinois) | ||
| Residència | Hyde Park(1916–) Berlín(1913–) Aledo(en)  Chicago | ||
| Formació | Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign-llengües romàniques Universitat d'Illinois a Chicago Acadèmia Americana d'Art-art comercial School of the Art Institute of Chicago | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Xilografia,misticisme itècnica surrealista | ||
| Lloc de treball | Chicago | ||
| Ocupació | artista (1932–), pintora, il·lustradora | ||
| Ocupador | Works Progress Administration(1934–1940) Sears,artista | ||
| Gènere | Paisatge,natura morta,autoretrat ivista interior | ||
| Moviment | Surrealisme | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Localització dels arxius |
| ||
| Cronologia | |||
| 1948-1964 | matrimoni | ||
| 1942 | part | ||
| 1940-1948 | matrimoni | ||
Gertrude Abercrombie (17 de febrer de1909,Austin -3 de juliol de1977,Chicago) fou unaartista pintoraamericana, actualment adscrita al corrent surrealista. Coneguda com «la reina dels artistes bohemis», fou una figura clau del món cultural del Chicago dels anys trenta i quaranta del segle xx. L'artista s'interessà per l'escena del jazz de Chicago, fou propera a músics comDizzy Gillespie,Charlie Parker iSarah Vaughan, i la seva música inspirà el seu propi treball creatiu.[1][2][3][4][5]
Originària deTexas, Gertrude Abercrombie era filla de Tom i Lula Janes Abercrombie, tots doscantants d'òpera ambulants que es trobaven a Austin el dia del naixement de Gertrude.[6] L'any 1913, la família es traslladà aBerlín per tal d'impulsar la carrera artística de Lula Janes Abercrombie, però el començament de laPrimera Guerra Mundial els empenyé altre cop alsEstats Units. S'instal·laren aleshores a Aledo,Illinois, abans d'anar definitivament aChicago, l'any1916. Fou educada segons els principis de laciència cristiana.[7][8]
L'any1929 Gertrude Abercrombie es llicenci enllengües romàniques a laUniversitat d'Illinois. Després d'haver estudiatdibuix a l'Institut d'Art de Chicago, seguí un curs d'un any enart comercial a l'American Academy of Art de Chicago.[9] Començà llavors a dibuixar per a la publicitat dels Grans magatzems Mesirow. I treballà també breument com a artista visual per a la companyia Sears.[10]
El1940 es va casar amb l'advocat Robert Livingston i el 1942 va tenir la seva filla Dinah. El 1948 la parella es va divorciar. El mateix any es va tornar a casar amb el crític musical Frank Sandiford i el músic Dizzy Gillespie estigué convidat a actuar durant la vetllada. La parella reivindicava un estil de vidabohemi i gaudia de l'escena deljazz de Chicago. Coneixien molts músics i Gertrude Abercrombie també destacava com a pianista d'improvisació. La parella es va separar el 1964.[11][7][12]
Al final dels anys 1950, l'estat de salut de Gertrude Abercrombie es deteriorà a causa de problemes financers, l'alcoholisme i l'artritis, va necessitar una cadira de rodes i feia una vida molt solitària. Després de 1959, la seva producció disminuí i moria el 3 de juliol de 1977 a Chicago.
El 1933, Gertrude Abercrombie va fer la seva primera venda en una fira d'art a l'aire lliure celebrada a Chicago. Rebé una menció honorífica al diari local que cobria l'esdeveniment. A mitjans de la dècada de 1930 va marxar de casa i es va fer molt activa en l'escena artística regional. El 1934, la Societat d'Artistes de Chicago va organitzar una exposició personal de la seva obra. Durant les dècades de 1930 i 1940 també va començar a practicar el gravat en fusta.[7]
Gertrude Abercrombie va pintar moltes variants dels seus temes predilectes: interiors poc moblats, paisatges nus i desolats,autoretrats amb llunes, inaturaleses mortes, amb gats, mobles senzills, portes, quadres i colors freds. Moltes composicions presenten una dona solitària vestida amb un vestit fluid, sovint representada amb atributs debruixeria: un mussol, un gat negre, unabola de cristall o una escombra.[7] Aquestes obres són sovint autoretrats. Alta i forta, es tenia per una dona lletja, i de vegades es posava un barret punxegut de vellut per accentuar la seva aparença debruixa, aprofitant el poder que aquest artifici li conferia sobre els que la temien o es revoltarien contra ella.[10] Les dècades de 1940 i 1950 es descriuen com el seu període més prolífic i productiu. Una època en què ja no pintava gaires retrats, però conservava els temes esmentats més amunt.[13][4]
Les anomenades obres madures de Gertrude Abercrombie estan pintades amb un estil precís i controlat. S'interessà poc per l'obra d'altres artistes, tot i que admiravaRené Magritte.[10] De formació autodidacta, la pintora no considerà mai un obstacle la seva falta de formació aprofundida: “No m'interessen les coses complicades ni els llocs comuns. M'agrada i vull pintar coses senzilles, una mica estranyes. El meu treball prové directament de la meva consciència interior i ha de venir fàcilment. És un procés de selecció i reducció".[10][14]
El seu treball va evolucionar per integrar el seu amor pel jazz, inspirat per les festes i lesjam-sessions que organitzava a casa seva, una enorme casa victoriana de Hyde Park, el saló cultural més interessant de la ciutat. Músics comSonny Rollins, Max Roach, Jackie Cain i elModern Jazz Quartet constituïen el seu cercle d'amics propers. Per a Dizzy Gillespie«Gertrude Abercrombie ha captat l'essència de la nostra música i l'ha transportada a una altra forma d'art».[15][16]
L'any 2012, les obres de Gertrude Abercrombie formaren part de l'exposicióIn Wonderland: The Surrealist Adventures of Women Artists in Mexicoand the United States, proposada al museu d'art del comtat de Los Angeles.[17][18]
L'últim any de la seva vida es va fer una important retrospectiva de la seva obra al Hyde Park Art Center.[10]
L'any 2018, la Galeria Karma de Nova York va rescatar la seva obra injustament oblidada i va organitzar una retrospectiva que reintroduí la seva pintura en els circuits artístics internacionals, a la qual seguiren altres exposicions en altres grans museus.[4][19]
En el si del cercleavantguardista i de l'escena del jazz de Chicago, Gertrude Abercrombie esdevingué la font d'inspiració de la cançóGertrude's Bounce, del pianista Richie Powell, que afirmava que caminava «exactament com el so del ritme a la introducció».[13]
L'artista apareix en el seu propi paper a l'obra Gertrude of Stony Island Avenue, de James Prudy, i inspirà un personatge de ficció aMalcolm, Eustace Chisholm, del mateix autor.[20]
Com s'establia en el seu testament, després de la seva mort es va crear la fundació Gertrude Abercrombie amb l'objectiu de distribuir la seva obra, així com la d'altres artistes les obres dels quals eren propietat seva en institucions culturals de tot l'Oest Mitjà.[21]
