Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Friedrich Cerha

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFriedrich Cerha
Imatge
(2006)Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de)Friedrich Paul CerhaModifica el valor a Wikidata
17 febrer 1926Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria)Modifica el valor a Wikidata
Mort14 febrer 2023Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Viena (Àustria)Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de VienaModifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballComposició musical,direcció d'orquestra,educació musical,arranjament,arranjament icomposició musicalModifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, instrumentista, compositor, pedagog musicalModifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒperaModifica el valor a Wikidata
AlumnesKarlheinz Essl junior,Petr Kotik(en)Tradueix,Benet Casablancas i Domingo,Gerald Barry iGeorg Friedrich HaasModifica el valor a Wikidata
InstrumentViolíModifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsRuth CerhaModifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webfriedrich-cerha.comModifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0148580TMDB (persona): 1572905Musicbrainz: 65f5c763-daad-4762-bd92-76383082d11bLieder.net (compositor): 17046Discogs: 828583Allmusic: mn0001981973Modifica el valor a Wikidata

Friedrich Cerha (Viena iÀustria, 17 de febrer de1926 -Viena, 14 de febrer de2023) va ser un compositor, director d'orquestra i pedagog musical austríac.

Educació i carrera

[modifica]

Cerha va néixer a Viena. Va començar a tocar el violí als sis anys i va començar a compondre dos anys més tard.[1]

Cerha va ser reclutat com a Luftwaffenhelfer als 17 anys[1] i va servir inicialment a Achau, prop de Viena. Durant aquest temps, va participar en una sèrie d'actes de resistència contra el règim feixista.[2] Després d'un semestre a la Universitat de Viena, va ser enviat a una escola d'oficials a la Dinamarca ocupada. Mentre era allà, va obtenir una sèrie de papers d'ordre de marxa en blanc, però signats i va desertar. Aquests papers li van permetre romandre sense ser detectat dins del territori alemany durant un temps, ja que els podia utilitzar com a prova que se suposava que hi havia d'estar. No obstant això, després d'un període, es va veure obligat a reincorporar-se a una unitat militar, durant un avanç de les forcesrusses prop dePomerània. Va desertar per segona vegada i va fer el seu camí cap a l'oest d'Àustria, on va viure a les muntanyes durant diversos mesos, per evitar la captura per lesforces aliades, fins que finalment va poder tornar a Viena.[3]

Cerha va estudiar a l'Acadèmia de Música de Viena, violí amb Váša Příhoda, composició amb Alfred Uhl i pedagogia musical.[1] Es va doctorar a laUniversitat de Viena on va estudiar musicologia, cultura i llengua alemanyes i filosofia.[4]

El 1958 va fundar el conjunt die reihe juntament ambKurt Schwertsik, que va ser fonamental en la difusió de la música contemporània a Àustria. A més de compondre, Cerha es va guanyar una reputació com a intèrpret de les obres d'Alban Berg,Arnold Schoenberg iAnton Webern. Aquesta obra va incloure la finalització de l'òpera inacabada en tres actes d'Alban Berg,Lulu. Cerha va orquestrar seccions del tercer acte utilitzant les notes de Berg com a referència. L'òpera va ser estrenada perPierre Boulez a París el 1979.[1]

Paral·lelament a la seva carrera com a compositor, Cerha va ensenyar a laUniversitat de Música i Arts Escèniques de Viena des de 1959 i entre 1976 i 1988 va ser professor de Composició, Notació i Interpretació de la Música Nova.[1] Alguns dels seus estudiants notables durant aquest temps inclouenGeorg Friedrich Haas, Karlheinz Essl,[5] Petr Kotik,Gerald Barry iBenet Casablancas.

Cerha va produir tant obres orquestrals com òperes comBaal,Der Rattenfänger iDer Riese vom Steinfeld, aquesta última encarregada per l'Òpera Estatal de Viena, ambllibret de Peter Turrini.[1] L'any 2006 es va estrenar l'Impulse per a gran orquestra, dedicada a l'⁣Orquestra Filharmònica de Viena amb motiu del seu 150è aniversari, i el Concert per a saxòfon soprano i orquestra, escrit el 2004.

Cerha i la seva dona Gertraud, una historiadora de la música, van ser membres fundadors de laJoseph Marx Society l'abril de 2006.[6]

Cerha va morir a Viena el 14 de febrer de 2023, als 96 anys.[1][7][8]

Premis

[modifica]

Obres destacades

[modifica]

Font:[12]

Òperes

[modifica]
  • Netzwerk, 1981 per a cantants, recitadors, grups de moviment i orquestra[4]
  • Baal, 1974/81 – text:Bertolt Brecht
  • Der Rattenfänger, 1987 – text:Carl Zuckmayer
  • Finalització de l'òperaLulu d'Alban Berg, 1962–78[4]
  • Der Riese vom Steinfeld, 2002 – text: Peter Turrini, 2002
  • Onkel Präsident, 2013 – text: Peter Wolf i Cerha

Altres obres

[modifica]
  • Spiegel I, 1960 per a grups de moviment, objectes lleugers, orquestra i cinta[4]
  • Spiegel II–VII, 1960–72
  • Sinfonia, 1975
  • Requiem für Hollensteiner, Text:Thomas Bernhard 1982/83,[4] dedicat a Kurt Ohnsorg, encarregat per la Joventut Musical Austríaca per al 25è aniversari del Cor Juvenil de Viena.[13]
  • Baal-Gesänge, 1983
  • Keintate I, II, 1983 ss.[4]
  • Momentum für Karl Prantl, 1988
  • Fünf Stücke per a clarinet en la, violoncel i piano, 1999–2000
  • Concert per a saxo soprano i orquestra, 2003–2004
  • Concert per a violí, 2004
  • Quintet d'oboè, 2007
  • Concert de percussió, 2007–2008
  • Com una tragicomèdia per a orquestra, 2008–2009
  • Bruchstück, geträumt per a conjunt, 2009
  • Paràfrasi de l'inici dela Simfonia núm. 9 de Beethoven, 2010
  • Zebra-Trio per a trio de corda, 2011
  • Tagebuch per a orquestra, 2012
  • Drei Sätze für Orchester, 2015
  • Fasce per a orquestra,[4] abans de 1993
  • Langegger Nachtmusiken I-III,[4] abans de 1993
  • Relazioni fragili per a conjunt de cambra,[4] abans de 1993

Referències

[modifica]
  1. 1,001,011,021,031,041,051,061,071,081,091,101,111,12 «Friedrich Cerha ist tot» (en alemany). ORF, 14-02-2023 [Consulta: 14 febrer 2023].
  2. He started fighting actively against fascism as a student
  3. «Wörtlich – Friedrich Cerha» (en alemany). cba - cultural broadcasting archive. [Consulta: 14 febrer 2023].
  4. 4,04,14,24,34,44,54,64,74,8Scholz, Gottfried.Österreichische Musik der Gegenwart : eine Anthologie zur Schallplattenreihe des Österreichische Musikrates. Wien: Doblinger, 1993.ISBN 3-900695-22-9.OCLC 31984326. 
  5. 5,05,1«Friedrich Cerha, Biography». evs-musikstiftung.ch. Ernst von Siemens Musikstiftung. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2015. [Consulta: 18 novembre 2019].
  6. «The Executive Committee». Joseph Marx Society. [Consulta: 14 desembre 2020].
  7. (en alemany) , 14-02-2023 [Consulta: 14 febrer 2023].
  8. Ender, Daniel. «Komponist und Dirigent Friedrich Cerha gestorben» (en alemany). Der Standard, 14-02-2023. [Consulta: 14 febrer 2023].
  9. 9,09,19,29,39,49,59,69,79,8 «Cerha, Friedrich». A:, 2001. Arxivat 2023-02-27 aWayback Machine.
  10. 10,010,1«Cerha, Friedrich». austria-forum.org. TU Graz, 2003. [Consulta: 17 novembre 2019].
  11. «Reply to a parliamentary question» (en alemany). [Consulta: 5 gener 2013].
  12. Rigaudière, Pierre. «Friedrich Cerha, Brahms». Ressources, 14-02-2023. [Consulta: 14 febrer 2023].
  13. «Friedrich Cerha: Requiem für Hollensteiner» (en anglès). Universal Edition. [Consulta: 9 octubre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Friedrich_Cerha&oldid=34735099»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp