Fes[1] (àrab:فاس,Fās;amazic:ⴼⴰⵙ) és la tercera ciutat més gran delMarroc, després deCasablanca iRabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.[1] Fes és a la regió deFes-Boulemane. És una de les quatre ciutats anomenadesimperials, juntament ambMarràqueix,Meknès iRabat. Sovint, se la considera centre espiritual delMarroc. La universitat més antiga del món es va obrir en aquesta ciutat el859.[1] Fes gaudeix d'un clima més aviat continental, amb hiverns bastant freds i secs, a causa de la proximitat de les muntanyes delRif i de l'Atles Mitjà.
Fundada el segle ix perIdris II, Fes acull lamedina més antiga del Marroc i una de les més grans de tot elMagrib, declaradaPatrimoni de la Humanitat des del1981.[2] La ciutat, dividida en tres zones clarament diferenciades, conserva tradicions perdudes ja al món occidental com l'adobat de pells de manera artesanal, una feina que es realitza de la mateixa manera des de fa segles.
En realitat, Fes són tres ciutats en una. La ciutat nova, fundada pels francesos el1920,Fes-el-Bali[3] ('Fes la Vella'), lamedina més antiga de la ciutat, iFes-el-Jedid ('Fes la Nova'), una ampliació de la metròpoli anterior, realitzada sota la dinastia delsbenimerins al segle xiii. Fes-el-Bali és un laberint medieval amb més de 9.400 carrers. Els diferents gremis professionals que hi coexisteixen es distribueixen en diferents barris segons l'especialitat que exerciten, i hi existeix el barri dels artesans, el dels terrissers, forjadors, sastres... del món àrab contemporani, només els socs delCaire iDamasc superen els de Fes-el-Bali.
A més d'haver-se convertit en un dels principals reclams turístics de la ciutat, el barri dels adobadors subministra la matèria primera per als clàssics articles de marroquineria que donen fama internacional a aquest país. És una de les zones més famoses i visitades de Fes, ja que s'hi troben les cèlebres adoberies on es fa tot el procés de transformar les pells animals en productes de marroquineria. En tot el Marroc, només hi ha dues ciutats (Fes iTetuan) on es practiquin aquestes tècniques d'adobar i tintar les pells, i n'és el de lamedina de Fes el més conegut.
L'adoberia d'Al-Chauara és la més important de la ciutat. Al voltant d'un pati central, on es disposen nombroses fosses de maó, se situen els tallers en què es processen les pells. Els adobadors s'introdueixen a les fosses de diversos colors per remullar, rentar i fregar les pells.
Lamedina de Fes fou el lloc on MoulayIdris II va arribar al final desegle viii per acabar l'obra del seu pare: la creació del Regne marroquí. Lamedina de Fes és un entorn natural ric i divers, amb molts rius i fonts d'aigua, amb abundància d'argila, de calcària i de guix, de boscos de cedres i roures de l'Atles Mitjà, de terres fèrtils i generoses, amb un clima sec. En resum, el necessari per construir una ciutat com Fes. Però calia gent per fer-ho, els primers eren aquells que havien rebut Moulay Idris: elsamazics.
