Ferran d'Antequera (castellà: Fernando I de Aragón) (Medina del Campo, 27 de novembre de1380 -Igualada, 2 d'abril de1416) ditde Trastàmara,el Just ol'Honest i anomenat tambéFerran I d'Aragó,[a] fouinfant de Castella i desprésrei d'Aragó,de València,de Mallorca,de Sicília,de Sardenya i (nominal)de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes iNeopàtria,comte de Barcelona,de Rosselló ide Cerdanya (1412[1] -1416) iregent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro. Fou el primer monarca aragonès de la dinastia delsTrastàmara, elegit pels nou compromissaris delCompromís de Casp el 1412 després que el seu oncleMartí l'Humà, últim sobirà delCasal de Barcelona, morís sense descendència.
Entre el seu heretatge d'infant deCastella i el patrimoni que li aportà la seva mullerElionor d'Alburquerque, anomenadala Ricahembra, reuní uns dominis extensíssims, en els quals es fonamentà la seva força política i, després, la dels seus fills, coneguts com elsInfants d'Aragó.
Fill i nebot de reis restava proper a la línia successòria de les casals d'Aragó i de Castella.
| Enric II de Castella el de les Mercès rei de Castella (1369-1379) *1333/1334 †1379 | Joana Manuel de Castella senyora de Villena, Escalona i Peñafiel *1339 =1350 †1381 | Pere III el Cerimoniós rei d'Aragó etc. (1336-1387) *1319 †1387 | Elionor de Sicília *1325 =1349 †1375 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Joan I de Castella rei de Castella (1379-1390) *1358 †1390 | Elionor d'Aragó *1358 =1375 †1382 | Joan I el Caçador rei d'Aragó etc. (1387-1396) *1350 †1396 | Martí I l'Humà rei d'Aragó etc. (1396-1410) *1356 †1410 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| * naixement = matrimoni † defunció | Enric III de Castella,el Malalt rei de Castella (1390-1406) *1379 †1406 | Ferran I d'Aragó | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Del seu matrimoni ambElionor d'Alburquerque, tia seva i neboda d'Enric II de Castella, efectuat aMadrid el1395, quan ell tenia 14 anys, nasqueren set fills:
Com a infant de Castella, fundà l'orde cavalleresc, de caràcter cortesà, anomenatorde del Griu, de la Gerra i l'Estola o també de l'Assutzena (Medina del Campo,1403).[2]
En morir el seu germà gran, el reiEnric III de Castella, el1406, assumí la regència del seu nebotJoan II, juntament amb la mare d'aquest,Caterina de Lancaster. Des d'aleshores actuà de fet com el rei, encara que ja feia molt de temps que dirigia la política castellana a causa dels mals del seu germà, que delegava sovint en ell les funcions de govern.
Les desavinences amb la reina vídua no trigaren a aparèixer i, després d'un pacte, els dos corregents es repartiren el territori de la regència. Ferran es reservà personalment la governació de la meitat meridional del regne castellà (Toledo,Extremadura,Múrcia iAndalusia).
Reprengué la guerra contra elregne de Granada, i a la frontera, s'apoderà de Zahara (1407), però fracassà al setge de Setenil i les corts l'obligaren a acceptar la treva que havia demanat el rei de Granada. Quan la treva acabà, tornà a atacar la frontera granadina i posà setge a l'estratègica vila d'Antequera, que se li va retre el16 de setembre de1410. Aquesta acció, celebrada amb gran ressò, també en la literatura, donà origen al seu sobrenom més conegut.
El1410, en morir el seu oncle, el rei d'AragóMartí l'Humà, sense descendència directa, Ferran presentà la seva candidatura a la successió. El conflicte quedà reduït finalment a dues candidatures, la seva i la del comteJaume d'Urgell. La seva força econòmica i militar i la seva intel·ligència política, unides als grans errors dels adversaris, el suport del bàndol delsUrrea aAragó i del delsCentelles aValència, als quals envià tropes amb les quals derrotaren els urgellistes a labatalla de Morvedre, i el més decisiu encara delpapaBenet XIII d'Avinyó i del seu confessorVicent Ferrer, li garantiren el triomf.
Després de greus dissensions, a laconcòrdia d'Alcanyís s'arribà a l'acord de resoldre la qüestió a través del vot de nou delegats estamentals dels tres estats (Aragó, València i Catalunya) en el que es coneix com aCompromís de Casp. La sentència final dels compromissaris dels regnes el proclamà rei d'Aragó i dels altres estats de laCorona d'Aragó el28 de juny de1412, i Benet XIII, ignorant els drets deFrederic de Luna, li donà la investidura deSicília, que durant l'Interregne havia teòricament revertit al papat. Fou coronat a Saragossa el5 de setembre de1414.
L'altre candidat principal, el comteJaume d'Urgell, confiat en el suport dels seus partidaris a Aragó i de tropes mercenàries angleses i gascones, protagonitzàuna revolta el1413. L'error d'iniciar una revolta durant la reunió de lescorts catalanes a Barcelona fou aprofitat per Ferran, més intel·ligent que el seu adversari, i aconseguí el suport dels estaments, també de la noblesa, que tancaren files al voltant del nou rei. Un exèrcit comandat per Ferran en persona posà setge aBalaguer, on en un nou error s'havia tancat Jaume, que finalment, el31 d'octubre, es rendí i fou condemnat a la confiscació de tots els seus béns i títols i a presó perpètua (al castell d'Urueña, a Castella, i més tard al deXàtiva).
Ferran, acostumat a l'autoritarisme de la monarquia castellana, hagué de cedir, a lescorts de Barcelona (1413), a la pressió dels estaments privilegiats catalans i respectar elpactisme, doctrina que ja des delsegle xiii limitava l'autoritat reial a favor de lescorts i de laDiputació del General de Catalunya, que amb la nova dinastia va veure créixer les seves atribucions i pes polític. Tanmateix, plantà cara a l'oligarquia barcelonina ―representada pel consellerJoan Fiveller― en el cèlebreenfrontament del vectigal de la carn, el1416.
PacificàSardenya amb pactes amb la noblesa local (1414 i1416), que havia aprofitat l'Interregne per a independitzar-se, normalitzà la situació interna deSicília, on els bàndols nobiliaris i el suport aFrederic de Luna eren forts, enviant-hi com a lloctinent el seu fillJoan, pactà una treva ambGènova (1413) i signà tractats d'amistat amb el soldà d'Egipte i amb el rei deFes (1414).
El1414 creà per al seu fillAlfons el títol depríncep de Girona, propi dels infants primogènits de laCorona d'Aragó. El mateix any, rebé una missiva de l'emperador romà d'Orient,Manuel II Paleòleg, agraint-li el seu suport contra elsturcs.[3]
En la qüestió delCisma fou primerament fidel aBenet XIII d'Avinyó, el seu protector. Però quan elconcili de Constança decidí la deposició de tots els papes i fracassà laconferència de Perpinyà amb l'emperadorSegimon i els ambaixadors dels altres estats avinyonistes, on Benet XIII es negà a abdicar, l'abandonà, a instància de l'emperador i deVicent Ferrer, i li retirà l'obediència dels seus regnes (1416).
Ferran I va morir aIgualada, afectat d'uns violentscòlics nefrítics, el2 d'abril de1416, mentre es dirigia de Barcelona a Castella. Es conserva un relat detallat de la seva darrera malaltia. Per afrontar aquest mal crònic en ell s'havien intentat diferents remeis, inclosos els alquímics. L'indret de la mort és el carrer Nou, núm. 37, d'Igualada, on hi ha una placa que ho esmenta.
Va ser enterrat al panteó reial delmonestir de Poblet en un sepulcre encarregat pel seu fillAlfons a l'escultorPere Oller el1417.
Contemporània de Ferran I d'Aragó:
Hi ha algunes representacions posteriors a l'Edat Mitjana, entre les quals:
Historiografia
Novel·la històrica
.jpg)
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquitexts |
| Precedit per: — | Regent de Castella ambCaterina de Lancaster 1406-1416 | Succeït per: — |
| Precedit per: Martí I l'Humà |  Comte de Barcelona Rei d'Aragó 1412-1416 | Succeït per: Alfons el Magnànim |
.svg) Casa d'Hauteville (1071-1198) | Roger I · Simó · Roger II · Guillem Iel Dolent · Guillem IIel Bo · Tancred · Roger III · Guillem III · Constança |  |
|---|---|---|
 Casa de Hohenstaufen (1194-1266) | ||
 Casa d'Anjou (1266-1442) | ||
 Casa de Barcelona (1282-1410) | Pere I · Jaume I · Frederic II · Pere II · Lluís I · Frederic III · Maria · Martí Iel Jove · Martí IIl'Humà | |
| Casa de Trastàmara (1412-1458) | ||
.jpg)
