| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 31 maig 1951 (73 anys)Sedaví (Horta Sud) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, escriptor, novel·lista | ||
| Família | |||
| Parents | Vicent Chilet Torrent,nebot | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
   | |||
Ferran Torrent i Llorca (Sedaví,l'Horta,1951)[1] és unescriptor iperiodistavalencià, un dels més prolífics encatalà-valencià gràcies que ateny una alta xifra de vendes. Des dels seus inicis ha sigut conscient de les dificultats culturals i lingüístiques delPaís Valencià, però, en certa manera, el seu èxit representa la culminació de la normalització lingüística alsterritoris de parla catalana. Un dels trets més característic dels seus escrits és que fa ús de lesvariants valencianes. El gènere que més ha treballat és el de lanovel·la negra. A més, col·labora cada dissabte i diumenge al programa de ràdioLa primera pedra deRAC1 des de fa diversos anys.
Educat en un col·legi de jesuïtes, va començar la carrera de Dret però la va deixar. Es dedicà durant anys a treballar en qualsevol faena: venedor, representant comercial i d'altres oficis, fins que l'èxit literari li va facilitar dedicar-se només a escriure.
Aquesta cita és una bona mostra del seu caràcter i manera d'enfrontar la vida:
| « | Sempre m'han posat nerviós els puristes de tota mena: els de la llengua, els de literatura i els de tot. La veritat és que m'inspira més un antre que un ateneu. I m'ho passe millor, més ben dit, molt millor entre dones de qualsevol tipus que entre savis i intel·lectuals. Preferisc els bordells a les cadires d'una acadèmia. Els intel·lectuals i els polítics són les espècies que més m'avorreixen. | » |
Començà amb una novel·la,La gola del llop (1983), escrita en col·laboració ambJosep Lluís Seguí i signada sota el pseudònim Pere Lavaca.
Assolí l'èxit de públic amb la sèrie de novel·la negra protagonitzada pel periodista i exboxejador Hèctor Barrera i el detectiu Butxana.No emprenyeu el comissari (1984),Penja els guants, Butxana (1985),Un negre amb un saxo (1989). Els dos protagonistes, amb l'ajuda d'un grupet de xoriços, s'endinsen als obscurs i intricats ambients de la prostitució i la delinqüència valenciana. La sèrie continua enCavall i rei (1989). L'any de l'embotit (1993) és una novel·la d'humor amb ingredients de sèrie negra que pretén ser una sàtira sobre el món de la premsa i la política.Gràcies per la propina va ser guardonada amb elpremi Sant Jordi 1994. En paraules del mateix autor, aquesta autobiografia novel·lada al cinquanta per cent li va permetre enfrontar-se als seus propis dimonis interiors.
ALa mirada del tafur (1997) toca per primera vegada el tema del joc a la València dels anys finals del franquisme. Al cau d'una cafeteria regentada per dos germans, s'hi ajunta una timba de pòquer formada per un coronel de l'exèrcit, un comissari torturador, un macarra i un dels dos amos del garito, Ferran. Un atemptat anarquista, un assassinat i un cadàver que desapareix mostren un ambient polític i social corrupte, on la impunitat és possible.
L'illa de l'holandés (1999) presenta un escriptor i professor universitari d'idees marxistes deportat en una illa propera a la costa mediterrània. Hi troba un món gairebé aïllat, on l'amistat i la conversa són més importants que els esdeveniments polítics que estan succeint a la península, a l'Espanya franquista que s'enfonsa i desapareix.
Va rebre elguardó de la crítica de Serra d'Or perSocietat Limitada (2000) amb la qual començà una anàlisi sobre la València actual, continuada ambEspècies protegides (2003). La trilogia finalitza ambJudici Final (2006).Societat limitada mostra els aspectes tèrbols del finançament dels partits polítics, les maniobres a l'ombra dels qui ocupen el poder, l'especulació sagnant dels constructors i la destrucció d'espais naturals que en resulta a un món sense escrúpols. AEspècies protegides utilitza de nou la figura de Juan Lloris, un empresari de la construcció que vol convertir-se en personatge social a través de la política i del futbol, per a continuar disseccionant amb precisió de cirurgià l'època actual. AJudici Final, a més d'antics personatges, un exmilitant de l'IRA entrarà en escena.Només Socis (2008) es podria considerar la continuadora de l'abans esmentada trilogia.
Quasi un llibre de viatges,Living l'Havana (1999), és la visió d'un turista com Ferran Torrent que recorre L'Havana desmuntant els tòpics de la Cuba actual: els hotels i restaurants emblemàtics, la prostitució com a forma de sobreviure, els havans, la gastronomia...
Torrent recupera les figures del comissari Butxana i del periodista Barrera, protagonistes de les seues primeres novel·les aCambres d'acer inoxidable (2000). Recorren els ambients més perillosos i foscos de la València de final de segle on poques coses han canviat.
La vida en l'abisme, va ser finalista delPremi Planeta 2004. La versió catalana ha estat feta pel mateix autor. Sobre el fet que haja escrit en castellà i la polèmica que ha creat al món de les lletres catalanes, Torrent ja hi havia respost en una entrevista al diari El País feta quatre anys enrere: «—No ha pensat mai a passar-se al castellà? —Si m'ofereixen el Premi Planeta, sí. Me'l donen, recull els 50 quilos i me'n torne a casa. No li sembla bé?». D'altra banda, ha escrit en castellà com fan habitualment l'escriptor basc,Bernardo Atxaga, o els gallecsSuso de Toro iManuel Rivas. Aquesta novel·la ha guanyat també el Premi de la Crítica Literària Valenciana, organitzat a la ciutat d'Alcoi per l'Associació Valenciana d'Escriptors i Crítics Literaris.
Tres novel·les han estat portades al cinema sota la direcció deFrancesc Bellmunt:Un negre amb un saxo,Gràcies per la propina iL'illa de l'holandés.
Com a prosa assagística podria considerar-seTocant València (1995). Recopila i organitza els articles publicats a la revistaEl Temps tant les columnes escrites pel mateix autor com les converses mantingudes amb els periodistes Miquel Alberola i Vicent Martí. Repassa els seus ambients personals, València i la seua rodalia, la passió que sent per la boxa i tot allò que envolta aquest esport, la qüestió lingüística valenciana, el nom i l'ús del valencià, les seues idees polítiques d'esquerres però gens dogmàtiques com és el Torrent escriptor i novel·lista.
També ha escrit teatre ambCarles Alberola:O tu o res (1991),Nit i dia (1993). Ha participat com a guionista de cinema en tres pel·lícules sobre novel·les seues (Un negre amb un saxo,Gràcies per la propina iL'illa de l'holandés) i a la pel·lículaEl complot dels anells.
LaInstitució de les Lletres Catalanes el va nomenarEscriptor del mes a l'abril de 1996.
D'altra banda, com a periodista, és constant la seua presència als mitjans de comunicació a través d'articles, cròniques i comentaris a diaris com El País, La Vanguardia o El Temps, a programes de ràdio i televisió (TV3, Catalunya Ràdio, Ràdio Nou).
El mateix Ferran Torrent reconeix que una de les majors dificultats quan escriu és el model de llengua. Ha volgut fer-la propera a la parla del carrer però sense allunyar-se de la normativa. Davant la diglòssia valenciana, l'aposta de Torrent per escriure en valencià fou arriscada. S'ha convertit en un narrador acompanyat pel reconeixement públic i el nombre de lectors.
| Títol | Editorial | Any | Notes |
|---|---|---|---|
| La gola del llop | Federació d'Entitats Culturals del País Valencià /Edicions del Bullent[2] | 1983 | (En col·laboració amb Josep Lluís Seguí) |
| No emprenyeu el comissari | Eliseu Climent / 3i4 | 1984 | (Toni Butxana i Hèctor Barrera) |
| Penja els guants, Butxana! | Quaderns Crema | 1985 | (Toni Butxana i Hèctor Barrera) |
| Un negre amb un saxo | Quaderns Crema | 1987 | (Hèctor Barrera) |
| Cavall i rei | Quaderns Crema | 1989 | (Toni Butxana i Hèctor Barrera) |
| La cosa nostra | Edicions Camacuc | 1991 | (amb Emili Piera i Manuel S. Jardí) Humor |
| L'any de l'embotit | Quaderns Crema | 1992 | (Toni Butxana i Hèctor Barrera) |
| Gràcies per la propina | Columna | 1994 | (els germans Torres) |
| Tocant València | Aigua de Mar | 1995 | Narrativa / memòries |
| La mirada del tafur | Columna | 1997 | (els germans Torres) |
| Semental, estimat Butxana | Columna | 1997 | (amb Xavier Moret) (Toni Butxana i Hèctor Barrera) |
| L'illa de l'holandès | Columna | 1999 | (Lluís Dalmau) |
| Living l'Havana | Columna | 1999 | Narrativa / Recorregut per l'Havana, trencant tòpics |
| Cambres d'acer inoxidable | Columna | 2000 | (Toni Butxana i Hèctor Barrera) |
| Societat limitada | Columna | 2002 | (Francesc Petit, polític, i Juan Lloris, empresari) |
| Espècies protegides | Edicions Bromera | 2004 | (Juan Lloris, empresari, etc) |
| La vida en l'abisme | Editorial Planeta | 2004 | Finalista delPremi Planeta |
| Judici final | Columna | 2006 | (Francesc Petit, polític, i Juan Lloris, empresari) |
| L'any de l'embotit. | Columna | 2007 | |
| Només socis | Columna | 2008 | (Butxana, Tordera, Lloris, els Germans Torres...) |
| Bulevard dels francesos | Columna/Edicions Bromera | 2010 | |
| Ombres en la nit | Columna | 2011 | |
| Caminaràs entre elefants: Un retrat de Mònica Oltra | Columna | 2013 | Biografia/assaig literari sobreMónica Oltra. |
| Un dinar un dia qualsevol | Columna | 2015 | |
| Individus com nosaltres | Columna | 2017 | |
| Poder contar-ho | Columna | 2019 | [3] |
| Memòries de mi mateix | Columna | 2023 | |
| El jo que no mor | Columna | 2025 | Novel·la.[4][5] |
D'entre les seues publicacions indicades a dalt, hi ha la sèrie de novel·les negres protagonitzades pel detectiu privat Toni Butxana i l'exboxejador i periodista Hèctor Barrera. La llista que segueix inclou els llibres on surten els dos personatges i les obres on només en surt un.
| En altres projectes deWikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquidites |
